DONA II Williem de Kooning 1904-1997.

Presentación del tema: "DONA II Williem de Kooning 1904-1997."— Transcripción de la presentación:

1 DONA II Williem de Kooning

2 1.- Documentació Títol: Dona II Autor: Williem de Kooning
            Cronologia: 1954             Estil: Expressionisme abstracte             País: Holanda-EUA            

3 2.- TEMA Segona de la sèrie de sis dones monstruoses que de Kooning pintà i que causaren un gran enrenou en la seva tercera exposició individual, l’any 1953.

4 3.- Descripció Oli sobre tela.
La imatge dempeus d'una dona emergeix d'un conjunt de pinzellades insistents i desiguals. Imatge grotesca, monstruosa, inquietant i aterridora. Els grans pits acostumen a ser una constant dels quadres de Kooning, tant si estan tapats, com a Dona II, o al descobert com en obres posteriors. Els ulls són un dels punts més inquietants d'aquesta cara esgarrifosa i també el rictus de la boca, que li confereix una expressió tan burlesca com terrible.

5 4.- Elements formals i compositius
Forma: Oberta. Les pinzellades recullen la violència gestual amb què l’autor va realitzar l’obra i és l’element que li dóna força. Composició: La seva intensa mirada en direcció a l’espectador l les línies compositives marquen un moviment expansiu cap a una composició oberta. Perpectiva: Línia d’horitzó: Simetria:

6 Geometria: Diagonals Llum: No hi ha un focus lumínic extern. Sorgeix dels mateixos colors. Cromatisme: Utilització de colors tal com surten del tub (rosa pompeià, groc, blau, vermell) però embrutits i barrejats pel fet voluntari de no netejar els pinzells en el moment de pintar. Usa els colors per configurar una pintura molt empastada.

7 5.- Antecedents i influències posteriors.
De Kooning tingué una certa formació europea en els moviments d’avantguarda del Neoplasticisme i de l’expressionisme alemany, sobretot de Kirchner, i també va rebre influències de Picasso. En instal·lar-se als EUA, va entrar en contacte amb un mercat i amb uns ambients àvids de novetats i de seguida va relacionar-se amb els cercles artístics del moment. La seva vinculació a l’expressionisme abstracte americà va ser definitiu per a la seva carrera: hi va aportar, sobretot, la concialiació de l’abstracció amb la figuració i les pinzellades pastoses que tanta influència van exercir posteriorment sobre altres artistes com, per exemple, Miquel Barceló.

8

9 6.- Relacions amb obres similars de l’autor
De Kooning serà un dels capdavanters de l’expressionisme abstracte (renunciava a la racionalitat compositiva o formal i s’iniciava una recerca vers l’automatisme espontani. Hi ha un predomini de l’expressió a través del traç espontani). De Koonig no va abandonar mai la figuració. En aquesta obra trobem les característiques de l’estil de De Kooning: gestualitat de la pinzellada amb un cert automatisme i amb traços molt vitalistes que l’emmarquen dins de l’action painting; la utilització de colors purs barrejats aleatòriament amb una pinzellada gruixuda i matèrica; la renúncia a la racionalitat compositiva. Altres obres comparables a la que estudiem són els altres 5 quadres de dones que configuren la sèrie.

10

11

12

13 7.- Diferències amb altres solucions coetànies
Dins les Segones Avantguardes i al costat del corrent abstracte, representat per artistes com De Kooning, Pollock (action painting/ dripping) o Tobey (pintura cal·ligràfica), un grup de pintors van reivindicar la figuració, entre ells Bacon i Freud. La recerca de la figuració va esclatar amb el Pop-art que s’inspirarà en productes populars de consum de masses. Els artistes no buscaven antics models sinó que es van fixar en aquells més propis del món que els envoltava i ho feien des d’una perspectiva irònica. Artistes importants en aquest estil seran: Warhol, Lichtenstein, Johns i Oldenburg.

14

15 8.- Significat i funció Significat: Desconeixem el significat profund de la sèrie de dones que De Kooning va pintar. Alguns crítics hi ha vist un trets de misogínia (odi a les dones) perquè presenta la dona com un element demoníac, mentre que altres hi veuen uns referents de retorn a les deesses prehistòriques de la fertilitat com un homenatge a les dones.             Funció: Encara que pot considerar-se que l’obra té una funció decorativa, De Kooning no pretenia pas exposar un model de bellesa sinó de lletjor que fes impacte i ens neguitegés, la qual cosa aconsegueix plenament amb aquesta obra i tota la seva sèrie de dones.

16 9.- Context històric i artístic
Fotocòpia Segones avantguardes