ART NEOCLÀSSIC PINTURA

Presentación del tema: "ART NEOCLÀSSIC PINTURA"— Transcripción de la presentación:

1 ART NEOCLÀSSIC PINTURA
M.B ART NEOCLÀSSIC PINTURA EL JURAMENT DELS HORACIS Jacques-Louis David MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS M.B.

2 ART NEOCLÀSSIC: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Es desenvolupa a partir de mitjans del segle XVIII fins a principis del segle XIX. Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó S’identifica amb els ideals de la Il.lustarció És l’art representatiu de la Revolució francesa i es convertirà en l’art de Napoleó. Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals. Es difon a través dels Salons, les Acadèmies i les obres de Winckelmann M.B.

3 CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA NEOCLÀSSICA
Aire solemne i heroic en les representacions pictòriques. Temàtica històrica Composicions ordenades, equilibrades. Cromatisme fred Predomini de la línia Funció edificant i moral, amb temes de l’Antiguitat Clàssica, i amb valors com el sacrifici, l’austeritat i el patriotisme. M.B.

4 JURAMENT DELS HORACIS Títol: El Jurament dels Horacis
Autor: David, Jacques-louis ( ) Cronologia: 1784 Estil: neoclassicisme Tècnica: oli Suport: tela; 3,30m x 4,25 m Localització actual: Museu del Louvre, a París M.B.

5 COMPOSICIÓ Equilibri de balança M.B.

6 Racional, La galeria porticada enquadra l’escena en tres parts iguals
COMPOSICIÓ Racional, La galeria porticada enquadra l’escena en tres parts iguals M.B. Els personatges situats en un mateix pla evoquen la disposició d’un relleu clàssic

7 COMPOSICIÓ La composició piramidal de la base dels grups dels personatges dóna estabilitat a l’escena M.B.

8 LÍNIA I COLOR Dibuix ferm, segur,i precís. Predomini del dibuix sobre el color, contorns ben delimitats Ambientació en l’antiga Roma Escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà) Anatomia meticulosament estudiada (influència de Miquel Àngel) M.B. Modelat escultòric

9 COLOR (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç)
COLOR BLANC ALS EXTREMS COLOR Gamma cromàtica reduida, però càlida equilibri de color: vermell, gris, ocre (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç) M.B. Destaca el color roig: color de la sang que es vessarà en la lluita

10 LLUM La llum freda i tallant, ajuda a precisar els volums dels personatges i dona solemnitat a l’ambient Focus lumínic Situat fora del quadre, a l’extrem superior esquerra Ombres allargassades Contrast entre les zones il.luminades (les figures), i la zona en penombra (el fons) M.B.

11 PERSPECTIVA Les línies del terra marquen la profunditat i el punt de fuga central Centre compositiu M.B.

12 Diferents plans de profunditat: a dins les arcades i fora
PERSPECTIVA Diferents plans de profunditat: a dins les arcades i fora M.B. La profunditat també ve donada per la superposició de figures

13 SIGNIFICAT Es tracta d’un assumpte dramàtic i moral: la virtut cívica i l’heroïsme dels Horacis, que presten jurament davant el seu pare de matar els Curiacis per tal d’obtenir així la supremacía romana sobre els alban (T. Livi, llibre I cap. 26) Conflicte entre el deure i el sentiment. Lluitar fins a la mort. L’enfrontament entre els germans Curiacis i els Horacis es situa al regnat de Tullo Hostilio ( ). El motiu és l’expansió militar de Roma que xoca amb Alba Longa. Les ciutat substituïren la lluita dels dos pobles pel combat entre els seus representants: Els germans Horacis (Roma) Els germans Curiacis (Alba Longa) Camila, retreu al seu germà haver matat al seu nuvi, un curiaci. El germà la mata per lamentar la mort d’un enemic i el pare defensa l’actuació del seu fill. M.B.

14 DIFERÈNCIA D’ACTITUD Arrogant , marcial, heroica i solemne dels personatges masculins (tema heroic) Recolliment i desolació de les dones i els nens (tema patètic) M.B.

15 Les dones, assegudes, en actitud de dolor.
Sabina, esposa d’un dels Horacis i germana dels Curiacis. Camil.la, germana dels Horacis i promesa d’un Curiaci El pintor va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a l’escena, ja que no apareixia en els relats clàssics. M.B.

16 La figura del pare, prenent jurament als fills, és en l’eix del quadre, i sosté les espases enlairades sobre les quals els fills fan el jurament amb el braç alçat. M.B.

17 David: La mort de Marat (1793) M.B.

18 David: La mort de Marat (1793) (detall) M.B.

19 David: El rapte de les Sabines. 1799
M.B.

20 David: Napoleó creuant els Alps (1801)
M.B.

21 David: Coronació de Napoleó, (1806)
M.B.

22 David: Coronació de Napoleó (1806)
M.B.