TÈCNIQUES ESPORTIVES Berta Ballarà Espuga Eva Campos Valverde

Presentación del tema: "TÈCNIQUES ESPORTIVES Berta Ballarà Espuga Eva Campos Valverde"— Transcripción de la presentación:

1 TÈCNIQUES ESPORTIVES Berta Ballarà Espuga Eva Campos Valverde
Cristina Casamitjana Blanes Paula Martinez Rodriguez Marta Moya Casanovas Sara Moya Martín Roser Mur Valls Núria Salas Sellarès

2 Definició Tema ampli Instrument al servei de l’activitat física i la recreació esportiva Busca la promoció i l’hàbit de l’activitat física i l’esport Intenta respondre a necessitats o aspiracions de la persona Acció de donar moviment a un grup de gent mitjançant la pràctica física i esportiva

3 Característiques Àmbit de l’animació sociocultural
Adaptació al canvi, recerca de noves experiències, estimulació, imaginació, participació, cooperació… Metodologies lúdiques i efectives Tècniques transversals Però s’adapten a les necessitats del grup Vivencials Diversió i satisfacció personal immediata, integració i autoconfiança

4 Necessària participació dels membres Foment del treball simbòlic
Instrument d’educació en valors Treball en grup; interaccions Caràcter crític Creació d’una imatge física pròpia Desenvolpament físic, psicològic, social i afectiu Vessant socialitzadora Aprenentatge de normes i tasques

5 Història De l’animació sociocultural a l’esport: Evolució esport lligada a evolució política i cultural Anys 60: cultura patrimonial. No hi hi ha polítiques culturals ni esportives, i per això la cultura de l’esport és d’èlit. Anys 70: Procés de democratització i difusió cultural, alhora que una promoció de l’esport. Esport com a espectacle de masses. Anys 80: Democràcia cultural a partir de l’animació sociocultural i esportiva. Cultura i esport popular. De l’animació cultural a l’esport: animadors fan intervencions de caire sociocultural

6 En els últims temps… De l’esport a l’animació sociocultural
Increment oferta d’activitats esportives per a la població de totes les edats Polítiques que es basen en els beneficis de l’esport Esport popularitzat per dues raons: Missatge de vida saludable Assentament en l’educació formal i no formal; extraescolars de caire esportiu “L’animació esportiva persegueix la mateixa finalitat que l’animació sociocultural: “millorar el benestar de tota la població a partir d’una democratització de la cultura, entenent que l’esport també forma part de la cultura”

7 Relació de tècniques Jocs tradicionals i/o populars
Es transmeten de pares a fills oralment Ex; el mocador, l’arrencacebes Jocs i esports alternatius No es practiquen habitualment, o són variacions dels clàssics Materials es poden crear fàcilment Ex; indíaca, frisbee Jocs cooperatius Promouen valors de solidaritat, col·laboració, imaginació, etc, i alhora incrementen l’autoestima i l’autoconfiança Persones com a protagonistes dels processos a l’hora de resoldre conflictes Tothom guanya Increment el grau d’acceptació en el grup Ex; la sardina

8 Jocs d’expressió corporal
Ús del llenguatge corporal com a forma de comunicació Jocs de moviment que permeten treballar l’esquema corporal, l’autoimatge, la imaginació i la creativitat Interpretació i expressió emocional Ex; bola energètica Balls i danses populars Gimcames i pistes americanes

9 Condicions Estratègia global en quant a la planificació, execució i avaluació Preparació de la tècnica Adequació al medi Explicació de la tècnica: material, objectius Col·laboració amb tots els agents Principis Totalitat, Utilitat, Participació, Individualització, Progressió, Integració, Esforç, Activitat, Flexibilitat, Eficiència

10 Limitacions Insuficiència de recursos Inadaptació del medi
Sostenibilitat

11 Situacions d’aplicació
Evolució: Inicialment, té un caire lúdic competitiu (Sectors més elitistes) A partir de la II GM, es relaciona esport i qualitat de vida (Estat del Benestar) Es plasma en les lleis i en les majors infraestructures. Actualment, l’esport permet l’ocupació activa del temps lliure

12 Oferta: Problemes comuns A tenir en compte: Oferta del temps lliure
Pràctica escolar Esport espectacle Problemes comuns Les estructures del moviment esportiu associat (desfasades i obsoletes) Les limitacions urbanístiques de les ciutats. A tenir en compte: Anàlisi de la realitat, de la situació ambiental…

13 Punts forts i punts febles
Dinàmiques flexibles i adaptables Treball cooperatiu, no competitiu Eines de treball transversal Molt dinàmiques i creatives, eviten la repetició. Serveixen d’animació i per gaudir. No sempre es té en compte les discapacitats físiques En certs jocs, es reprodueixen estereotips Es necessiten alternatives segons la meteorologia. Importància de la vergonya i la desconeixença.

14 Paper de l’educador/a Definició: “ Treballador i dinamitzador de grups, ajudant al desenvolupament d’aquest i dels seus components” Agent de  desenvolupament (Viché, Quintana i Bernard) Potenciador del canvi social (Martín) Objectius: Intervenir en el teixit social per promoure o modificar hàbits i actituds socials. Acompanyar en la construcció de l’individu en el desenvolupament del seu talent Transmissió de valors: voluntat, col·lectivisme, cooperació, superació, honestedat i disciplina.

15 Tipus d’educador/a: (M. Imhof)
L’animador difusor: És aquell que facilita els continguts culturals i la seva assimilació crítica. L’animador monitor: Centra la seva atenció als continguts concrets i afavoreix el desenvolupament per a l’expressió personal L’animador centrat en el grup: Centra la seva atenció en el grup i està a la seva disposició per atendre les necessitats. Animador coordinador: Es situa en una institució gran o zona extensa.

16 Bibliografia i webgrafia
Pedagogia del ocio y actividades deportivas La alternativa del juego II. Juegos y dinámicas de educación para la paz CAMERINO, O. i MIRANDA, J; (1996) La recreación y la animación deportiva. Salamanca, Amarú. CAÑELLAS, A; SORIA, M; (1991) La animación deportiva. Barcelona. Inde, Barcelona. HERNÁNDEZ MORENO,J ; (1994) Análisis de las estructuras del juego deportivo. Barcelona. Inde Fons Menorquí de Cooperació Internacional