FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

Presentación del tema: "FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA"— Transcripción de la presentación:

1 FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
JOHN STUART MILL

2 JOHN STUART MILL (1806-1873) Presentació La concepció de l’ésser humà
El moviment utilitarista Sobre la llibertat Anàlisi del coneixement. Lògica i empirisme 02/01/2019 John Stuart Mill

3 JOHN STUART MILL Principals referents teòrics
Ètica-política: Jeremy Bentham i James Mill (utilitarisme) Economia política: Adam Smith i David Ricardo Epistemologia: David Hume (empirisme), August Comte (positivisme) Crítica del liberalisme econòmic (laissez faire): Saint Simon (socialistes francesos) 02/01/2019 John Stuart Mill

4 John Stuart Mill – UTILITARISME 1
L’empirisme del XVIII -David Hume- té la seva continuació al XIX en l’utilitarisme: Jeremy Bentham, James Mill i John Stuart Mill. La base de la moral és el principi d’utilitat. Essent la felicitat el fi últim de la conducta dels humans, serà bo allò que promogui la màxima felicitat de la major quantitat de persones. No és una moral egoista: és bo per a l’individu el que resulta útil per a la col·lectivitat, i a la inversa. 02/01/2019 John Stuart Mill

5 John Stuart Mill – UTILITARISME 2
Com Epicur, els utilitaristes identifiquen la felicitat amb el plaer (hedonisme). Diferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaer no és una qüestió de quantitat sinó de qualitat: més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitat (No tots els plaers són igualment bons) hi ha “activitats productores de plaer” més valuoses que d’altres: “És millor una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” Són plaers preferibles els que comporten el progrés de l’ésser humà (individual i col·lectivament). 02/01/2019 John Stuart Mill

6 John Stuart Mill – UTILITARISME 3
L’altruisme i l’egoisme no són incompatibles: en desitjar la felicitat col·lectiva desitjo la meva felicitat personal (Aristòtil: l’home, animal social), i a la inversa. Visió orgànica de la relació entre l’individu i la societat (relació entre la part i el tot). La meva recerca de felicitat és bona perquè és útil, i és útil perquè promou la felicitat col·lectiva. 02/01/2019 John Stuart Mill

7 J.Stuart Mill – UTILITAT I LLIBERTAT
El principi d’utilitat exigeix que tothom sigui lliure de desplegar les seves capacitats d’acord amb la seva voluntat. Una societat és més rica i feliç com més lliurement es desenvolupen els individus que la integren. La llibertat individual només pot ser limitada si interfereix en la dels altres. En allò que no afecta ningú més l’individu és sobirà. La societat no pot interferir en la llibertat individual adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu. 02/01/2019 John Stuart Mill

8 J.Stuart Mill – LLIBERTAT 1
La llibertat individual i el benestar col·lectiu no tan sols no són incompatibles sinó que el segon és conseqüència del primer i el primer és condició necessària del segon. El Bé comú (màxima felicitat per al major nombre de persones) pressuposa el màxim nivell de llibertat individual. La societat no l’ha de limitar sinó al contrari: ha de garantir-ne el desenvolupament (Locke). 02/01/2019 John Stuart Mill

9 J.Stuart Mill – LLIBERTAT 2
La democràcia és la forma ideal de govern però pressuposa un cert nivell educatiu que permeti als individus de comprendre la necessitat de respectar els drets dels altres. La bondat de la democràcia radica en la seva utilitat: fomenta la llibertat privada i el lliure desenvolupament dels individus. El poder de la majoria no és absolut (Locke): Les minories han de ser protegides de la temptació de la majoria d’exercir un poder despòtic sobre elles (limitació arbitrària de llibertats, per exemple) 02/01/2019 John Stuart Mill

10 J.Stuart Mill – LLIBERTAT 3
Tots els actes voluntaris són causats: pels motius pel caràcter Si coneguéssim totes les causes de la conducta individual, aquesta seria predictible. Aquesta “predictibilitat en principi” és compatible amb la llibertat. Som lliures en el sentit que som conscients que podríem haver actuat d’una altra manera si ho haguéssim preferit. Si lliure signifiqués no causat no hi hauria conductes lliures (o les conductes lliures serien fortuïtes i casuals). Lliure significa no obligat. 02/01/2019 John Stuart Mill

11 J.Stuart Mill – LÒGICA I EMPIRISME
L’objectiu de Mill en el “Sistema de Lògica” és desenvolupar una “ciència humana” (com Hume), a partir de l’ús del mètode experimental. Rebutja el qualificatiu d’empirista (entenent com a tal una concepció simplista i barroera del procés d’elaboració del coneixement) Podem considerar-lo empirista, però, en tant que sosté que la matèria de tot el nostre coneixement ens la proporciona l’experiència 02/01/2019 John Stuart Mill

12 J.Stuart Mill – LÒGICA 1 La Lògica de Mill és un estudi de les inferències inductives, necessari per complementar la lògica més elaborada fins al moment: l’estudi de les inferències deductives. Parteix de la diferencia entre: proposicions nominals (Hume: coneixements de relacions d’idees / Kant: judicis analítics) proposicions reals (Hume: coneixements de qüestions de fet / Kant: judicis sintètics) 02/01/2019 John Stuart Mill

13 J.Stuart Mill – LÒGICA 2 Si entenem per veritat l’adequació d’una proposició a la realitat, només poden ser vertaderes les proposicions reals i no les nominals (que no ens informen de la realitat) Les proposicions reals poden ser necessàriament vertaderes si no en un sentit lògic (el contrari no és absurd), sí en un sentit psicològic (no tenim cap evidència en contra). 02/01/2019 John Stuart Mill

14 J.Stuart Mill – LÒGICA 3 La veritat de les proposicions és sovint inferida a partir d’altres. Cal diferenciar dos tipus d’inferència: Inferències deductives: aquelles en què inferim proposicions d’altres iguals o més generals Inferències inductives: aquelles en què inferim proposicions d’altres menys generals Tan sols una inducció pot ser considerada una inferència real (obtenim informació nova) 02/01/2019 John Stuart Mill

15 J.Stuart Mill – LÒGICA 4 Inferència inductiva: és una operació de l’enteniment a través de la qual descobrim i provem proposicions universals. Inferim que el que és vertader per a diversos casos particulars, ho serà per a tots els casos similars. Aquesta inferència, fonamental en les ciències de la natura, es basa en el principi de constància de la naturalesa. Aquest principi general és confirmat per la descoberta progressiva de constàncies particulars, que és l’objectiu fonamental de les ciències. 02/01/2019 John Stuart Mill

16 L’UTILITARISME 02/01/2019 John Stuart Mill amb el precedent de
A. DE TOCQUEVILLE influí en J. STUART MILL analitzà proposa crear va més enllà del LA DEMOCRÀCIA A AMÉRICA diferencia entre basada en amb una vida UTILITARISME ANTERIOR UN MODEL DE VIDA per aconseguir ESTABLE LA IGUALTAT DE CONDICIONS amb COMUNAL de SATISFACCIÓ FELICITAT que comporta contrapesada per estar CIUTADANA SENTIT COMUNITARI d’ un EDUCADA EN LA POLÍTICA J. BENTHAM a la que s’aspira amb INDIVIDUALISME que que mesura no es mesura amb mitjançant un DESIG EN EUROPA per per no estar L’ACCIÓ BONA BENS CULTURALS HOME COMPLET DEFECTES D’ESPERIT dominaria mitjançant per la VICIS DEL COR que pressuposen amb una TOTA LA VIDA SOCIAL a través de la justificant-se QUANTITAT DE PLAER LA LLIURE DISCUSIÓ MORAL HEROICA ESCISSIÓ mesurada amb L’ORDRE SOCIAL per al capaç de de DINER per al en una amb MÀXIM DE PERSONES HOME PRIVAT ASSUMPTES PÚBLICS SACRIFICI ÚTIL desentès dels DEMOCRÀCIA CULTURAL L’OPINIÓ PÚBLICA MAJORITÀRIA d’on sorgeix la constituïnt-se tant en els seus reforça UTILITAT utilitza TEMPS LLIURE DE TREBALL SOCIALMENT INDIVIDUALMENT PODER DESPÒTIC BENS PARTICULARS fa possible en compartir superant limitat al EDUCACIÓ ELS MALS DE L’INDIVIDUALISME 02/01/2019 John Stuart Mill EL DESTÍ AMB ELS ALTRES DRET I LA LLEI produïts per la