Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals.

Presentación del tema: "Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals."— Transcripción de la presentación:

1 Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals.
TEMA 12 Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals.

2 12.1. Triomf i caiguda de Suárez (1979-1981).
Desenvolupament i resultats de les eleccions de 1979. Situació estable: dos partits majoritaris (UCD i PSOE), dos menor (AP i PCE) i regionalistes (CiU i PNB). Però quasi ningú estava satisfet: UCD, depenia massa de Suárez. PSOE, crítiques del sector d’esquerres. AP (CD), Fraga pensa en abandonar (aparició extrema dreta). PCE, Carrillo culpabilitza a determinades organitzacions internes.

3 a) Els problemes del nou govern de Suárez.
Factors del ràpid deteriorament: Atacs personals del PSOE, condició per a la derrota d’UCD. Disputes internes. Limitacions personals en la gestió de la democràcia. El problema autonòmic. Difícil gestió dels problemes de Catalunya i País Basc des de 1977. Pèrdua de recolzament d’UCD en aquests territoris. Mala gestió d’altres autonomies: Andalusia, fracàs d’un referèndum de creació autonomia inferior.

4 La divisió d’UCD. Dimissió de Suárez. Problemes interns:
- Falta de majoria parlamentària i unió al partit. - Dificultats en determinades matèries: educació. Definitiu declivi des de 1980: - Vot de censura del PSOE: - mala imatge de Suárez. - potenciació de la figura de Felipe González. Discrepàncies ideològiques al partit: - Herrero de Miñón com portantveu parlamentari contra Suárez. Aparició de sector crític dins del partit. Dimissió de Suárez. Sol·licitud de govern de gestió presidit per un militar. Foment de les actituds colpistes d’alguns militars. Dimissió a gener de 1981, no elimina problemes d’UCD, els agreuja.

5 b) L’intent de colp d’Estat del 23-F.
La posició de l’exèrcit. Varies ocasions amb possibilitat de colp d’Estat. Reacció feble del govern per perill d’augmentar la reacció crítica. Dubtes sobre el constitucionalisme dels militars sense el Rei. Desenvolupament del colp d’Estat i conseqüències. 23 febrer durant la votació de l’investidura de Calvo Sotelo. Entrada coronel de la G.C. De Tejero en nom del Rei. Soles es revolta la Regió Militar de València (Millans del Bosch) que assumeix el poder civil. La resta de guarnicions esperen la postura del Rei. Indecisió de Madrid després de la revolta de la Cuirassada Brunete. Tot depenia del Rei: Intent del general Armada de pressionar. Detenció de la pressa de la TVE. Creació d’una ficció de poder civil. Intervenció del Rei en TVE.

6 Conseqüències: Causes del fracàs:
Comportament de militars situats en llocs clau. Mala organització de la conspiració: incompatibilitats personals. Falta de control dels mitjans de comunicació. Conseqüències: Necessitat d’un govern estable (PSOE front a UCD). Desprestigi d’altre colp militar.

7 12.2. El govern de Calvo Sotelo (1981-82).
Circumstàncies desfavorables: Crisi econòmica, pressió del PSOE, poca brillantor de Calvo Sotelo. Crisi de la tardor de 1981: Pèrdua d’intenció de vot front al PSOE i AP de Fraga. Falta de recolzament de l’oposició. Crisi interna de UCD. Pèrdua de les eleccions en Galícia front a AP. Línia política controvertida: Ingrés d’Espanya en l’OTAN. Ordenació autonòmica (LOAPA), declarada inconstitucional. Desunió del grup front a les lleis: avortament, TV privada, divorci). Caiguda final: derrota en les eleccions andaluses de 1982. Substitució en la presidència del Partit (Landalino Lavilla).

8 12.3. L’etapa d’hegemonia socialista (1982-96).
El camí del PSOE cap al govern. Alternativa lògica per resultats electorals i ideologia centreesquerra. La redefinició del partit. - transformació als congressos de 1979: - maig 1979: - desaparició de la menció al marxisme com definitòria. - oposició d’un terç dels delegats. - triomf de la posició mes radical. - dimissió per sorpresa de F. González. - extraordinari de setembre de 1979: - derrota del sector contrari a F. González. - situació dialògica ambigua: marxisme o socialdemocràcia. - radicalisme: contrari OTAN i favorable inversions Estat.

9 La crisi del PCE. - Decepció de les eleccions de 1977 i 1979. - crítica a la direcció del partit per escassa oposició a Suárez. - evolució ideològica: fracàs del pas de marxisme soviètic a l’esquerra democràtica. - intent de Carrillo de modificar l'organització territorial.

10 PCE: Nacionalistes: Els resultats: accés dels socialistes al govern.
alta participació. vots del PSOE (202 diputats , 48% i 10 milions de vots): antiga abstenció i procedent d’altres partits, especialment PCE i UCD. joves que voten per primera volta. estrats mitjans urbans. La dreta: - de 6% al 26% i 105 diputats. recuperació del vot dels joves. lideratge mes a la dreta que els votants. Centre: UCD, caiguda completa: del 35% al 7%. CDS (Suárez) poc significatiu: 3% i dos diputats. PCE: reducció del vot la meitat. Partit comunista menys important d’Europa (contradicció amb el paper en la Transició). Nacionalistes: - Estabilitat en el vot.

11 b) Una nova etapa. Relleu generacional:
Felipe González: accedeix jove al poder. advocat laboralista procedent del catolicisme progressista. gran capacitat oratòria i pedagògica. inexperiència i excés ideològic  moderació i possibilisme reformista. inconvenients per excés de poder (majories absolutes fins 1993). Alfonso Guerra: element d'unió del partit (populisme). Miguel Boyer: tecnocràtic liberal. Període de consolidació de la democràcia. Moderació comparada amb el programa electoral.

12 c) El primer govern socialista.
Govern de llarga duració: Aspecte mes positiu, la política econòmica. Aspectes negatius: Expropiació de RUMASA: mesura maldestra i desmesurada. GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament): Organització de lluita bruta contra ETA ( ). Intensifica la defensa d’ETA de part de la població basca. Escassa efectivitat real  col·laboració de França. Altres reformes: Llei d’avortament. Reformes educatives: LRU (universitària): modernització de la Universitat (autonomia). LODE (general): temors injustificats de l'Església.

13 La crisi del govern i les eleccions de 1986.
- Adequació del partit al poder: política econòmica i exterior (OTAN). Interpretació del resultat: PSOE: manteniment de la majoria absoluta amb menys vots. Coalició Popular: estancament del vol (=no alternativa). CDS: reaparició de Suárez sense transcendència. Esquerra Unida: successora del PCE no supera la crisi. Pèrdua de poder del Parlament: Deixa de ser el centre de la vida política. Contrapartida de l’estabilitat del sistema polític.

14 El manteniment de l’hegemonia i la lenta aparició de l'oposició.
Eleccions 1989: Sense canvi polític respecte 1986. Majoria absoluta (en la pràctica) del PSOE. Coalició Popular, estancada. Esquerra Unida, lent creixement. CDS, declivi.

15 Creixement econòmic des de 1986:
Expectatives de creixement favorables. Celebracions (1992): Olimpíades (Barcelona)i Exposició Universal (Sevilla) Naixement oposició social: estudiants: mobilitzacions de sense resultats importants. Sindicats: Trencament amb UGT: diferent concepció del socialisme Vaga general de 1988, pel rebuig del Pla d’Ocupació Juvenil. Mitjans d’informació: Crítica dura cap al govern sense alternativa política.

16 d) La fallida de la majoria absoluta (1989-96).
- Fins a 1992 es manté la intenció de vot, sense alternativa per la dreta. Cap a 1991 perd la hegemonia entre l’electoral urbà. Els primers escandalls polítics. Motiu del deteriorament del govern socialista: Volum del poder polític acumulat des de 1982. Excés de pragmatisme. Llarga permanència en el poder. Exemples: Corrupció del germà d’Alfonso Guerra: Trencament de relacions amb F. González. Pèrdua de control del partit des de la dimissió a 1991. FILESA: Finançament irregular del partit.

17 Les eleccions de 1993. Expectatives de la campanya:
Condicions de dificultat del PSOE pels escandalls. Enquestes favorables a l’oposició, encara que per curt marge. Victòria socialista: Perill de inestabilitat amb la victòria del PP. Promesa de F. González d’acabar amb la corrupció. Presentació de figures independents: Garzón. Dificultats del govern: Govern en minoria per no recolzament dels nacionalistes. Acords puntuals dels grups bascos i catalans. Acusació de beneficis pressupostaris. Nous escandalls: Governador del Banc d’Espanya (Mariano Rubio)= dimissió ministre d’Economia. Cas Roldán (cap de la Guàrdia Civil) = dimissió ministre de l’Interior. Enregistraments per part del CESID = dimissió ministre de Defensa. Retirada del recolzament de CiU = convocatòria d’eleccions (1996).

18 12.3. Els governs del PP. Les eleccions de 1996:
alta participació (77%). majoria relativa del PP: necessitat de recolzament altres parttis: CiU, amb cessió IRPF a les CC.AA. PNB i Coalició Canària.

19 Primera legislatura: recuperació econòmica:
política antiinflacionista. Rigor pressupostari. conjuntura internacional favorable. aconseguiment dels requisits de convergència amb Europa: Inflació, tipus d’interès, dèficit públic, deute públic. Incorporació a països fundadors de l’euro en 1999. altres mesures econòmiques: privatitzacions (Repsol, Telefònica, Endesa...) liberalització mercats: gas, electricitat, petroli... Política exterior: continuista: OTAN, Kosovo, Cuba. Política interior: professionalització exèrcit: final servei militar obligatori. problema terrorista: de la treva l’enduriment.

20 Les eleccions de 2000. campanya de desprestigi del PSOE i control mitjans de comunicació. gir cap al centre i bona conjuntura econòmica. problemes de lideratge en el PSOE: renúncia Felipe González, succeït per Joaquin Almunia. victòria per majoria absoluta.

21 La segona legislatura. Economia: Reformes: Problemes:
crisi econòmica 2001, especial a la vivenda. implantació de l’euro: 2002. Reformes: educativa: LOU. mercat de treball. immigració: llei d’estrangeria. terrorisme: llei de partits que legalitzava entorn d’ETA. Problemes: Prestige en 2002. invasió d’Irak.

22 12.4. Canvis socials econòmics i culturals.
Una societat més igualitària i moderna. Augment de les classes mitjanes. Modernització social: Menys població agrària. Augment del papers de les dones: taxa d’activitat del 27% al 33%; 50% universitàries, però augment de l’atur femení i falta de canvi model familiar. Disminució de la taxa de fecunditat femenina: fins a 1,3. Secularització de la societat espanyola: 1/3 catòlics practicants. Una nova etapa de creixement econòmic. Expectatives negatives als 80: 5% del PIB de dèficit. Falta de reconversió industrial i energètica. Falta de reforma fiscal i financera. Falta de reforma del mercat laboral. Augment de l’estat del benestar: Millora de la despesa social. Augment de la inversió en educació: del 2,8% al 4,7%, obligació fins 16 anys. Generalització de la sanitat pública. Extensió de la seguretat social.

23 La cultura durant la transició.
Datada aprox. a 1985. la referència històrica: “La escopeta nacional”, “La Vaquilla”, “Las bicicletas son para el verano”. Recuperació de l’exili interior i exterior: Alexandre, Alberti, Madariaga Popularització de la cultura. Cosmopolitisme: Muñoz Molina, Marías, Barceló, Almodóvar). Allunyament del compromís polític. Diversitat cultural: autonomies.