La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

ASISTENCIA SOCIOSANITARIA EN INSTITUCIONES

Presentaciones similares


Presentación del tema: "ASISTENCIA SOCIOSANITARIA EN INSTITUCIONES"— Transcripción de la presentación:

1 ASISTENCIA SOCIOSANITARIA EN INSTITUCIONES
Ramón Cristófol Rosa Parés. Pepa Quer M Teresa González

2 Atención Socio sanitaria
Modelo multidisciplinar. Visión integral de la persona. Intentar que el paciente permanezca cerca de su familia.

3 Atención socio sanitaria Finalidades
Aumentar la salud global de los ancianos. Prevenir la cronificación. Rehabilitar la funcionalidad. Fomentar la atención personalizada. Potenciar medidas alternativas al internamiento. Integrar atención social y sanitaria.

4 Atención socio sanitaria. Fundamentos
Definición positiva de la salud. Concepción integral de la persona. Orientado hacia la consecución del bienestar. Integrado en una red de equipamientos que llene el vacío entre la asistencia primaria,atención hospitalaria y servicios sociales.

5 Atención socio sanitaria Modelo
Descentralizado (que no separe al paciente de su entorno habitual. Plural y participativo (que facilita la solidaridad). Dinámico (adaptable en el tiempo a nuevas necesidades) Racional Multidisciplinar y social (que permita establecer criterios de equidad para que los recursos públicos se destinen a los más necesitados.

6 MODELO ORGANIZATIVO Atención especializada:
Geriatría Curas paliativas Hospital agudos Media estancia Larga estancia Hospital de día Equipos de suporte Atención específica de proximidad Residencias Centres de día Soporte social en la comunidad Sistema sanitario. Atención NO específica Atención primaria Servicios hospitalarios no específicos

7 AVC. CIRCUITO ASISTENCIAL
UCIAS Domicilio + RHB + PADES H. AGUDOS Neurología M.Interna Geriatría UFISS U. Convalescencia H.Día U.CP U. Larga estancia

8 SISTEMAS INTEGRALES Evaluación Identificación de grupos diana
Definición de roles i recursos Protocolización de procesos Protocolización de flujos Evaluación

9 HOSPITALES S.de Geriatría
UNIDADES DE AGUDOS. Atención al paciente geriátrico con enfermedades agudas o reagudización de enfermedades crónicas.

10 HOSPITALES SERVICIO DE GERIATRIA
1)Diseño arquitectónico y funcional adecuado. 2)Criterios de ingreso establecidos. 3)Provisión de cuidados progresivos. 4)Cuantificación de la evolución de los pacientes mediante diagnóstico cuádruple dinámico. 5)Preparación de las altas hospitalarias. 6)Trabajo interdisciplinario.

11 HOSPITALES SERVICIO DE GERIATRIA
Atención a ancianos considerados como “paciente geriátrico” (cumple tres a más de los siguientes requisitos). Edad superior a los 75 años. Pluripatología relevante. Proceso o enfermedad principal tiene carácter incapacitante. Patología mental acompañante o predominante. Problemática social respecto a su estado de salud.

12 HOSPITALES SERVICIO DE GERIATRIA UFISS/EVCG
Objetivo: identificar los problemas y necesidades de los pacientes ancianos ingresados en el hospital para mantener en lo posible, la función física y mental,así como garantizar una asistencia adecuada tras el periodo agudo de la enfermedad.

13 UFISS/EVCG Geriatría. Demencias Paliativos. Neumología.

14 UFISS/EVCG Personal: médico,enfermería,terapeuta ocupacional,fisioterapeuta,trabajador social,psicólogo. Su complejidad varía según los centros. Unidades no estructuradas que intervienen como consultoras de los demás servicios de hospitalización,especialmente Medicina Interna,COT,Neurología,Cirugía general y Cirugía Vascular.

15 UFISS/EVCG Funciones:
Facilitar el acceso del paciente a la totalidad de tecnologías diagnósticas y terapéuticas,evitando su marginación por criterio de edad. Detectar precozmente pacientes con riesgo de hospitalización prolongada. Valorar el tratamiento y la factibilidad de objetivos. Promover medidas de rehabilitación precoz en los procesos altamente incapacitantes. Minimizar el riesgo de institucionalización.

16 UFISS/EVCCG Funciones(continuación).
Disminuir el encamamiento prolongado cuando éste conlleve riesgo de inmovilidad. Utilizar correctamente los recursos y niveles asistenciales de los servicios sanitarios. Ubicar adecuadamente a los ancianos en su nivel asistencial. Racionalizar el consumo de fármacos y simplificar los planes de tratamiento. Contribuir a la coordinación intra y extrahospitalaria de los servicios para la atención de las personas mayores.

17 Ufiss de Geriatría.Evolución de interconsultas por servicio

18 Ufiss de Geriatría.Diagnósticos de ingreso más frecuentes en Hospital de agudos

19 UFISS/EVCG Indicadores con tendencia positiva respecto a la reducción de la mortalidad,incremento de la independencia funcional al alta y racionalización del recurso asistencial en el momento del alta. Altimir S,Cristófol R.Atención Sociosanitaria.En Medicina Interna.Farreras Rozman.Ed.2004

20 UFISS de C Pal.2006

21 UFISS de C Pal.2006

22 Centros Sociosanitarios
Diferencias según estructura, líneas de servicio i complejidad de pacientes CSS polivalentes: con todas las líneas asistenciales: Media estancia (convalecencia-subagudos , paliativos); larga estancia; hospital de día (evaluador, terapéutico-rehabilitador), equipo de evaluación i soporte específicos (Geriatría / c.paliativas), hospital i comunidad Relación importante con hospitales de agudos CSS en hospitales básicos: Media estancia mixta, larga estancia Hospital de día (avaluador, terapéutico, mantenimiento), equipos de soporte. CSS predominantemente de larga estancia. Mas próximos a la comunidad. Hospital de día terapéutica, mantenimiento Posible media estada mixta Posible coexistencia con places residenciales

23 CENTROS SOCIOSANITARIOS
Convalecencia. Curas paliativas. Psicogeriatría. SIDA. EVCG. Larga Estancia.

24 Ratio recomendada Larga estancia: 3’5 x 1000 hab mayores de 65 años.
C Paliativas: 5-7 / habitantes. Convalecencia: 2-2’5 x 1000 habitantes mayores de 65 años. Subagudos: 5-10% del total de plazas de convalecencia. H de Dia: 2-4 x 1000 hab mayores de 65 años.

25 Distribución de recursos.Cataluña 2005 nº de plazas por recurso.
LE: 5721 C Pal : 375 CV: MEP: 370 H de Día: 1733 Ufiss de Geriatría: 27 Ufiss de C Pal: 22 Ufiss Mixtas: 9 PADES: 78 EAIAs TC: 26 EAIAs geriatría: 19 EAIAs C Pal: 11. EAIs polivalentes: 4.

26 Unidades de Media Estancia o Convalecencia
recurso institucional con camas de hospitalización para pacientes ancianos, que una vez superada la fase aguda de su enfermedad o proceso, requieren un tratamiento a medio plazo, con : - asistencia médica, - cuidados de enfermería, y - recursos de rehabilitación, que por las circunstancias que sean, no pueden llevarse a cabo de forma ambulatoria, todo ello con los objetivos de recuperar la independencia, volver al domicilio y reintegrarse a la vida comunitaria Avila Tato R et al, Rev Esp Geriatr Gerontol 2000; 35 (S6): 3-14

27 Características básicas que definen el modelo asistencial de la
media estancia o convalecencia Temporalidad del ingreso * Trabajo en equipo basado en los principios de la valoración geriátrica Recursos de rehabilitación física Perfil de paciente ya diagnosticado y no tributario de alta tecnología Exclusión de pacientes agudos * estancia superior a los hospitales de agudos, pero inferior a los recursos de larga duración (larga estancia o residencia) Miralles R. Rev Esp Geriatr Gerontol 2000; 35 (supl 6): 38-46

28 Criterios de Ingreso : condiciones generales
A) paciente geriátrico con deterioro funcional potencialmente recuperable (basado en la valoración clínica y factores pronósticos) B) estabilidad clínica del proceso médico o quirúrgico que ocasiona la incapacidad C) ausencia de deterioro mental severo establecido que pueda interferir en el programa de rehabilitación (no se excluye la demencia leve-moderada, ni los deterioros mentales potencialmente mejorables; delirium y depresión) D) ausencia de enfermedad en fase terminal E) temporalidad del ingreso pactada en función de unos objetivos terapéuticos realistas (la problemática social en sí misma no debe ser un criterio excluyente, si bien es sabido que factores psicosociales como una escasa motivación del paciente y familia hacia la recuperación, así como la ausencia de soporte social pueden determinar de forma negativa el potencial de rehabilitación y la reinserción comunitaria) Avila Tato R et al, Rev Esp Geriatr Gerontol 2000; 35 (S6): 3-14

29 Intensidad de la intervención alta
IMAS Centre Geriàtric Unidad media estancia o convalecencia Situación “privilegiada” Intensidad de la intervención alta (directa, día entero, equipo interdisciplinar, ..) Duración prolongada (estancia días, hasta 3 meses…) Perfil pacientes amplio (selección de pacientes en función del circuito asistencial) Capacidad de escoger o seleccionar pacientes candidatos ?

30 A pesar de su eficacia demostrada ;
Implantación en los sistemas sanitarios todavía es escasa Motivos : - La prioridad económica se ha dirigido a patologías agudas - Marginación de los recursos rehabilitadores dirigidos a los ancianos, subestimando su importancia, (a medio y largo plazo ello conlleva un aumento de gastos derivados de una mayor necesidad de cuidados sociales, domiciliarios y residenciales) - Heterogeneidad de los cuidados proporcionados bajo el nombre de “media estancia” o “convalecencia” o “subagudos” (genera confusión en sanitarios y gestores, puede diluir las prioridades, confusión de conceptos de cuidados subagudos y rehabilitadores, con cuidados residenciales (custodiales)

31 Franja asistencial de la media estancia
Unidades de media estancia con : - mayor disponibilidad de técnicas sanitarias * - perfil de pacientes con mayor componente sanitario ** Unidades de media estancia con : - menor disponibilidad de técnicas sanitarias * - perfil de pacientes con mayor componente psicosocial *** HOSPITAL AGUDOS (entorno muy sanitario) DOMICILIO o RESIDENCIA o OTROS RECURSOS DE LARGA DURACIÓN (entorno muy social) intensidad terapéutica recursos sanitarios recursos sanitarios + * referido a intensidad de la rehabilitación que se puede ofrecer y a la disponibilidad de técnicas de diagnóstico y tratamiento (Rx, laboratorio, farmacia hospitalaria, etc…). ** referido a pacientes con la fase aguda mas reciente (subagudos), o bien con mayor inestabilidad clínica. *** referido a pacientes mas estables, mas tendencia a la cronicidad y mas problemática social.

32 Zona de Transición DOMICILIO o HOSPITAL RESIDENCIA DE SOCIAL AGUDOS
( Transitional Care, J Am Geriatr Soc 1997 ; 45 : ) Anciano + Discapacidad Post-agudo DOMICILIO o RESIDENCIA SOCIAL medio no sanitarizado HOSPITAL DE AGUDOS medio muy sanitarizado - ya está diagnosticado - no precisa alta tecnología Condiciones : - Principios básicos de la valoración geriátrica integral - Estancias más prolongadas ( menor coste )

33 Unidades de Media Estancia :
Eficacia demostrada en estudios controlados y randomizados Autores Beneficios obtenidos respecto al grupo control tras el ingreso en la unidad Lefton E et al mejor capacidad funcional J Am Geriatr Soc 1983; 31: menor porcentaje de institucionalización Rubenstein LZ et al. - mayor supervivencia N Engl J Med 1984; 311: mejor capacidad funcional - menor porcentaje de institucionalización - menor nº de reingresos hospitalarios Applegate WB et al. - mayor supervivencia N Engl J Med 1990; 322: mejor capacidad funcional Karppi P et al mejor capacidad funcional Scand J Primary Health Care 1995; 13: 93 - mejor nivel de satisfacción (pacientes y familiares)

34 CENTROS SOCIOSANITARIOS Curas paliativas
Pacientes con neoplasias en fase terminal. Supervivencia media de tres meses. Estancias medias inferiores a 23 días. Objetivos asistenciales casi siempre relacionados con el control de síntomas(dolor,disnea,disfagia,caquexia) bien por agotamiento familiar.

35 CENTROS SOCIOSANITARIOS LARGA ESTANCIA
En este apartado se incluyen la mayor parte de los usuarios de los centros sociosanitarios. Limitación funcional física y/o psíquica. Pluripatología crónica. Atenciones médicas o de enfermería complejas y/o continuadas que no se puedan efectuar en el domicilio. Estancia media 123 días.

36 CENTROS SOCIOSANITARIOS LARGA ESTANCIA
Programas Asistenciales. Continuación del tratamiento agudo. Pacientes crónicos reagudizados. Complejidad clínica. Demencias. Minusvalía física crónica. Minusvalía social aguda.

37 HOSPITAL DE DIA Centro diurno de hospitalización donde los pacientes con incapacidades físicas y/o psíquicas, con o sin condicionantes sociales, acuden para recibir tratamiento integral con el fin de completar su recuperación desde el domicilio.

38 HD: Objetivos Garantizar estabilidad clínica y rehabilitación tras enfermedad aguda Facilitar alta hospitalaria temprana Cuidados médicos y de enfermería Recuperar AVD Soporte consulta externa: HD Evaluador

39 HD: Diagnósticos / Procedimientos
AVC 30 % Fx. Cadera 11 % Depres / dem 16 % Pat. Articular 17 % Control clínico 10 % Fisioterapia 56 % TO 30 % Est. Cognitiva 7.6 % Ludoterapia 7.7 % Getafe. 2003

40 HD Psicogeriàtrico: Atención específica parapara pacientes con deterioro cognitivo. Psicoestimulación. Estabilización de síntomas. Estudio de trastornos conductuales.

41 Equipos de Evaluación Interdisciplinar Ambulatoria(EAIA)
Deterioro cognitivo Geriatría Cuidados Paliativos

42 Asistencia geriátrica domiciliaria PADES /ESAD
Ancianos frágiles con procesos crónicos e invalidadntes no tributarios de ingreso en hospital y que presentan problemas que “desbordan” al médico de familia. Ancianos dados de alta de UCIAS en situación de riesgo. Ancianos dados de alta de hospital en situación clínica inestable.

43 PADES / ESAD: Diagnósticos
Enf. Respiratorias 21 % UPP 20 % Neoplasia terminal 17 % Cardiopatía 16 % Diabetes 7 % Sd. Inmovil % Demencia 15 % Inest. Clínica 14 % C. Paliativos 10 % Evaluación 10 % Virgen del Valle,1998 Getafe,1998

44 PADES CSdM

45 RECURSOS SOCIALES Residencia asistida Residencia válidos Centro de día
Atención domiciliaria social

46 Atención de larga estancia

47 valoración geriátrica
+ interv directa equipo interdisciplinar Anciano sano Hospitalización H de día Ambulatorio Domicilio Interconsulta de valoración (ufiss) Anciano frágil Intensidad intervención + Perfil del paciente Paciente geriátrico deterioro reciente Eficacia global de un programa de valoración geriátrica (variables duras y blandas) Paciente geriátrico deterioro crónico establecido consultor consejos Duración intervención + <10 días meses hosp. agudos U conva l/ ME progr comunitarios hosp día, domicilio... Greganti MA (editorial) Comprehensive Geriatric Assessment Arch Intern Med 1996 ; 156 : 15-17

48 España Unidad de Media Estancia Unidad de Rehabilitación Geriátrica
IMAS Centre Geriàtric Unidad de Media Estancia ( Carbonell A, Rev Esp Geriatr Gerontol 1986 ; 21 : ) Selecciona perfil de rehabilitación Nº CAMAS : 30 ESTANCIA MEDIA : 36 dias ALTAS A DOMICILIO : 71 % Unidad de Rehabilitación Geriátrica ( Valderrama E, Rev Esp Geriatr Gerontol 1997 ; 32 : ) ESTANCIA MEDIA : 25 dias ALTAS A DOMICILIO : 78 %

49 Zona de Transición DOMICILIO o HOSPITAL RESIDENCIA DE SOCIAL AGUDOS
( Transitional Care, J Am Geriatr Soc 1997 ; 45 : ) Anciano + Discapacidad Post-agudo DOMICILIO o RESIDENCIA SOCIAL medio no sanitarizado HOSPITAL DE AGUDOS medio muy sanitarizado - ya está diagnosticado - no precisa alta tecnología Condiciones : - Principios básicos de la valoración geriátrica integral - Estancias más prolongadas ( menor coste )

50 Pla Director Sociosanitari
Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

51 Malaltia d’Alzheimer Atenció Geriàtrica i altres demències
Pla Director Sociosanitari Atenció Geriàtrica Malaltia d’Alzheimer i altres demències Atenció al final de la vida M. Neurològiques que poden cursar amb discapacitat Millorar la salut de les persones incloses a les quatre línies d’atenció, mitjançant la redefinició d’un model d’atenció i organització dels serveis que, partint de la realitat actual, permeti continuar avançant. Missió Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

52 Prioritats període 2005 – 2007 (II)
Pla Director Sociosanitari Prioritats període 2005 – 2007 (II) Atenció a les persones grans fràgils i/o en situació de risc Atenció integral a les persones grans en la fase aguda o subaguda Atenció al final de la vida Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

53 Atenció ales persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències
Pla Director Sociosanitari Atenció ales persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències Demència i APS: Atenció totes les fases malaltia Desenvolupar normativa estimulació cognitiva Atenció persones amb trastorns comportament Actuacions en malalts joves Centres de diagnòstic i atenció integral Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

54 Atenció a les persones amb MND..
Pla Director Sociosanitari Atenció a les persones amb MND.. Anàlisis situació Millorar models atenció: recursos, accessibilitat i continuïtat Millorar rehabilitació i articular sistema transport Suport sanitari a la família, àmbit escolar, centres dia etc. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

55 Atenció a les persones al final de la vida
Pla Director Sociosanitari Atenció a les persones al final de la vida Millorar atenció m. càncer i promoure l’atenció malalts terminals no càncer Implementar mesures generals en àmbits específics Desenvolupar polítiques integrals i afavorir accés equitatiu en funció de complexitat Avaluar resultats clínics i aspectes subjectius Analitzar finançament c. pal·liatives Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

56 Factors crítics d’èxit
Pla Director Sociosanitari Factors crítics d’èxit Acord APS, especialment de l’ICS Treball conjunt PRODEP Coordinació i consens B i Fam., Educació etc. Participació professionals, territoris i gestors Repartiment competències Adequació de la distribució territorial Seguiment i avaluació Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

57 Mapa Pla Director Sociosanitari Departament de Salut
Revisió criteris de planificació Projectes demostratius amb repercusió sobre serveis Places de convalescència Places de cures pal·liatives Places d’hospital de dia Serveis de suport i avaluació de necessitats (PADES-UFISS-EAIA) Places de llarga estada Criteris quantitatius de planificació Diferències en utilització de serveis segons característiques demogràfiques Dispersió territorial Diferents graus d’especialització/polivalència Complementarietat xarxes assistencials Elements qualitatius d’adaptació en el territori Atenció persones grans fràgils (AP) Unitats de subaguts EAIA: unitat de diagnòstic ràpid UGAs en hospitals de 3r nivell Unitats estimulació cognitiva Cures pal·liatives malalts no càncer Unitats d’alta especialització (malalties neurològiques, Alzheimer en joves, psicogeriatria). PRODEP Definició de criteris de planificació per a l’extensió dels nous serveis SECTORITZACIÓ Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació

58 PROVISIONAL Seguiment i avaluació Pla Director Sociosanitari Objectiu
Indicador Fita Incrementar l' esperança de vida lliure d' incapacitat dels homes i les dones a l' edat de 65 anys Esperança de vida lliure d' incapacitats 10% de reducció Augmentar la detecció, tractament i seguiment de persones amb major risc de pèrdua d' autonomia: reduir caigudes accidentals Taxa d' incidència de caigudes accidentals en les persones de 65 anys i mes 15% de reducció Adequar/Millorar els dispositius assistencials potenciant l' atenció en l' entorn familiar Percentatge de població de 75 anys o més assignada a l' EAP atesa en el programa ATDOM 15% d' increment Percentatge de cuidadors de malalts depenents en el programa ATDOM amb valoració de sobrecàrrega o claudicació enregistrada a la seva HC d' AP PROVISIONAL Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Cooperació


Descargar ppt "ASISTENCIA SOCIOSANITARIA EN INSTITUCIONES"

Presentaciones similares


Anuncios Google