MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA

Presentación del tema: "MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA"— Transcripción de la presentación:

1 MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
CFGM D’Estètica i Bellesa 1

2 La pell i les seves alteracions bàsiques. (44h)
UF 1: La pell i les seves alteracions bàsiques. (44h) NF 1: Característiques i estat de la pell i dels seus annexos. NF 2: Descripció de les lesions bàsiques i alteracions de la pell que influeixen en la realització dels serveis estètics. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 2

3 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 3

4 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
És un embolcall que recobreix el cos humà i exerceix una funció barrera amb el mig ambient i ofereix protecció. Estructura de la pell: Es divideix en 3 capes: Epidermis. Formada per teixit epitelial. Dermis. Formada per teixit conjuntiu Hipodermis. Formada per teixit adipós. El límit entre la dermis i l’epidermis està ben definit per la membrana basal. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 4

5 Epidermis. NF 1: Característiques i estructura de la pell.
És la capa més superficial de la pell, responsable pràcticament de tota la seva capacitat protectora, formada per teixit epitelial estratificat. Cèl·lules de l’Epidermis Queratinocits: Melanocits MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 5

6 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Queratinòcits: Són cèl·lules estructurals de l'epidermis que es divideixen per mitosi, generant cèl·lules que pujan per ocupar altres estrats. A mesura que van pujant es transformen, aplanándose i omplint el seu interior de queratina. Aquest procés de transformació cel·lular es denomina queratinització. Melanòcits: Cèl·lules grans, que presenten prolongacions citoplasmàtiques que s'estenen entre les cèl·lules properes. Aproximadament apareix un melanòcit per cada vint queratinòcits. Són les cèl·lules encarregades de la fabricació de melanina, un pigment que protegeix la pell de les radiacions solars i li aporta el seu color. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 6

7 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Altres cèl·lules epidèrmiques: Cèl·lules de Langerhans: cèl·lules mòbils que es troben en tots els estrats epidèrmics excepte al corni. Defensen de l'organisme d’agents externs que penetrin per la pell. Cèl·lules de Merkel: són cèl·lules amb prolongacions citoplasmàtiques situades entre els queratinòcits de l'estrat basal. Actuen com receptors del tacte. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 7

8 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 8

9 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Estrats de l’Epidermis: Estrat basal: És l'estrat més profund i està format per una sola filera de queratinòcits, en constant divisió, que genera les cèl·lules que ocuparan els estrats superiors. Aquest estrat és l'únic en el qual es troben melanòcits. Estrat espinós: Els queratinòcits d'aquest estrat es troben disposats en diverses fileres de cèl·lules just a sobre de l'estrat basal d'on procedeixen. Són de diferents mides, però sempre seran més petits que els basals i amb forma poligonal. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 9

10 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Estrat granulós: Els queratinòcits es disponen en dos o tres fileres i es troben ja molt aplanats. Dins del seu citoplasma s’observen petits grànuls de queratohialina, substància precursora de la ceratina. En aquest estrat comença la destrucció dels orgànuls d’aquestes cèl·lules. Estrat lùcid: Només es troben a la pell dels palmells de les mans i les plantes dels peus. Són cèl·lules mortes, planes que contenen la proteïna eleidina que aporta elasticitat. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 10

11 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Estrat corni: És el més superficial, constituït per diverses fileres de queratinòcits (corneòcits), estan deshidratats, aplanats, i el seu citoplasma no té ni nucli ni orgànuls i està ple de ceratina. Són cèl·lules mortes. Raó per la qual aquest estrat és una bona barrera mecànica enfront d'agents externs. En aquest estrat, les cèl·lules es mantenen unides mitjançant el ciment intercorneal, substància produïda durant la queratinització. Els corneòcits es van desprenent de la pell a mesura que pugen cèl·lules dels estrats inferiors. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 11

12 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 12

13 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 13

14 Dermis. NF 1: Característiques i estructura de la pell.
És una capa de teixit conjuntiu en la qual es realitzen les funcions que mantenen a la pell com un òrgan molt dinàmic. La dermis presenta: vasos sanguinis: Aporten nutrients a totes les cèl·lules de la pell. terminacions nervioses: Responsables de l'activitat sensorial relacionada amb el tacte. Glàndules: Realitzen l'activitat secretora de la pell. Estructures on neixen tots els annexos de la pell. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 14

15 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Tots aquests elements es troben dintre d’una d’una matriu semisòlida. La dermis aporta turgència i elasticitat a la pell, perquè contenen gran quantitat de fibres proteiques en forma de xarxa. Està disposada en dos zones: Dermis papil·lar: És la zona més superficial, que s'uneix a l'epidermis, separades per la membrana basal. La zona d'unió presenta ondulacions anomenades papil·les dèrmiques. Dermis reticular: És la zona que està en contacte amb la hipodermis. En aquesta zona la xarxa de fibres té una densitat més gran. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 15

16 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Cèl·lules de la dermis Fibroblasts: Són les cèl·lules estructurals disperses per tota la dermis sense unir-se unes a les altres. Presenten prolongacions citoplasmàtiques i sintetitzen fibres i macromolècules de la substància fonamental. Les fibres formen una espessa xarxa que serveix de suport a la resta d'elements i estructures incloses en aquesta capa. Poden ser: Col·làgenes. Formades per la proteïna col·làgen. Representen el 70% de les fibres de la dermis. A la dermis reticular es disposen paral·leles a la superfície de la pell, i en la papil·lar, de forma més perpendicular. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 16

17 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Elàstiques. Formades per la proteïna elastina. Constitueixen el 4% de les fibres. La seva disposició principal és perpendicular a la superfície. Reticulars. Formades per reticulina. Representen el 0,4% de les fibres de la dermis. Es troben disposades en xarxes. Histiòcits: cèl·lules allargades, de forma més o menys estrellada la funció és defensiva: capturen substàncies o cèl·lules estranyes embolicant-mitjançant unes prolongacions cel·lulars, anomenades pseudòpodes, és a dir, són macròfags. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 17

18 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Mastòcits: són cèl·lules que actuen com antiinflamatoris i antial·lèrgics. Són d'un irregular aspecte globós i s'observen en el seu citoplasma moltes granulacions. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 18

19 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Substància fonamental: Substància semisòlida, que contè la resta d’elements de la dermis, així és el vehicle pel qual els nutrients i l’oxigen arriben a les cèl·lules; també acumul·la substàncies que presenten una reserva energètica. Irrigació i inervació Irrigació: vasos sanguinis que nodreixen les cèl·lules de la pell, formant xarxes de capil·lars arterials i venosos que es creuen i es comuniquen formant plexos. Plexo subpapil·lar: situat aprop de l’epidermis amb les papil·les dèrmiques. Garantitza el transport dels nutrients necessaris per a l’epidermis. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 19

20 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Plexo reticul·lar: Situat a la dermis més profunda, prop de l'epidermis. A la dermis, a més de vasos sanguinis també hi ha vasos limfàtics. Inervació: fibres nervioses de la dermis. Hi ha dos tipus. Nervis sensitius lliures o encapsulats relacionats amb el tacte. Segons els estímuls que capten, els encapsulats són: Bulbs de Krause: responen al fred. Corpuscles de Ruffini. Capten estímuls relacionats amb la calor. Corpuscles de Meissner: Capten estímuls relacionats amb el contacte (forma, textura, etc.) MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 20

21 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Corpuscles de Paccini: sensible a la pressió. Els lliures capten els estímuls dolorosos. Nervis motors: Inerven les glàndules, els vasos sanguinis i els músculs erectors del pèl pel seu correcte funcionament. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 21

22 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 22

23 La Hipodermis NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 23

24 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
La hipodermis és una capa de teixit adipós, situada sota la dermis, que separa la pell dels músculs que estan per sota. És una capa de gruix variable en funció de la zona de la pell. El teixit adipós està dividit en lòbuls per una espècie d'envans de fibres de col·lagen i elàstiques. Les cèl·lules d'aquesta capa es denominen adipòcits, que acumulen greix en el citoplasma. La hipodermis emmagatzema aquest greix i la utilitza quan es necessita energia per falta d’alimentació. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 24

25 Característiques de la pell
NF 1: Característiques i estructura de la pell. Característiques de la pell Pot ser indicatiu de la raça, sexe, edat i l’estat de salud. No és uniforme, no és llisa, ni té gruix constant ni color uniforme. Característiques dins de la mateixa persona Microrrelleu cutani: la superfície de la pell és irregular. Està format per orificis, depressions i eminències Orificis: porus de les glàndules sudorípares, orificis pilosebacis, per on surten els pèls a l'exterior. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 25

26 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Depressions: són plecs, més o menys llargs i profunds. Poden ser: Solcs: Estan per tota la superfície de la pell. Els dels palmells de les mans i les plantes dels peus, (dermatoglifs) són les empremtes dactilars. Plecs musculars o articulars: Aparèixen per la presència de músculs i en zones articulars. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 26

27 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Eminències: Elevacions de la pell, que es poden alternar amb els solcs. La pell de gallina es pot considerar una eminència. Espessor: Varia segons la zona cutània. La pell és més fina en les superfícies de flexió de les grans articulacions (colze, genolls, canell, etc.). El gruix dels palmells de les mans o plantes dels peus és el major de tot el cos; el de les parpelles és el menor. Pigmentació: La pell està més pigmentada en les zones més exposades al sol (cara i mans) i menys en les zones que generalment estan cobertes. Pilositat: Tota la pell és pilosa, excepte els palmells de les mans, les plantes dels peus i l’última MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 27

28 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Falange dels dits. La densitat de pèl també vaira segons les zones de la pell, com el cuir cabellut. Característiques entre persones diferents Espessor: variable segons Sexe: La pell dels homes té més capes de cèl·lules a l’estrat superficial i més gruixuda, per tant, és més resistent i menys sensible al tacte. Edat: Amb els anys es fa més fina i menys elàstica. Apareixen les arrugues. Herència genètica: les persones de raça negra tenen més capes de cèl·lules al seu estrat més superficial, que la fan més compacta. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 28

29 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Pigmentació: diferent segons la raça i la genètica. Pilositat: és més abundant en les persones de raça blanca que la raça negra o oriental. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 29

30 Videos: http://www.youtube.com/watch?v=GEKfO8LdS-g
NF 1: Característiques i estructura de la pell. Videos: MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 30

31 ANNEXOS CUTÀNIS: PÈL I UNGLES
NF 1: Característiques i estructura de la pell. ANNEXOS CUTÀNIS: PÈL I UNGLES El pèl Filament fi queranititzat, flexible i de natura epidèrmica, que emergeix cap a l’exterior de la pell. Fora de la pell les seves cèl·lules estan practicament plenes de queratina. Només en les celles i les pestanyes, que protegeixen els ulls, o el de les vibrisses del nas, que s'encarreguen de filtrar l'aire, té la funció de protecció. En els cabells es poden distingir: l'arrel i la tija capil·lar. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 31

32 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Unitat pilosebàcia: L'arrel és la part del pèl que s'està dins de la pell. La part més profunda i gruixuda es diu bulb pilós i es troba allotjada en el fol·licle pilós. Fol·licle pilós: invaginació de l’epidermis en la dermis. Envolta l’arrel i permet el creixement del pèl ja que concentra en ell a les cèl·lules mare. Té 2 parts importants: Papil·la dèrmica: Porció de la dermis que s'introdueix en el fol·licle pilós per la seva part inferior, provoca un petit buit per l'exterior del fol·licle i una inflor per l'interior. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 32

33 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Conté vasos sanguinis que asseguren l'aportació de nutrients per les cèl·lules de la matriu. Matriu: Recobreix la papil·l dèrmica. Consta d’un conjunt de cèl·lules germinatives que sempre s’estan dividint, pugen i es queratinitzen. Entre aquestes èl·lules germinatives s’intercalen els melanòcits que produeixen la melanina del pèl. Vaines fol·liculars: Sostenen i ancoren tant el pèl com el fol·licle. Aquestes són: MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 33

34 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Beina epitelial interna: S’origina en les cèl·lules de la matriu i envolta al bulb pilós fins a la desembocadura de la glàndula sebàcia. Sosté el pèl dins del fol·licle. Beina epitelial externa. Continuació de l'epidermis, formada per diverses capes de cèl·lules a nivell de l'orifici de sortida del pèl, que disminueix el seu gruix a mesura que s'acosta al bulb. Beina conjuntiva. És una beina externa al fol·licle. Són agrupacions de fibres dèrmiques més concentrades al voltant del fol·licle pilós. Reforça la posició del fol·licle. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 34

35 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Glàndula sebàcia: Associada al fol·licle i produeixen sèu, substància grassa que aboquen al fol·licle lubrificant els cabells i la pell. Múscul piloerector: Format per fibres de teixit muscular llis inserit a la paret del fol·licle pilós i ancorat a la capa basal de l'epidermis. La seva contracció provoca un moviment en el fol·licle pilós, de manera que el situa una mica més perpendicular respecte a la superfície de la pell («pèls de punta»). MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 35

36 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 36

37 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
La tija capil·lar: Part de pèl que està fora de la pell format per cèl·lules completament queratinitzades, organitzades en tres capes: Cutícula: Part més externa, formada per grups de 5 a 7 capes de cèl·lules transparents, sense melanina, formant làmines disposades unes sobre altres a manera d'escates, unides per la seva base al còrtex. És l'embolcall de tota la tija capil·lar. Còrtex o escorça. És la zona més voluminosa. Està format per cèl·lules molt allargades, al llarg de la tija capil·lar. Tenen més queratina que les cèl·lules de la cutícula. Dóna resistència, flexibilitat i elasticitat. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 37

38 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Les cèl·lules del cortex també posseeixen grànuls de melanina que li donen color al pèl. En aquesta zona s'actua més des del punt de vista professional. Medul·la. Ocupa el centre de la tija capil·lar, no té funció definida i en alguns pèls molt fins ni tan sols apareix. Pot no tenir presència contínua al llarg de la tija. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 38

39 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 39

40 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Irrigació i inervació Irrigació: Xarxa fina de capil·lars sanguinis, especial ment en la part més profunda. Rep nutrients i oxigen de la circulació sanguínia del plexo reticular, ja que el fol·licle penetra fins zones properes a la hipodermis. Innervació: Terminacions nervioses al voltant del fol·licle pilós que capten el moviment del pèl, possibilitant que tingui una certa capacitat tàctil. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 40

41 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 41

42 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Cicle del pèl: El creixement del pèl és cíclic, és a dir, en algún moment es desprèn de la pell i creix un altre dintre del mateix fol·licle pilós. Aquest cicle es divideix en tres fases: Fase anàgena: Fase de creixement. Les cèl·lules de la matriu es reprodueixen contínuament, produint un creixement incessant del pèl. Durant tota aquesta fase el bulb pilós es manté més ample que la tija. La durada d'aquesta fase és variable segons el tipus de pèl, però sempre és la més llarga de les tres. Fase catàgena: És la fase de repòs o transició. El cicle entra en aquesta fase quan cessa l'activitat de les cèl·lules de la matriu. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 42

43 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Aquesta absència d'activitat cel·lular, unida al procés de queratinització, fa que el bulb canviï d'aspecte i es mostri més cilíndric, perdent contacte amb la papil·la al final d'aquesta fase. Té una durada variable, però en tots els pèls és la fase més curta. Fase telógena. És la fase de caiguda. L'arrel roman dins del fol·licle però en la matriu comença a reprendre l'activitat cel·lular. El creixement del nou pèl provocarà l'expulsió progressiva de l'anterior i començarà un nou cicle. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 43

44 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 44

45 ANNEXOS CUTÀNIS: PÈL I UNGLES
NF 1: Característiques i estructura de la pell. ANNEXOS CUTÀNIS: PÈL I UNGLES Les ungles Són convexes, dures, translúcides i flexibles; recobreix la part dorsal de les falanges distals dels dits de les mans i dels peus. També s’originen a partir de cèl·lules epidèrmiques i es ceratinitzen. Les seves funcions són protegir els dits i facilitar les accions de comprensió. Anatomia de les ungles: La part visible s’anomena llàmina o placa unguial on es poden distingir el cos unguial, les vores laterals, la vora proximal i la vora distal. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 45

46 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
A la làmina unguial es poden diferenciar diversos estrats de cél.lules les segons el nivell de desenvolupament en què es trobi el procés de queratinització: Estrat dorsal: És l’estrat superficial: les cèl·lules són de petit tamany i estan molt unides i queratinitzades. Estrat intermedi: El seu gruix és el doble del dorsal i les cèl·lules no estan tan unides ni tant queratinitzades. Estrat ventral: És el més fi (1 o 2 fileres de cèl·lules) i a les cèl·lules es poden observar restes del nucli. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 46

47 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 47

48 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
El cos ungueal està totalment adherit al llit unguial, constituït per l'epidermis d'aquesta zona. La vora lliure és la part distal de la làmina unguial, de color blanquinós, que es troba separada de la pell. El conjunt de cèl·lules vives que produeixen la làmina unguial formen la matriu que està protegida per la cutícula, que també protegeix les vores laterals de l'ungla. Davant de la cutícula pot observar-se la lúnula. No està sempre present, i de vegades només s'observa en el dit polze. El seu color lletós es deu a l'acumulació de grànuls i de queratohialina. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 48

49 Les ungles NF 1: Característiques i estructura de la pell.
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 49

50 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Creixement de les ungles: Les cèl·lules de les ungles estan totalment queratinitzades, igual que les de l'estrat corni, però el seu queratina té més contingut en sofre, la qual cosa dóna duresa a les uñas.También conté lípids i mucopolisacàrids, que li aporten flexibilitat, brillantor i suavitat. El creixement de les ungles es produeix per la queratinització de les cèl·lules produïdes per la matriu unguial. Les ungles creixen aproximadament a un ritme de 0,1 mm al dia, encara que això varia segons la persona i pot estar influenciat per altres factors, com l'edat, la MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 50

51 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
temperatura o de l'ús que es faci de les mans. A més activitat en una mà, major creixement de les seves ungles, a causa que s'augmenta el flux sanguini, activant la reproducció cel·lular de les cèl·lules de la matriu. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 51

52 NF 1: Característiques i estructura de la pell.
Com influeixen aquests factors: Edat. El creixement és més ràpid en joves que en ancians: -0,15 Mm / dia als 10 anys. -0,10 mm / dia en l'edat adulta. -0,06 mm / dia en la vellesa. Temperatura. Les ungles creixen més a l'estiu que a l'hivern a causa de que les temperatures altes estimulen la proliferació cel·lular. Estrès fisiològic. Una immobilització perllongada o una alimentació pobra en proteïnes redueixen el seu creixement. Calçat. En els peus, les ungles creixen entre 3 i 4 vegades més lent; sembla ser que el calçat és la causa d'aquest menor creixement. Embaràs. El creixement augmenta en aquest estat. MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa 52

53 Fí de la presentació Preguntes ? Mercès per la vostre atenció
MP06: Anàlisi Estètica CFGM D’Estètica i Bellesa