EL MODERNISME (1892-//1906-1911) OBJECTIU: equiperar la cultura catalana amb qualsevol altra cultura europea. Volen que la literatura sigui nacional.

Presentación del tema: "EL MODERNISME (1892-//1906-1911) OBJECTIU: equiperar la cultura catalana amb qualsevol altra cultura europea. Volen que la literatura sigui nacional."— Transcripción de la presentación:

1 EL MODERNISME (1892-// ) OBJECTIU: equiperar la cultura catalana amb qualsevol altra cultura europea. Volen que la literatura sigui nacional i no regional. Volen construir una Catalunya moderna incorporant-hi els moviments culturals que en aquell moment triomfen a Europa: simbolisme, decadentisme, vitalisme i parnassianisme. Volen distanciar-se de l'estètica de la Renaixença, que consideren antiquada.

2 CARACTERÍSTIQUES: Volen una llengua moderna sense arcaismes i una renovació dels temes. Reivindiquen la llengua catalana com a llengua de cultura: Amplitud de l'idioma, ús de dialectalismes i un llenguatge amb voluntat de suggestió. Professionalització de l'artista. Conflicte entre l'artista i la societat, és le gran tema de la novel.la modernista.

3 CORRENTS -Artista total. TROBEM DOS CORRENTS IMPORTANTS:
Esteticisme: és l'ART per l'ART. L'artista professional, messiànic. L'artista s'ha de relacionar amb la seva obra i, si cal, fugir de la realitat. Autors: Rusiñol, Raimon Casellas Regeneracionisme: Es vol transformar la societat a través de l'obra literària, que pretén denunciar les injustícies. Autors: Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias, Jaume Brossa, Joan Maragall.

4 L'AVENÇ El Modernisme sorgeix al voltant de la revista l'Avenç el Aquest any la revista té un canvi ortogràfic: de L'Avens passa a l'Avenç. S'introdueixen reformes ortogràfiques que causen aldarull. El maig de 1891, l'Avenç es constitueix com a empresa editorial i publica: l'Ensayo de gramática del Catalán moderno, de Pompeu Fabra. Aquesta reforma ortogràfica s'acaba el 1893, amb l'adopció de regles agosarades.

5 REFORMA ORTOGRÀFICA Amb aquesta campanya lingüística es vol convertir el català en una llengua moderna, capaç de ser usada com a vehicle lingüístic normal en totes les manifestacions d'una societat desenvolupada. Aquest és un senyal de Modernisme. JAUME BROSSA, ALEXANDRE CORTADA, RAIMON CASELLAS- A l' Avenç. Consideren que la cultura coetània és mansa, casolana, rància i antiquada, és a dir, regionalista i tradicionalista. Diuen que cal renovar, importar novetats, introduir tot allò que sigui nou i modern.

6 Jaume Brossa i Alexandre Cortada converteixen la revista en el vehicle d'una campanya de modernització de la societat catalana. La Vanguardia. -Raimon Casellas se separa de l'Avenç i entra a La Vanguardia. Allà continua la campanya de l' Avenç amb les seves crítiques d'art, defensant novetats artístiques importades per Rusiñol i Casas des del 1889 i contra l'art acadèmic.

7 SANTIAGO RUSIÑOL (BC, 1861-Aranjuez,Madrid, 1931)

8 RUSIÑOL Pintor, escriptor, col.leccionista.
A Sitges viu al Cau Ferrat. Esdevé un símbol del moviment modernista i un portaveu. Organtiza 5 festes modernistes. Dedicada a la pintura. Exposició de belles arts a l'ajuntament de Sitges. S'organitza al Cau Ferrat, on vivia. Aquest any s'inaugura. Concert d'Enric Morera i representació de La Intrusa, de Maeterlinck.

9 CAU FERRAT

10 FESTES MODERNISTES Tercera Festa: Rusiñol. Casellas. Maragall. Decadentisme. Quarta Festa: Organització del moviment. Representació de La Fada, d'Enric Morera i Jaume Massó i Torrents. Consagració del wagnerisme català. Cinquena Festa: Dedicada al teatre. Concert de piano. Representació de Lladres i La reina del cor, d'Iglésies. I també s'hi representa L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.