Els elements i els compostos químics 5 PER COMENÇAR ESQUEMA INTERNET.

Presentación del tema: "Els elements i els compostos químics 5 PER COMENÇAR ESQUEMA INTERNET."— Transcripción de la presentación:

1 Els elements i els compostos químics 5 PER COMENÇAR ESQUEMA INTERNET

2 Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa
Els elements químics Classificació dels elements La taula periòdica Els elements químics més comuns: els bioelements Els elements químics més comuns: oligoelements Agrupació d’elements Les molècules Els cristalls INICI

3 Per començar, experimenta i pensa
CLICA PER CONTINUAR Per començar, experimenta i pensa Un globus amb heli i un altre amb hexafluorur de sofre. Observa el que passa. Quin gas hi ha en cada globus? Un clau de ferro en una dissolució de sulfat de coure. D’aquestes substàncies quina és un element i quina és un compost? Ferro (Fe) Sulfat de coure (CuSO4) Coure (Cu)

4 Classificació dels elements
CLICA PER CONTINUAR Classificació dels elements Coure • Representen quasi el 75 % de tots els elements. • Tenen una lluïssor metàl·lica. • Condueixen bé la calor i l’electricitat. • Són dúctils i mal·leables. • Tret del mercuri, que és líquid, són sòlids a temperatura ambient i es fonen a altes temperatures. • Tendeixen a perdre electrons i formar ions positius. METALLS Or Alumini Estany • Són mals conductors de la calor i de l’electricitat. • A temperatura ambient poden ser sòlids, líquids o gasosos. • La majoria dels sòlids són tous. • La temperatura de fusió per a la majoria dels sòlids és baixa, igual que la d’ebullició per als líquids. • Solen captar electrons i formar ions negatius. NO-METALLS Brom Fluor Sofre Iode GASOS NOBLES • En la natura es troben com a àtoms aïllats. • Són gasos a temperatura ambient. • Des del punt de vista químic, són molt estables: no formen compostos. No guanyen ni perden electrons; és a dir, no formen ions. • Les aplicacions dels gasos estan relacionades amb l’estabilitat química.

5 La taula periòdica Alcalins Massa atòmica (u) Nombre atòmic
CLICA PER CONTINUAR La taula periòdica Alcalins Massa atòmica (u) Nombre atòmic Alcalino-terris Símbol Calci Nom Metalls de transició Halògens Calcògens Gasos nobles Metalls No-metalls Gasos nobles

6 CLICA PER CONTINUAR Els elements químics més comuns: els bioelements S’anomenen bioelements els elements químics que formen part dels éssers vius. Els més abundants són el C, el H, el O, el N, el Ca, el P, el Mg, el S, el Na, el K i el Cl, i constitueixen més del 99 % d’aquests éssers. C Carboni 6 12 H Hidrogen 1 O Oxigen 8 16 N Nitrogen 7 14 La QDR és la quantitat d’un nutrient que una persona sana ha d’ingerir de mitjana cada dia, a través de la dieta, per mantenir un bon estat de salut. Ca Calci 40,1 20 P Fòsfor 15 31 Mg Magnesi 12 24,3 S Sofre 16 32 Na Sodi 11 23 K Potassi 19 39,1 Cl Clor 17 35,5 Llet, formatges, pa i verdures. QDR = 800 mg Llet, aviram, peix, carn, llegums i fruita seca. QDR = 800 mg Llet, carn, verdures, llegums i nous. QDR = 300 mg Carn, peix i ous. QDR = mg Sal comuna. QDR = 500 mg Llet, xocolata, fruita, verdures i cereals QDR = mg Sal comuna QDR = mg

7 Fe Zn Mn F I Cu Co Els elements químics més comuns: els oligoelements
CLICA PER CONTINUAR Els elements químics més comuns: els oligoelements Són oligoelements els elements que en els éssers vius estan en un percentatge menor (aproximadament el 0,1%), tot i que són indispensables per a tots els éssers vius, com el Fe, el Zn, el Mn, el F, el I, el Cu i el Co. Fe Ferro 55,8 26 Zn Zinc 30 65,4 Mn Manganès 25 54,9 F Fluor 9 19 I Iode 53 126,9 Cu Coure 29 63,5 Co Cobalt 27 58,9 Fetge, llegums, carn i rovell d’ou. QDR = 14 mg Carn, cereals integrals i llegums. QDR = 15 mg Te, arròs integral, fruta seca i llegums QDR = 2-5 mg Te, peix i aigua fluorada QDR adults = 1,5-4 mg QDR adolescents = = 1,5-25 mg Sal iodada, marisc i algues. QDR = 150 mg Fetge, nous i llegums QDR = 1,5-3 mg Carn, peix, làctics i llenties QDR = 0,15-0,6 mg

8 H2O NaCl SO3 Les molècules 2 àtoms de H en la molècula.
CLICA PER CONTINUAR Les molècules Una molècula és una agrupació d’àtoms que poden pertànyer al mateix element o a elements diferents. És la part més petita d’una substància que conserva les seves propietats químiques. Una substància molecular és un conjunt de molècules. H2O 2 àtoms de H en la molècula. Sense subíndex. Només 1 àtom de O en la molècula. NaCl Sense subíndex. Només 1 àtom de Cl en la molècula. Sense subíndex. Només 1 àtom de Na en la molècula. SO3 Sense subíndex. Només 1 àtom de S en la molècula. 3 àtoms de O en la molècula.

9 Els cristalls CRISTALL IÒNIC CRISTALL METÀL·LIC CRISTALL COVALENT
CLICA PER CONTINUAR Els cristalls Un cristall és una forma de matèria les partícules del qual formen una estructura interna perfectament ordenada que s’estén en les tres direccions de l’espai. CRISTALL IÒNIC CRISTALL METÀL·LIC Cations Cations metàl·lics CRISTALL COVALENT Anions Àtoms Núvol d’electrons

10 Formulació 3r E.S.O. Prof. Ricard Guillem

11 ÀTOMS Els àtoms s'anomenen amb el nom de l’element al que corresponen, sense cap terminació específica. Quan siga necessari especificar el nombre dels que configuren l’estat, se lis posarà el prefix corresponent H Monohidrogen ; H2 Dihidrogen (Hidrogen); O2 Dioxigen (Oxigen); O3 Trioxigen (Ozó); P4 Tetrafósfor; S8 Octasofre ; Sn Polisofre La formulació és simplement el símbol de l’element al que representen, amb el subíndex corresponent en cas de que es tracte d’un element que la seua representació comuna impliqui varis àtoms.

12 CATIONS Monoatòmics Deuen ser nomenats com l’element, sense cap canvi. Es freqüent que s’avantpose la paraula ió o catió. En cas de que puguen presentar més d’un estat d’oxidació (càrrega), aquest se indica després del nom, amb nombres romans entre parèntesis. Cu2+ Ió coure (II) Cu+ Ió coure (I) I+ Catió iode (I) Poliatòmics Tenen noms específics. NH4+ (Amoni)

13 ANIONES Monoatómicos Se denominan, excepto para el oxígeno (óxido), con el nombre del elemento (a veces retocado) con la terminación en -uro. H- ión Hidruro D- ión Deuteruro F- ión Fluoruro (Cl, Br, I); O2- ión Óxido S2- ión Sulfuro (Se, Te) N3- ión Nitruro (P, As, Sb) C4- ión Carburo (Si) Poliatómicos Algunos tienen nombres específicos OH- ión hidróxido ; O22- ión Peróxido

14 MOLÉCULAS Se formulan situando el grupo electropositivo primero y luego el grupo electronegativo El catión, constituyente electropositivo, debe ir al principio. El anión, constituyente electronegativo, irá en segundo lugar. Se denominan nombrando primero el componente electronegativo y al final el componente electropositivo. Es decir, de derecha a izquierda. El nombre del constituyente electropositivo no se modificará En cuanto al grupo electronegativo, se denominará según lo expuesto para los aniones, ya sean monoatómicos o poliatómicos. La proporción de los constituyentes se podrá indicar: Con prefijos griegos: di, tri, tetra,... etc, para elementos, o bis, tris, tetraquis,... etc, para grupos de elementos. Ejemplos: N2S5 Pentasulfuro de dinitrógeno; MnO2 Dióxido de manganeso

15 M O M X x, y : 1 mono 2 di 3 tri 4 tetra 5 penta 6 hexa 7 hepta 8 octo
9 nono 10 deca 11 undeca … M O x x y y y óxido de x nombre M M X x y y nombre de X -uro de x nombre M

16 Na O Fe Cl x, y : 1 mono 2 di 3 tri 4 tetra 5 penta 6 hexa 7 hepta
8 octo 9 nono 10 deca 11 undeca … Na O 2 monòxid de disodi Fe Cl 3 Triclorur de ferro

17 ÒXIDS: Són compostos formats per un element qualsevol i l'oxigen. L’oxigen actua amb valència -2. Es posa primer el símbol de l’ element diferent de l'oxigen i a continuació el de l'oxigen. Òxids bàsics (metàl·lics) són aquells en que l‘element és un metall. Òxids àcids (no metàl·lics) són aquells en que l’element és un no metall. FeO monóxid de ferro Fe2O3 trióxid de diferro MgO monóxid de magnesi Cl2O monóxid de diclor Cl2O3 trióxid de diclor Cl2O5 pentaóxid de diclor Cl2O7 heptaóxid de diclor NO monóxid de nitrogen CO monóxid de carboni

18 COMPOSTOS BINARIS AMB L’HIDROGEN
Si l’element més electronegatiu és l’hidrogen, tenim els hidrurs. En este cas l’hidrogen es col·locarà en segon lloc (ja que és la part electronegativa) i la valència serà sempre de -1. CaH2 dihidrur de calci LiH monohidrur de liti NaH monohidrur de sodi BH3 trihidrur de bor FeH2 dihidrur de ferro SbH3 Trihidrur de antimoni AsH3 Trihidrur de arsènic PH3 Trihidrur de fòsfor NH3 Trihidrur de nitrogen Si l’hidrogen és menys electronegatiu que l’altre element, anirà en primer lloc, actuant amb valència +1. L’altre element serà l anió, part electronegativa de la molècula. HCl Clorur d'hidrogen H2S Sulfur de dihidrogen HI Iodur de hidrogen

19 COMPOSTOS BINARIS METALL- NO METALL
El metall constitueix la part electropositiva de la molècula i el no metall serà la part electronegativa. Es formulen, por tant, col·locant primer el metall i després el no metall. NiCl2 diclorur de níquel Fe2S3 trisulfur de diferro FeS Monosulfur de ferro NaCl Clorur de sodi KBr Bromur de potassi CaI2 diiodur de calci MnS Sulfur de manganès COMPOSTOS BINARIS NO METALL - NO METALL En este tipus de compostos la part electropositiva serà el no metall de electronegativitat menor i la part electronegativa serà, per tant, el no metall més electronegatiu. As2S5 pentasulfur de diarsènic NCl3 triclorur de nitrogen PCl5 pentaclorur de fòsfor PCl3 triclorur de fòsfor

20 Aspectes a tenir en compte:
O a la dreta sempre òxid mai oxigen O a la esquerra sempre oxigen Qualsevol a la esquerra sempre el nom “normal” Qualsevol a la dreta (que no siga l’oxigen) acaba en –ur però: H: hidrur no hidrogenur N: nitrur no nitrogenur S: sulfur no sofrur

21 HIDRÒXIDS Són compostos ternaris, però podem formular-los com binaris, ja que estan formats per la combinació del grup "OH-" (com part electronegativa) amb qualsevol metall o grup electropositiu. El grup OH-, grup hidròxid, actua sempre amb valència -1. Fe(OH)2 dihidròxid de ferro Fe(OH)3 trihidròxid de ferro NaOH Hidròxid de sodi Ca(OH)2 dihidròxid de calci Al(OH)3 trihidróxido de alumini Sr(OH)2 dihidròxid de estronci KOH Hidròxid de potassi Pb(OH)4 tetrahidròxid de plom

22 Na2O CaO FeO Fe2O3 Cl2O5 SO2 SO3 CO BH3 NH3 PH3 AsH3 SbH3 BiH3 SiH4 CaF2 NaCl FeBr3 Cr2S3 PCl3 PCl5 NBr3 ICl SF6 NH4Cl LiH CuH CuH2 CaH2 CrH3 PtH4 CrH6 HF HCl HBr HI H2S H2Se H2Te NaOH Al(OH)3 Sn(OH)2 Sn(OH)4 Cr(OH)3 Mn(OH)2 NH4OH H2O2 BaO2 Na2O2 Fe2O6 CuO2