Bancs de $ mixt i dedicats SEXENNI REVOLUCIONARI

Presentación del tema: "Bancs de $ mixt i dedicats SEXENNI REVOLUCIONARI"— Transcripción de la presentación:

1 Bancs de $ mixt i dedicats SEXENNI REVOLUCIONARI
Crisi de subsistència Pugen els preus de consum bàsic Crisi manufacturera del tèxtil: “Fam de cotó” per la guerra de Secessió americana. 1861/65. La solució serà tornar a la llana o reduir costos utilitzen la força hidràulica, per estalviar carbó (tot i que s'allunyen de les ciutats): COLÒNIES fabrils Crisi ferroviària: La xarxa construïda No és rentable!!!!Les accions ferrovia ries s’enfonsen. Demanen subvencions al govern,`però aquest no POT!!! la corrupció i la ineficiència ho Impedeixen. Tots han participat del pastís ferroviari, a través de indemnitzacions o subvencions a les empreses en les que han invertit Crisi bancària dels Bancs de $ mixt i dedicats a l’especulació i a la construcció del ferrocarril : arrossega La crisi a la “Crisi borsària”. Pronunciament de San Gil (fracassat) 1866 60 afusellats, 1000 deportats. massa enfurismada. La misèria, la gana, la desesperació mobilitza perillosament les masses populars CRISI ECONÒMICA DE TRETS ARCAICS I DE TRETS MODERNS... partits de la oposició preparats pel recanvi, volen la caiguda d’Isabel II: REUNIONS CLANDESTINES, DINS I FORA DEL PAÍS Esperen fer el canvi sense comptar amb el poble: “sólo la discreción popular comportarà el buen resultado” Prim. Al 1868 aquesta pretensió és ja impossible, el poble no només es mobilitza sinó que ja té les seves pròpies demandes i fins i tot un cert projecte de futur. L’experiment liberal està, doncs abocat al fracàs, SEGONA CRISI DEL MODERANTISME SEXENNI REVOLUCIONARI (setembre Pronunciaments coordinats de militars partidaris del canvi:”viva Espanya con honra” conservadors legalistes com Serrano o Topete, i progressites com Prim que tornen de l’exili Les masses urbanes es mobilitzen!!. A Barcelona s’organitzen Juntes revolucionàries que aproven el desnonament de la Ciutadella. Les masses en moviment comencen a fer por!! als polítics i militars que només volen un simple canvi de govern i unes quantes reformes

2 Accions del govern provisional (progressista- unionista) que
es declara monàrquic. Li ofereixen la regència a Espartero, però declina la oferta. Serrano serà el Regent mentre es busca rei i Prim serà primer ministre Recerca d’un sobirà.(francés, alemà Portuguès, italià?) Serà l'excusa de la guerra Franco- alemana 1870 Decrets POLÍTICS: -Democratització municipal llibertat per als fills dels esclaus a Cuba (comencen a haver-hi ,però, aixecaments indep. cubans) -Decrets ECONÒMICS: Pesseta: moneda única nacional, Reducció dels consums Desamortització i venda del RIC SUBSOL MINER Llei de Mines 1871 (massives i avantatjoses vendes al $ EXTERIOR), mercuri,(Almaden Coure (Rio tinto), Plom i Ferro basc, (primer exportat en brut i de seguida ELABORAT a alts forns d’una Siderúrgia de CAPITAL ANGLO -basc -LLEI DE BASES ARANTZELÀRIES de Figuerola (reducció progressiva dels aranzels industrials, per tal de baixar els preus i llençar el consum intern, (Catalunya en contra) “És tan còmode tenir el mercat assegurat.1!! , és gaire bé un empresari- Rendista!!! Gener 1869 Eleccions a Corts Constituents elegits Per Sufragi universal masculí >25 anys Ciutats: republicans, la resta:monàrquics (70 diputats Republicans, 336 monàrquics, no hi cap majoria estable). El diputat Orense va dir: “El rey que traigais no se podrà llamar rey de las ciudades, pero sí, con mucha razón, el rey de las selvas”. JUNY 1869 Constitucio 1ª Constitució democràtica d’Espanya, i exemple per a molts països: Sobirania`Popular. Separació de poders REAL!, Amplíssima declaració de drets (típics +: de culte, i d’associació), inviolabilitat de la correspondència, sanció per a funcionaris corruptes, indemnització per als ciutadans afectats, jutges per oposició, Habeas Corpus, jurats populars Senat democràtic i de representació TERRITORIAL.. La llibertat de premsa va donar llum a molts diaris satírics “La Campana de Gràcia”, L’Esquella de la Torratxa”... : Serrano és elegit Regent i Prim Primer Mte La llibertat d’expressió va animar a la fundació de Revistes satíriques com ara “La flaca” i “La campana de Gràcia”, molt crítiques i anticlericals, totes dues a BCN. L’elegit serà el culte, demòcrata I refinat i molt poc religiós Amadeo de Saboia. Arriba el LA SITUACIÓ SOCIO. POLÍTICA ERA DIFÍCIL : La pagesia aspirava a una Reforma Agrària, davant la brutalitat de la Guàrdia Civil L´’Església i l’oligarquia terratinent conspirava per la tornada dels Borbons. Els obrers demanen treball, millores, eliminació de les quintes i els consums. Els carlins comencen a aixecar-se exigint el tron. Els Rcans volen la Rca. L’entrada del nou i poc apreciat rei coincideix amb la mort del seu valedor: Prim, en un atemptat!!! El P. progressista es disgrega Entre més extremistes i més moderats Entre 1871 i 1873 Amadeo convocarà 6 eleccions legislatives, sense que cap partit pugui governar amb majoria, mentre l’abstenció augmenta (del desengany!!!) i els problemes es desborden 3ª GUERRA CARLINA Rebel·lió oberta a partir del gener,Carles VII (net) ofereix FURS a Catalunya!!! Desil·lusió i desesperació popular . Fanelli educa en l’anarquisme Es funda la FRE al 1870. L’obrerisme Reformista : “tres vapors” també reclama accions ràpides REPUBLICANISME dirigit des del “Partit Rcà unitari” de Castelar I el “Partit Republicà Federal “de Pi i Margall (descentralització, separació Església- Estat, Abolició de quintes i consums) , seguit i votat per una baixa Burgesia urbana i catalana.( obtenen bons resultats electorals). Amb Pi i Margall es troba Valentí Almirall, molt radicalitzat i a prop del “poble” insurreccio cubana (alentada de lluny per USA), exigint auto- nomia, llibertats... (era una colònia) abdicacio d’Amadeu

3 L’únic suport sincer venia de
l’Assemblea legislativa, dipositària de la Sobirania Nacional, va sotmetre a votació la proclamació de la REPÚBLICA, que va ser aprovada per amplia majoria (teòrica, la majoria de diputats són monàrquics !!! La situació econòmica és bona, generada per l’entrada massiva de $ exterior per la desamortització i venda del subsòl. Tot i així, les masses urbanes estan molt mobilitzades, són molts els soldats que abandonen el front, desobeint als seus oficials provocant que els carlins guanyin terreny . En surten Juntes revolucionàries a moltes ciutats “ P. Democràtico rcà Federal” De Figueres i Pi i Margall: Partidaris de grans reformes Socials i polítics. Eren recolzats Per la petita burgesia, grups obrers, alguns Pagesos ... A Catalunya tenen el >seguiment, però també a Andalusia, València i fins i tot a Salamanca “ P. Republicano Unitario de Castelar, “ Són conservadors i centralistes,el seu Líder és un polític molt valorat, però te Poc seguiment a Espanya. Estanislau Figueras 1.er PRESIDENT. Dissolt les juntes i cessa Les revoltes. Convoca eleccions a Corts constituents, que van ser guanyades pels rcans. per majoria però amb un 70% d’abstenció. Pi i Margall dimiteix per no voler reprimir la revolta per la força. Puja Salmeron més conservador i dur, que envia l'exèrcit contra els cantons. : PI I MARGALL és elegit president Salmeron dimiteix al setembre al no poder signar les sentencies de mort contra els obrers. Puja Castelar , que si ho fa, tot i no tenir la majoria a les Corts (Son de majoria federal) La insurrecció a Cuba continua. L’Admó de la colònia és monàrquica i no col·labora amb el nou règim, el descontrol augmenta. promou la redacció d’un projecte De Constitució, que és com la del 1869 però amb una organització Federal de l’Estat i amb una Separació Església/EStat Suspèn les sessions parlamentàries i governa de forma autoritària, amb el recolzament dels moderat!! donant amplies atribucions als militars per mantenir l’ordre públic. Les pressions polítiques van fer dimitir a Castelar El carlisme avança sobre la Catalunya Interior cap a Conca i Terol. Els soldats fugen donada la indisciplina generada per la pujada dels federal A les zones més federals es van alçar en CANTONS INDEPENDENTS on una barreja d’obrers artesans, botiguers, decebuts pel Rcanisme des de dalt van iniciar una insurrecció des de baix, però molt contaminada d’ideologia anarquista Decreten: “col·lectivització de la propietat Prohibició d’ensenyament del dogma Cristià. Eliminació dels consums” “Cantó de Cartagena” Per impedir un nou govern de centre- esquerra, el general Pavia assalta el Congrés amb la Guàrdia Civil dissol per la força l’Assemblea. ( ) i assegura una República autoritària amb un govern de concentració Sense republicans) presidida pel G. Serrano (molt repressiva) que acabarà amb el cantonalisme , disciplinarà l’exèrcit i començarà a arraconar als carlins. Mentre tant, els moderats, van preparar la tornada de la Monarquia: Borbons, però no Isabel, sinó el seu fill:Alfons.

4 Junta Revolucionària de la província de Barcelona als seus habitants
(...)Cal un huracà que allunyi aquesta atmosfera corrompuda: la prostitució en el tron, el més abjecte servilisme en la cort, la covardia i la baixesa en els cossos colegisladors, heus aquí el trist espectacle de la màquina governamental espanyola(...) només hi ha en les camarilles governamentals homes disposats a sacrificar per un somriure de la modera Messalina, la llibertat i l’honra de la seva pàtria...) Abaix la dinastia!! Aquest ha de ser el nostre crit de guerra. Tot ho hem de subordinar a aquesta idea salvadora, caigui a impulsos de la revolució aquest tron corcat i fonamental en sang de liberals. No temeu, el govern provisional suprem en té preses les mesures, i d’entre les seves runes en sorgirà una nova en gloriosa. Per això no cal altra cosa que esperança i amor a la llibertat(...() És que ha sonat ja l’última hora per a una institució caduca (...). Ells ho han volgut, en lloc de regnar per l’amor dels seus pobles s’han estimat més fer-ho per la força de les baionetes i no la salvaran de la seva ruïna ni les cohorts de mercenaris, ni les turbes de cortesans. A baix la dinastia!, Visca la Sobirania nacional, Visca la llibertat” Junta Revolucionària de la província de Barcelona als seus habitants 20, gener 1867 (clandestí)

5 2.—Que essent per als demòcrates un principi essencial del seu
1.-Que l’objectiu i bandera de la revolució a Espanya és la caiguda dels Borbons. 2.—Que essent per als demòcrates un principi essencial del seu dogma el sufragi universal, i admetent els progressistes el dret modern constituent del plebiscit, la base per a la intel·ligència dels dos partits seria que per un plebiscit.(...) o per unes Corts constituents elegides per sufragi universal, es decidiria la forma de govern que s’hauria d’establir a Espanya(...) en la intel·ligència que, fis que així es decidís hauria de ser absoluta la llibertat d’impremta i sense cap limitació el dret de reunió, perquè l’opinió nacional pogués il·lustrar i organitzar-se convenientment(...) Manifest de carlos María de la Torre sobre els acords del signants del Pacte d’Ostende (Brusel.les, 1868)

6 “Viva España con honra”
“Españoles: La Ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia (…) declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno (…) segura de que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla (…) Hollada la ley fundamental (…) corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno (…), muerto el Municipio, pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y del agio, tiranizada la enseñanza, muda la prensa (…), tal es la España de hoy. Aludid a las armas, no con el impulso del encono, siempre funesto (…) sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada “Viva España con honra” Cadis 19 de setembre de 1868

7 La Nació espanyola i en nom seu les Corts constituents elegides
per sufragio niversal (…) decreten i sancionen la Constitució següent (…) Art 1.- Cap espanyol o estranger no podrà ser detingut ni empresonat si no per causa de delicte Art3 Tota persona detinguda serà posada en llibertad o lliurada a l’autoritat judicial dintre de les 24 h. següents a l’acte de la detención Art 5 Ningú no podrà entra al domicili d’un espanyol o d’un estranger (…) sense el seu consentiment Art 16 Cap espanyol que es trobi en ple ús dels seus drets civils no podrà ser privat del dret de votar en les eleccions Art 17 Tampoc no podrà ser privat cap espanyol del dret d’emetre lliurement les seves idees i opinaos, ja sigui de paraula, ja sigui per escrit (.,..) del dret de reunir-se pacíficamente, del dret d’associar-se (…) Art 33 la forma de govern de la Nació espanyola és la monarquia Art 34. La potestat de fer les lleis ressideix a les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis. Art 38. Les Corts es composen de dos Cossos colegisladors : Congrés i Senat, elegit per sufragio universal: 1 senador per província i 1diputat per cada vots) Consitució 1869

8 “En pendre les armes contra l’opressió del tirànic govern espanyol
manifestem al món les causes que ens han empés a fer aquest pas (...) Creiem que tots els homes són iguals (...) admirem el sufragi universal, que garanteix la sobirania del poble, desitgem l’emancipació gradual i sota la indemnització de l’esclavitud, el lliure canvi amb les nacions (...) demanem la religiosa observança dels drets imprescindibles de l’home, i ens constituïm en acció independent (...) perquè estem segurs que sota el ceptre de Espanya mai no gaudirem de l’exercici obert dels nostres drets” Manifest per la independència de Cuba 1868

9 Article de J Mesa al diari “La Emancipaciòn”1871-72
“Els treballadors espanyols hem de separar-nos d’un cop i per sempre de tots els antics partits, formats per les classes posseïdores , fins i tot el Partit Republicà Federal, tal com és constituït avui, és a dir, influït i dirigit per homes de classe mitjana., que viuen en perfecta intel·ligència am el que hi ha. La nostra missió és més gran, més revolucionària. Consisteix en l’organització del sufragi universal per mitjà de l’agrupació i la federació de les societats obreres, sense l’organització de les qual el dret de sufragi serà sempre per a nosaltres una sagnant burla (...) no sancionem amb els nostres vots la nostra pròpia condemna. Fem el buit al voltant de tot el que hi ha i ell tot sol caurà(...) Nosaltres hem de repetir amb insistència als nostres amics que l’emancipació de l’obrer no pot verificar-se sinó per l’obrer mateix, tota revolució dirigida per burgesos a ningú més que a ells serà útil (...) Per això ens anomenem socialistes i no republicans, de la mateixa manera que els republicans van deixar de dir-se demòcrates en veure que un altre partit falsejava la democràcia i el partit progressista va abandonar el nom de liberal quan va veure el moderat exercint, en nom de la llibertat, la més repugnant tirania (...) El partit republicà , burgés abans que res(...) es troba incapacitat per plantejar una organització veritablement demòcrata que consisteixi en el govern del poble pel poble” Article de J Mesa al diari “La Emancipaciòn”

10 -la instrucció gratuïta, obligatòria, elemental(...)
“La Junta Sobirana del Cantó de Cartagena (...) ha estimat convenient establir: -la instrucció gratuïta, obligatòria, elemental(...) -Queda prohibida de manera terminant , sota la més estricta resonsabilitat dels professor i dels encarregats de les escoles (...) l’ensenyament de dogmes, ni de religió positiva, havent-se d’ajustar, pel que fa a la moral, als pincipis de la ciència i dels deures socials (...) Aquesta Junta Sobirana acorda: (...) Considerant que la propietat és un dels drets més legítims de l’home, sempre que sigui resultat indispensable del seu treball (...) Queden confiscats i declarats propietat col.lectiva del Cantó tots els bens radicals al seu terme i que gaudeixen els seus amos actuals per herència. Cartagena 1 d octubre de 1873

11 (…) Nadie no atribuirá a debilidad de mi ánimo esta resolución.
Hace ya dos años largos que me ciñeron la Corona de España. I España vive en lucha constante, viendo cada día más lejana la era de paz y de ventura que tan ardientemente anheló. Si fueran extranjeros los enemigos de su bienaventuranza, entonces, dirigiendo estos soldados tan valientes como sufridos, sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada ,con la pluma, con la palabra agravan y perpetúan los males de la Nación son españoles, todos invocan el dulce nombre de la patria, todos se pelean y se agitan por su bien, y entre el fragor del combate, entre el confuso, atronador i contradictorio clamor de los partidos, entre tantas y tan opuestas manifestaciones de la opinión pública, es imposible acertar cual es la verdadera. (…) Nadie no atribuirá a debilidad de mi ánimo esta resolución. No habría peligro que me noviera a desceñirme la corona si creyera que la llevaba Encima mío por el bien de los españoles Discurss de renúncia d’Amadeu de Savoia al tron espanyol