TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER ( ).

Presentación del tema: "TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER ( )."— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER (1789-1914).
Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

2 TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.
1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER. 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME. 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL ( ) 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER. 5.- LA IIª INTERNACIONAL.

3 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.
1.- Industrialització i associacions d’ofici. 2.- Repressió, radicalisme i lluita social. 3.- El ludisme. 4.- El socialisme utòpic. 5.- Les primeres organitzacions sindicals. 6.- El cartisme. 7.- L’impacte de la revolució del 1848.

4 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici (I).
Burgesos REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Societat de classes Proletaris Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball PROLETARIS Vida: problemes d’habitatge, analfabe- tisme, treball infantil, mortalitat alta,... Dures condi- cions de: Treball: llargues jornades, sous baixos, males condicions, disciplina,... “Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, a ell i la seua família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu de privar-lo de la consciència dels seus pesars; l’obrer no pretén res, no espera res. Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer dels Fems, que està, quasi exclusivament, ocupat per aquesta classe. Entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com una cova per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida no us fa retrocedir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts. És aquí on, amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espel- ma de resina a la nit, els homes treballen durant catorze hores per 15 o 20 sous” A.GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825. Els proletaris prenen cons- ciència de la seua situació (consciència de classe) S’organitzen per a intentar millorar la seua situació. MOVIMENT OBRER “(...) ens queden tretze hores de dur treball, d’un servei malsà on ni una mica d’aire ve a refrescar-mos quan ens asfixiem i ens sufoquem, durant el qual mai veiem el sol per una finestra, en una espessa atmosfera de pols i borra de cotó que respirem constantment, que destrueix la nostra salut, la nostra gana i la nostra resistència física.” Relat d’un obrer de Pennsylvania ( ). “La classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conse- qüència d’unes experiències comunes (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en Contra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.” E.P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.

5 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici (II).
Són els primers en organitzar-se. ELS OFICIALS DELS GREMIS Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus salaris i empitjoren les seues condicions de vida. Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seu treball amb vagues i accions de protesta.

6 1.2.- Repressió, radicalisme i lluita social.
Els obrers emmascaren les seues associacions en forma de confraries religioses o festives. Els governs prohibeixen i reprimeixen les associacions obreres i les vagues Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines: sufragi universal, reformes socials, igualitarisme. Ludisme Socialisme utòpic a partir del 1815 Sindicalisme Cartisme

7 1.3.- El ludisme. + = Males condicions Repressió dels governs LUDISME
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B. Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques. Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien, actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta). Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819). “La vesprada del divendres, al voltant de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de teixits propietat dels senyors Wroe i Duncroft a West Houghton (...), i, trobant-la desprotegida, prompte es van apoderar d’ella. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici, amb la seua valuosa maquinària, teixits, etc. va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos, havent costat la fàbrica sola 6.000 lliures. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el “teixit a vapor”. A causa d’aquest espantós succés, dues respectables famílies han patit un dany greu i irreparable i un gran nombre de pobres s’ha quedat sense treball. Els revoltosos semblen dirigir la seua venjança contra tota classe d’avanços en les maquinàries. ¡Què enganyats estan! Què haguera segut d’aquest país sense aquests avanços? Annual Register, 26 d’abril del 1812. Aquesta és per a informar-vos del que us passarà, cavallers, si no destrosseu les vostres trilladores i pugeu el sou dels pobres i doneu dos xílings i sis penics als casats i dos xílings als solters. Incendiarem els vostres graners amb vosaltres dins. Aquest és l’últim avís. El Capità Swing. “Senyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquilado- res. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que les destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i cremar la casa” Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).

8 1.4.- El socialisme utòpic (I).
Cronologia: Critiquen el sistema social i econòmic capitalista. Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada capitalista. Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar general, rebutjant la competència i l’explotació. Característiques: Desconfien de la política i els polítics. La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista. Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme) L. A. BLANQUI Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores LOUIS BLANC Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i po- bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als productors SAINT-SIMON Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius

9 1.4.- El socialisme utòpic (II).
Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb activitats agrícoles, industrials i administratives. CHARLES FOURIER Partidari de la igualtat d’homes i dones. Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i social completa i un govern elegit entre tots els seus membres. E. CABET Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark ROBERT OWEN Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació) “Cada grup o col·lectivitat en què es dividirà la nova societat estarà format per 1200 o 1800 individus i s’anomenarà falansteri. Els individus s’ocuparan naturalment, segons les seues inclinacions, en el cultiu de la terra, en el govern de la casa comuna, en indústries manuals, arts i ciències. La propietat immoble és comuna, però el producte i benefici del treball es dividirà al final de cada any en dotze parts iguals: cinc per als treballadors mecànics, quatre per a aquells que faciliten el capital, i tres per als individus de talent, els artistes i els doctes. Mentrestant, cada individu rep el que necessita per a la seua vida material dels magatzems del falansteri, i se li carrega en compte per a quan es faja el repartiment i balanç de finals d’any. Tota la col·lectivitat és administrada per un consell d’ancians que s’elegeix cada any, havent de reunir cadascun una majoria de set vuitenes parts de tots els vots. Aquest consell és purament administratiu i no pot fer lleis. Es conserva la institució de la família mentre els matrimonis Continuen d’acord; cessant aquest, queden ambdues parts divorciades (...)” CH. FOURIER: Tractat de la Unitat, 1823.

10 1.5.- Les primeres organitzacions sindicals.
Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posaven diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues. Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions): Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis. Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals. El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers: Great Trade Union, el primer sindicat general de classe. Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació. Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat). A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics. Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions adverses com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que foren mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24. Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu prin- cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part dels treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treball i una reducció de la jornada laboral. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24. Daumier

11 1.6.- El cartisme. Cronologia: 1836-48.
Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari. ¿Per què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern, arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor- mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions. Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hores

12 1.7.- L’impacte de la revolució del 1848.
Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a la xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos. A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pel ministre socialista Louis Blanc. La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables. 1848 suposa: La confrontació clara i definitiva entre burgesia i proletariat. El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la Iª Internacional. Debat al moviment obrer sobre si és possible ampliar drets dins d’una república burgesa o és necessària una revolució de classe (per la força). Naixement del marxisme: Marx i Engels publiquen el Manifest Comunista (1848) Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)