ELS MONSTRES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

Presentación del tema: "ELS MONSTRES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA"— Transcripción de la presentación:

1 ELS MONSTRES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

2 Hidra de Lerna Centaures Sirenes Medusa Esfinx Drac Harpies Quimera Minotaure Cíclops Pegàs

3  L'HIDRA  Monstre immortal amb el cos com el d’una serp; era una bèstia aquàtica de nou caps, que vivia al costat del riu Lerna, en la part alta del golf d'Argos. Alguns del poetes afirmaven que tenia tants caps que es feia impossible dibuixar-la. A més tenia una respiració verinosa que la feia encara més perillosa.

4

5 L’HIDRA I HÈRACLES El rei Euristeu li va manar a Heràcles fer dotze treballs i matar l'hidra de Lerna n’era un. Amb l'espasa anava tallant-li els caps, però tornaven a eixir; aleshores va cridar el seu ajudant perquè encenguera una torxa i cremara les ferides per tal que no tornaren a reproduir-se els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seues fletxes en la fel del monstre per a fer-les mortíferes.

6 CENTAURES El centaure és un animal mitològic que té cap humà i cos de cavall. Els centaures eren fills de Ixió, rei de Tessàlia. S’alimentaven de carn crua i caçaven les seues preses.

7 AQUIL·LES I EL CENTAURE QUIRÓ
Quiró era un centaure, pero no era com els altres; tampoc els seus orígens eren els mateixos. Era fill del tità Cronos, que va prendre la aparença d’un cavall i va tindre relacions amb la nimfa Filira, que tenia la forma de una egua. Per això era immortal i bondadós: quan l’ heroi Peleu va ser acusat falsament d’haver violat una dona i el van llançar enmig d’un grup de centaures, Quiró el salvà i evità que se’l menjaren. Des d’ aleshores Quiró i Peleu van ser amics i , quan Peleu va tenir el seu fill Aquil·les, li va confiar la seua educació a Quiró, que li va ensenyar la medicina, la caça i la doma de cavalls. Com que Quiró era molt savi, moltes persones li encarregaven l’educació dels seus fills.

8 LES SIRENES Segons els mites grecs les sirenes eren filles de Forcis i d’una musa (Melpòmene, Terpsícore o Cal·líope). Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que, atrets pels seus cants seductors, podien naufragar o perdre's i no tornar a casa. Vivien a una illa no ben delimitada; alguns la situaven prop de la badia de Nàpols, on la terra era blanca pels ossos blanquejats dels navegants morts. Normalment eren representades en ceràmiques, mosaics, sarcòfags amb cara de dona i cos d’ocell, amb cua i ales, tocant un instrument .

9 ULISSES I LES SIRENES Ulisses va ser advertit del perill de les sirenes per Circe. Seguint els seus consells, l’astut heroi va recórrer a un estratagema per poder sentir el seu cant i salvar la nau i els companys d’estavellar-se amb les roques on les sirenes vivien. Ulisses tapa les oïdes dels mariners amb cera i ordena que el lliguen al pal de l’embarcació. Així podrà satisfer la seua curiositat escoltant el cant de les sirenes sense cedir al seu encantament. Ulisses va començar a cridar que el deslligaren atret pel cant seductor de les sirenes, però ells no el sentien. Finalment la nau va sobrepassar els esculls on habitaven les sirenes i els herois escaparen del funest destí de tants altres mariners.

10

11 ELS ARGONAUTES I LES SIRENES
Segons el mite dels argonautes, Orfeu, el famós poeta i cantor, tapà amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roques on habitaven.  Butes, un dels membres de l'expedició dels argonautes, rei de Sicília, va sentir el cant de les sirenes i es va llançar per la borda, però Afrodita el va salvar. Segons Ovidi , quan Persèfone va ser raptada per Plutó, les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als déus unes ales per poder buscar-la també per la mar.

12 LES SIRENES NÒRDIQUES La imatge de les sirenes com a criatures meitat dona, meitat peix, amb la cua recoberta d’escates, es remunta a l’Edat Mitjana i a les llegendes cèltiques i germàniques. En la mitologia nòrdica vore una sirena era com un pronòstic de sort, ja que era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia. (Ondina) Es consideren éssers inabastables i bonics que es passen el dia pentinant-se el seu llarg cabell ros en una mà i en l’altra sostenen un espill. També es diu d’elles que endivinen el futur, que tenen poders sobrenaturals i que els seu cants fan que els homes s’enamoren d’elles, per transformar-los en els seus amants baix de l’aigua.

13

14 Imatges:

15 LA MEDUSA En mitologia grega, Medusa era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones, Medusa, Esteno i Euríale, i l'única mortal de les tres. Medusa era originalment una bonica dona . Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena. Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en el mateix monstre que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons altres versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps.

16 PERSEU I LA MEDUSA En la mitologia grega, Perseu  era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar. Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Del seu coll va nàixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisàor. Perseu amb el cap de la Medusa, de l’escultor Cellini

17 L’ESFINX L’esfinx és un monstre que té cos de lleó i cara humana. És una figura de la mitologia grega i egípcia. L’esfinx representava al faraó en la mitologia egípcia i era un lleó amb cap d’home. En la mitologia grega el lleó tenia el rostre d’una dona i portava ales d’ocell de presa. Esfinx de la mitologia grega. Esfinx de la mitologia egípcia.

18 ÈDIP I L’ESFINX Edip va ser un heroi de la mitologia grega fill de Laios, rei de Tebes, i Iocasta. Sense saber-ho va matar al seu pare i es va casar amb sa mare. Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, que els va advertir que tindrien un fill que mataria al seu pare i es casaria amb sa mare. Quan va nàixer Èdip, el seu pare va manar a un servent que matara el xiquet, però el servent no va ser capaç i el va deixar abandonat a la muntanya. Quan Edip es va fer major, va consultar l’Oracle de Delfos, el qual li va predir que mataria al seu pare i es casaria amb sa mare. Edip, turmentat, va decidir no tornar mai més a Corint. Fugint cap a Beòcia, es va trobar amb un grup de persones i,un home vell, que anava amb aquests, li va dir que s’apartara del camí, perquè no podia passar el seu carro. Aleshores va haver-hi una disputa i Edip va matar el vell, sense saber que era el seu pare. Per aquells dies Tebes es va quedar sense rei i també va patir una altra desgràcia. L’Esfinx, un monstre amb cos de lleó i cap de dona, va horroritzar tota la ciutat. Creont, germà de Iocasta, la viuda d’Èdip, va dir que concediria la corona de Tebes i la reina a qui matara al monstre, el qual sols podien derrocar si aconseguien desxifrar el seu enigma: "Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la vesprada tres?" Edip va resoldre l’enigma: L'home. Quan és menut camina a quatre potes; quan és adult, amb dos peus, i quan és vell, va amb bastó. L’Esfinx, quan va sentir la resposta d’Èdip ,es va suïcidar. Aleshores Èdip va ser el rei de Tebes i es va casar , sense saber-ho, amb sa mare, com havia dit abans l’Oracle. Al cap del temps Edip es va assabentar de tot. Havia matat al seu pare i s’havia casat amb sa mare. Iocasta, en saber-ho tot, es va suïcidar penjant-se i Edip es va traure els ulls amb l’espasa perquè no volia veure tots els seus crims. Creont el va desterrar i va passar tot el que li quedava de vida cec i acompanyat sols per la seua filla menuda, Antígona.

19 EL DRAC El drac (del llatí draco, ‘escurçó' o ‘serp') és un animal mitològic. Pot ser una barreja de serps, lleons o bous. De vegades porta ales que ixen de l’esquena i llança foc per la boca. Apareix en moltes mitologies del món amb diferents simbolismes associats.

20 CADME I EL DRAC L’heroi Cadme va trobar una vaca a la porta d’un santuari i , tal com li havia ordenat l’oracle, va anar seguint-la fins arribar a Beòcia, on l’animal es va parar. Eixe era el lloc escollit pels déus per fundar la ciutat. Va enviar uns companys a cercar aigua i va descobrir que havien estat devorats per un enorme drac. Desprès de matar-lo, la deessa Atenea li va dir que li arrancara les dents i que les sembrara. Quan ho va fer, van aparèixer molts guerrers que van començar a lluitar entre ells. Només en van sobreviure 5, que es van convertir en els homés més fidels a Cadme, anomenats esparts. Allí va fundar la ciutat de Tebes.

21 SANT JORDI I EL DRAC Sant Jordi: lluita contra un drac que té retinguda a una princesa. Finalment venç Sant Jordi, i al lloc on ha caigut la sang del drac ix un roser com a símbol d’amor i amistat. Semblances: els dos dracs moren i fan que apareguen en el seu lloc altres éssers, en el cas de Cadme els esparts i en el de Sant Jordi el roser.

22 JÀSON I ELS ARGONAUTES Jàson, acompanyat pels argonautes, va emprendre un viatge des de Grècia cap a la Còlquida a la recerca del Velló d'Or. Aquest velló pertanyia al moltó sobre el qual van escapar volant els germans Frixo i Hel·le, fugint de les males intencions de Ino, la seua madrastra. En arribar a la Còlquide, Frixo el sacrifica i oferix la seua pell al rei Eetes, en agraïment perquè aquest li dóna la mà d’una de les seues filles. El rei Eetes penja el velló d'una alzina ubicada en el bosc d'Ares i el posa sota la custòdia d’un drac. Quan la fama del Velló d'Or arriba a oïdes de Pelías, rei de Iolcos, decidix aprofitar-la per a enviar el seu nebot Jàson, a qui havia destronat, a la Cólquide per a recuperar el Velló d'Or amb la promesa que açò el faria molt famós i respectat. En realitat esperava que no tornara.

23 És així com Jasón s'embarca en l'Argos en companyia d'herois , entre els que destaquen Hèracles, Teseu, Orfeu,…i molts altres. Abans d'arribar a la Còlquida, van passar mil aventures. Finalment Jasón arriba a la Còlquida, on el rei Eetes el sotmet a diverses proves abans d'accedir a tornar-li el velló: ha de llaurar un camp amb dos bous de peülles de bronze, matar el drac que custodiava el velló i sembrar les seues dents. D’aquestes van nàixer dos terribles gegants que també van ser destruïts. Jasón va aconseguir superar les proves gràcies a Medea , filla del rei, que s'havia enamorat perdudament d'ell i li va concedir el do de la invulnerabilitat. Medea fuig amb ell cap a Grècia amb el velló i la promesa de ser la seua esposa.

24 LES HARPIES

25 Imatge:

26 EL MINOTAURE És un monstre que té cos d’home i cap de bou.
El seu nom significa ‘’Bou de Minos’’. El minotaure va nàixer a conseqüència de la unió de Pasífae i un bou blanc consagrat a Posidó. Ella era la esposa de Minos, el rei de Creta. Minos va consultar un oracle i va construir un laberint per a clavar el Minotaure dins.

27 TESEU I EL MINOTAURE Creta tenia una ciutat rival, Atenes, perquè les dos ciutats volien el domini de la Mediterrània. Aleshores les dues ciutats es van enfrontar i Creta va guanyar. Cada any Atenes havia d’enviar un grup de joves a Creta com a aliment del Minotaure. Teseu, fill d’Egeu, s’ofereix a anar i matar el Minotaure. Abans d’entrar al laberint, Teseu va conèixer a la filla de Minos, Ariadna, que es va enamorar d’ell i va ajudar a matar el Minotaure al laberint, Ariadna li va donar una madeixa de fil per a que poguera eixir ràpidament del laberint. Teseu va matar el Minotaure i aquesta història simbolitza el triomf de la civilització sobre la salvatgia.

28

29 ELS CÍCLOPS Eren gegants amb un sol ull al front, que simbolitzava el poder i la força bruta. El més famós de tots fou Polifem.

30

31 POLIFEM I ULISSES

32 PEGÀS Pegás era un cavall blanc amb ales que va nàixer quan Perseo li va tallar el cap a la Medusa, una de les tres gorgones. Quan volava movia les potes com si correguera pel cel.

33

34 BEL·LEROFONT I PEGÀS Bel·lerofont era un heroi grec que vivia obsessionat per capturar a Pegás sense èxit, però una nit la deessa Atenea li va donar la solució: una brida màgica que li permetria domar-lo. Bel·lerofont va conseguir muntar el cavall. Amb l'ajuda de Pegás, va conseguir triumfar en totes les aventures en les que va participar. Per aquesta raò es va creure capaç de arribar al mont Olimp on viuen els déus cavalcant al llom de Pegás. Zeus no el va tolerar i li va enviar un tàvec que va picar al cavall encabritant-lo. Aleshores Bel·lerofont va caure a terra. Algunes llegendes diuen que va morir i altres diuen que va estar vagant per ahi fins que va morir.