Per tant, hi ha d’existir

Presentación del tema: "Per tant, hi ha d’existir"— Transcripción de la presentación:

1 Per tant, hi ha d’existir
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees Pàgina 69 Postulació del món de les Idees Què és la realitat per a Plató i quin tipus de coneixement hem de tenir-ne?: Text pàgina 69 La realitat que ens mostren els sentits és canviant (Heràclit) El coneixement que ens proporcionen és relatiu (opinió) ja que 1. Canvien les coses Canvia el nostre judici sobre aquestes (Protàgores) És per això que hem de considerar que està formada per només APARENCES Una realitat immutable i permanent que faci possible Un coneixement ferm i segur: absolut (ciència) Aquesta realitat és la formada per les Idees que són les ESSÈNCIES (eidos) Per tant, hi ha d’existir José Vidal González Barredo

2 Còpia o imitació imperfecta
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees Pàgina 70 Exposició al·legòrica: el mite de la caverna Clau per comprendre la seva concepció de la realitat i del coneixement Els sentits ens mostren l'autèntica realitat de l’ésser?: Si ens alliberem de les cadenes de: L’educació rebuda Els prejudicis derivats dels sentits Podrem establir que hi ha : Dues realitats (dualisme metafísic) Diferents graus de l’ésser (més o menys ser) i en correspondència diferents graus del coneixement (coneixement més o menys fiable) Món intel·ligible (Idees) Objectes Naturals Reflexos en l’aigua dels objectes naturals Objectes artificials Ombres dels objectes artificials Món sensible (coses) Còpia o imitació imperfecta Text pàgina 70 Imatge pàgina 71 Imatge pàgina 70

3 2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees Pàgina 71 Pren-ne nota! Pàgina 71 Exposició sistemàtica: l’idealisme platònic Dualisme metafísic Món sensible, constituït per Món intel·ligible, constituït per Dualisme ontològic Trets característics: Valoració ontològica: Coses Són [Influència d’Heràclit]: Múltiples Singulars (diferents entre sí) Tenen un començament i un final (subjectes a generació i corrupció) Materials, i per tant Canviants Aparences No podem dir que són en sentit ple (posseeixen menys realitat) Idees (Eidos: forma, aspecte o semblant) Tenen existència separada i independent del nostre pensament i de les coses Són [Influència Parmènides]: Úniques Universals [Influència Sòcrates] Eternes Immaterials, i per tant Immutables Essències Són la realitat en sentit ple Dualisme Gnoseològic Valoració gnoseològica Conegudes mitjançant els Sentits (inintel·ligibles a causa dels seus canvis) Opinió (Saber relatiu) Només conegudes mitjançant la Raó (no accessibles als sentits) Ciència (Saber universal i necessari)

4 2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees Pàgina 72 Quina relació existeix entre els dos tipus de realitat? De participació (méthesis) o imitació (mimesis) Existeix una superioritat de les Idees sobre les coses ja que hi ha una: Dependència ontològica Les Idees són la causa de les coses (n’expliquen el ser ja que “son” en la mesura que en participen o les imiten). Dependència gnoseològica Les Idees són el fonament dels nostres judicis sobre les coses (possibiliten el coneixement que en puguem tenir). Ara, com que les coses s'assemblen a les Idees també poden recordar-nos-les.

5 2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees Pàgina 72 Per què anomenen idealisme la filosofia de Plató? En virtut de la seva valoració ontològica: Només el món intel·ligible (etern i immutable), constituït per Idees, que són les essències, és plenament real. El món sensible (perible i canviant), constituït per coses, que són les meres aparences, només “és” en la mesura que imita o participa d’aquell.