La càrrega Ramon Casas Pintura segle XX.

Presentación del tema: "La càrrega Ramon Casas Pintura segle XX."— Transcripción de la presentación:

1 La càrrega Ramon Casas Pintura segle XX

2

3 1.- Dades bàsiques Autor: Ramon Casas Cronologia de l’obra: 1899-1903
            Títol: La càrrega o Barcelona 1902             Autor: Ramon Casas             Cronologia de l’obra:        País: Catalunya Estil: Modernisme Material i tècnica:Pintura a l’oli Suport: tela Ubicació original:Salons i Exposicions Ubicació actual: Museu Comarcal de la Garrotxa (en dipòsit del Museu Reina Sofia de Madrid.            

4 2.- Breu biografia Introductor, juntament amb Santiago Rusiñol, de l’esperit i les formes impressionistes a Catalunya. De família benestant va viure la bohèmia parisenca. En tornar a Catalunya va esdevenir el pintor de la burgesia. Va introduir el cartellisme publicitari a Catalunya i a Espanya. Va participar en tertúlies com les dels Quatre Gats.

5

6 Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Dona conduint

7 Plen Air Interior a l’aire lliure

8 Cartells

9 3.- Descripció fomal a.- Descripció: El tema és una crítica social. Representa una brutal repressió policíaca sobre uns treballadors que protesten per les seves indignes i dures condicions de treball. En un escenari urbà que vol ser Barcelona (al fons sembla que es destaquen “les tres senyoretes del Paral·lel”, cases, fàbriques i una església), la Guàrdia Civil, a cavall i sabre en mà, reprimeix una protesta obrera. En primer terme, un obrer caigut és a punt de ser atropellat per un guàrdia civil a cavall. b.- Iconografia: En aquest quadre, res no és autèntic: ni la Barcelona que pretén mostrar no és cap vista veritable de la ciutat, ni l’escena no correspon a la vaga general barcelonina de 1902 com es va presentar en el seu moment, ni la data que figura al peu no és la data en què el quadre fou veritablement pintat, ni l’home abatut pel guàrdia civil no era en realitat cap manifestant ferit. En aquell moment els treballadors catalans protestaven per les seves precàries condicions de vida i s’organitzaven en sindicats; l’anarquisme tenia un gran ressò. Davant la repressió del moviment obrer, l’anarquisme respongué amb una onada d’atemptats com les bombes del Liceu, a la processó de Corpus....)

10 c.- Funció: Estètica. El públic burgès de l’època va acollir les compocisions de Casas amb una gran acceptació ja que les considerava obres d’història o costumistes. d.- Forma i composició: Forma: Oberta o pictòrica Composició: Oberta Assimetria. Més pes de la meitat dreta amb la figura, en primer terme, del guàrdia civil a cavall i el manifestant a terra. Geometria: Casas deixa un buit a la part central de la composició que fa que ressaltin molt més la caiguda de l’obrer i el guàrdia civil a cavall. e.- Línies compositives: Horitzontals i en semicercle.

11 Recursos tècnics Pinzellada: Predomini del color per damunt la línia, amb pinzellades soltes i esvaïdes, però amb els personatges de primer terme una mica més definits respecte dels més allunyats. Color: Domini dels colors foscos: dels ocres en l’ample espai buit central; dels grisos i marronosos en la massa de gent, contrastats amb tocs de blanc que ressalten algun element, com els pantalons dels guàrdies. Al fons, el cel està treballat amb tons més clars, rosats i blaus. Llum: Molt matisada per l’ambient boirós i el fum de les fàbriques destaca el tema obrerista. Perspectiva:Perspectiva geomètrica i aèria. Punt de vista alt (L’espectador està dins l’escena, encara que amb un punt de vista enlairat respecte a aquesta (com si ho miréssim des d’un balcó).

12 4.- Significat de l’obra a.- Elements propis de l’estil:
L’obra és clarament modernista, que és el nom que l’impressionisme pren a Catalunya. És molt clara en aquesta obra la influència de l’impressionista Degas: - representació de l’instant fugaç - grans espais buits que centren la composició. - tipus de pinzellada - tractament de la llum - interès pels espais urbans Malgrat aquestes influències, Casas va saber crear un estil propi que es caracteritza per la pinzellada esvaïda i poc definida.

13 b.- Relació entre forma i funció: Les dimensions de la tela i el tema triat relacionen el pintor amb la pintura historicista pròpia del realisme; en aquest cas, però, amb una temàtica no gloriosa. c.- Iconologia: Casas va tractar diverses vegades el tema de la repressió de la protesta obrera. En aquest sentit hem de parlar d’una versió de 1910 de la mateixa obra que analitzem amb algunes diferències: l’escenari és un poble i la guàrdia civil va a peu. S’hi mantenen, però, les similituds compositives. També cal relacionar la Càrrega amb dues altres obres de denúncia: Sortida de Corpus i El garrot vil; Alguns historiadors de l’art hi han volgut veure un compromís polític. En realitat, Casas només pretenia fer pintures testimonials, més com un document gràfic que com una denúncia.

14 El garrote vil

15 Sortida de la processó de Corpus de l’església de Santa Maria

16 d.- Relació entre l’època i l’obra: La inestabilitat política dels segles XIX i XX, deguda a les reivindicacions proletàries d’unes millors condicions laboral, és el fons històric en què s’emmarca el quadre. La data de 1902 que figura en le títol és falsa perquè a barcelona no hi va haver cap gran vaga durant aquell any. Malgrat tot, cal dir que les manifestacions i els aldarulls de la classe obrera, l’actuació esporàdica de grups anarquistes partidaris de la lluita violenta amb la col·locació de bombes i el pistolerisme de la patronal contra els dirigents sindicals van fer que Barcelona fos coneguda arreu d’Europa com “la ciutat de les bombes”.

17 5.- Transcendència de l’obra
El gran domini tècnic i formal de Ramon Casas fa que aquesta obra sigui considerada una de les més representatives del modernisme català. La influència i el mestratge de Casas en el modernisme català van ser determinants per a molts artistes que s’iniciaren en aquest moviment i que van donar origen a una segona generació de pintors modernistes (Mir, Nonell, Anglada Camarasa, etc.) i d’altres que, després, passaren a les avantguardes, com Picasso o Gargallo.