Esquinç de turmell Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena

Presentación del tema: "Esquinç de turmell Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena"— Transcripción de la presentación:

1 Esquinç de turmell Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena
Tutor: Manuel Batalla

2 Introducció L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents entre els traumatismes vists en AP i Urgències. Esquinç: lesió en que algunes de les fibres d’un lligament de suport es danyen sense afectar a la continuïtat del mateix

3 Tipus . Grau I : no existeix dany important, no hi ha laxitud articular. Grau II: ruptura parcial del lligament Grau III: Ruptura completa del lligament amb laxitud articular 75%// 25%// 5%

4 Record anatòmic Articulacions del turmell:
Tibio peronea astragalina (distal de la tibia-astràgal-peroné) Flexo-extensió de fins 15º dorsiflexió i 55º de flexió plantar Subastragalina (tróclea de l’astràgal i calcani): Supinació de fins 30º i pronació de 10-20º

5 Lligaments: Fins un 85% es compromet el lligament Lateral Extern. Format per: Peroneu Astragalí Anterior Peroneu Calcani Peroneu Astragalí Posterior. El lligament Intern o deltoideu: estabilització principal del turmell

6 Mecanisme de la lesió No sempre hi ha correlació entre el traumatisme i la gravetat aparent de la lesió. Lateral Extern: tendència supinadora al recolzament inicial del retropeu (flexió plantar del peu i inversió) Adducció del peu (rotació interna) Lateral Intern: combinació de la dorsi-flexió i eversió excesiva. Abducció del peu (rotació externa) Pot associar lesió de la sindesmosis

7 Lligament medial Lligament lateral

8 Actuació ANAMNESI: Quan i com, intensitat i direcció
Quan començaren els símptomes Dolor: súbit inicial  fase d’analgèsia dolor posterior Si hi hagué espetec o pressió (possible ruptura) Factors predisposants Episodis previs El pacient acudeix hores desrprés de l’accident per les característiques de l dolor. Important saber si el pacient ha estat capaç de continuar amb l’activitat (descarta fractura) En ruptures completes, el dolor sol ser escàs (lesió nerviosa) Episodis previs: el factor predisposant més comú.

9 EXPLORACIÓ: Inspecció: Palpació: Grau i localització del edema
Equimosi Grau de movilització del turmell. Palpació: Palpació relleus ossis: mal·leol tibial i peroneu, base del 5é meta Lligaments esmentats Deformitat i asimetria: desnivell en la zona si hi ha ruptura completa Lleu: dolor a la palpació en maleol peroneu Palpar la vora òssia del peroneu posterior i empènyer cap avant dolor indica fractura o fissura Tibia i peroné: per descartar fractures de peroné proximal (Maisonneuve) Dolor en base 5 meta: avulsió de la inserció del penoeu llarg

10 Movilització: Dependrà del grau de la lesió i el temps d’evolució.
Movilització passiva! Reproducció del mecanisme de lesió. Moviments de flexió plantar i dorsal, inversió-eversió. Contra resistència. Badall articular: + laxitud i lesió lligamentosa Caixó anterior: + lesió greu. Badall: amb les dues mans s’immovilitza el calcani i a cama, i es realitza varo i valgo. Caixó: subjectant la tibia i amb l’altra mà, tracciones el peu cap avant.

11 Regles d’Ottawa Sensiblitat del 100%
Quan decidim si fem una radiografia? Dolor a la palpació en la meitat posterior del 6 cm distals de la tíbia i el peroné Dolor a la palpació en la base del 5é meta o de l’os navicular. Incapacitat per a carregar pes immediatament després del traumatisme (fer quatre passes) Radiografia: projecció de Mortaja: anteroposterior amb la cama a 15-20º de rotació interna, mostra millora lainterlínia articular.

12 Clínica segons el Grau I II III
Dolor variable, poca o cap impotència funcional. Poca tumefacció. No inestabilitat articular. II Dolor a la palpació sobre les estructures lesionades. Tumefacció precoç i equimosis 24-48h. Impotència funcional moderada. Inestabilitat articular a la mobilització passiva. III Tumefacció, hematoma i equimosi immediata. Dolor intens des del principi. Impotència funcional i impossibilitat per al recolzament.

13 Tractament R (rest) Repòs de l’articulació les primeres 48 hores.
I (ice) Crioteràpia: el millor antiinflamatori! Quan abans millor Durant uns 20 minuts, tants cops com siga possible. Mantindre les 48 primeres hores, amb protecció de la pell. C (compression) Disminuir l’edema en la fase aguda i subaguda de la lesió. S’ha de permetre l’aplicació del fred. Embenat: Elàstics, benes adhesives, turmelleres.... E (elevation) Elevació del membre: reducció de la inflamació. AINES: disminució del dolor i acurta la fase aguda. Orals i tòpics No és recomanable la termoteràpia ja que augmenta la tumefacció i el flux sanguini

14 Tipus embenat L’elecció de l’embenat dependrà del tipus de lesió, i del pacient: personalitat, edat, activitat física... Compressiu. Funcional: Immobilització parcial que permet al pacient certa mobilitat, sense impedir que continuï amb la seua activitat habitual. Limita la mobilitat del lligament lesionat, permitint la mobilitat de la resta.

15 Grau II: S’ha d’assegurar protecció dels lligaments afectats.
Grau I: Embenat elàstic-adhesiu 7-10 dies, des de la punta dels dits fins el genoll, o funcional. Deambulació precoç i progressiva (a partir del 3r dia) permitint un cert grau de dolor al recolzament. Seguiment en 7-10 dies. Grau II: S’ha d’assegurar protecció dels lligaments afectats. Embenat elàstic-adhesiu 3 setmanes, o funcional. Sinó és possible la total protecció, optarem per tractament ortopèdic amb una fèrula de guix i embenat. Alguns autors, suspesen la possibilitat de substituir-la per una bota de guix a les 48 hores quan hagi baixat la inflamació, durant 3 setmanes. 1-2 setmanes i embenat funcional. Grau III: Immobilització enguixada i elevació del membre 3-4 setmanes. Posteriorment, embenat funcional dies. En alguns casos, pot ser necessari tractament quirúrgic. Seguits pel traumatòleg.

16 Hi ha controvèrsia en el grau III
En la literatura s’evidencia que el tractament funcional és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II. Hi ha controvèrsia en el grau III Inestablització residual (normalment compensada) Estudis recents, obtenen millors resultats amb la cirurgia (1) (1) Pijnenburg AC et al. Operative and functional treatment of rupture of the lateral ligaments of the ankle. A randomizaed, prospective trial. J Bone Joint Surg Br 2003.

17 Funcional vs Immobilització
El tractament clàssic d’immobilització: Un mes Afavoreix i agreuja l’edema Rigidesa articular. Atròfia muscular Formació d’adherències en la cicatrització, que limiten l’amplitud muscular i provoquen dolor. Llargs períodes de recuperació.

18 PROPIETAS DELS EMBENATS FUNCIONALS.
Estabilizació mecànica: Protegeix de les estructures càpsulo-lligamentoses. A major nombre de tires, major estabilització de les estructures, i major limitació funcional de l’articulació. Conseqüència: major acció antiàlgica i antifisiològica de l’embenat. Estimulació propioceptiva: Al no tindre una immobilització completa de la zona, no es produeix una atròfia muscular i ajuda a previndre l’anquilosi articular.. Acció esteroceptiva: Les tires adherides a la pell es posen en tensió si el pacient va a realitzar un moviment “perillós” per al lligament lesionat. (Sistema d’alarma) Acció psicològica: El pacient es sent protegit per l’embenat i al mateix temps, no limitat i obligat a guardar repòs invalidant. A l’hora del dia a dia (pujar, caminar, dutxar-se...) proporciona avantatges que el guix no Acció propioceptiva: Incrementen el to muscular de les estructures subadjacents que actuen com a protectores de l’articulació. En conclusió: ràpida tornada a l’activitat laboral o esportiva, major mobilitat en la recuperació de la lesió i menor atròfia muscular, millora de qualitat en la vida del pacient.

19 CONTRAINDICACIONS DELS EMBENATS FUNCIONALS
Lesions greus com: Fractures òssies Edema important Grans ruptures tendinoses, lligamentoses i musculars Alteracions de la pell : dermatitis, ferides o trastorns tròfics. Alteracions vasculars arterials o insuficiència venosa. Hipoestèsies cutànies Al·lèrgia al material

20 Embenat funcional Dos tires d’ancoratge: una a quatre dits per sobre dels mal·lèols; l’altra a la part mitja de la planta del peu.

21 2n: Turmell a 90º 3r: 2-3 tires cobrint la zona ocupada per ambdós mal·lèols

22 4t: Partint del costat contrari de la lesió (part interna més v), iniciem una tira en estrep, finalitzant al mateix lloc. El nombre de tires dependrà del grau d’immobilització que vulguem aplicar.

23 L’embenat s’acaba tancant les “finestres” per evitar edemes.
Vídeo

24 Quan derivar? Luxació o fractura associada Compromís neurovascular Ferida associada que interessi l’articulació Inestabilitat articular que no millore amb exercicis de rehabilitació o bloqueig articular Lesió de la sindesmosi. Rigidesa articular i dolor residual.

25 Complicacions: Edema residual: En persones de edat avançada i immobilització rígida i prolongada. Mitja elàstica. Dolor: Perdura el dolor tras deambulació i activitats físiques, inclós en repòs. Reavaluar per descartat patologia associada. Tècniques fisioteràpiques, infiltracions locals. Rigidesa i bloqueig articular. Rehabilitació Inestabilitat. Valorar per especialistes. Edema: tras bipedestació i per insuficiència vasomotora

26 CONCLUSIONS Els esquinçs són lesions benignes d’evolució favorable.
S’ha de descartar lesions més greus que han d’ésser tractats per l’especialista. La majoria de les complicacions són causades per un tractament inadecuat o incumplimentació. No sempre el dolor correspon amb el grau de la lesió. En els nens els esquinçs són infreqüents i freqüents les epifiolisis.

27 Bibliografia Thomas W. Kaminski, PhD, ATC, FNATA, FACSM*; Jay Hertel, PhD, ATC, FNATA,FACSM†; Ned Amendola, MD‡; Carrie L.Docherty, PhD, ATC, FNATA§; Michael G.Dolan, MA, ATC||; J. Ty Hopkins, PhD, ATC,FNATA¶; Eric Nussbaum, MEd, ATC#; WendyPoppy, MS, PT, ATC§; Doug Richie, DPM** National Athletic Trainers’Association Position Statement:Conservative Management and Prevention of Ankle Sprains in Athletes. Beynon BD, Renstrom PA, Haugh L. Et al. A prospective, randomized clinical investigation of the treatment of first time ankle sprains. Am J Sports Med 2006: 34: Jorge Egocheaga Rodríguez. Vendaje y protocolo en el tratamiento de esguinces de tobillo. Guía Fisterra: Lesiones de tobillo y pie. Fernando Sánchez Ruano. Enrique Payá Zaforteza, Ana Galiana Vila, Mª Isabel Berenguer Fuster. Esguince de tobillo. Guía de actuación en AP. Schünke-Schult-Schumacher. Prometheus. Texto y Atlas de Anatomía. Ed. Panamericana.

28 Gràcies!!!