LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( )

Presentación del tema: "LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( )"— Transcripción de la presentación:

1 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

2 La Crisi de la Restauració
Cronologia 1898 La Crisi de la Restauració 1931 Regnat d’Alfons XIII 1902 1923 1930 Crisi del sistema de la Restauració Dictadura de Primo de Rivera Dictablanda Pàg. 147 IIª República

3 En este año me encargaré de las riendas del estado, acto de suma trascendencia tal como están las cosas, porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república; porque yo me encuentro el país quebrantado por nuestras pasadas guerras, que anhela por un alguien que lo saque de esa situación. La reforma social a favor de las clases necesitadas, el ejército con una organización atrasada a los adelantos modernos, la marina sin barcos, la bandera ultrajada, los gobernadores y alcaldes que no cumplen las leyes, etc. En fin, todos los servicios desorganizados y mal atendidos. Yo puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando a la patria, cuyo nombre pase a la Historia como recuerdo imperecedero de su reinado, pero también puedo ser un rey que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y por fin puesto en la frontera. (...) Yo espero reinar en España como Rey justo. Espero al mismo tiempo regenerar la patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada. Si Dios quiere para bien de España. Del diario de Alfonso XIII, 1 de enero de 1902

4 La Crisi de la Restauració (introducció)
1898 La Crisi de la Restauració (introducció) 1931 1902 Regnat d’Alfons XIII 1923 Crisi del sistema de la Restauració 1 L’origen de la crisi Pèrdua de les colònies i crisi política Pàg. 147 1.1.- El desastre del 98 - Repatriació de capitals (reactivació industrial) - No s’assumeix responsabilitats - No provoca grans canvis polítics (continua la monarquia) Provoca la necessitat de regeneració del sistema Estén la crítica sociopolítica La generació del 98 (Miguel de Unamuno, Pío Baroja...) i Regeneracionisme de Joaquín Costa Modernització El fracàs del regeneracionisme provoca la Crisi del sistema de la Restauració

5 El fracàs del regeneracionisme
Pàg. 148 Joaquín Costa escriu “Oligarquía y caciquismo” proposa Incentivar educació, europeïtzació, descentralisme i política hidràulica i agrària Alguna influència i poca efectivitat pràctica Per això cal Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”) i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un “cirurgià de ferro” Document on defensa la necessitat d’aplicar un programa de reformes que incloïa Autonomia per Catalunya Polavieja Reina regent Francisco Sivela: Partit Conservador Polavieja: Ministre de la Guerra Manuel Duran i Bas: Ministre de Justícia

6 2. El fracàs del regeneracionisme
Hisenda pública molt endeutada augment d’impostos: indústria i comerç Campanya contra els impostos Barcelona Lliga de Defensa Industrial i Comercial Premsa catalanista i republicana Pàg. 148 TANCAMENT DE CAIXES (1899) - Contribuents embargats - Dr Robert dimiteix - Suspensió garanties constitucionals (Estat de guerra) - Botiguers morosos empresonats -Pèrdua confiança en els govern espanyol -Patronal promou el concert econòmic

7 3.El fracàs del regeneracionisme
Potenciar la propaganda i ajornar la lluita electoral (lluita cultural) Guimerà i La Renaixença UNIÓ CATALANISTA (s´escindeix el 1899) Enric Prat de la Riba i La Veu de Catalunya Catalanisme prou madur per participar en la vida política presentant candidatures EMPRESARIS REGENERACIONISTES Pàg. 149 Separació de la Unió Catalanista Fundació CENTRE NACIONAL CATALÀ (Prat de la Riba i Cambó) La Veu de Catalunya (1899) UNIÓ REGIONALISTA ( afectats pel tancament de caixes (burgesia industrial) LLIGA REGIONALISTA DE CATALUNYA (1901) Prat de la Riba, Francesc Cambó, Bartomeu Robert, Josep Puig i Cadafalch Domini del panorama polític català fins la dictadura de Primo de Rivera (1923)

8 4.El fracàs del regeneracionisme
Eleccions generals 1901: Quatre presidents + dos republicans + un liberal Eleccions municipals: Lliga Regionalista: 11 regidors+11 repub.+4 dinàstics A BARCELONA el CACIQUISME havia estat vençut Republicans vs catalanistes Visita a BARCELONA d’Alfons XIII (1904) Pàg. 149 *Text dossier p. 181 “Catalanisme” LLIGA REGIONALISTA Sector esquerrà i republicà: BOICOT Sector moderat i conservador volia aprofitar per EXPOSAR al rei les demandes del CATALANISME CATALANISTES REPUBLICANS funden CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ El Poble Català CAMBÓ demana AUTONOMIA MUNICIPAL

9 Un règim polític en crisi
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme Però... Comença la crisi del torn de partits Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política Pàg. 150 Partit conservador Antoni Maura Antoni Maura ( ) Altres dirigents destacables Reforma del sistema “Revolució des de dalt” -Reformes econòmiques -Legislació social favorable classes mitjanes i baixes Eduardo Dato És substituït a causa de la repressió de la setmana tràgica de 1909 Partit liberal José Canalejas -Llei de Mancomunitats regionals -Democratització militar (obligació mili) -Reformes socials -Política exterior imperialista (Marroc) -Separació Església-Estat Canalejas “Ley del candado”, 1910, (prohibició noves ordres) Supressió de l’impost de “consums”

10 Els diferents governs entre 1902 i 1922.

11 Les forces polítiques d’oposició
L’oposició pren força i comença a guanyar terreny polític -Lliga Regionalista (de Francesc Cambó) -Partit Republicà català (Layret, Companys) Amb suport de la burgesia catalana Els regionalismes -El PNB (amb Sabino Arana) -La Lliga Galega -Partit andalusista (Blas Infante) -Blasquisme (País valencià) Pàg. 152 *Font Els republicans -El Partit Radical (amb Alejandro Lerroux)* Partit Republicà Català (F. Layret, Lluis Companys) -Unió Republicana (de Nicolás Salmerón) -Partit Reformista (de Melquíades Álvarez) Monàrquics -Carlisme (Jaume de Borbó) - Requeté (1907), paramilitar antirepublicà -El PSOE (Pablo Iglesias) -UGT -Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) -Solidaritat Obrera (1907) -CNT (1911)* El moviment obrer

12 Rebeldes, rebeldes! Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoria de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced el fuego que purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos. (...) “Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don Joaquín Costa. Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por lo menos reducirla a condiciones de inferioridad. Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo. A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo, la mano muerta, el centralismo y la estúpida contextura de partidos y programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que fabricaran el dogma religioso y el despotismo político. Alejandro Lerroux, Partit Republicà Radical Hi trobes un llenguatge esquerrà? És un llenguatge demagògic? Creus que es pot atribuir a Lerroux responsabilitats directes dels fets de la Setmana Tràgica? 17

13 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX)
En el primer terç del XX, domini del catalanisme conservador 4.1.- L’hegemonia dels conservadors ( ) Pàg. 153 Articulen els seus interessos a través de Amb el domini de Burgesia industrial pretenen La Lliga Regionalista (1901) - Reformar la Restauració des de dins - Autonomia política i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 Creixement electoral de la Lliga Regionalista Assalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya provoca Enric Prat de la Riba Llei de Jurisdiccions (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil) provoca Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (èxit electoral, 1907) Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” i es generalitza el terme “nacionalisme igual a catalanisme polític”

14

15 Les forces polítiques de l’oposició
1905 PREMSA HUMORÍSTICA: Cu-cut ridiculitza l’exèrcit Oficials Barcelona assalten: - Cu-cut - La Veu de Catalunya Pàg. 153 LLEI DE JURISDICCIONS (militar) ofenses orals o escrites: unitat de la pàtria - bandera - honor de l’exèrcit - Fi del civilisme! SOLIDARITAT CATALANA (1906) - Tots els partits catalans - Derogació de la llei - Demanda d´autonomia La LLIGA capitalitza l'èxit CATALANISME MOVIMENT DE MASSES

16 Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906)

17 Mancomunitat de Catalunya
Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid Concedeix una certa autonomia administrativa (1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba Pàg. 154 Unió de les quatre diputacions provincials Primera experiència d’autogovern administratiu (des del 1716) Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923) - Anul·la la Mancomunitat - Persecució del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol 7

18 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Enric Prat de la Riba Aprovada l’any 1912 per Canalejas Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya Enric Prat de la Riba en fou el primer president ( ) El seguí Josep Puig i Cadafalch ( ) Abolida el 1925 per Primo de Rivera Pàg La Mancomunitat Institucions L’obra Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..) -Presidència - Govern (8 consellers) -Assemblea General Assistència social (Casa de la maternitat...) Obra cultural Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Reforma Educativa Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernització i dignificació de l’escola

19 LA CARRERA IMPERIALISTA
1870 1914

20

21

22 Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats

23 La crisi de 1917 1914. PRIMERA GUERRA MUNDIAL
L’impacte d’Europa) 1914. PRIMERA GUERRA MUNDIAL -Espanya és neutral: germanòfils i aliadòfils -Estímul economia pujada de preus -Comerciants i industrials ENRIQUITS -No s’aprofita la bona conjuntura econòmica i no es reinverteix Pàg. 156 1917. REVOLUCIÓ RUSSA: crea expectatives en obrers NOUS ESTATS: Irlanda, Estònia, Letònia, Lituània,Polònia, Hongria, Txecoslovàquia. Iugoslàvia ESTAT CATALÀ de Francesc Macià (1922) independentista. Influència de la Doctrina Wilson: “A cada nacionalitat un Estat”.

24 Impacte de la guerra en l’economia espanyola
"La dificultat de los transportes marítimos se puede considerar como la causa originaria del estado anormal, (...) y de ahí la alteración en los precios de los mercados, que han producido enormes desniveles para el consumo regular, cuya consecuencia ha sido el acaparamiento extremadamente exagerado llevado a cabo por los especuladores sin conciencia. Así las cosas, la clase obrera, organizada y constituida en Asociaciones, federaciones y Sindicatos, ha sido la primera en expresar su malestar, provocando conflictos, algunos de importancia y trascendencia, pidiendo aumento de salario, sin que los alcanzados fueran suficientes para contrarrestar la carestía." Instituto de Reformas Sociales. Informe sobre el impacto de la guerra en la economia (1915) Dins: Fernández, A. I altres. Op. Cit. De quina guerra està parlant? Com beneficia i com perjudica a l'Estat espanyol? 19

25 La crisi de 1917 1916 PRIMERA VAGA GENERAL (CNT, UGT)
Pàg. 157 Crisi social 1916 PRIMERA VAGA GENERAL (CNT, UGT) Crisi militar JUNTAS MILITARES DE DEFENSA Crisi parlamentària DATO tanca les Corts i suspèn les garanties constitucionals ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (catalanistes, socialistes i republicans) Demanen convocatòria eleccions, noves corts constituents i autonomia regional. PROHIBICIÓ ASSEMBLEA I TANCAMENT DE DIARIS Crisi social 1917. VAGA DE FERROVIÀRIS VAGA GENERAL EXÈRCIT REPRESSIÓ COMITÉ DE VAGA: CONSELL DE GUERRA I CADENA PERPÈTUA DATO DIMISSIÓ ALFONS XIII: GOVERN DE CONCENTRACIÓ: liberals, conservadors, regionalistes (La Lliga) FI DE L’ASSEMBLEA S’HAVIA ACABAT L’ALTERNANÇA DE PARTITS

26 Assemblea de parlamentaris, 1917
“Los representantes en Cortes de Catalunya, ante la gravedad y trascendencia de los momentos actuales, coinciden en afirmar (...) que es de gran coincidencia para España transformar la organización del estado, basándola en un régimen de autonomia (...). Y acuerdan pedir al Gobierno la inmediata reunión de las Cortes para que las mismas, en funciones de Constituyentes, deliberen y resuelvan sobre la organización del Estado y la autonomia de los municipios y den solución inmediata al problema militar y a los que las circunstancias actuales plantean con apremio inaplazable para la vida económica de España.” La convocatòria per part de F. Cambó

27 La crisi espanyola de 1917 "La Restauració (...) havia fonamentat la seva vida en dos grans plans: la Constitució de 1876 (...) i el torn de partits (...). A l'altura de 1917, aquests eixos es mostraven inservibles. La Constitució apareixia inútil i irreal (...). Per la seva banda, el sistema del torn de partits ja ni tenia sentit, perquè el país real que era Espanya l'any 1917 desbordava per totes bandes els artificiosos i mínims cabals que Cànoves havia dissenyat. Per això, la crisi espanyola de 1917, encara que aparentment es clausurés en ella mateixa, realment ocasionarà la desarticulació orgànica de l'Estat absolutista espanyol, esquerdant-ne l'estructura com a sistema de poder (...). Així, doncs, després de a gran crisi de 1917 la monarquia quedarà sense mecanismes de govern. Tot, d'ara endavant, haurà de ser improvisat. Aquesta és la dificultosa marxa, l'agonia, fins al crac de 1931.“ Traduït de: Lacomba, J.A. La crisi española de 1917 Per què la crisi de 1917 va crear la desarticulació de l'Estat? Quines característiques tindrà el període posterior a la crisi de 1917?

28 CRISI SOCIAL I MOVIMENT OBRER
Pàg El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa Provocarà una forta agitació social -Societats d’ofici. -Conflictivitat conques fluvials: locaut -Federació Nacional de Sindicats Catòlics -Solidaritat d’Obrers Bascos -Sindicats agraris - CADCI -Condicions precàries -Alt analfabetisme -Jornades llargues -Sous baixos -Jornalers Andalusia i Extremadura 1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc Vaga i revolta anticlerical La crida dels reservistes provoca Repressió del govern provoca Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia Campanya contra Maura, conservador (“Maura no!”) Serà substituït per Canalejas, liberal (Escola Moderna i laica)

29 L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER
Solidaritat Obrera (1907) Pàg. 160 - Més de 50 societats obreres -Anarquistes i socialistes -Volien ser una alternativa al lerrouxisme -Apoliticisme i abstencionisme electoral -Enderrocar el capitalisme i expropiació de burgesos -Vaga general revolucionària CNT (1911) Congrés General de Catalunya o Congrés de Sants (1918) Substituir els sindicats d´ofici per sindicats únics o d´indústria. -Salvador Seguí, Joan Peiró i Àngel Pestaña. 1919-Federación Nacional de Agricultores (jornalers andalusos) Sindicat més important d’Espanya. Cat, Andalusia, P. Valencià UGT PSOE, Pablo Iglesias Madrid,País Basc, Astúries VAGA CANADENCA (1919) Vaga general, jornada de 8 hores. Derrota treballadors i forta repressió.

30 L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER
Pàg. 161 Pistolerisme ( ) Federació patronal , Intransigents, locaut CNT: anarcosindicalistes anarquistes -Sindicats lliures (1919) -Complicitat policia -Llei de fugues -Francesc Layret -Salvador Seguí -Trienni bolxevic ( ) -Revolució immediata -Desposseir la burgesia -Atemptats: autoritats, patrons, encarregats o obrers d´altres sindicats -Assassinat d´Eduardo Dato (1921)

31 Nombre de vagues entre 1905 i 1933

32 Assassinats a Barcelona (1916-1923)
Pàg. 161 Assassinats a Barcelona ( ) 1921, assassinat del president Eduardo Dato Diregents obrers del “sindicat únic” (CNT) A causa de la repressió policial o dels pistolers del “Sindicat Lliure” (patronal) La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918)

33 2 RECORDA!!! 5 Les grans crisis de 1902 a 1917
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa Provocarà una forta agitació social 1905 Primera crisi política Salvador Seguí 1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya provoca 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars) Com a reacció 1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya) 1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc Vaga i revolta anticlerical La crida dels reservistes provoca Repressió del govern provoca Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia Campanya contra Maura, conservador (“Maura no!”) Serà substituït per Canalejas, liberal (Escola Moderna i laica) La Gran Guerra provoca La gran crisi parlamentària, militar i social Assemblea de parlamentaris Juntes de Defensa Vaga general revolucionària 5

34 3. La fallida del sistema de 1917-1923
pp 3. La fallida del sistema de Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent Crisi política (tretze governs) Crisi econòmica (Crisi de postguerra) Crisi social La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca Guerra al Marroc 1920 __ insurrecció d’Abd el_Krim.... Desastre d’Annual (1921) Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme provoca 13 de setembre de 1923 Cop d’Estat de Primo de Rivera

35 Límits entre el Marroc francès i l’espanyol.
Pàg. 162

36 Annual 1921. Pàg. 162

37 Fases de l’ocupació del Marroc.
Pàg. 162

38 Pàg. 162 Abd El-Krim 7 Fernández Silvestre

39 4 La Dictadura de Primo de Rivera 8 Dues etapes:
Pàg La Dictadura de Primo de Rivera Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona Dues etapes: Directori militar i Directori Civil Es tracta d’una dictadura personal i militar 4.1.- Directori Militar ( ) Autoritarisme i repressió Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils) Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925) Directori Militar Problema Marroc Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927 8

40 4.2.- Directori Civil (1925-1930) Creació de la Unión Patriótica
Pàg 4.2.- Directori Civil ( ) Creació de la Unión Patriótica Amb la participació d’elements civils en el govern Cal destacar Obres públiques Monopolis Proteccionisme Política econòmica Es basa en Intervencionisme en Xarxa de carreteres i ferrocarrils Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) Finançament estatal en sectors no rendibles Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...) Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols La política social Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...) Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) 9

41 4.3.- L’oposició a la Dictadura
Àngel Pestaña Pàg. 165 4.3.- L’oposició a la Dictadura La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno) Socialisme Anarquisme FAI (insurrecció i violència) Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerra Estat Català (Francesc Macià) Prats de Molló, 1926 Republicans Aliança Republicana, 1926 (estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit) S’intensifica l’oposició a la dictadura A causa de Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit Això provoca Al 1930 Dimissió de Primo de Rivera 10 Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)

42 4.2.- El catalanisme d’Esquerres Pàg. 165
Tendències d’esquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític) realitzen Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demogògic El pacte de Sant Gervasi (1914) és un intent fracasat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republicà Català (1917) Hem d’esperar els nacionalistes de Francesc Macià Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Acció catalana (1922) Francesc Macià 1922Creació d’Estat Català Independentista Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-) Es convertirà 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 8

43 Francesc Macià La nació catalana és un poble sotmès contra la seva voluntat. Vençut en 1714 per la força dels exèrcits espanyol i francès, deixà d’existir com a Estat. Fa més de cinquanta anys que reclama al dominador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governs d’Espanya, tant si escolten com si no, continuen mantenint Catalunya esclava. Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; s’ha de crear un exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; és la història d’Espanya que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimits s’aconsegueix únicament per la violència; és la sordesa, la negativa contínua, el mal voler, l’esperit dominador, en fi, dels espanyols que els priva de concebre el món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats. El concepte de Llibertat i de Justícia per atots els pobles de la terra, que és en la ment i en la voluntat dels catalans, no existeix entre els espanyols. (...) Macià, F., article a l’Estat Català, num. 1, 15-XI-1922

44 Manifest de Primo de Rivera
“Españoles: ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (...) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 1898 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso (...). Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar los buenos días que para la patria preparamos (...).“ Manifest de Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923 16

45 Ortega y Gasset “Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno Berenguer, cuya política significa: Volvamos tranquilamente a la normalidad por los medios más normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado, envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende, impávido, seguir al frente de los destinos de esos españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer (...). Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “ Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de: Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed. Labor. Barcelona, 1988. 17

46 El final de la monarquia.
Nou govern: Dámaso Berenguer Restauració Constitució de 1876. Oposició Pacte de Sant Sebastià (1930) Posar fi a la monarquia. Febrer de 1931, Almirall Juan Bautista Aznar Eleccions municipals (12 d’abril 1931) Alfons XIII abandona Espanya Triomf dels partits republicans IIª República (14 d’abril de 1931)

47