2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic

Presentación del tema: "2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic"— Transcripción de la presentación:

1 2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
Pàgina 58-59 El racionalisme socràtic El bon ciutadà (com el bon sabater) serà aquell que sàpiga exercir les diferents virtuts cíviques (és el seu ofici en la comunitat), per tant, l’objectiu ha de ser buscar: la definició correcta (universal) dels conceptes morals Com podrem conèixer la definició correcta?: Hem de guiar-nos per allò que tot individu que utilitzi la seva raó d’una manera objectiva comprengui amb claredat. Per ser la raó comuna a tota l’espècie, qualsevol que la utilitzi correctament arribarà a les mateixes conclusions. Quin mètode haurem d’utilitzar? No el de la retòrica sinó el de la dialèctica Text pàgina 59 José Vidal González Barredo

2 2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
Pàgina59-60 El mètode socràtic: La inducció maièutica Punt de partida: “Coneix-te a tu mateix”: Introspecció, innatisme i racionalisme. La inducció - ascensió maièutica. Dos moments: I. La ironia socràtica: Objectiu: l’alumne es desfaci de les falses opinions i es posi en disposició de buscar la definició correcta. Com s’aconsegueix? - Confessió d'ignorància: “Només sé que no sé res”. - Fingeix que desconeix les tesis de l’alumne, amb preguntes l’acorrala fins que el porta a incórrer en contradiccions i aconsegueix que negui les seves pròpies tesis. El que és desitjable Absolut, universal, objectiu (les coses desconegudes i abstractes) El que és desitjat Relatiu, particular, subjectiu (les coses conegudes i concretes) II. La inducció maièutica: Eliminades les idees relatives i subjectives s’inicia la cerca de la definició correcta (universal).

3 2. Sòcrates 2.5. El problema de la moral: L'intel·lectualisme moral
Pàgina 60-61 El saber (la raó) equival a la virtut: l'intel·lectualisme moral Actuar per saviesa Qui coneix la definició universal del bé Actua d’acord amb una veritat descoberta per un mateix Bé universal: els manats universals de la raó El que és desitjat Relatiu, particular, subjectiu (les coses conegudes i concretes) El que és desitjable Absolut, universal, objectiu (les coses desconegudes i abstractes) Actuar cegament Qui no coneix el bé Actua per instint, desig o tècnica particular Bé immediat: impulsos particulars i egoistes Per tant, “Qui pensa correctament, obra correctament”: saber = virtut* El bé: desig essencial de la raó humana (optimisme antropològic) “Ningú no obra malament amb coneixement”: mal = ignorància.

4 2. Sòcrates 2.5. El problema de la moral: L'intel·lectualisme moral
Pàgina 61 La virtut (el bé) equival a la felicitat: l’eudemonisme socràtic “Qui pensa correctament (raó), obra correctament (virtut)”, saber = virtut “qui obra correctament (virtut), assoleix la felicitat (eudemonia)”. virtut = felicitat Equació socràtica: saber = virtut = felicitat. En l’àmbit individual (dimensió ètica): perquè actuem d’acord amb la nostra pròpia consciència. En l’àmbit social (dimensió política): perquè afavorim l'harmonia social i reduïm els conflictes. Argumentació: No només ens proporciona benestar (eudemonia), sinó que també ens fa millors (ens perfecciona), i ens proporciona autonomia moral (ens donem les lleis a nosaltres mateixos). Conseqüències: