XAPERONES Estrada Gelonch, Anaïs Gallastegui Calvache, Edurne

Presentación del tema: "XAPERONES Estrada Gelonch, Anaïs Gallastegui Calvache, Edurne"— Transcripción de la presentación:

1 XAPERONES Estrada Gelonch, Anaïs Gallastegui Calvache, Edurne
Garí Barbarà, Mercè Guerra Rebollo, Marta Milà Canals, Jordi

2 Xaperones Conjunt de proteïnes molt divers. Presència en totes elles dels dominis importants per la funció, Dos funcions principals: Xaperones moleculars: ajuden al plegament de les proteïnes recentment sintetitzades o desnaturalitzades i al transport/translocació d’aquestes a través de les membranes intracel.lulars. Paper important en la degradació de proteïnes. Formen part de la via de degradació depenent de ubiquitina. Necessiten ions per funcionar correctament (Mg2+, Ca2+,...) Hidrólisis ATP activació xaperona Estructura molt diversa.

3 Famílies de xaperones Famílies de xaperones que s’explicaran: Hsp70
Hsp40 (coxaperona) Hsp60 Hsp100 Hsp90

4 Manteniment de la “funció xaperona”

5 Hsp70 Ajuda a plegament de proteïnes en formació
Guia translocació a través de membranes Desensamblatge de proteïnes oligomèriques Control d’activitat de poteïnes reguladores plegades

6 Dominis Domini unió substrat Domini unió ATP/ADP
Classe: alfa/beta (unitats beta-alpha-beta) Plegament: Ribonuclease H-like motif Superfamília: actin-like ATP domain Família: actin/Hsp70 Classe: proteïnes multi-domini (alfa i beta) Plegament: 2 dominis: (1) beta-sandwich: 8 cadenes 2 fulles; (2) 2 alpha-helix Superfamília: domini C-ter unió al substrat Família: domini C-ter unió

7 Cicle ATP-substrat Alternança de 2 estats:
Unit a ATP (baixa afinitat substrat) Unit a ADP (elevada afinitat substrat) Associació substrat (Hsp-ATP) Hidròlisi estabilitza interacció Hsp70-pèptid  pas limitant Importància de coxaperona

8 Domini d’unió a substrat
L1,2 L4,5 L5,6 L3,4 β-Sandwich 2 fulles β de 4 cadenes 2 α-hèlix 4 loops  butxaca d’unió a substrat

9 Substrat Residus hidrofòbics Freqüents en la cadena polipeptídica
(nucli central 3 Leu) Freqüents en la cadena polipeptídica

10 Butxaca hidrofòbica M404 A429 S427 I438 Q433 V436 A435 F426 I472

11 Comparació entre espècies (E.coli-rata)
- Clustalw E.coli Rata

12 - Stamp RMS = 2.08

13 Domini d’unió a ATP 2 subdominis globulars Separats per ranura central
Connectats per 2 hèlix creuades

14 Loop 1 Loop 2

15 Unió Mg - Residus àcids Glu175 Asp199 Asp206 Asp10

16 Hidròlisi de l’ATP 1r pas: Gly202 Gly203 Thr13

17 2n pas: Lys71

18 3r pas: Thr204 Thr13 Lys71

19 Comparació entre espècies
(Humà-E.coli-vaca) Humà E.coli Vaca

20 STAMP RMS = 1.59

21 Hsp70 - Actina

22 Hsp70 – Actina Alineament estructura Alineament seqüència ClustalW
(10% homologia) STAMP Superposició Superposició

23 - ClustalW

24 - STAMP RMS = 2.13

25 Hsp70 – Glicerol quinasa

26 Hsp70 – Actina Alineament estructura Alineament seqüència ClustalW
STAMP (opcions avançades) Xam (fulles beta) Superposició Superposició Superposició

27 - ClustalW

28 - Xam RMS = 3.40

29 COXAPERONES de Hsp70/DNAK i Hsc70

30 N-ter Domini Zn Unió substrat
Hsp40 i DNAJ Classificació segons el conservació de dominis amb DNAJ d’E.coli Tipus I: Conservació total amb DNAJ Tipus II: tenen domini J i regió G/F Tipus III: tenen només un domini J a qualsevol part de la proteïna N-ter Domini Zn Unió substrat

31 STAMP: Superposició dels dominis J
Superposicio amb vaca RMS: 1.80 RMS: 6.60

32 Superposicio final del J-domain
PDB XAM A partir de regió HPD PDBtoSplitChain.pl Superposició STAMP PDBtoRotate.pl Fem stamp i al ficar la vaca es superposa malament. Fem un xam a partir dels 3 aa’s conservats. PDBtoRotate.pl és un programa utilitzat per canviar la numenclatura numèrica de les cadenes a una numenclatura alfabètica, de manera que puguem seleccionar les cadenes des de rasmol. J-domain + HPD Superposicio Fins ara...

33 Superposicio final del J-domain (2)
Alineament: seqüència arreglada Aa conservats, P-loop Helix I Helix II Helix III Helix IV

34 Superposicio final del J-domain (3)
E.coli H.Sapiens Virus Vaca HPD RMS: 1.85

35 Domini J SCOP: DNAJ (E.Coli) Hsp40 (H.Sapiens) II I III IV
Classe: proteïnes tot alfa Plegament: alfa-hairpin Superfamília: domini J de xaperones Família: domini J de xaperones Domini J DNAJ (E.Coli) Hsp40 (H.Sapiens) II I III IV

36 DNAJ (1bq0.pdb) Interaccions electrostàtiques dins del domini J
Arg21, Lys22, Lys25, Arg26, Lys30 Glu41, Glu43, Glu48, Glu51 Hèlix II Hèlix III la presència de la regió G/F sembla afectar a l’estructura del domini J. Hi ha molts residus hidrofòbics a la regió G/F que podrien interactuar transitòriament amb residus hidrofòbics a la superfície del domini J, reduïnt així la superfície d’accessibilitat al solvent en el domini J. Els residus carregats de la regió G/F (hi ha un cluster de 4 Asp) poden modificar les interaccions electrostàtiques que es donen dins del domini J (entre les càrregues positives de l’hèlix II i les negatives de l’hèlix III, té 4 Glu). + - NMR

37 DNAJ-DNAK Hèlix II Hèlix III QKRAA i HPD Tyr6, Leu9, Ala52 i Leu56
Hèlix IV Hèlix II Hèlix III Domini J, juntament amb part de la regió adjacent rica en Gly i Phe (anomenada G/F linker) és el responsable de la interacció d’aquesta proteïna amb la DNAK d’E.Coli. Concretament, el domini J activa el domini ATPasa de la DNAK. Una DNAJ sense una regió Gly/Phe pot unir-se a DNAK però no pot estimular l'activitat ATPasa de DNAK. El motiu aminoacídic QKRAA de l’hèlix IV i el tripèptid HPD del loop mediatitzen la unió entre DNAJ i DNAK. Aquests dos motius aminoacídics estan allunyats l’un de l’altre, fet que indica que interactuen a diferents llocs de DNAK. HPD

38 DNAJ-DNAK Domini d’unió a ATP DNAK Asn170 i Thr173 Arg167
Val11, Ser12, Ala15, Arg18, Glu19, Ile20, Arg21, Ala23, Tyr24, Lys25, Arg26, Leu27, Met29, Lys30, Tyr53 i Thr57. Domini J DNAJ Els residus de l'hèlix II i el loop que conté el motiu HPD a DNAJ s'uneixen al solc del domini ATPasa de DNAK per interaccions electrostàtiques. Residus crucials per a la interacció: Asp34 a DNAJ i Arg167,Asn170 i Thr 173 a DNAK. Aspartat 34 (el del tripèptid conservat) del DNAJ reconeix específicament a la també conservada Arginina167 (165 en el pdb del domini_ATP) del DNAK. Residus DNAJ importants per interacció DNAJ-DNAK: Val11, Ser12, Ala15, Arg18, Glu19, Ile20, Arg21, Ala23, Tyr24, Lys25, Arg26, Leu27, Met29, Lys30, Tyr53 i Thr57. Asp34 (HPD) Hèlix II

39 Hsp40 (1hdj.pdb) His Core d’aminoàcids apolars (hidrofòbics) Pro Asp
un 50% d’identitat amb DNAJ També trobem el loop entre les hèlixs 2 i 3. A la superfície d’aquest loop hi ha 3 aminoàcids absolutament conservats entre diferents espècies, els aminoàcids HPD (His31-Pro32-Asp33). Les cadenes laterals d’aquests 3 aminoàcids estan orientades mirant cap en sentit contrari al core del domini J. El core del domini HDJ-1 està format per les hèlixs I, II i III i els residus Ala14, Ile19, Ala27, Phe44, Ala50, Tyr51 i Leu54 estan altament conservats. NMR

40 Hsp40 Nt Hèlix I Hèlix III Ct Hèlix II Hèlix III P-loop
Residus implicats en l’estabilització del core i la interacció amb Hsp70 Nt Hèlix I Hèlix III Ct Ala49 Altres residus com Thr7, Ala22, Ile47 i Val53 estan involucrats també en l’estabilització del core estructural de HDJ-1. Per altra banda, els residus 20, 21, 24, 43, 46, 56, 59 i 64 semblen candidats per la interacció amb Hsp70 (homòleg humà de la DNAK d’E.Coli). Els residus Glu17 de l’hèlix II i Lys45 de l’hèlix III determinen l’especificitat de la interacció. Ala49 provoca la interacció de l’extrem N-terminal de l’hèlix I amb l’extrem C-terminal de l’hèlix III i promou la disposició antiparal·lela entre les hèlixs II i III. Hèlix II Hèlix III P-loop

41 Hsp40-Hsp70 - + Domini J Hsp40 Domini d’unió a ATP Hsp70
Lys, Arg i His de l’hèlix II - Glu, Asp Atraccions electrostàtiques entre la superfície positiva de l’hèlix II dels dominis J i la superfície negativa dels hsp70 implicades en la interacció hsp40-hsp70. + Domini J Hsp40 Domini d’unió a ATP Hsp70

42 Domini J de l’antigen T de poliomavirus de rata (1faf.pdb)
Glutamines 31, 32 i 36 Lys35 Domini J (PyJ) a l’extrem N-terminal dels Antigens T de poliomavirus de rata No hi ha una quarta hèlix. Coxaperona de Hsp70 Residus de l’hèlix II que reconeixen carboxilats de la superfície de Hsp70 NMR

43 El motiu HPD de PyJ Interacció amb Arg Hsp70 stacking Pro43 (C’)
Asp44 es posiciona Interacció amb Arg Hsp70 His42 (Cc) Estructura motiu HPD de PyJ molt similar a estructura motiu HPD de HDJ-1. Dominis J DE PyJ i Hsp40 tenen en comú el C-capping de His i Pro (H és Cc, P és C') a l'hèlix II. His-42 i Pro-43 fan stacking entre elles (concretament els anells de 5 carbonis)Aquesta disposició en stacking posiciona l'Aspartat conservat (motiu HPD) de manera que pugui interactuar amb l'Arginina de hsp70. stacking

44 Domini J de l’Antigen T de SV40 (1gh6.pdb)
Model proposat:AgT-Hsc70 ~ DNAJ-DNAK AgT AgT-Hsc70 Hidròlisi ATP Rb i E2F es disocien El domini J i el motiu LxCxE de l'antigen T gran actuen junts per inhibir la funció de Rb. L'antigen T gran sembla reclutar a hsc70, un homòleg de DNAK que s'expressa constitutivament a les cèl·lules de mamífer i activar la hidròlisi d'ATP per part de hsc70. Això conduïria al desensamblatge del complexe Rb-E2F. Rb Resolució: 3.20

45 Rigidesa a l’Ag T Ponts d’hidrogen Força d’stacking Loop L2 Lys45
Asp44 His42 Loop L2 A l'antigen T es crea una rigidesa que ajuda a guiar els residus per interaccionar amb hsc70. La rigidesa es crea al loop L2 (posicions Asp44 i Lys45) i és provocada pels ponts d'hidrogen que es formen entre His42 i Glu40 i His42 i Lys45 i per la força d'stacking que es crea entre Pro43 i Phe41. Glu40 Phe41 Pro43

46 Flexibilitat a l’AgT Gly46 Gly47
Però la flexibilitat que per altra banda confereixen Gly46 i Gly47 al loop L2 també és important ja que permet els canvis conformacionals requerits per a l'estimulació de la hidròlisi d'ATP per hsc70. Gly47

47 Similaritat DNAJ-AgT (coxaperones)
Majoria dels residus implicats en formació del core Residus equivalents als de DNAJ a l'antigen T: Val19, Glu20, Ala23, Pro28, Leu29, Met30, Arg31, Ala33, Tyr34, Leu35, Lys36, Lys37, Lys39, Phe41, Tyr59 i Glu63 (la majoria d'ells estan implicats en la formació del core). RMS: 2.10

48 A DNAJ Arg22, Tyr25, Tyr32, Tyr54 i Thr58 estan exposats
Residus equivalents a l'antigen T estan enterrats pel loop L3 i l'hèlix alfa4 Loop L3 A DNAJ Arg22, Tyr25, Tyr32, Tyr54 i Thr58 estan exposats mentre que els residus equivalents a l'antigen T estan enterrats pel loop L3 i l'hèlix alfa4. Llavors és poc probable que aquests residus enterrats interaccionin directament amb hsc70 a no ser que hi hagi canvis conformacionals en aquesta regió. A l'antigen T les característiques del loop L3 i l'hèlix alfa4 donarien l'especificitat per a l'inducció d'hidròlisi d'ATP a hsc70 per l'antigen T. Aquest és un pas essencial pel desensamblatge entre Rb i E2F. Hèlix alfa4

49 Similaritat DNAK-Hsc70 (xaperones)
RMS: 1.48

50 Hsp60 (xaperonina)

51 Xaperona 60 (xaperonina)
2 grans grups: Grup I  GroEL (bactèries, mitocòndries, cloroplasts) Grup II  CCT (citosol d’eucariotes, Archaea) 2 funcions (grupI) Impedir agregació de pèptids mig plegats Plegament de proteïnes parcialment plegades

52 GroEL vs GroEL-GroES 2 anells (cis i trans) 7 subunitats GroES
60Kda/subunitat 1AON 1KP8

53 Subunitats Apical Substrat GroES Intermig Moviments Senyals Nucleòtids
Anell trans Equatorial

54 Passos del plegament Unió del polipèptid
Unió de l’ATP  Canvis conformacionals Unió de la coxaperona GroES  plegament Hidròlisis de l’ATP Alliberació del polipèptid, GroES i ADP

55 Unió del polipèptid Residus hidrofòbics: domini apical i substrat (mal plegat) Reconeixement simple i inespecífic

56 Unió del polipèptid Hèlix H Hèlix I Loop (6-7) Leu234 Val264 Leu 237
Tyr203 Phe204 Ser201 Loop (6-7) Tyr199

57 Unió a l’ATP Entrada i sortida sense hidròlisi Residus importants
Asp398 Ile150 Entrada i sortida sense hidròlisi Residus importants Altres (Asp87, Asp495, Thr89, Thr91, Gly415, Ala480 )

58 Unió a l’ATP Asp398 Ile150 2 senyals: cooperativitat postiva i negativa  canvi conformacional

59 Unió a l’ATP (ATP binding site)
Asp398 Ser151 Asp87 Ile150 Asp 398 (OH) s’uneix al Mg2+ Thr91 Gly32 Ala481 Pro33 Ile454 Ala480

60 Els aa d’unió a ATP es conserven?
ClustalW (1AON i 1IOK) Recerca d’homòlegs de la regió d’unió a ATP (equatorial)  1IOK (Paracoccus denitrficans)

61 ClustalW (1AON i 1IOK) Ile150 Asp398

62 Canvis conformacionals
25º 60º 90º Hèlix M Hèlix G Hèlix F

63 Canvis conformacionals
Gly192 Gly192 Gly375 Gly375 Gly410 Pro137 Pro137 Gly410 Translocació dels residus hidrofòbics (contacte amb el GroES)

64 Canvi conformacional (STAMP)
GroEL (1KP8) GroEL-GroES (1AON)

65 GroES 9 fulles β + mobile loop

66 GroES Leu 27 Ile25 Val26 Leu234 Leu237 Val264 Iguals residus (unió pèptid)  el polipèptid es deslliga i cau dins el canal (medi òptim)

67 I per últim... Hidròlisi de l’ATP
Relaxa la unió GroES-GroEL Senyals a l’altre anell  nova unió pèptid i ATP Alliberament de l’ADP, pèptid i GroES

68 Grup II : CCT Subunitat GroEL Subunitat CCT

69 Hsp100

70 HSP100/Clp Proteïnes de 100kDa Classes (2) i subfamílies (8)
Estructura d’anell ATP Hexàmer Funcions: Increment de tolerància a altes temperature Promou hidròlisis de substrats específics Regulació de transcripció.

71 Mecanisme d’acció

72 SCOP Domini N-terminal Classe: tot alfa Plegament: multihelix alfa
Superfamília: dos repeticions estructurals de 4 hèlix alfa Família: double ClpN motif

73 ATP1-Middle-ATP2 (ClpB)
Open sheet Classe: alfa-beta Plegament: P-loop Superfamília: P-loop Família: domini AAA-ATPasa

74 Dominis Walker Walker A Walker B1 Walker B2

75 ADP-Mg i dominis Walker
Interacció entre MG, ADP i motius walker Walker A Walker B2 Butxaca per ADP-Mg Walker A terra de la butxaca Walker B loop, sostre de la butxaca

76 ADP-Mg i dominis Walker
Walker A Walker B1 Walker B2 ATP

77 Hsp90

78 Hsp90 3 dominis Unió ATP Unió subtrat N-t Intermig C-t

79 Estructura dels dominis
? domini C-t domini N-t domini intermig

80 (interacció amb proteïnes)
Mecanisme d’acció 1. Estat relaxat (no ATP) 2. Unió d’ATP (interacció amb proteïnes) 3. Unió de la cochaperona

81 Domini N-t plegament

82 Classificació segons SCOP domini unió ATP/ADP
Classe: alfa + beta Plegament: - fulla beta amb 8 cadenes - 2 capes: alfa / beta Superfamília: domini ATPasa hsp90 Família: domini N-terminal hsp90

83 Domini N-t ATP-binding domain butxaca
2 hèlix alfa Loop i final hèlix Cadenes beta (6 aa) ADP

84 Butxaca d’unió a l’ATP 2 hèlix alfa Loop i final hèlix
Cadena beta (6 aa) ADP ATP

85 Interaccions N-t – ATP Asp 79 Phe 124 Asn 37 Asn 92 Met 84

86 Ponts d’hidrogen Phe 124 Asn 37 Asp 79 Asn 92

87 Forces de Van der Waals Met 84

88 Mimetitza l’acció de l’ATP
Geldanamicina Mimetitza l’acció de l’ATP ADP Geldanamicina

89 Domini N-t Geldanamicina butxaca
2 hèlix alfa Loop i final hèlix Cadena beta (6 aa) Geldanamicina

90 ATP Geldanamicina

91 Interaccions N-t - GDA Phe 138 Asn 106 Asn 51 Asp 93 Met 98

92 PDB 1amw Llevat PDB 1yet Humà Interacció ATP Interacció GDA Conservació residus

93 Domini intermig α β α α - coil

94 Sandwich α β α Sembla plegament Rossman, però...
... creuen que és un nou plegament !!!

95 Enrollament 3 hèlix α (curtes)

96 Sandwich α β α Fulla β de 5 cadenes Hèlix α de 3 voltes (i loops irregulars) Hèlix α de 6 voltes

97 Unió a l’ATP Catalitic loop Hidrophobic patch

98 N-terminal 180º Intermig 90º

99 Catalitic patch Hidrophobic patch ATP lid segment lid segment Arg 380
Gln 384 Phe 349

100 Conclusió: xaperones 2 dominis diferents: - unió a l’ATP
- unió al substrat Importància de les coxaperones Possible diana terapèutica en carcinogènesi

101 Referències Flaherty, K. M. et al.: Structural basis of the 70-kilodalton heat shock cognate protein ATP hydrolytic activity. II. Structure of the active site with ADP or ATP bound to wild type and mutant ATPase fragment. J Biol Chem. 29; 269(17): , 1994 O’Brien, M. C. et al.: Lysine 71 of the chaperone protein Hsc70 is essential for ATP hydrolysis. J Biol Chem 5;271(27): , 1996 Bukau, B. et al.: The Hsp70 and Hsp60 chaperone machines. Cell. 6; 92(3): , 1998 Xu, Z. et al.: The crystal structure of the asymmetric GroEL-GroES-(ADP)7 chaperonin complex. Nature, 21; 388(6644): , 1997 Lund, P.A. et al.: The chaperonins: perspectives from the Archaea. Biochem Soc Trans, 31 (Pt 3): 681-5, 2003 Csermely, P. et al.: The 90-kDa Molecular Chaperone Family: Structure, Function, and Clinical Applications. A Comprehensive Review. Pharmacol. Ther. Vol. 79, No 2: , 1998 Promodrou, C. et al.: Identification and Structural Characterization of the ATP/ADP-Binding Site in the Hsp90 Molecular Chaperone. Cell, Vol. 90: 65-75, 1997 Meyer, P. et al.: Structural and Functional Analysis of the Middle Segment of Hsp90: Implications for ATP Hydrolysis and Client Protein and Cochaperone Interactions. Molecular Cell, Vol. 11: , 2003

102 Huang K et al.: The influence of C-terminal extension on the structure of the J-domain in E.coli DnaJ. Protein Science (1999), 8: Berjanskii M et al.: NMR Structure of the N-terminal J Domain of Murine Polyomavirus T Antigens. The Journal of Biological Chemistry (2000), Vol.276, 46: Hye-Yeon Kim et al.: Structural basis for the inactivation of retinoblastoma tumor supressor by SV40 large T antigen. The EMBO Journal (2001),Vol.20, 1 & 2:  Szyperski et al.: NMR structure determination of the E.coli DnaJ molecular chaperone: Secondary structure and backbone fold of the n-terminal region (residues 2-108) containing the highly conserved J domain. Proc. Natl. Acad. Sci. USA (1994)Vol. 91:  Pellecchia M et al.: NMR Structure os the J-domain and the Gly/Phe-rich Region of the escherichia coli DnaJ Chaperone. J. Mol. Biol. (1996), 260, Cheetham M et al.: Structure, function and evolution of DnaJ: conservation and adaptation of chaperone function. Cell Stress & Chaperones (1998) 3(1):28-36.

103 PREGUNTES PEM

104 Indica les verdaderes respecte les xaperones:
Les xaperones presenten diversitat estructural. Participen en el correcte plegament de les proteïnes recent sintetitzades o desnaturalitzades. Les dues anteriors són certes. Participen en la proteòlisi de proteïnes per la via de degradació independent d'ubiquitina. Totes són certes. La resposta correcta és la c).

105 La resposta correcta és la e).
Indica les opcions falses respecte les xaperones: 1. La xaperona HSP55 té un domini d'unió al substrat. 2. Les xaperones moleculars només participen en el correcte plegament de proteïnes. 3. Les co-xaperones modulen l'activitat de les xaperones. 4. Totes les xaperones i coxaperones tenen un domini d'unió a ATP. 1 i 3 1, 2 i 3 2 i 4 4 1, 2, 3 i 4 La resposta correcta és la e).

106 La resposta correcta és la d).
Digues quina/es de les següents afirmacions és CERTA: La xaperona Hsp70 només s’indueix en condicions d’estrés. En el cicle d’unió ATP-substrat, la unió amb la coxaperona és el pas limitant. Les dues anteriors. Quan la xaperona està unida a ATP té baixa afinitat pel substrat i la butxaca d’unió a aquest es troba oberta. Totes les anteriors La resposta correcta és la d).

107 La resposta correcta és la d).
Digues quina de les següents afirmacions és FALSA: El domini d’unió al substrat està format per un β-sandwich seguit de 2 α-hèlix Els loops formats per les cadenes β, formen la butxaca d’unió al substrat. El domini d’unió a ATP està format per 2 subdominis llargs i globulars, separats per una ranura central i connectats per 2 alfa-hèlix que es creuen. Hsp70 te una seqüència molt similar a la de l’actina tot i presentar una baixa estructural. La funció de l’ió Mg en el posicionament del fosfat gamma de l’ATP per tal que pugui patir l’atac nucleofílic sembla ser crítica en el procés d’hidròlisi. La resposta correcta és la d).

108 Pel que fa a les coxaperones, és cert que:
Les interaccions entre les coxaperones i les respectives xaperones es donen per forces electrostàtiques. El domini J de la coxaperona és el més important en la interacció coxaperona-xaperona Les dues anteriors són certes DNAJ és la coxaperona de DNAK. Totes les anteriors són certes. La resposta correcta és la e).

109 La resposta correcta és la b).
Pel que fa a la Hsp60, digues quina és la correcta: Els residus encarregats de la unió del polipèptid per part de la GroEL són residus de caràcter hidrofílic La coxaperona de les xaperonines GroEL s’anomena GroES Les dues anteriors L’ATP s’uneix al domini apical de les subunitats de la GroEL Totes les anteriors La resposta correcta és la b).

110 La resposta correcta és la e).
Digues quina és la correcta en relació a la Hsp60: Les xaperonines del tipus GroEL estan formades per dos anells (cis i trans) que generen un canal on es pot plegar el polipèptid La unió de l’ATP a les subunitats de la GroEL provoca canvis conformacionals en aquestes subunitats Les dues anteriors. Alguns residus pels quals s’uneix la coxaperona de la GroEL són els mateixos que els que utilitza el polipèptid per a unir-se a la GroEL Totes les anteriors. La resposta correcta és la e).

111 Presenta 3 dominis: N-terminal, intermig i C-terminal
La Hsp90 (xaperona 90): Presenta 3 dominis: N-terminal, intermig i C-terminal L’estructura del domini C-terminal no està cristalitzada És pròpia d’organismes eucariotes No necessita ATP per realitzar la seva funció. 1 i 3 1, 2, 3 2 i 4 4 1, 2, 3 i 4 La resposta correcta és la b).

112 La butxaca d’unió a l’ATP de la Hsp90 (xaperona 90):
Es troba al domini N-terminal Interacciona amb l’ATP a través de ponts d’hidrogen També pot interaccionar amb la geldanamicina, un fàrmac anticancerígen. El domini intermig intervé en la catàlisi de l’ATP 1 i 3 1, 2, 3 2 i 4 4 1, 2, 3 i 4 La resposta correcta és la e).