El repunt de l’economia balear. Anàlisi d’una evolució,

Presentación del tema: "El repunt de l’economia balear. Anàlisi d’una evolució,"— Transcripción de la presentación:

1 El repunt de l’economia balear. Anàlisi d’una evolució, 2008-2011
Cercle Financer, Gran Hotel, 2 de desembre 2010 Carles Manera CONSELLERIA D’ECONOMIA I HISENDA

2 Previsions… imprevistes!
“L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera vegada la previsió del PIB del 2009, els analistes pensàvem que aquest havia de créixer el 2,1%. Si no fos perquè no n’hi ha d’altres millors, ja ens haurien acomiadat a tots” (Àngel Laborda, FUNCAS) “Una visió plausible de futur és que els Estats Units experimentaran un llarg període de creixement en el decurs dels propers dos anys” (Martin Wolf, Financial Times, novembre 2007)

3 LA REALITAT: LA PITJOR CRISI ECONÒMICA DES DELS ANYS TRENTA
Una crisi anunciada per pressions polítiques i mediàtiques quan els indicadors asèptics de l’economia mostraven dades positives. A l’estiu del 2008 comença de veritat la crisi i durant el 2009 es manifesta en tota la seva amplitud. Tots els governs del món es veuen sorpresos per la magnitud de la crisi i es veuen obligats a rebaixar les seves previsions de creixement. El Govern de les Illes Balears també ho fa i ha de reconèixer que les estimacions han estat fallides. Tot i així, Balears encapçala el creixement regional d’Espanya durant el amb un +1,5%

4 Una crisi econòmica d'abast planetari
2010 2007 2008 2009 1 trim. 2 trim. (*) Illes Balears 3 1,2 -2,7 -2,4 -1,4 Espanya 3,6 0,9 -3,6 -1,3 -0,2 Alemanya 2,5 1,3 -4,9 2,0 3,7 Regne Unit 2,7 -0,1 1,6 França 2,4 0,2 -2,6 1,7 Itàlia 1,5 -5,0 0,5 1,1 Zona euro 2,8 0,6 -4,1 Estats Units 1,9 0,0 3,2 Japó -1,2 -5,2 4,7 China 11,4 9,6 9,1 11,9 11,1 Brasil 5,7 5,1 9,0 n/d India 9,4 6,4 8,6 8,0 La previsió del tercer trimestre és de 0,1.

5

6 EL GOVERN FRONT A LA CRISI
TOTS els governs del món comencen a aplicar mesures per salvar l’economia de l’esfondrament i atenuar la recessió. Salvar el sistema financer Mesures d’estímul fiscal Despreocupació pel dèficit i pels desequilibris pressupostaris Inversions públiques per esperonar el creixement El Govern, ja en el pressupost del 2008 (elaborat a finals del 2007), aposta per mesures d’estímul a l’economia i d’inversió pública. Aquestes mesures coincidiran plenament amb les recomanacions del FMI i del Banc Mundial de finals del 2008

7 ESCENARI ECONÒMICO FINANCER
Caiguda d’ingressos: M d’€ A Equilibri Pressupostari: ortodòxia monetarista Renúncia a fer Política Econòmica directa i efectiva. Major increment atur Pujada d’imposts i /o Increment despesa pública. Impuls inversió Augment del dèficit públic Increment deute públic Contenció en l’atur CRISI ECONÒMICA ALTERNATIVES Procíclica Contracíclica B Keynesianisme: aplicació de Política Econòmica

8 ESTÍMULS PÚBLICS FRONT ATONIA PRIVADA…
El Govern ha afrontat la crisi amb totes les armes de la seva capacitat. L’esforç ha estat descomunal amb resultats desiguals: 1. S’ha incrementat l’atur de forma important. Malgrat que les dades de l’EPA no són gaire fiables ( aturats al passat juliol) front a les recollides a l’INEM i SOIB ( el mateix mes), resulta innegable la gravetat de la situació. Tot i així cal remarcar que als darrers mesos s’ha aturat la destrucció de llocs de feina i es detecta un increment dels afiliats a la Seguretat Social i dels demandants de llocs de feina, la qual cosa ens mostra que l’efecte “cridada” encara és vigent. El que cal destacar, és que l’esforç inversor del Govern ha permès mantenir per ara llocs de feina. 2. L’economia de serveis és la que actualment estira el creixement, en contrast amb l’etapa anterior en que era la construcció i el sector immobiliari.

9

10 UNA AGENDA ECONÒMICA COMPLICADA EN TEMPS DIFÍCILS
A partir del 2008 i al llarg del el Govern ha desenvolupat una POLÍTICA ECONÒMICA basada en l’expansió de la inversió i l’estímul davant l’atonia del sector privat. Malgrat, cal insistir-hi, en la important davallada dels ingressos públics. Aquesta política s’ha concretat en: 1. Compartir objectius i elaborar fulles de ruta conjunta amb els agents econòmics i socials 2. Política fiscal estable 3. Esforç inversor (2.150 milions de pressupost propi als anys 2008, 2009 i 2010 amb un grau d’execució del 90%) 4. Acord amb l’Estat sobre inversions (2.800 milions fins el 2014) 5. Concentració d’esforços en millorar les polítiques socials 6. Tancament del model de finançament amb el Govern de l’Estat… i 7. Treballar decididament per bastir les bases d’un nou model de creixement. En aquest sentit cal insistir en algunes premisses essencials:

11 SOBRE LA BASE TURÍSTICA… DIVERSIFICACIÓ
El turisme de masses continua essent la columna vertebral del nostre creixement. Parlar d’un nou model no comporta menystenir les capacitats de l’actual, tot i que és evident que: No es pot seguir competint per la via dels preus Cal aportar valor afegir al producte final És obligada la complicitat entre l’àmbit públic i el privat Es comença a veure una important diversificació del sector terciari: Les activitats quaternàries i quinàries ja representen un terç del valor total del sector serveis (7.600 milions el 2009) Aquests sectors han pogut crear ocupació malgrat la crisi econòmica

12 COM SEMPRE HEM DIT: ELS SERVEIS PALESEN UNA ECONOMIA SOLVENT I CAPAÇ A LES NOSTRES ILLES
Insistim que en els actuals moments és l’economia de serveis la que estira el tren de l’economia i el creixement, a diferència de l’anterior període en que aquest paper corresponia a la construcció L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) del passat setembre ho demostra. (variacions interanuals) ÍNDEX D’OCUPACIÓ: Balears: +1,9% . Espanya: -0,6% XIFRA DE NEGOCIS: Balears: 3,9% . Espanya: -0,3% (Comerç: +2,65%. Serveis a empreses: +9,48%. Hoteleria: +5,48%)

13 Revifament dels serveis a les Illes Balears

14 Revifament dels serveis a les Illes Balears

15 La taxa d’activitat és superior a la mitjana estatal

16 La taxa d’atur, tot i creixent, s’alenteix

17 El dinamisme empresarial es manté

18 Evolució tributs parcialment cedits
10,2%

19 Evolució tributs parcialment cedits
(milers d’euros) Gener-Octubre 2010 2009 Variació absoluta Variació relativa IRPF 17.595 1,6% IVA 36,6% TOTAL CEDITS PARCIALMENT 10,2%

20 La recaptació dels tributs totalment cedits augmenta

21 DOTZE INDICADORS DE L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA PUBLICA A LES ILLES BALEARS, 2007-2010
1 2 3 4 5 6 7 (*) 8 9 10 (**) 11 12 Creix. PIB Evolució deute Atur Inflació Inversió pública Press. CAIB Creix. Press. Ingressos Dèfic./PIB Deute/PIB Anys % Milions euros Aturats Afiliats a SS 2007 1.798 10,9 50.004 2,7 598 2.894 2.800 6,9 2008 1,2 2.427 15,9 73.298 3,8 683 3.323 14,82 2.644 2,66 8,9 2009 -2,7 3.273 19,8 91.098 -0,2 784 3.558 7,07 2.378 3,26 12,4 2010 -0,5 3.900 18 72.113 1,8 690 3.384 -4,89 1.965 2,4 13,5 Esc. 2011  +0,4 440 3.200 -5,40 1,3  14 (*) Amb pressupost propi. No s'inclouen les inversions de l'Estat a Balears. (**) Els ingressos dels anys són els efectivament liquidats. Els de 2010 són els pressupostats; ara bé, fins el 31 de juliol, la quantitat real d'ingressos ha estat de milions. Dades 2010, provisionals: fins setembre, inclòs. Dades 2011: contemplades en l'escenari macroeconòmic i pressupostari.

22

23

24 L’ALTRA CARA DE LA MONEDA: DEUTE I DÈFICIT
El 2003, el deute públic a Balears era de 858 milions d’€ i el govern del PP ho va incrementar en milions d’€ fins el 2007 (tot això en un època de bonança i creixement econòmic) Nosaltres hem hagut d’incrementar aquest dèficit: hem duplicat el deute de tota la història de la CAIB, passant de milions el 2007 a el 2010

25

26

27 Inversions de l'Estat (a) Model de finançament (b)
LA CRISI SERIA MÉS SEVERA SENSE UNA MILLORA DELS COMPONENTS BÀSICS DE L'ARQUITECTURA DEL FINANÇAMENT A LES ILLES BALEARS Anys Inversions de l'Estat (a) Model de finançament (b) Fins a 2007 190 180 2008 300 2009 434 328 2010 544 414 2011 454 500 NOTA IMPORTANT: Per a 2007: mitjana de la inversió anual entre 1996 i Mitjana de la quantitat addicional del model de finançament aprovat el 2002. (a) s'incorporen totes les quantitats que apareixen en els Pressupostos Generals de l'Estat: inversions directes dels Ministeris, convenis que es recullen al capítol 7 dels PGE i la secció 32 del Ministeri d'Economia i Hisenda. (b) quantitats addicionals que representa l'aplicació dels dos models de finançament.

28 QUADRAR EL CERCLE… Si cau l’activitat econòmica, les recaptacions i els impostos? Quin és el límit del nostre endeutament? Generar deute suposa assumir el retorn d’uns interessos i unes obligacions financeres que no es poden negligir, ja que fer-ho implicaria tallar totes les línies de finançament extern. En definitiva, que ens deixin diners suposa no perdre la capacitat de retornar-los, és a dir, essencialment una questió de confiança envers els prestamistes.

29

30 Els límits a l’endeutament: les receptes de l’ECOFIN
L’excusa de l’economia de Grècia El retorn als requeriments de Maastricht (sanejament obligat pels que superin el 60% del PIB en deute i el 3% del PIB en dèficit) La crisi de maig de 2010 i la nit en què el Govern hagué de plegar-se als requeriments del l’ECOFIN (Banca alemanya i francesa especialment)

31 La situació a Balears a partir de Maig 2010
El dèficit ha de baixar obligatòriament de l’actual 2,4% sobre PIB al 1,3% el 2011, 1,2% el 2012 i 1,1% el 2013 (per al conjunt de l’Estat el dèficit públic s’ha de reduir gairebé a la meitat el 2011 –del 11% actual al 6%-) El Govern de les Illes Balears havia previst en part aquesta situació i ens havíem avançat amb un pressupost restrictiu per a 2010, la qual cosa ens va generar tot tipus de crítiques i tensions internes i externes.

32 UN AJUST PRESSUPOSTARI 2010 DIFÍCIL, PERÒ QUE S’AVANÇÀ EN EL TEMPS: 323 milions d’euros de retall el 2010 El pressupost 2010 de la CAIB ja va caure un 5% (220 milions d’euros) front a l’augment de la resta de comunitats. Aquest exercici d’anticipació ens ha permès assumir millor les brutals restriccions aplicades per Brussel·les. Així, aquest retall només fou de 103 milions d’€ addicionals que inclouen la minva del 5% al sou dels funcionaris i altres mesures promulgades pel Govern central.

33 Creixement intertrimestral positiu

34 Evolució paral·lela entre Espanya i Illes Balears
Les perspectives per l’economia balear de cara a l’any que ve són semblants a les que preveu la Comissió Europea per al conjunt de l’Estat espanyol. Les Illes Balears presenten un creixement intertrimestral positiu en els darrers períodes

35 Creixement positiu dels serveis
Des de mitjans de 2009, les caigudes se suavitzen a tots els sectors. En el tercer trimestre de 2010 els serveis mostren de nou un creixement positiu gràcies principalment a l’activitat turística. El sector dels serveis, que representen més del 80% del total del VAB balear, són la branca que ha demostrat major fortalesa davant la crisi.

36 L’arxipèlag pitiús repunta amb força

37 L’arxipèlag pitiús repunta amb força

38 La despesa turística es recupera al final de la temporada 2010

39 Pernoctacions hoteleres i nombre de turistes en augment

40 POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011 Alentiment (2007) Inici recessió (2008)
El cicle econòmic Crisi ( ) Manteniment crisi (2010) Signes de repunt (des de maig 2010) POLÍTICA ECONÒMICA Model de finançament: De 170 M€/any a 500 Inversions de l’Estat: De 160 M€/any a 400 INVERSIÓ PÚBLICA Pacte de competivivitat Palanca de creixement 17 acords 3.000M€ Traslació pressup: 500 M€ POLÍTIQUES SOCIALS Habitatge púiblic Sanitat Educació Serveis socials Beneficis fiscals a col·lectius vulnerables: 46,6 M€ NOU MODEL CREIXEMENT: Parc Bit: 52 a 137 empr I+D+i: de 0,33% s/PIB al 2007 a 0,38% s/PIB al 2009 Pla de Ciència TRANSPORT PÚBLIC: Xarxa ferroviària Millora xarxa viària Increment deute públic 65% Pressupossts CAIB: 2008: M€ 2009: M€ 2010: M€ 2011: M€ ACTIVITATS PRODUCTIVES: Línea ICO-ISBA Pla d’Indústria Promoció i política turística: 21% pressup. Manteniment de llocs de feina

41 I per evitar això... …cal seguir amb el treball rigorós que s’està fent en el marc del Pacte per la Competitivitat: un rumb ben fixat