La filosofia de Descartes i el racionalisme modern

Presentación del tema: "La filosofia de Descartes i el racionalisme modern"— Transcripción de la presentación:

1 La filosofia de Descartes i el racionalisme modern
Unitat 6 La filosofia de Descartes i el racionalisme modern

2 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Vida, formació i obres de Descartes Pàgina 190 Biografia (1596 – 1650) Obres El racionalisme modern Representants: René Descartes (1596 – 1650) és el fundador del moviment Seguidors: Baruch de Spinoza (1632 – 1677) a Holanda, Nicolas Malebranche (1638 – 1715) i Blaise Pascal (1623 – 1662) a França, Gottfried W. Leibniz (1638 – 1716) a Alemanya Trets en comú: Racionalisme gnoseològic: fe en la raó i desconfiança dels sentits Racionalisme metafísic: la realitat és racional (ús exclusiu de la raó → primers principis → deducció: “more geomètrico” → totalitat del saber) i Déu la peça clau dels sistemes metafísics Racionalisme psicològic: superioritat de la raó sobre les passions, les emocions o la voluntat Pàgina 190 Pren-ne nota! Pàgina 194 Pren-ne nota! Pàgina 191

3 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 Les claus per entendre la filosofia cartesiana Pàgina 190 La publicació del “Discurs del mètode” de Descartes en 1637 representa l’inici de la filosofia moderna perquè aquesta obra, que influirà decisivament en tots els autors posteriors, significa: Una nova filosofia (el racionalisme modern). Una nova manera de fer la filosofia (que serà la pròpia de tota la modernitat) segons la qual s’ha de fer una tasca prèvia a l’elaboració de qualsevol nou sistema filosòfic consistent en analitzar: El procés que porta a la seva constitució i l’eina amb la que s’ha de construir. Per tant, el tema central de reflexió filosòfica serà la teoria del coneixement (gnoseologia), i en concret, l’origen, la constitució, les possibilitats i els límits del coneixement humà. I en conseqüència, abans de respondre la pregunta què és la realitat (metafísica) s’haurà de resoldre la qüestió de com es pot conèixer (teoria del coneixement). Per què tanta prevenció abans de proposar un nou sistema? Per què els fonaments tradicionals de tot el saber s’havien consumit a causa de la reforma, la revolució científica i l’escepticisme.

4 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 Les claus per entendre la filosofia cartesiana Pàgina 190 La filosofia de Descartes està condicionada per tres aspectes fonamentals: La crisi de l’escolàstica. La revolució científica. La recuperació de l’escepticisme en el Renaixement. La crisi de l’escolàstica Encara que continuava sent l’ensenyament oficial de l’època estava totalment desacreditat: El nominalisme: havia suposat la crítica i simplificació del complex sistema de categories aristotèlicotomista (navalla de Guillem d’Occam). Renaixement humanista: havia proposat la seva destrucció i el retorn a l'antiguitat clàssica. La nova ciència: aportava nous mètodes i teories amb un major rigor, exactitud i abast explicatiu. El jesuïta espanyol Francisco Suàrez ( ) l’havia renovat parcialment al renaixement en un intent d’actualitzar les seves idees i adaptar-les als nous temps, però L’escolàstica oficial, representada per l’autoritat i el poder de l'Església catòlica, s’enfrontava a les noves idees de forma dogmàtica i les reprimia amb virulència (condemnes de Bruno i Galileu) La defensa d’Aristòtil no tenia un sentit pròpiament filosòfic sinó teològic: es creia que si s’acceptaven les noves idees es posaven en perill els principals dogmes de l’Església cristiana, i per tant, la seva autoritat i poder.

5 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 Les claus per entendre la filosofia cartesiana Pàgina 191 Per què es considerava el saber de l’escolàstica un saber totalment caduc? Perquè estava sustentat sobre dos pilars bàsics, sobre els quals es construeix tot tipus de coneixement i en els quals es fonamenta tota filosofia, que estaven posats en qüestió: El criteri de veritat. El mètode. El criteri de veritat: Com sabem si una qüestió és vertadera o falsa? Segons l’escolàstica disposen de dos criteris: La fe en la veritat revelada (La Bíblia). El recurs a l’autoritat (dels Pares de l’Església, l’Aristòtil cristianitzat o l’Església). Però, què passa si la fe es debilita o es posa en qüestió l’autoritat? Els filòsofs ara defenien l’autonomia de la raó i la seva independència de la fe. La Reforma havia qüestionat la infal.libilitat papal i defensat la lectura personal i no dogmàtica de la Bíblia.

6 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 Les claus per entendre la filosofia cartesiana Pàgina 192 El mètode: Quin són els passos que hem de seguir per poder establir una nova veritat? L’escolàstica utilitzava el sil.logisme aristotèlic (que és un mode de raonament deductiu): Se li feien dues objeccions: Només ens proporciona un saber cert si podem demostrar que la PM és vertadera però aquesta es demostrava a partir dels criteris de veritat anteriors (la fe o l’autoritat) que havien estat posats en qüestió. És un tipus de procediment dogmàtic perquè en la conclusió no hi ha cap coneixement nou (està ja implícit en la PM). Per tant, davant la crisi de l’escolàstica, quin serà el repte cartesià? Establir un nou criteri de veritat i un nou mètode (uns nous fonaments del saber). PM (Premissa major): “Tots els éssers humans tenen ànima” Pm (Premissa menor): “Pep és un ésser humà” C (Conclusió): Per tant, “Pep té ànima” Text pàgina 192

7 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 Les claus per entendre la filosofia cartesiana Pàgina 193 La revolució científica La nova ciència ofereix nous mètodes però és incapaç d’oferir una alternativa global. Descartes n’és admirador, seguidor i protagonista però està en un postura ambivalent: Comparteix: la idea de que la naturalesa es pot comprendre i expressar mitjançant proporcions matemàtiques i el seu mètode demostratiu (more geometrico) (ideal de pensament rigorós i segur). Margina: el valor de l’observació i l’experimentació (a causa del seu racionalisme). La recuperació de l’escepticisme en el Renaixement Corrent filosòfic de l'hel.lenisme que no defensa cap doctrina sinó la pràctica d’un dubte universal que porta a la suspensió de judici. Tres actituds diferenciades: Els llibertins francesos: humanistes i erudits que són crítics amb la filosofia aristotèlica, els usos i costums de la tradició. Són antidogmàtics i defensen el lliure pensament. Els fideistes: conservadors irracionalistes que defensen dogmàticament l’ús exclusiu de la fe per combatre les idees de la Reforma i la nova ciència. Descartes adopta una postura intermèdia: Pot ser una bona eina per eliminar totes les idees errònies rebudes de l’educació (acríticament) o que l’escolàstica sostenia de forma inconsistent. Però és l’obstacle a superar: no l’utilitzarà per dubtar de la raó sinó per establir un coneixement absolutament segur (per superar el mateix escepticisme). José Vidal González Barredo