PUNTS A SEGUIR A L’HORA D’INICIAR UN HORT ECOLÒGIC ESCOLAR

Presentación del tema: "PUNTS A SEGUIR A L’HORA D’INICIAR UN HORT ECOLÒGIC ESCOLAR"— Transcripción de la presentación:

1 PUNTS A SEGUIR A L’HORA D’INICIAR UN HORT ECOLÒGIC ESCOLAR

2 1.UBICACIÓ HORT - ORIENTACIÓ - ZONES OMBRA - PUNTS D’AIGUA

3 2. DETERMINAR QUIN TIPUS DE TERRA TENIM
NECESSITEM QUE LA NOSTRA TERRA SIGUI CULTIVABLE SÒL BONA ESTRUCTURA + SÒL FÈRTIL

4 3. DECIDIR EL SISTEMA DE CULTIU
- CAVALLONS - BANCALS - PARADES EN CRESTALL

5 4. ESCOLLIR UN SISTEMA DE ROTACIÓ. - PER FAMÍLIES
4. ESCOLLIR UN SISTEMA DE ROTACIÓ - PER FAMÍLIES - PER NECESSITATS NUTRITIVES

6 5. FER UN PLÀNOL A ESCALA DE L'HORT. DELIMITAREM L'ESPAI DE L'HORT
5. FER UN PLÀNOL A ESCALA DE L'HORT DELIMITAREM L'ESPAI DE L'HORT - ZONA DE CULTIU divisió parcelcel·les - ZONA DE PAS (PASSADISSOS)

7 6. FER UN LLISTAT DE LES PLANTES QUE VOLEM CULTIVAR - PLANTES TEMPORADA Hortalisses-aromàtiques-ornamentals - CONDICIONS CLIMÀTIQUES I MICROCLIMÀTIQUES !!! Freds rigurosos i risc de gelades - HORT TARDOR-HIVERN-PRIMAVER-ESTIU !!! Durada cicle de cultiu

8 7. DISTRIBUIR LES PLANTES ESCOLLIDES EN LES DIFERENTS PARCEL·LES
7. DISTRIBUIR LES PLANTES ESCOLLIDES EN LES DIFERENTS PARCEL·LES - ROTACIÓ DE CULTIUS ESCOLLIDA - ASSOCIACIONS FAVORABLES ENTRE ALTRES ESPÈCIES ADIENTS A L’ÈPOCA - PORT DE LA PLANTA - REQUERIMENTS LLUM

9 8. REPRESENTAR AL PLÀNOL LA DISTRIBUCIÓ DE LES PLANTES ESCOLLIDES
ESPAI QUE NECESSITA CADA PLANTA PER CRÉIXER=MARC DE PLANTACIÓ Nº PLANTES/LLAVORS QUE NECESSITEM PER PARCEL·LA

10 FACILITA ORGANITZAR LA PLANTACIÓ
9. FER UN QUADRE AMB INFORMACIÓ BÀSICA DE LES PLANTES QUE VOLEM A L’HORT FACILITA ORGANITZAR LA PLANTACIÓ

11 NECESSITATS NUTRITIVA
ESPÈCIE NECESSITATS NUTRITIVA REQUERIMENTS DE LLUM TIPUS DE SEMBRA ÈPOCA DE SEMBRA DURADA DEL CULTIU MARC PLANTACIÓ ENCIAM mitjana Creix bé en quasi totes les ubicacions Llavorer per després trasplantar Llavorer protegit: febrer Llavorer aire lliure: març-abril Trasplantament: abril 2- 3 mesos 20-30 x 40-50 RAVENETS mitjana-baixa Creix bé en quasi totes les ubicacions Directa a partir de llavor Aclarir si cal A partir de febrer 1 - 2 mesos 5-10 cm ALLS baixa A ple sol Directa a partir d’un gra d’all De gener a març A l’abril-maig sembrar var.alls tendres 5-9 mesos (alls x assecar) 2-3 mesos (alls tendres) 10-15 cm 5 cm (alls tendres) PASTANAGUES Caldrà aclarir A partir de març i fins novembre 3-5 mesos 5-10 x 10-20 REMOLATXA VERMELLA Millor a ple sol Tolera l’ombra Sembra directa i aclareig Llavorer protegit: febrer-març Llavorer aire lliure o sembra directa al sòl: a partir de l’abril 3-5 mesos desde la S 2 mesos des del T 10-15 x 20-30 PÈSOL Poc exigent milloradora Li agrada el sol Directa al sòl a partir de llavor De febrer a maig 2 -3 mesos la collita port durar vàries setmanes 30-50 x40-60 TOMÀQUETS Alta A ple sol. Li agrada la calor Llavorer protegit: febrer-abril Trasplantar: mitjans/finals març (protegit) i abril fins ppis juliol 40-50 x 60-70

12 DE QUANT PRESSUPOST DISPOSEM???
10. PLANIFICAR LA PLANTACIÓ Què necessito i quant necessito?? -LLAVORS: per fer sembra directa i llavorer -PLANTER: el podem comprar i/o fer-ne de propi -RECIPIENTS: per fer llavorer, comprats i/o reutilitzats -SUBSTRAT PEL LLAVORER: tipus DE QUANT PRESSUPOST DISPOSEM???

13 10. PLANIFICAR LA PLANTACIÓ
Les sembres -LLAVORER (de què farem llavorer? / on l’ubicarem? / l’haurem de protegir? ) -SEMBRES DIRECTES AL SÒL -TRASPLANTAMENT (de què comprarem planter i quant? -ALTRES SEMBRES: estolons; arrels; bulbs; esqueixos... La fertilització orgànica -TIPUS ADOB ORGÀNIC: compost, adob en verd, mulching ... -DOSIS (kg/m2) -MOMENT D’APLICACIÓ

14 10. PLANIFICAR LA PLANTACIÓ
Acondicionar el terreny -L’ESTRUCTURA: si cal haurem demillorar-la -PREPARAR EL LLIT DE SEMBRA: descompactar, airejar, anivellar, allisar superfície, incorporar l’adob... -INSTAL·LAR EL REG Feines de manteniment -DESHERBAR -CALÇAR -ENTURORAR -DESBROTAR O PODAR -AIREIJAR PERIÒDICAMENT LA TERRA -CONTROL I ORGANITZACIÓ DEL REG -SEGUIMENT DELS CULTIUS (germinació, floració, control sanitari...) Altres feines de cultiu -TRACTAMENTS REVITALITZADORS

15 11.GESTIÓ DE L’ESPAI HORT HORT SÀ = EQUILIBRI TERRA-PLANTES-FAUNA
ESPAI HORT = ESPAI DE VIDA BONA GESTIÓ ESPAI HORT HORT SÀ BONA GESTIÓ HORT = PRÀCTIQUES ADEQUADES SÒL: no trepitjar zona cultiu; airejar sense barrejar les capes; adobs orgànics; evitar erosió (mulching)... PLANTES: evitar situacions estrés; biodiversitat de plantes; associacions plantes; rotacions... FAUNA: respectar la fauna de l’hort, n’hi ha de beneficiosa ni ha ha de prejudicial, potenciar la fauna,... HORT SÀ = EQUILIBRI TERRA-PLANTES-FAUNA

16 12. REGLES D'OR MAI TREPITJAREM LA ZONA DE CULTIU.
SEMPRE ANIREM PER LES ZONES DE PAS AIREJAREM EL SÒL SENSE BARREJAR LES DIFERENTS CAPES. ELS PRIMERS CM SÓN ELS MÉS FÈRTILS

17 12.GESTIÓ DE L’ESPAI HORT GESTIÓ SANITÀRIA
-PRIORITAR LA PREVENCIÓ -BONA GESTIÓ DE L’HORT -TRACTAMENTS REFORÇANTS (cua de cavall,..) Quan ens trobem davant un problema de plagues i/o malalties lluitarem mitjançant: - LLUITA MECÀNICA O MANUAL - TRACTAMENTS FITOSANITARIS NATURALS

18 13. QUADERN DE CAMP EL QUADERN DE CAMP ÉS IMPRESCINDIBLE
EN AQUEST PODEM: ANOTAR EL QUE FEM; ELS PROBLEMES QUE ENS ANEM TROBANT;EL QUE ENS FUNCIONA I EL QUE NO; LES PROVES, ELS EXPERIMENTS; DIBUIXAR I ENGANXAR FOTOS, ...

19 Casos pràctics

20 Exemple 1 SUPERFÍCIE (3 X 6) = 18 m2 SISTEMA DE CULTIU BANCALS ARRAN DE TERRA DIVIDISIÓ SUPERFÍCIE 4 PARCEL·LES DE (1 X 3) = 3 m2 PASSADISSOS de 0,6 metres entre parcel·les ROTACIÓ SEGONS NECESSITATS NUTRITIVES ASSOCIACIONS ENTRE PLANTES COMPATIBLES

21 0,6 m 3 m 1 m parcel·la 1 parcel·la3 Plantes PE parcel·la4 Plantes M
Plantes AE parcel·la3 Plantes PE parcel·la4 Plantes M 3 m parcel·la 2 Plantes ME 1 m

22 PLANTES EXIGENTS MITJANAMENT PLANTES POC MILLORADORES PATATES CARABASSONS CARABASSES TOMÀQUETS PEBROTS ALBERGÍNIES MELONS COGOMBRES SÍNDRIES COLS COLIFLORS PANÍS BLEDES ENCIAMS ESCAROLES ESPINACS PORROS PASTANAGUES REMOLATXES RAVENETS CHIRIVÍES ALLS CEBES PÈSOLS MONGETES FAVES SOJA LLENTÍES TRÈBOL VICIA

23 PARCEL·LA ANY 1 ANY2 ANY 3 ANY 4 1 AE ME PE M 2 PC 3 4
AE: plantes altament exigents en nutrients ME: plantes mitjanament exigents en nutrients PE: plantes poc exigents en nutrients M: plantes milloradores

24 PARCEL·LA1 (1 x 3 m) Cultiu: tomateres Marc de plantació: x cm Nº de files: 2 a 70 cm Nº tomates per fila: 300/40= 7 Nº total tomates/parcel·la= 13 Altres plantes: alfàfrega (fulla ampla i estreta) Nº alfàbregues: 6

25 PARCEL·LA 2 (1 x 3 m) Cultius: Enciam
Marc de plantació: x cm 2 fileres a 40 cm enciams/fila: 150/20= 7 = total 13 enciams Escaroles Marc de plantació: x cm 1 filera a 40 cm fila enciams escarola/fila: 150/30= 5 = total escaroles Bledes Marc de plantació: entre plantes 2 fileres a 30 cm 150/30 = 5 bledes per fila Espinacs Marc de plantació: x 10-20 1 filera a 30 cm de la fila de bledes Remolatxa Marc de plantació: x 20-30 1 filera a 20 cm de les espinaques 30 cm 30 cm 20 cm 40 cm 40 cm

26 PARCEL·LA 3 (1 x 3 m) Cultius: Alls
Marc de plantació: cm alls secs / 5 cm var.alls tendres 150/15 = 10 grans d'alls 150/5 = 30 grans var.alls tendres 1 filera a 20 cm filera pastanagues Pastanagues Marc de plantació: 5-10 x 10-20 300/10 = 30 pastanagues/fila 2 fileres a 20 cm entre elles Enciams Marc de plantació: x 40-50 300/20 = 14 enciams 1 filera a 40 cm de la filera de pastanagues 20 cm 20 cm 40 cm

27 PARCEL·LA 4 (1 x 3 m) Cultius: Pèsol de mata alta
Marc de plantació: 40 x 40 cm 300/40 = 7-8 clots. A cada clot 3-4 llavors 1 filera separada 40 cm de la filera de mata baixa 20-30 llavors Pèsol de mata baixa Marc de plantació: 30 x 40 cm 300/30 = 10 clots/filera. A cada clot 3-4 llavors 2fileres = 20 clots 60-80 llavors 40 cm 40 cm

28 Exemple 2 SUPERFÍCIE (1 X 2) = 2 m2 SISTEMA DE CULTIU BANCALS ARRAN DE TERRA DIVIDISIÓ SUPERFÍCIE 1 PARCEL·LES ASSOCIACIÓ DE PRIMAVERA ENTRE PLANTES COMPATIBLES

29 Plantes AE + Associació primavera
parcel·la 1 Plantes AE + Associació primavera 2 m 1 m

30 Associcions favorables amb la TOMATERA
Parcel·la (1x 2 m) Associcions favorables amb la TOMATERA All, api, enciam, mongeta, alfàbrega, calèndula, caputxina, clavell de moro, espinacs, julivert, porro i rave Distàncies entre plantes Tomateres a 50 cm entre elles (1 filera) Enciams entre els tomates a 20 cm entre ells Ravenets a 30 cm de la fila de tomateres (2 fileres) Alls a 10 cm entre ells i 10 cm de la filera de ravenets (2 fileres) Nº plantes x filera Tomateres: 200 / 50 = 4 tomateres 2 enciams entre cada 2 tomateres Alls 200 /10 = 20 grans d'all Ravenets: sembra directa per després aclarir-los a 5-10 cm 20 cm 50 cm 30 cm 30 cm 10cm 10cm

31 Exemple 3 SUPERFÍCIE (1 X 1) = 1 m2 SISTEMA DE CULTIU BANCALS ARRAN DE TERRA DIVIDISIÓ SUPERFÍCIE 1 PARCEL·LES ASSOCIACIÓ DE PRIMAVERA ENTRE PLANTES COMPATIBLES

32 Plantes M + Associació primavera
parcel·la 1 Plantes M + Associació primavera 1 m 1 m

33 Associcions favorables amb PÈSOLS
Parcel·la (1 x 1 m) Associcions favorables amb PÈSOLS Bròquil, cogombre, pastanaga, rave, carbassó, col, coliflor, enciam, espinac, Escarola (ni +/-) Distàncies entre plantes Espinacs 1 filera a 20 cm dels pèsols Enciams 1 filera a 30 cm dels pèsols Pastanagues 1 filera a 30 cm dels enciams Raves els puc sembrar després dels enciams o dels espinacs que són de cicle curt Nº plantes x filera Pèsols: 100/30 = 4 clots; 3-4 llavors/clot 12-16 llavors Espinacs: sembra directa per després aclarir a cm Enciams: 100/20 = 5 Pastanagues: sembra directa per després aclarir a 5-10 cm 20 cm 30 cm 30 cm