Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
Publicada porMariano Maidana Alvarado Modificado hace 6 años
1
Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010)
Competència informacional i Pla de Lectura de Centre Aprendre a investigar i a informar-se La biblioteca escolar puede articular programas relacionados con el aprendizaje en el acceso y uso de la información pero vinculados al currículum y a la práctica educativa. Esta es una de las acciones relevantes que debe ejercer la biblioteca entre un amplio abanico de programas de apoyo a la docencia, que configuran a la biblioteca como centro de recursos integrado en el proceso de aprendizaje. Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010)
2
alfabetitzacions múltiples competència informacional
La societat de la Informació i l’alfabetització informacional La UNESCO i l’OCDE han establert clarament que per a una participació efectiva en la societat de la informació, la formació lectora dels individus en el segle XXI requereix d’un conjunt d’habilitats que: ...les permitan leer entre líneas y reflexionar sobre los propósitos de los textos i interpretar el significado a partir de las estructuras y rasgos de los textos. En síntesis, la capacidad lectora de los nuevos ciudadanos de la era de la información, exige del desarrollo de nuevas habilidades para comprender e interpretar una amplia variedad de tipos de texto e información para aplicarla adecuadamente a su realidad y en la resolución de los múltiples problemas que le plantea su entorno. alfabetitzacions múltiples bàsica tecnològica digital informacional competència informacional
3
La societat de la Informació i l’alfabetització informacional
Una persona amb aptituds per a l'accés i ús de la informació hauria de ser capaç de: competència informacional Reconèixer una necessitat d'informació. Determinar l'abast de la informació requerida. Accedir a ella amb eficiència. Avaluar la informació i les seves fonts. Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements. Utilitzar la informació de manera eficaç per a du a terme tasques específiques. Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta a l'ús de la informació. Accedir a ella i utilitzar-la de forma ètica i legal. Classificar, emmagatzemar, manipular i combinar la informació reunida o generada. Generar, registrar i compartir nova informació
4
La societat de la Informació i l’alfabetització informacional
5
competència informacional
6
1r - PLANTEJAMENT DE LA NECESSITAT D’INFORMACIÓ Què cerco i per què ?
7
2n – LOCALITZACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ Com i on trobaré la informació?
8
3r – VALORACIÓ I SELECCIÓ Què he trobat del que buscava?
9
competència informacional
i tot això, com ho programem?
10
Programant la competència informacional
Currículum Conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments. Article 6. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació Competència Capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. Article 8. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació Aprendre per competències L’aplicació de coneixements (saber),habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) a la resolució de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficàcia. Desplegament del currículum. [1] Generalitat de Catalunya (en línia) Currículum i organització. Desplegament del currículum a l'educació primària i Desplegament del currículum a l'educació secundària
11
Programant la competència informacional
12
Situacions d’aprenentatge al currículum LOE
Programant la competència informacional Situacions d’aprenentatge al currículum LOE Punt de partida Què? LCC situacions d’aprenentatge globals solució de problemes MNS situacions contextualitzades preguntes rellevants CN situacions que tinguin sentit per a l’alumnat problemes més rellevants, de les persones i del planeta MA contexts rellevants aprendre a fer (i fer-se) preguntes EA pròpies experiències de l’alumnat interrogants que ens planteja l’entorn [1] Abreviatures emprades per identificar les matèries curriculars. LCC: Llengua catalana i castellana, MA: Matemàtiques i EDPC: Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania són comunes a Primària i Secundària; MNS: Coneixement del medi natural, social i cultural i EA: Educació artística específiques de Primària; CS: Ciències Socials i CN: Ciències Naturals específiques de Secundària.
13
Programant la competència informacional
14
Programant la competència informacional
16
Conec les característiques de la informació
17
Conec les característiques de la informació
18
La cerca lliure pautada
Modalitats de cerca La cerca guiada Activitats on les fonts d’informació han estat filtrades prèviament de manera que l’alumnat es pot adreçar directament a elles per seleccionar la informació que necessita. És útil per iniciar en cerques al Web amb alumnat inexpert. Exemples d’aqueta classe de cerca serien les webquest: caceres del tresor, geoquest, etc. Modalitats de cerca La cerca lliure pautada Activitats on les fonts d’informació al web i l’estratègia de cerca no han estat acotades prèviament. L’alumnat s’adreça directament a les fonts però seguint unes pautes clares i uns coneixements específic que l’ajuden a desenvolupar criteris de selecció propis. La cerca autònoma seria aquella que pot dur a terme l’alumnat de manera eficaç i sense necessitat de pautes ni criteris previs perquè aquests ja han estat assolits.
19
Modalitats de cerca
20
Tipus de cerca lliure pautada
22
Seqüència d’una activitat de recerca
Presentaciones similares
© 2025 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.