1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica

Presentación del tema: "1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica"— Transcripción de la presentación:

1 1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 98-99 Objectiu: explicar tots els tipus de canvis: En un sentit ontològic: el seu arribar a ser i les seves transformacions. En un sentit de la física moderna: el seu moviment. Introducció de dos nous conceptes: Potència (dynamis): és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser. Acte (entelequia): és allò que la cosa és en un moment donat. Com es relacionen aquests conceptes amb els de la teoria hilemòrfica? La matèria (indeterminada) es comporta com a potència. La forma (que determina) com a acte. Imatge pàgina 98 José Vidal González Barredo

2 1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina 99 La superació de les objeccions de Parmènides al canvi Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser” (o viceversa). Aristòtil: la idea de potència permet introduir una nova manera de parlar d’allò que no és: Parmènides: “No és i no pot ésser”. (No-ser absolut) Aristòtil: “No és però pot ésser”. (No-ser relatiu: potència) Per tant, el canvi no és el pas del no-ésser a l’ésser sinó un pas del poder ser al fet de ser, és una transició de la potència a l’acte. Imatge pàgina 99

3 1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina El principis del canvi: matèria, forma i privació Text pàgina 100 Imatge pàgina 100 En tot tipus de canvi podem distingir tres principis: Matèria: és el subjecte dels canvis i el suport que es manté a través d’aquest canvis (substrat). Forma: el canvi és l'actualització d’una potència, la transició continua entre dues formes on l’adquisició de l’una implica la negació de l’altra. Privació: és allò que impedeix que allò que en potència pot ser una cosa, efectivament ho sigui en aquest moment (no sent una negació absoluta). El sentit últim del canvi: model teleològic Finalitat última: “cada ésser tendeix a assolir la perfecció que li és pròpia”.

4 1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina Els tipus de canvi: substancials i accidentals Text pàgina 101 Segons la forma que canviï es classifiquen en: Tipus Què canvia Subtipus Què roman Substancials Forma substancial (l’essència) Generació, destrucció Matèria Accidentals Forma Accidental (els accidents) Quantitat, qualitat o lloc Substància primera Tipus Origen Causa Naturals Physis Immanent Artificials L’acció de l’ésser humà Externa

5 1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1.3. L’explicació del dinamisme de l’ésser: teoria del canvi Pàgina Teoria de les quatre causes Text pàgina 103 Pren-ne nota! Pàgina 103 Causa és cada un dels elements que: intervenen en tot procés de canvi (valor ontològic), i que alhora, és necessari per poder-lo conèixer de manera científica (valor gnoseològic). Causa material Allò de què és fet un ésser Causa formal Allò que ha servit de model per produir el canvi Causa eficient L’agent que ha produït l’ésser Causa final Fi (télos) que busca l’agent productor de l’ésser En els canvis naturals les causes es redueixen a dues: matèria i forma (com que la forma és el principi immanent del canvi, la causa formal, eficient i final coincideixen).