© 2014 - Julià Buxadera i Vilà ELS FEIXISMES BUXAWEB ELS FEIXISMES © 2014 - Julià Buxadera i Vilà.

Presentación del tema: "© 2014 - Julià Buxadera i Vilà ELS FEIXISMES BUXAWEB ELS FEIXISMES © 2014 - Julià Buxadera i Vilà."— Transcripción de la presentación:

1 © 2014 - Julià Buxadera i Vilà
ELS FEIXISMES BUXAWEB ELS FEIXISMES © Julià Buxadera i Vilà

2 Eix cronològic BUXAWEB ELS FEIXISMES

3 Els feixismes La crisi de la democràcia liberal, afegit a l'amenaça d'una revolució de caire socialista, va fer reaccionar els grups conservadors, els quals impulsaren, originàriament a Itàlia, una sèrie de moviments políticosocials que coneixem amb el nom de feixismes, i que tingueren un gran protagonisme en l'època d'entreguerres. Es tracta del model de dretes de l'Estat totalitari de masses. En l'evolució dels feixismes a Europa popdem distingir quatre etapes: 1) Origen i desenvolupament del feixisme italià en el context de la crisi socioeconòmica de postguerra. 2) Feixisme italià al poder. Lluita del nazisme alemany per assolir el poder en el context de la crisi de la República de Weimar. Primeres imitacions i expansió a d'altres països europeus. 3) Plenitud del feixisme i nazisme, dominants a Europa, victoriosos en la guerra, secundats per altres règims, sovint satel.litzats (França de Vichy, Portugal, Espanya). 4) Final dels feixismes. Caiguda de Mussolini (1943) i Hitler (1945), derrotats en la guerra. Desaparició dels feixismes europeus amb la victòria aliada; resten només els feixismes residuals (Portugal, Grècia, Espanya). L'expansionisme agressiu d'aquests règims, molt especialment del nazisme alemany, va provocar la segona guerra mundial. La derrota en la guerra dels feixismes va significar la fi d'una època en què la irracionalitat i la intolerància amenaçaven dominar Europa. Més enllà de 1945 sobrevisqueren els anomenats feixismes residuals, a Espanya, Portugal i Grècia. Actualment, els neofeixismes són projectes polítics sense base i sense massa suport social. Introducció de Buxaweb BUXAWEB ELS FEIXISMES

4 El feixisme italià Itàlia va sortir escaldada de la Primera Guerra Mundial. Malgrat haver participat al costat dels vencedors, les seves aspiracions no es van veure pas acomplides, ans al contrari va perdre territoris. Per això es parlava de victòria mutilada. La guerra, a més, va deixar un país desfet i abocat a una crisi profunda.  La monarquia de Víctor Manuel III, estructurada amb un règim democràtic liberal, no va poder evitar la situació caòtica que es va viure durant els anys de la postguerra. Durant un temps, les vagues, les ocupacions de terres i empreses, les tensions socials en definitiva, van posar en entredit els governs de la monarquia. Si a això hi afegim el sentiment general de frustració nacional, el desarrelament dels excombatents i les dificultats de la majoria de la població, entendrem el perquè de l'aparició del feixisme. L'any 1919, Benito Mussolini fundava els Fasci de Combattimento, una organització que es presentava per a fer front tant a l'ofensiva socialista, organitzadora de les vagues i ocupacions, com a la debilitat de la democràcia, incapaç de frenar aquelles accions. Temorosos de que les esquerres poguessin fer-se amb el govern, els feixistes es presentaren, doncs, com una alternativa de poder. I així ho feren saber al propi rei. I actuaren amb contundència, utilitzant sovint la violència. L'any 1922, els feixistes italians van prendre la decisió de fer-se amb el control d'un govern, llavors presidit per Facta, al que consideraven culpable dels desordres que patia el país. La dimissió de Facta va accelerar la "Marxa sobre Roma", que va ser el màxim exponent d'aquesta ambició. El rei Víctor Manuel III, impressionat per l'acció dels feixistes, va optar per donar el govern a Mussolini. Era a finals d'octubre de 1922. Poc temps després, i aprofitant l'escàndol de l'assassinat del diputat socialista Matteotti (any 1924), Mussolini va convertir Itàlia en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits polítics i els sindicats i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis de la doctrina feixista. Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va lluitar al costat de les potències de l'Eix. L'any 1943 queia a mans dels aliats. Mussolini encara va tenir temps de crear una república al nord d'Itàlia, amb seu a Salò, pero aviat fou detingut i afusellat pels partisans. L'any 1943 queia el feixisme a Itàlia. L'any 1945, moria Mussolini. El feixisme havia estat en el poder uns vint anys. Introducció de Buxaweb BUXAWEB ELS FEIXISMES

5 El nazisme alemany Alemanya va entendre que la seva derrota en la Primera Guerra Mundial, havia estat humiliant. El Tractat de Versalles havia estat especialment dur amb els alemanys. Tanmateix, el país havia quedat arrasat i la seva economia estava enfonsada. La nova República de Weimar, organitzada com un règim democràtic liberal, va haver de fer front a aquesta situació problemàtica, i amb no massa èxit. En aquest context de crisi, apareixen a Alemanya els nazis, com ho havien fet els feixistes a Itàlia. L'any 1919, Drexler va crear un partit que, un cop sota la direcció de Hitler (l'any 1921) va passar a ser el NSDAP, el partit nazi, des del que els nazis van intentar assolir el poder. L'any 1923, Hitler ho va intentar amb un cop d'estat (putsch de Munic), però va fracassar. La recuperació econòmica que va experimentar el país a partir del 1924 (amb l'inestimable ajut del nordamericà Pla Dawes), va reduir les accions dels nazis. La crisi econòmica a partir del 1929 va fer reactivar l'oposició. Els nazis van anar guanyant adeptes entre una població abocada a l'atur i a la misèria. Gent de diversa extracció social va anar combregant amb els missatges demagògics dels nazis, que prometien a tothom solucions a la crisi. La progressió electoral va fer que el president de la República Hindenburg nomenés Hitler canceller. Era el gener del Poques setmanes més tard, i aprofitant el cas de l'incendi del Reichstag, del que es va acusar falsament als comunistes, Hitler va convertir la República en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits polítics i els sindicats i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis de la doctrina nazi. A la mort de Hindenburg (any 1934) va assumir tots els poders. Ja era el "Führer". A diferència del feixisme, el nazisme va tenir un fort component racista i antisemita. Els jueus, acusats de ser els culpables de tots els mals que havia patit i patia el país, foren convertits en els principals enemics. Per això, la seva persecució i l'intent d'exterminar-los com a poble. Els camps de concentració, repartits per tot el Tercer Reich, foren testimonis muts de la barbàrie nazi, que va ser condemnada, després d'acabada la guerra, en els Judicis de Nuremberg. Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va arribar a dominar bona part d'Europa. El domini nazi s'escampava com una taca d'oli i trobava tant partidaris (els col.laboracionistes), com opositors (la Resistència). Però després de les victòries van arribar les derrotes. L'Alemanya de Hitler fou vençuda pels aliats (maig 1945). Hitler va preferir suicidar-se abans de lliurar-se. Amb la seva mort acabava el nazisme. Era la fi d'un malson. Introducció de Buxaweb BUXAWEB ELS FEIXISMES

6 Primer apartat EL CONTEXT HISTÒRIC : EL PERÍODE D’ENTREGUERRES
BUXAWEB ELS FEIXISMES

7 L’Europa d’entreguerres
BUXAWEB ELS FEIXISMES

8 La crisi econòmica El rearmament BUXAWEB ELS FEIXISMES

9 Segon apartat CARACTERÍSTIQUES DELS FEIXISMES
BUXAWEB ELS FEIXISMES

10 Els feixismes BUXAWEB ELS FEIXISMES

11 L’expansió del feixisme
BUXAWEB ELS FEIXISMES

12 L’Eix Roma-Berlín BUXAWEB ELS FEIXISMES

13 La salutació a la romana
BUXAWEB ELS FEIXISMES

14 Tercer apartat EL FEIXISME ITALIÀ
BUXAWEB ELS FEIXISMES

15 La Itàlia de la postguerra
BUXAWEB ELS FEIXISMES

16 BENITO MUSSOLINI BUXAWEB ELS FEIXISMES

17 Benito Mussolini BUXAWEB ELS FEIXISMES

18 El Partit Nacional Feixista (PNF)
BUXAWEB ELS FEIXISMES

19 La Marxa sobre Roma (1922) BUXAWEB ELS FEIXISMES

20 LA DICTADURA FEIXISTA BUXAWEB ELS FEIXISMES

21 La Itàlia feixista BUXAWEB ELS FEIXISMES

22 El Duce BUXAWEB ELS FEIXISMES

23 El feixisme italià BUXAWEB ELS FEIXISMES

24 L’EXPANSIONISME ITALIÀ
BUXAWEB ELS FEIXISMES

25 L’expansionisme italià
BUXAWEB ELS FEIXISMES

26 La invasió d’Albània BUXAWEB ELS FEIXISMES

27 Quart apartat EL NAZISME ALEMANY
BUXAWEB ELS FEIXISMES

28 LA REPÚBLICA DE WEIMAR BUXAWEB ELS FEIXISMES

29 La República de Weimar BUXAWEB ELS FEIXISMES

30 Els problemes de la postguerra Una manifestació contra el Tractat de Versalles
BUXAWEB ELS FEIXISMES

31 Els problemes de la postguerra La hiperinflació alemanya
BUXAWEB ELS FEIXISMES

32 ADOLF HITLER BUXAWEB ELS FEIXISMES

33 Adolf Hitler BUXAWEB ELS FEIXISMES

34 El partit nazi (NSDAP) BUXAWEB ELS FEIXISMES

35 El nazisme BUXAWEB ELS FEIXISMES

36 L’accés al poder de Hitler
BUXAWEB ELS FEIXISMES

37 L’ascens electoral del Partit Nazi
BUXAWEB ELS FEIXISMES

38 L’incendi del Reichstag
BUXAWEB ELS FEIXISMES

39 LA DICTADURA NAZI BUXAWEB ELS FEIXISMES

40 L’Alemanya nazi BUXAWEB ELS FEIXISMES

41 El Führer BUXAWEB ELS FEIXISMES

42 L’exaltació del líder BUXAWEB ELS FEIXISMES

43 BUXAWEB ELS FEIXISMES

44 BUXAWEB ELS FEIXISMES

45 BUXAWEB ELS FEIXISMES

46 L’EXPANSIONISME NAZI BUXAWEB ELS FEIXISMES

47 La militarització BUXAWEB ELS FEIXISMES

48 El Tercer Reich: el camí cap a la guerra
BUXAWEB ELS FEIXISMES

49 L’expansionisme nazi BUXAWEB ELS FEIXISMES

50 L’expansionisme nazi BUXAWEB ELS FEIXISMES

51 L’expansionisme nazi BUXAWEB ELS FEIXISMES

52 ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
BUXAWEB ELS FEIXISMES

53 Els camps de concentració nazis
BUXAWEB ELS FEIXISMES

54 BUXAWEB ELS FEIXISMES

55 Auschwitz BUXAWEB ELS FEIXISMES

56 Mauthausen BUXAWEB ELS FEIXISMES

57 Cinquè apartat L’ANTISEMITISME
BUXAWEB ELS FEIXISMES

58 La persecució dels jueus
BUXAWEB ELS FEIXISMES

59 La discriminació dels jueus
BUXAWEB ELS FEIXISMES

60 La detenció dels jueus BUXAWEB ELS FEIXISMES

61 Presoners dels nazis BUXAWEB ELS FEIXISMES

62 L’Holocaust BUXAWEB ELS FEIXISMES

63 REFLEXIÓ FINAL BUXAWEB ELS FEIXISMES

64 L’antifeixisme BUXAWEB ELS FEIXISMES

65 Els neofeixismes BUXAWEB ELS FEIXISMES

66 Els totalitarismes BUXAWEB ELS FEIXISMES

67 Què cal saber de la crisi del liberalisme?
Explica què és el liberalisme des del punt de vista econòmic i polític. Explica quina era la situació política a Europa en acabar la primera guerra mundial. Quina diferència hi ha entre una república i una monarquia constitucional? I entre una democràcia i una dictadura? Més enllà de l’impacte psicològic que havia deixat la IGM, quins eren els “perills” que amenaçaven el liberalisme, l’any 1918? Per què et sembla que les classes mitjanes i altes tenien por del que representava la Revolució bolxevic? Quin factor ajuda a explicar els reflexos irracionals de por i d’exclusió, i la seducció que exercia el feixisme? BUXAWEB ELS FEIXISMES

68 Què cal saber del feixisme i el nazisme?
Explica els principis del feixisme. El feixisme, quin paper atribuïa a l’Estat? Elabora un esquema o un mapa conceptual sobre les causes de l’aparició del feixisme. Elabora un fris cronològic referit a Itàlia del 1919 al 1938, estableix-ne els períodes principals i comenta els trets bàsics de cada un. Relaciona l’antisemitisme, el revengisme i el pangermanisme amb la ideologia nazi. Elabora un fris cronològic referit a Alemanya des del 1918 fins al 1939, estableix-ne els períodes principals i comenta els trets bàsics de cada un. BUXAWEB ELS FEIXISMES

69 Què cal saber de les relacions internacionals del període d’entreguerres?
Quina institució es va crear a la fi de la primera guerra mundial per tal de vetllar per la pau mundial? Elabora una cronologia de les relacions internacionals des del 1919 fins al 1939. Quines zones motiu de tensió internacional foren aprofitades per estimular el sentiment revengista, l’endemà de la primera guerra mundial? Se sap que el nazisme va treure bon profit de la situació en què havia quedat Alemanya després de la pau de Versalles. Quina era aquesta situació? Quines van ser les causes més remotes de la segona guerra mundial? I les més immediates? BUXAWEB ELS FEIXISMES