Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.

Presentación del tema: "Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo."— Transcripción de la presentación:

1 Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo

2 L’estat prussià i l’idealisme alemany
Pàgina 299 Mapa pàgina 299 Segle XVIII L’àmbit històric i social Impacte de la Revolució Francesa (1789) Desaparició progressiva de l’Antic Règim L’àmbit cultural Idealisme alemany Aufklärung (Il·lustració alemanya) Sturm und Drang (Romanticisme) L’estat prussià Monarques il·lustrats Despotisme il·lustrat Potència militar i política Creació de la consciència nacional alemanya

3 De l’idealisme transcendental (Kant) a l’idealisme absolut (Hegel)
Pàgina 298 Immanuel Kant Biografia Pàgina 300 Què és l’ésser humà? Què puc saber? Objectius: 1. Analitzar què és conèixer, com puc conèixer i què puc conèixer. 2. Fonamentar el coneixement científic. 3. Comprovar si la metafísica pot ser o no una ciència. Disciplines: Teoria del coneixement, metafísica, ciència. Obres: - Crítica de la raó pura (1781). - Prolegòmens a tota metafísica futura (1783). Què he de fer? Establir i justificar: 1. Els principis de l’acció humana. 2. Les condicions de la llibertat. Ètica, moral. - Crítica de la raó pràctica (1788). - Fonamentació de la metafísica dels costums (1785). Què puc esperar? 1. Projectar el destí últim de l’ésser humà. 2. Establir les condicions i possibilitats de la seva realització. Història, religió. - Crítica del judici (1790). - La religió dins dels límits de la mera raó (1793). - La pau perpetua (1795).

4 “Crítica de la raó pura”
1. L’idealisme transcendental de Kant 1.1. El problema del coneixement: què puc conèixer? Pàgina 300 Crítica de la Raó Pura: pressupòsits i objectius Es proposa trobar una síntesi respecte del problema del coneixement a partir de la reinterpretació de diferents elements del racionalisme i l’empirisme. Desenvolupa un nou mètode: transcendental o crític. “Crítica de la raó pura” Ús pur o teòric: coneixement de fets Ciència (coneixement de la naturalesa). Metafísica (quan pretén conèixer més enllà de l’experiència). Instrument del coneixement (TdC). Anàlisi en dos sentits: Crític: Què podem conèixer? Definir els límits del coneixement humà. Contra el dogmatisme del racionalisme (fe cega en la raó, en la possibilitat de conèixer i demostrar l’existència dels objectes de la metafísica: Déu, món, ànima). → Destruir les pretensions injustificades de la raó en el coneixement i eliminar les inacabables disputes metafísiques. Transcendental: Com és possible el coneixement? Determinar les condicions de possibilitat del coneixement. Contra l’escepticisme de l’empirisme (la idea de que no és possible obtenir cap coneixement universal i necessari a partir de l’experiència). → Descriure en què consisteix l’ús correcte de la raó i fonamentar el coneixement científic.

5 1. L’idealisme transcendental de Kant
1.1. El problema del coneixement: què puc conèixer? Pàgina 301 Els objectius Fonamentació del coneixement científic (un coneixement universal i necessari però extensiu a diferència de Hume). Respondre a la pregunta: és possible la metafísica com a ciència? On per: Metafísica entén el model racionalista de Wolff. Ciència entén el model newtonià (un conjunt de proposicions o judicis). Comparació entre la ciència i la metafísica tradicional La metafísica està en inferioritat respecte de la ciència perquè: La ciència progressa i en la metafísica es continuen debatent les mateixes qüestions des dels inicis de la filosofia. Els científics es posen d’acord respecte a les seves teories i conclusions, en canvi, els metafísics mai acorden res i estan en desacord continu. Objectiu: pot constituir-se la metafísica amb el mateix rigor que la ciència? Com que la ciència és un conjunt de judicis, el camí a seguir serà: Quins són els tipus de judicis característics de la ciència. Quines són les condicions de possibilitat d’aquests judicis. Comprovar si es donen o no a la metafísica.