El pensador EL PENSADOR AUGUSTE RODIN.

Presentación del tema: "El pensador EL PENSADOR AUGUSTE RODIN."— Transcripción de la presentación:

1 El pensador EL PENSADOR AUGUSTE RODIN

2 ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Escultura Rodin
Enllaços

3

4 Catalogació Obra: El pensador Autor: Auguste Rodin
Cronologia: Dimensions:1,98 x 1,29 m Materials: Bronze Tècnica: Fosa Tipus: Exempta, seient Localització: Museu Rodin

5 Composició Anàlisi formal Figura Elements plàstics

6 Anàlisi formal Composició Predominen les línies diagonals. Composició:
Frontal Asimètrica, el cos gira En ziga-zaga Tancada 1

7 Anàlisi formal Figura Estudi anatòmic. Expressió: Moviment:
Desproporció, mans i peus exagerat Músculs en tensió Expressió: Concentració Rostre molt esquemàtic Moviment: Tensió interna Desequilibri

8 Anàlisi formal Figura Tots els muscles estan en tensió.

9 Anàlisi formal Elements plàstics Superfície rugosa, poc polida.
Es produeixen fortes ombres. Fusió de diferents parts del cos. Sensació d’obra inacabada.

10 Interpretació Tema i iconografia Context històric
Característiques estilístiques Relacions amb altres obres

11 Interpretació Tema i iconografia
Representa a l’home pensant, desenvolupant l’acció de pensar. El pensador fou concebut com una figura de les Portes de l’Infern, representa Dante meditant sobre la seva obra.

12 Interpretació Tema i iconografia Dante meditant.

13 Interpretació Tema i iconografia
«El pensador té una història. Davant d’aquesta porta assegut sobre una roca, el Dante concentrat en la seva profunda meditació. Concebia el pla, el seu poema. Darrera d’ell hi havia Ugolino, Francesca, Paolo tots el personatges de la Divina Comèdia. Aquest projecte no va acabar-se. Prim ascètic, amb la toga, el meu Dante separat del conjunt hauria quedat sense sentit. Guiat per la meva inspiració, vaig concebre un altre Pensador un home nu ajupit sobre un roc, roc on els seus peus es crispen. Amb el puny contra les dents, esta pensant. El pensament fecund s’elabora lentament en el seu cervell. No és un somniador, és un creador. He fet la meva estàtua». Tema i iconografia

14 Interpretació Context històric
Rodin modela l’obra entre 1880 i 1882 per les portes de l’Infern. L’exposa en les seves dimensions originals (71,5 cm.) a Copenhaguen el 1888. El 1902 augmenta les seves proporcions i l’exposa el 1904, primer, a Londres en guix i, després, en bronze al Saló de Paris on va rebre moltes crítiques. El 1906 la instal·len en un lloc públic davant del Panteó i el1921 es trasllada al museu Rodin.

15 Interpretació Estil S’interessa per la figura humana i el cos nu.
Exagera les postures. Expressivitat. Dinamisme, desequilibri, tensió Busca la profunditat. Diferents punts de vista. L’obra sembla inacabada: formes amb contorn difús, imprecís i superfícies rugoses.

16 Relacions amb altres obres
Interpretació Relacions amb altres obres Ugolino de Carpaux (1862) Tomba dels Medici de Miquel Àngel ( ) Tors de Belvedere segle II a C.

17 Relacions amb altres obres
Interpretació Relacions amb altres obres La nit, tomba de Giuliano Lorenzo de Mèdici

18 Relacions amb altres obres
Interpretació Relacions amb altres obres Ugolino de Carpeaux

19 Relacions amb altres obres
Interpretació Relacions amb altres obres Tors de Belvedere

20 Auguste Rodin Biografia Aportacions Obres Tècnica

21 Auguste Rodin Biografia 1840 -1917 Neix a Paris en 1840.
Als 17 any ingressa a l’Escola de Belles Arts i un any després treballa realitzant objectes decoratius. En 1864, quan treballava per l'escultor Carrier-Belleuse, presenta al Saló L’home amb el nas trencat i és rebutjat. En 1875 viatja a Itàlia on coneix l’obra de Miguel Angel i Donatello.

22 Auguste Rodin Biografia 1840 -1917
En tornar presenta en el Saló l’Edat de Bronze, provoca admiració, però també suscita un escàndol. No serà fins 1880 quan sigui reconegut com un gran escultor i rep l’encàrrec de realitzar unes portes per al Museu d’Art decoratives. A l’Exposició Universal de 1890 exposa 150 treballs consolidant la seva fama internacional.

23 Auguste Rodin Aportacions 1840 -1917 Escultures semblen inacabades
Formes imprecises i contorns difusos Fragmentades Es perd la imatge nítida de les obres acadèmiques. La figura es fon amb el suport. Expressivitat, obres plenes de vida Expressió del rostre i de les mans. Reflecteix la personalitat moral del personatge. Il·lusió del moviment Vol reproduir una seqüència del moviment i no l’acció congelada. Tensió de la forma. Selecció de l’instant precís. L’espectador s’ha de moure a l’entorn de l’escultura.

24 Auguste Rodin Aportacions 1840 -1917 Paper secundari del tema
El tema és un pretext. No importa la història sinó que transmeti emocions. Utilitza fragments i l’assamblatge. Abandona els temes tradicionals: mitològics, religiosos... Caràcter simbòlic: expressa idees, conceptes i sentiments. Renovador dels monuments públics Sense pedestal Fuig de representacions idealitzades o al·legòriques. Composicions originals. Obra oberta, invita a l’espectador a una participació activa.

25 Auguste Rodin Tècnica 1840 -1917 Treballa amb models:
Models reals que caminen per captar el moviment. Realitza un esbós en fang. Treu un motlle en guix. Esculpeix en marbre amb la tècnica de punts. Pensa, dibuixa i modela les figures que podia abandonar si no tenien un significat. Les fases intermèdies del treball eren realitzades pels ajudants.

26 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Obres relacionades amb les
Portes de l'Infern: El pensador Tres ombres Eva Adam El petó Dones comdemnades Sóc bella “Je suis belle” Amor fugit Danaide Ugolino L’eterna primavera Obres de temàtica original: L’home amb el nas trencat, 1864 L’Edat de Bronze, Els burgesos de Calais, Home que camina, 1890 Balzac, La mà de deu, 1898

27 Auguste Rodin Obres L’home amb el nas trencat

28 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 L’Edat de Bronze, El vençut o
El soldat ferit.

29 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Portes de l’Infern Catalogació
Influències Obres independents Temes

30 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Cronologia: 1880-1917.
Catalogació Cronologia: Dimensions: 5 x 3m. d’altura. Alt relleu. Modelada en guix i fosa després en bronze. Estructura: en dos plafons. Destinació original: Museu d’Arts Decoratives. Localització: Museu Rodin.

31 Auguste Rodin 1840 -1917 Portes de l’Infern Estructura: Contingut:
Influències Estructura: Portes del Paradís de Ghiberti Judici Final de Miquel Àngel Contingut: La Divina Comèdia de Dante (L’infern) Les Fleurs del Mal de Baudelaire Les Metamorfosis d’Ovidi

32 Auguste Rodin 1840 -1917 Portes de l’Infern
Obres independents La gran majoria de la seva producció sorgeix de Les portes de l’Infern: El pensador (Dante, Divina Comedia) Tres ombres (Divina comedia) Eva Adam El petó: Paolo i Francesca (Divina comedia) Dones comdemnades (Flors del mal) Sóc bella “Je suis belle” (Flors de mal) Amor fugit: Home que cau i dona a la gatzoneta Ugolino (Divina comèdia) Danaide

33 Auguste Rodin 1840 -1917 Portes de l’Infern Temes
Les tres ombres (Adam). 6. Tors d’Adela. La caiguda de l'àngel, (L’eterna primavera), 8. El pensador, 13. Ugolin, La mort d’Alcete 14. La dona en cuclillas, (Jo soc bella). 16. Home que cau, 22. Fugit d’amor , (El fill pròdig). 26. Dones comdemnades. Delfina i Hipòlita. 26

34 Auguste Rodin 1840 -1917 Portes de l’Infern Influències
Portes del Paradís de Ghiberti.

35 Auguste Rodin 1840 -1917 Portes de l’Infern Influències
Miquel Àngel: Judici Final, Capella Sixtina.

36 Auguste Rodin Obres Portes de l’Infern Les tres ombres Adam

37 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Adam Miquel Àngel: Pietat Miquel Àngel:
Capella Sixtina, Detall de la Creació. Adam

38 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Ugolino Portes de l’Infern
Ugolino va ser un poderós senyor de Trepitja, les crueltats del qual van provocar una revolta. Va ser tancat en una torre i condemnat a morir de fam al costat dels seus fills (m. 1288). Ugolino Portes de l’Infern

39 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 Dones damnades
«A recer d’unes làmpares de pàl·lides clarícies Sobre profunds coixins impregnats de sentor Hipòlita evoca les rotundes carícies Que alçaven el telo de sa jove candor. Ajaguda als seus peus tota ella placidesa Delfina la covava amb mirades ardents Com l’animal robust que vigila una presa Havent-la assenyalada pro ha amb les seves dents». Baudelaire: Les fleurs del mal Obres Dones damnades Portes de l’Infern

40 Auguste Rodin Obres «Jo sóc bella oh mortals com somni en pedra dura I el meu pit on vosaltres sucumbiu de llangor És fet per inspirar al poeta un amor Que és mut con la matèria i com ella perdura». Baudelaire: Les fleurs del mal. “Je suis belle” 16. L’home que cau 14. L’home que cau i dona Portes de l’Infern

41 Auguste Rodin Obres L’home que camina.

42 «Després, parlant ja amb ells, vaig afegir uns mots per dir: «Francesca, el teu turment em fa plorar de tristesa i pietat. Però en aquell temps dels dolços sospirs, amb quins senyals, i com, va fer l'amor que coneguéreu els incerts desigs?» I ella a mi: «No hi ha dolor més gran que recordar un altre temps feliç en la misèria, i el teu mestre ho sap. Però si tens tant afany de saber l'origen i l'arrel del nostre amor, t'ho diré com qui alhora parla i plora. Un dia estàvem llegint, per plaer, com s'encengué l'amor en Lancelot; estàvem sols, sense recel de res. Moltes vegades, aquella lectura ens feia alçar els ulls i empal·lidir; i arribarem al punt que ens va fer caure: quan vam llegir que els llavis desitjats eren besats per un amant tan alt, aquest, que no s'allunye mai de mi!, em va besar la boca, tremolant. Galeot fou el llibre i qui el va escriure. I aquell dia, ja no vam llegir més». Divina Comèdia: Cant V Traducció de Joan F. Mira Auguste Rodin Obres Francesca Rímini va ser una dama italiana del segle XIII, esposa de Lanciotto Malatesta, que va ser ajusticiada per haver traït al seu marit amb Paolo, el germanastre d'aquest. Dant va immortalitzar els seus amors en el Cant V de l'Infern

43 Auguste Rodin Obres Fugit amor Portes de l’Infern

44 Auguste Rodin Obres 1840 -1917 L’Eterna primavera Tors d’Adela
Portes de l’Infern

45 Auguste Rodin Obres Danaide

46 Auguste Rodin Obres Burgesos de Calais

47 Auguste Rodin Obres Eva

48 Auguste Rodin Obres Detall de La Creació. La mà de Deu

49 Escultura L’escultura del XIX va romandre fidel a la tradició clàssica: estètica idealista, motius mitològics i literaris, contorns precisos, postures convencionals. Pocs escultors van trencar amb el gust i el control acadèmic. La modernitat de l’escultura arribarà per una doble via: des de la realitat visió intranscendent de les coses. des de la imaginació suggerir més de allò visible. Cal destacar als escultors: Constantin Meunier, ( ) Medardo Rosso, ( )

50 Escultura Meunier: El pouer, 1885. Rosso: L’edat d’or , 1886.

51 Enllaços http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/rodin/rodin.html