CATALUNYA TERRA D’ACOLLIDA

Presentación del tema: "CATALUNYA TERRA D’ACOLLIDA"— Transcripción de la presentación:

1 CATALUNYA TERRA D’ACOLLIDA
EL DRET A LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DE LES PERSONES REFUGIADES

2 60 milions de persones refugiades a tot el món
Persones que s’han vist forçades a fugir de les seves llars a causa de guerres, conflictes i violacions de drets humans. D’aquestes, uns 40 milions no han creuat cap frontera i segueixen als seus països d’origen. Uns 20 milions són refugiades i sol·licitants d’asil. Més del 80% romanen als països del Sud. 2 2

3 Més d’un milió de refugiats han arribat a Europa el 2015
(0,2% de la població europea) Es tracta de la pitjor crisi de refugiats des de la II Guerra Mundial Innacció de la majoria d’Estats de la UE: omissió del deure d’atendre les persones refugiades, noves tanques, desmemòria, insolidaritat entre els propis Estats de la UE.

4 A l'Estat espanyol es preveu que el nombre de refugiats que arribaran en el decurs dels dos propers anys serà d’entre i persones (0,03% i el 0,06% de l’Estat espanyol) L'Estat espanyol només rep un 1,1% de totes les peticions d'asil que es fan a la Unió Europea.

5 Sol·licitants de protecció internacional:
Una persona refugiada ho és perquè té temors fonamentats de ser perseguida per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, com per exemple per qüestions de gènere, orientació sexual o tràfic d’ésser humans; i, a causa d’aquests temors, no pot o no vol acollir-se a la protecció del seu país d’origen o de residència habitual Les persones refugiades, a diferència dels emigrants econòmics, no marxen moguts per la voluntat de millorar el seu nivell de vida: marxen a corre-cuita perquè perilla la seva integritat física i la seva vida i, per tant, requereixen un tracte diferent.

6 Procés de protecció internacional

7 A causa de la pobresa, el comerç d’armes…
Més enllà dels motius de persecució cal treballar contra les causes que obliguen a fugir: Guerres Comerç d’armes Explotació de recursos naturals Persecució política, per orientació sexual, ètnia, creença o religió, etc.

8 Declaracions, Convencions, Protocols, Disposicions normatives i àmbits competencials
Garantir el dret d’asil és complir la legislació internacional i estatal. Els titulars d’obligacions són els Estats, responsables de respectar, protegir i garantir el compliments dels drets humans. L’Estat espanyol i els altres països de la UE són signataris de legislacions que els obliguen sobre la matèria. Principalment, la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i la Convenció de Ginebra de 1951. Convenció de Ginebra de 1951: Constitueix la fundació de la figura de la protecció internacional del refugi. Defineix qui és refugiat i els seus drets, així com els deures dels Estats.

9 L’Estat espanyol… Té competències exclusives en matèria d’estrangeria i drets d’asil (Llei 12/2009, de 30 d'octubre reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària, en relació amb l’article de la Constitució espanyola). A sis anys de l’entrada en vigor de la Llei 12/2009, encara no es disposa del reglament que l’ha de desenvolupar malgrat el manament al Govern espanyol d’aprovar-lo en els sis mesos posteriors a la seva publicació. Disposició Addicional Quarta de la Llei 12/2009. Cooperació amb altres administracions públiques. Les comunitats autònomes, d'acord amb les competències respectives en els àmbits sanitari, educatiu i social gestionaran els serveis i programes específicament destinats a les persones sol·licitants d'asil, en coordinació i cooperació amb l'Administració General de l' Estat.

10 La Generalitat de Catalunya …
No disposa de competències directes en asil i refugi, però sí en l’acollida i la integració, així com en la regulació de serveis públics, prestacions i altres, als quals poden tenir accés els estrangers i els apàtrides. La Generalitat de Catalunya té, a més, entre les seves funcions, la de vetllar per la coherència de les polítiques de cooperació al desenvolupament, tot identificant i revertint els efectes negatius de qualsevol política pública sobre el desenvolupament. En aquesta línia d’actuació, el 28 gener de 2014, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de Protecció Internacional.

11 Lleis aprovades pel Parlament de Catalunya
La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, i la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Els sol·licitants d’asil figuren dins de la tipologia d’usuaris. El Servei de primera acollida: conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes de titularitat pública i privada dirigits a garantir la satisfacció de les necessitats inicials de formació i informació de caràcter bàsic dels estrangers immigrats, els sol·licitants d’asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats, amb la finalitat de promoure’n l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats, i també la cohesió del conjunt de la societat catalana. La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix que una de les finalitats de l’acció de govern en aquest àmbit ha de ser “el reconeixement i la protecció dels drets humans, la promoció de la pau i les llibertats fonamentals individuals i col·lectives reconegudes internacionalment”.

12 Els ens locals… Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya. Plans municipals de ciutadania i immigració o altres plans, programes o serveis en què s’emmarquin les polítiques d’acollida; els plans comarcals de ciutadania i immigració i els programes d’acollida especialitzada.

13 La concessió del dret d’asil o de protecció subsidiària implica:
La protecció contra la devolució a països que no puguin garantir la seguretat. Informació sobre els drets i obligacions relacionats amb el contingut de la protecció internacional concedida. L’autorització de residència i treball permanent, integració social i accions per a la inclusió social. L’expedició de documents d’identitat i viatge a aquells a qui els sigui reconeguda la condició de refugiat i, quan sigui necessari, per als qui es beneficiïn de la protecció subsidiària. L’accés als serveis públics d’ocupació.

14 La concessió del dret d’asil o de protecció subsidiària implica:
L’accés a l’educació, a l’assistència sanitària, a l’habitatge, a l’assistència social i serveis socials, als drets reconeguts per la legislació aplicable a les persones víctimes de violència de gènere, si s’escau, a la seguretat social i als programes d’integració. L’accés a la formació contínua o ocupacional i al treball en pràctiques, així com als procediments de reconeixement de diplomes i certificats acadèmics i professionals i altres proves de qualificacions oficials expedides a l’estranger. La llibertat de circulació. L’accés als programes d’integració amb caràcter general o específic que s’estableixin. L’accés als programes d’ajuda al retorn voluntari. El manteniment de la unitat familiar.

15 Acció política a Catalunya
Acció política a Catalunya. Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, creat per Acord de govern de 22 de setembre de 2015, per treballar l’estratègia d’acollida de les persones refugiades que arriben a Catalunya i en la coordinació d’institucions, entitats i persones. Es preveu que unes persones amb necessitat de protecció internacional arribin a Catalunya durant els anys 2016 i Si aquesta xifra es confirma, significaria només un 0.06% de la població catalana. El nombre de persones estrangeres empadronades a Catalunya l’any 2014 és de

16 Composició del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades
Un representant de cada departament de la Generalitat de Catalunya. Dos representants de les organitzacions associatives d’ens locals més representatives de Catalunya. Un representant de cada diputació de Catalunya. Un representant de l’Ajuntament de Barcelona. Un representant del Consell de l’Advocacia Catalana. Un representant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Un màxim de nou representants d’entitats especialitzades en matèria d’acollida de les persones demandants de protecció internacional.

17 Funcions del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades
Deliberar i assessorar al Govern de la Generalitat. Coordinar les actuacions de les administracions públiques i les entitats. Fer el seguiment de l'execució dels plans i els programes d’acollida. Formular propostes i recomanacions per millorar l’acollida. Esdevenir un fòrum de debat per al consens entre tots els actors.

18 Actors i grups de treball del Comitè
80 actors implicats 7 grups de treball: Sensibilització i educació per al desenvolupament: elaboració d’una guia d’acollida, d’un document de consens polític, i preparació d’una campanya de comunicació pública. Inventari de recursos: coordina la base de dades que gestiona els oferiments de persones a títol individual, entitats, empreses, etc. Acollida: reflexió i operativa d’aquells aspectes pràctics que ajuden a la incorporació de les persones refugiades a la vida comunitària ordinària del barri, el poble i la ciutat: el coneixement de les llengües oficials, la incorporació a l’escola, el coneixement dels costums, de l’entorn, la convalidació de títols acadèmics, etc.

19 Actors i grups de treball del Comitè
Ocupació i ocupabilitat: inserció laboral, autoocupació i millora de l’ocupabilitat. Salut: atenció als traumes i trastorns provocats per la vivència d’un conflicte bèl·lic, i a d’altres aspectes derivats. Infància: protecció dels drets dels infants refugiats i educació. Atenció especialitzada. Persones grans: acompanyament i participació.

20 Principals actuacions impulsades pel Comitè
Elaboració d’un document de consens sobre el REFUGI entre tots els actors implicats Informació per a refugiats i per a professionals (tècnics municipals, etc.): web Refugee.gencat.cat Banc de recursos per canalitzar les mostres de solidaritat de la ciutadania, entitats i institucions.

21

22

23 Inventari de recursos per a persones refugiades
La Fitxa informatitzada d’inventari de recursos per a l’acollida de persones refugiades la podeu trobar operativa a l’EACAT. El Procediment per a la recollida d’informació sobre els recursos i la Fitxa els trobareu publicats a l’apartat Tràmits del web de la Generalitat.   El Comitè podrà disposar d’informació actualitzada sobre els recursos que s’ofereixen a tot Catalunya, els quals poden ser: Materials: habitatges, equipaments residencials, cessió d’espais formatius, etc. Immaterials: formació i orientació per al treball; servei de traducció, interpretació o mediació intercultural; servei d’acompanyament personal, escolar o familiar; formació en idiomes o alfabetització; prestació de serveis de salut complementaris; realització d’activitats de lleure i esports, etc. Tant els poden oferir les persones a títol individual com les entitats, empreses o els ens locals, amb la finalitat que les entitats designades per l’Estat per a l’acollida de les persones refugiades (CCAR, Creu Roja i ACCEM) o d’altres entitats i/o organitzacions humanitàries col·laboradores puguin gestionar-los.

24

25

26

27 Fitxa d’inventari de recursos

28 INFORMACIÓ TÈCNICA PER ACCEDIR A EACAT (AJUNTAMENT)
Una vegada entreu a EACAT, navegueu per l’índex i aneu a TRÀMITS, als tràmits del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Inici > Tràmits > Catàleg > BASF - Recollida d'informació per a l'acollida de persones refugiades) hi trobareu la informació relacionada amb aquest tràmit. Accediu al formulari tot prement el botó verd "Descàrrega" i descarregueu-vos-el en el vostre ordinador. Si no veieu aquest botó consulteu els rols i els terminis de presentació. *Empleneu-lo, valideu-lo i signeu-lo digitalment.  * Trameteu-lo tot prement el botó "Envia". En uns segons s'obrirà el rebut de presentació del vostre tràmit amb el registre de sortida del vostre ens i el d'entrada de l'ens destinatari.

29 L’acollida i la integració de les persones sol·licitants de protecció internacional i de les que ja en són beneficiàries.

30 Entitats habilitades per a la gestió
Segons els compromisos adquirits a l’Agenda Europea de Migració de maig de 2015, la Comissió Europea va plantejar redistribuir persones, actualment ubicades a Itàlia i Grècia, de les quals l’Estat espanyol n’hauria d’acollir més de en dos anys. L’executiu europeu té previst donar una ajuda de euros per persona nouvinguda i, quan aquestes entrin a la península, la competència sobre el seu destí serà del Ministeri de l’Interior. L’Estat ha designat 3 entitats especialitzades per gestionar l’acollida d’aquestes persones: la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) – CCAR a Catalunya- l'Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migració (ACCEM) i la Creu Roja espanyola. En l’àmbit operatiu, l’Estat ha endegat una Comissió Interministerial per a la crisi dels refugiats.

31 Aportació de valor de les persones refugiades

32 Proposem … Explicar el refugi des de la perspectiva dels drets.
Posar en relleu l’essència dels valors de la Declaració de Ginebra. Fer memòria històrica. Nosaltres també vam ser refugiats. Informar que els desplaçaments estan forçats pels conflictes bèl·lics, la pobresa i la desigualtat al món: incidir en les causes que els provoquen és clau. Manifestar que una societat avançada i democràtica és una societat fonamentada en valors on es respecten i promouen els drets humans. Presentar les persones refugiades com un valor, tenint en compte tot el que poden aportar a la nostra societat. No treuen llocs de feina, ans al contrari, en poden generar. Fer saber que Catalunya ha acollit moltes persones en els darrers anys i això l’ha consolidat com una societat d’acollida i d’oportunitats, on s’ha aconseguit una bona convivència. La societat canvia i hem de conviure amb les transformacions.

33 Qüestions per obrir el debat
Què podem fer a nivell personal i col·lectiu per acollir i col·laborar en el procés d’integració de les persones refugiades? Inventari de recursos: allotjament, formació, acompanyament, feina. Què podem fer per restituir la part de la dignitat perduda? Què podem fer per combatre posicions xenòfobes i racistes a casa nostra? Validesa actual dels valors de la Convenció de Ginebra 1951. Valors: humanitat, dignitat, tolerància, inclusió, etc. Com hauria de ser la política europea? Avancem cap a un model propi en la construcció d’una Catalunya independent.

34 Nosaltres també vam ser refugiats
Nosaltres també vam ser refugiats. Ningú ha escollit convertir-se en persona refugiada. El principal desig de les persones refugiades és que acabin les causes que les van fer marxar per poder retornar al seu país. Complir el deure de protecció internacional ens fa ser una millor democràcia. Acollir el refugi ens fa ser un país millor. “Per com percebem i acollim els altres, els diferents, es pot mesurar el nostre grau de barbàrie o de civilització” Tzvetan Tódorov