1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic

Presentación del tema: "1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic"— Transcripción de la presentación:

1 1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina 50 Valoració de la filosofia presocràtica dels sofistes i de Sòcrates: S’havia arribat fins on era possible: diversitat de teories, a vegades contradictòries entre si, i cap d’elles capaç de ser una explicació prou convincent. A més, la investigació de la naturalesa era un tipus de saber que es mostrava inútil per resoldre les noves necessitats de la polis. Gir antropològic: l’abandonen i centren la seva reflexió filosòfica en l’ésser humà i la seva vida en societat: l’ètica i la política. José Vidal González Barredo

2 1. Els sofistes 1.4. El problema del coneixement: relativisme i escepticisme Pàgina 50-51 Reflexió sobre les possibilitats i els límits del coneixement humà: El relativisme gnoseològic L’escepticisme gnoseològic Biografia Pàgina 50 Definició: No és possible establir una única veritat, objectiva i vàlida per a tothom. Argumentació: “L’ésser humà és la mesura de totes les coses”. Conclusions: pluralitat d’opinions (doxa) en pla d’igualtat (probables) i sotmeses a confrontació dialèctica. Biografia Pàgina 51 Definició: És impossible establir amb seguretat cap tipus de veritat. Argumentació: “Res no és” “Si alguna cosa existís, seria incognoscible” “Si hi hagués alguna cosa cognoscible, seria incomunicable”. Conclusions: utilitarisme i pragmatisme. Pren-ne nota! Pàgina 51 Text pàgina 50

3 1. Els sofistes 1.5. El problema de l’ésser humà, la moral i la política Pàgina 51-52 Quin és l’origen i la naturalesa de les normes morals i polítiques?: El relativisme moral El convencionalisme polític Definició: No hi ha valors morals universals. Argumentació: el que és bo o dolent, just o injust sempre és relatiu als costums i les lleis de cada ciutat (i fins i tot, dins d’aquestes, a les circumstàncies de cada grup humà o persona). Definició: Les lleis i institucions polítiques són un producte humà fruit de l’acord (convenció) entre les persones (o de la imposició a la força). Quin origen se’ls havia suposat fins aquest moment?: diví o natural Quines raons els porten al convencionalisme? (Argumentació) Physis: drets naturals de l’individu (absoluts i immutables) Nomos: lleis de caràcter convencional (relatives i canviants) El conflicte entre physis i nomos

4 1. Els sofistes 1.5. El problema de l’ésser humà, la moral i la política Pàgina 53-54 Conflicte entre physis i nomos Equilibri physis i nomos Protàgores Situació inicial: anomia → raó → justícia (nomos ) → perfeccionament de l’ésser humà (physis) i la societat Per tant , physis i nomos es complementen (sense nomos → tirania) Supremacia physis sobre nomos Igualitarisme Antifont Hípies Els éssers humans són tots iguals per physis (perquè tenen les mateixes necessitats) Les lleis (nomos) generen desigualtats, ens reprimeixen quan haurien defensar els més dèbils i eliminar tot tipus de discriminacions Llei del més fort Cal.licles Trasímac Les lleis (nomos) són un invent dels febles per limitar i protegir-se dels més forts Els éssers humans són desiguals per physis (uns són més forts, capaços i intel·ligents que d’altres), per tant, tenen dret a més: dominar al més feble i buscar el seu propi plaer Pren-ne nota! Pàgina 53 Text I pàgina 54 Text II pàgina 54