LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE EL

Presentación del tema: "LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE EL"— Transcripción de la presentación:

1 LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE EL
S IX I EL S. XIII Al s. VIII LA MAJOR PART DE LA PENÍNSULA ÉS OCUPADA PER L’AL ANDALUS Els musulmans renuncien de forma, més o menys ràpida, al fred, pobre i inhòspit Nord La seva evolució: -Emirat depenent de Bagdad -Emirat independent de Damasc -Califat de Còrdova ja l’hem estudiat AL NORD SE SITUEN: -REGNES CRISTIANS, HEREUS DE L’ANTIC REGNE VISIGOT -MARCA HISPÀNICA Sota control de l’imperi carolingi. Ocupa la zona de Navarra, el nord d’Aragó i el nord de Catalunya

2 REGNE D’ASTÚRIES s. VIII-IX-X
L’ECONOMIA D’AQUESTS REGNES ERA MOLT PRECÀRIA. LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ VIVIA DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA. No hi havia pràcticament Comerç, no s’utilitzava gaire la moneda i es recorria al bescanvi, arribant a utilitzar les ovelles com unitat monetària. Per repoblar la zones properes als musulmans, els reis oferien als pagesos del nord terres en propietat i quedaven exempts de pagar impostos. Els documents que ho demostren es deien “cartas Pueblas”. També hi havia latifundis pels senyors de la guerra; els més importants es farien més tard, quan s’ocupin zones més al Sud de la península, cap a Extremadura i Andalusia. -Davant l’ invasió musulmana va quedar una bossa resistent a la zona més muntanyosa del Sistema Cantàbric. Allà es va Constituir el Regne d’Ástúries Al llarg del s. IX va anar creixent fins ocupar la vall del Duero. Van traslladar la capital a Lleó, per això va passar a anomenar-se Regne de Lleó. El territori més Occidental del regne era sotmès A contínues ratzzies musulmanes Per això van construir molts castells, Aquell perillòs comtat rebria el nom de Castella. Un comte, Fernan González es va independitzar i va fundar el Regne de Castella(931) Mes tard, s’uniria, primer a Navarra i finalment a Lleó (1038) Al s.IX començaria la construcció de la Catedral de Santiago de Compostela. A partir del s. XI es convertiria en un centre de pelegrinatge de la cristiandat. Així naixeria el Camí de Santiago

3 EXPANSIÓ DE CASTELLA- LLEO CAP AL SUD: s. XI.....
A partir del s. XI, el Regne de Castella- Lleó, va començar l’expansió sobre l’Al Andalus, debilitat després de la partició del Califat de Córdova en petits regnes Taifes.(1031) La fortalesa cristiana davant la debilitat musulmana va permetre el cobrament de PARIES (IMPOST EN METÀLIC QUE PAGAVEN ELS MUSULMANS PER NO SER CONQUERITS) que servirien per finançar la futura expansió militar,en la que participarien, fins i tot CREUATS francesos. També va participar un cavaller castellà , Rodrigo Díaz de Vivar, que es convertir en el prototip d’heroi guerrer. Durant el s. XII-XIII- les conquestes continuarien, deixant al s. XIII només un Regne musulmà, el de Granada, que perviuria (pagant fortes PARIES) fins al 1492, quan seria definitivament conquerit. AL REGNE DE CASTELLA ELS REIS SEMPRE VAN SER MOLT PODEROSOS. Donat l’estat de guerra contínua, cobraven impostos de tothom i la noblesa era força més obedient que a d’altres regnes europeus. Com no eren francs, no es va aplicar mai la llei Sàlica, de forma que van governar també REINES: Urraca, Isabel, Juana...

4 ELS REGNES ORIENTALS: LA MARCA HISPÀNICA
Recordeu que Carlemany va conquerir els sud dels Pirineus, per crear una zona de xoc contra els musulmans ocupants de la major part de la península Ibèrica. Els francs escollien els comtes de la Marca Hispànica. Els comtes catalans foren escollits pels reis francs, fins al 843. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya , Osona i Girona, va ser el primer en imposar el títol de forma hereditària Els comtats catalans van romandre fidels als francs fins al s. X, quan es va produir una RAZZIA musulmana (985). comandada per Al-Mansur, va saquejar i destruir Barcelona. El comte de Barcelona, Borrell II, va demanar auxili al rei franc, però aquest va desatendre la demanda, per la qual cosa Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Així neixien Els comtats catalans independents: (987) Ja a començament del s. IX Pamplona i Aragó es van independitzar dels francs, donant lloc al regne de Pamplona i al regne D’Aragó.

5 EXPANSIÓ DELS COMTATS CATALANS. S XI
La manca de conquestes, va fer que la noblesa catalana actués igual que la de la resta d’Europa. Eren perillosos Senyors feudals que desobeïen al comte al que devien fidelitat i que imposarien als pagesos terribles tributs. Va ser més difícil que pels castellans. Els musulmans estaven molt assentats al LLevant (costa mediterrània) i al riu Ebre. EXPANSIÓ S. XI A partir de la desmembració del Califat de Còrdova començaria, igual que Castella, l’expansió cap al Sud. Tarrega, Balaguer, Tarragona. Apareix així la Catalunya Vella (més pobre iamb pagesos molt maltractats) i la Catalunya Nova (més rica i amb pagesos més lliures)

6 ELS COMTATS CATALANS AL S. XII
-Al 1137 s’uneix el regne d’Aragó i els comtats catalans. Apareix així LA CORONA D’ARAGÓ. Les conquestes prosseguirien però més lentament que Castella. Són molts, els musulmans que hi viuen al Llevant. Important va ser la conquesta de Tortosa Per Ramon Berenguer IV al 1148 Les zones conquerides seran repoblades per fugits de la Catalunya vella, als que s’oferiran CARTES DE POBLAMENT. Amb elles, els pagesos, quedaven lliures de moltes servituds senyorials que seguien maltractant als del nord. També es va permetre quedar-se a musulmans o jueus. L’economia durant aquests segles era bàsicament agrícola o ramadera. Hi havia cereal, vinya i fruiters. També tenien ovelles, que practicaven una tranhumància entre el Pirineu i la zona més propera a Barcelona. També, però, va aparéixer el COMERÇ. Catalunya era un lloc de pas entre l’Imperi Carolingi i l’Al Andalus. Pel Pirineu sortia l’or musulmà a canvi de cavalls, pells i armes procedents d’Europa. A partir del s. XI l’or musumà es quedaria als comtats per les PARIES que començarien a pagar. El diner i les millores agràries, permetria el renaixement de ciutats amb comerciants Artesans (sabaters, ferrers, teixidors,...

7 LA CORONA D’ARAGÓ AL S. XIII
Els musulmans assentats a València i Balears eren massa nombrosos i difícils de conquerir. Per això, durant el s. XII el Comte-rei de la Corona d’Aragó havia anat preferit controlar els comtats del sud de França: OCCITÀNIA A començaments del s. XIII el rei de França va voler recuperar el domini sobre Occitània i va organitzar una gran expedició unida al Papa. El pretexte va ser que Els comtes occitans protegien als CATARS, teòricament heretges. El rei Pere I com a senyor dels comtes occitans, va a anar en el seu auxili, però va morir a la batalla de Muret, El seu fill, JAUME, va haver d’anar a viure,com a presoners del rei de França durant uns anys. Finalment, el rei Jaume I signaria el Tractat de Corbeil, pel que renunciaria als seus drets a Occitània. .A partir de la derrota a Muret, la Corona d’Aragó només veuria la possibilitat d’expansió cap al sud musulmà. Per això, Juame organitzaria dues expedicions Militars exitoses: Mallorca 1229 i València 1238. El fill de Jaume continuaria les conquestes per la Mediterrània... Però ja ho estudiarem més endavant.

8 perillosa, va ser més o menys ràpida a partir del s. X
La vall del Duero era una zona plana però freda, que si bé era sota control Musulmà, no va ser ocupada per ells..Per això la seva repoblació, tot i que perillosa, va ser més o menys ràpida a partir del s. X Busca un mapa on es vegi el Regne Astur-Lleonès I el comtat de Castella.

9 Busca una imatge de Santa Maria
del Naranco, l’església-palau on hi vivien els primers reis asturians

10 Busca una imatge dels regnes
Taifes al s. XI

11 ( busca-la en castellà:
Els ramaders propietaris dels grans ramats d’ovelles eren, evidentment, grans senyors feudals. A mida que el Regne de Castella- Lleó va anar ocupant zones als musulmans, la Importància de les ovelles va créixer. La seva llana era la de millorqualitat a Europa. Per això els grans Senyors obtenien grans beneficis exportant-la a l’Europa del Nord, sobre tot a Flandes (als PPBB). Els vaixells sortien per Santander. Les ovelles practicaven la tranhumància, un viatge anual buscant pastures: L’estiu el passaven a les serralades del Nord de la Meseta, L’hivern, el passaven a les pastures situades, cap al sud, les millors a Extremadura o Andalussia. Él viatge el feien per unes menes de camins anomenades CANYADES, que travessaven la península de nord a sud. Els ramaders estaven units en una associació: LA MESTA, molt poderosa i què van obtenir més drets per les seves ovelles que els pobres pagesos. Eren lliures no estaven sortmesos aservituds feudals, gràcies a les cartes de poblament, però, estaven indefensos davant les ovelles Busca un mapa on surtin l canyades reials ( busca-la en castellà: cañadas reales) lincoln merina xurra

12 En realitat era un mercenari que treballava, uns cops
pels cristians i d’altres pels musulmans. Van ser ells el que van anomenar-.lo SIDI (senyor). Els juglars que cantarien les seves gestes al “Cantar del Mio Cid” L’anomenarien “El campeador” Busca alguna gesta heròica d’El Cid i afegeix alguna imatge d’ell.

13 -Busca un mapa on es vegi
el camí de Santiago Esbrina qui hi ha enterrat a l’església, com es va descobrir el seu enterrament i perquè se’n deriva d’això el terme Compostel·là -Com viatjaven els pelegrins?, quins eren els atributs que acompanyaven I rebien els pelegrins?

14 Busca una il·lustració d’un
Cavaller creuat, com els que van participar en la Conquesta de Toledo (busca'l en castellà)

15 Afegeix un mapa dels 9 comtats catalans
Els comtats catalans eren 9 (Sobrab, Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Besalú, Empúries i Barcelona) El de Barcelona era el més important. No era tan muntanyós com la resta, però per un altre banda, era molt perillós, al situar-se molt a prop d’assentaments musulmans importants. Cap al s. XIV el Casal de Barcelona dominava tots els comtats, Afegeix un mapa dels 9 comtats catalans

16 Explica la llegenda de l’origen de l’escut de la Casa
De Barcelona, actual senyera catalana

17 Villafranca era el nom amb el que es coneixen
els pobles de tota Espanya on s’assentaven els valents pagesos que decidien baixar del refugi muntanyós per viure a prop dels musulmans. Busca el nom d’al menys 5 pobles espanyols que comencen amb el nom deVillafranca. Observa que estaven en zones de frontera i de contacte amb els musulmans (al s.X, XI o XII) Castilla y León Ocón de Villafranca,antiguo municipio y pedanía del municipio de Villafranca Montes de Oca en la provincia de Burgos. Villafranca, localidad perteneciente al municipio de Condado de Castilnovo en la provincia de Segovia. Puras de Villafranca, antiguo municipio y pedanía del municipio de Belorado en la provincia de Burgos. Villafranca del Bierzo,municipio en la provincia de León. Villafranca Montes de Oca, municipio en la provincia de Burgos. Villafranca de la Sierra, municipio en la provincia de Ávila. Villafranca de Duero, municipio en la provincia de Valladolid. C

18 -Quin límit geogràfic separa la Catalunya vella de la nova? -Per què creus que va ser tan important la conquesta de Tortosa , havent passat el riu Ebre?

19 Per què creus que els nobles aragonesos van casar Peronella amb el
Al 1134 mor sense fills el rei Alfons I d’Aragó. Els seus vassalls obliguen al seu germà, Ramir a abandonar la vida monacal, era clergue i bisbe de Barbastre, per ser REI. Ramir es casa i al 1136 neix la seva filla PERONELLA. Al 1137 es va concertar el casament de Peronella i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, de 17 anys Ramir torna al monestir i Ramon Berenguer governa els comtats catalans i Aragó. CASAMENT ENTRE PERONELLA I RAMON BERENGUER IV traducción Transcripción És de tots conegut que jo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, doní la meua filla a Ramon, comte de Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne. Ara també, amb lliure voluntat i forta estima de cor, vull, ordene i mane a tots els meus homes, cavallers, clergues i peons, que els castells i fortificacions i tots els altres honors els tinguen i posseesquen d’ací endavant pel mateix comte Ramon com per rei deuen tenir i posseir, i que li guarden obediència i fidelitat contínuament en totes les coses així com a rei. I per tal que contra açò res no puga ser pensat o maquinat per ningú, li done, atorgue i concedesc tot allò que m’havia reservat en aquella mateixa carta de donació que li havia fet primer, en lliurar-li la meua filla. Jo, Ramir, rei d’Aragó, li done y atorgue tot allò que he esmentat, i li ho ratifique fermament al citat Ramon, comte de Barcelona, per tal que el que ara li done i el que ja tenia ho retinga perpètuament al meu servei i fidelitat. Fou fet més amunt de Saragossa en els idus (13) de novembre, en presència de molts homes nobles del regne d’Aragó assistents a l’acte, en l’any de l’encarnació del Senyor CXXXVIIé després del mil·lenni (1137), any de l’era de mil CLXXV. Totes les coses abans esmentades les atorgue i ratifique fermament com millor les va tenir alguna vegada el meu germà Alfons (el Bataller), i perquè les tinga totes perpètuament sota la fidelitat que em deu. Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir. Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei. Per què creus que en aquesta il.lustració Peronella porta una corona reial i un ceptre i en canvi Ramon Berenguer no en du?? Per què creus que els nobles aragonesos van casar Peronella amb el Princep català i no amb el rei castella?

20 Carta de poblament de la ciutat de Lleida 1150
Sigui conegut de tots els homes que jo, Ramon, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i Marquès de Lleida i de Tortosa...donem a vosaltres, tots els pobladors i habitants o residents a la ciutat de LLeida, tant els presents com els futurs, les cases i patis i hortes i finques, i tota la ciutat de Lleida, tant la construïda com la destruïda, dins I fora dels murs per tal que l’habiteu i que la pobleu i que hi edifiqueu cases. Us donem també tot el territori de la ciutat de LLeida, ja conreat ja d’erm, amb tots els seus termes i pertinences en propi franc alou, perquè en feu el que vulgueu com a heretats Pròpies vostres i pugueu donar-les, vendre-les o empenyorar-les. Carta de poblament de la ciutat de Lleida 1150 Alou: propietat privada lliure de servituds senyorials i pertenenyent a un pagès. -Identifica qui fa la donació i en quin moment la fa. .Què concedeix als habitants de Lleida ? .Per què els comtes-rei atorgaven cartes com aquesta?

21 Recordes d’on treuen els Musulmans l’or que fan anar pel comerç intern
I extern? Te’n recordes de com era L’intercanvi de Timbuktu? Busca alguna imatge de la ciutat!

22 Aquesta és la ciutat de Carcassonne, una de les ciutats
“El rebuig al món material, creat pel Dimoni, duia els càtars a propugnar un ideal de POBRESA, CASTEDAT i alimentació vegetariana. No admetien la idea catòlica delLIURE DECISSIÓ, segons la qual, la pràctica del PECAT o de la VIRTUD resulta sempre d'una elecció voluntària de l'esperit. Els càtars consideraven la seva estricta moral practicable només per aquelles ànimes arribades a un estat de puresa i senzillesa...” A partir d’aquesta definició del catarisme -creus que els càtars eren uns heretges tan terribles?, -per què creus que el Papa de Roma volia fer-los desaparéixer? Aquesta és la ciutat de Carcassonne, una de les ciutats Occitanes que van resistir la Creuada franco-papal anti càtara i anticatalana. Quantes muralles tenia? -quins dos edificis grans veus?: