Els models ESE i rènting: fent camí cap a una millor gestió local de l’energia

Presentación del tema: "Els models ESE i rènting: fent camí cap a una millor gestió local de l’energia"— Transcripción de la presentación:

1

2 Els models ESE i rènting: fent camí cap a una millor gestió local de l’energia
Josep Barberillo Gesa

3 ESTAT ACTUAL Tant l’Administració pública com les empreses privades han perdut en la seva gran majoria, la capacitat d’inversió i no tenen la possibilitat d’endeutar-se més. Aquest fet s’accentua si tenim en compte que l’Administració pública és deficitària i que gran part de l’enllumenat públic és obsolet: Augment constant de les despeses de manteniment correctiu Augment del cost kWh (increment tarifa elèctrica)  Augment del cost econòmic L’entrada en vigor del Reglament d’Eficiència Energètica (RD 1890/2008 de 14 de novembre), de la Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu relativa a l’eficiència energètica, ha fet necessari buscar solucions de finançament per obres i millores necessàries relacionades amb l’eficiència energètica, la reducció de la contaminació lumínica i una millor gestió local de l’energia.

4 ESTAT FUTUR Els contractes ESE i rènting són (a manca de recursos propis) una font de finançament externa, tant per l’administració pública com per l’empresa privada per poder afrontar actuacions en matèria d’eficiència energètica. Aquestes solucions permeten l’aplicació del Reglament d’Eficiència Energètica així com la incorporació de noves tecnologies. Estalvi econòmic immediat a curt termini (des d’un 10% a l’inici del contracte) i elevat a mig termini. Les operacions són viables autònomament, sense necessitat de rebre cap tipus de subvenció. A més, aquests estalvis es veuen incrementats si tenim en compte l’increment constant actual del preu de l’energia. Tant en el cas del rènting com de la ESE, la modernització de la instal·lació i el compliment del Reglament d’Eficiència Energètica suposa una reducció del consum energètic que permet finançar la inversió. Reducció de les emissions de CO2 en més d’un 60%, des del primer moment.

5 MODEL DE CONTRACTACIÓ RÈNTING
No computa com endeutament ni inversió per l’Ajuntament (100% despesa corrent). Les quotes del rènting es paguen exclusivament gràcies a l’estalvi generat. Aquestes quotes inclouen l’assegurança i la garantia de tots els elements de la instal·lació que ho requereixin. Existeix, en cas que sigui necessari, la possibilitat d’incloure altres serveis a banda del subministrament del material i el manteniment durant el termini de garantia, com pot ser, la remodelació de part de les instal·lacions elèctriques. Es tracta d’una solució flexible ja que permet que l’Ajuntament segueixi sent el gestor de la instal·lació en tot moment i és també una solució dinàmica, ja que facilita les ampliacions així com les renovacions. L’Ajuntament és el màxim beneficiari de l’estalvi del cost energètic. Un cop finalitzat el rènting, l’Ajuntament passa a ser propietari dels nous equips amb un valor residual simbòlic previ acord i sense cost addicional.

6 MODEL DE CONTRACTACIÓ RÈNTING
Rènting d’equips lumínics de tecnologia LED per la renovació de l’Enllumenat Públic de Cànoves i Samalús

7 MODEL DE CONTRACTACIÓ ESE
Una empresa de serveis energètics és una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions o locals d’un usuari i, en fer-ho, afronta un cert grau de risc econòmic. El pagament dels serveis es basarà (en part o totalment) en la millora de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta dels requisits de rendiments convinguts. Les empreses de serveis energètics solen afrontar les inversions de millora si aquestes van acompanyades del manteniment de les instal·lacions, fent-se així responsables també dels compromisos d’estalvi. És recomanable que aquest tipus de contracte incentivi la millora del rendiment energètic de les instal·lacions més enllà dels objectius marcats. És per això que els beneficis extres obtinguts es reparteixen entre l’Ajuntament i l’empresa ESE per tal d’incentivar el canvi i la millora continuada de la instal·lació (modalitat estalvis garantits i compartits). Existeixen dos tipus de possibilitats pel que fa referència al pagament de l’energia: l’Ajuntament segueix fent el pagament directe de l’energia elèctrica a la companyia o bé es realitza aquest pagament a través de l’empresa ESE.

8 MODEL DE CONTRACTACIÓ ESE
Contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions de l’enllumenat públic exterior i semafòriques de Martorelles

9 ESTUDIS DE VIABILITAT TÈCNICA I ECONÒMICA
Per tal d’assegurar la viabilitat tècnica i econòmica de l’operació és important disposar d’una assessoria tècnica independent que aporti el suport i l’atenció especialitzada necessària per establir les bases a mesura que es desenvoluparà tot el projecte. Aquesta experiència en estalvi i eficiència energètica fa que s'avaluïn correctament tant les mesures adequades d’estalvi energètic com l’estalvi d’energia realment aconseguit al final de cada any. Aquest assessorament tècnic independent inclou: Auditoria de la instal·lació: realització del inventari o validació d’inventari existent i detecció d’oportunitats de millora. Projecte executiu d’adequació: determinació de la reducció de costos a assolir i de les característiques futures de la instal·lació, així com de l’explotació, operació i manteniment de la mateixa. Definició de les prestacions que inclourà el contracte. En la modalitat ESE trobem les prestacions P1 a P6 que inclouen: la gestió energètica, el manteniment, la garantia total, la millora i gestió de les instal·lacions, inversions en estalvi energètic i treballs complementaris (P1 a P6). Simulació dels diferents escenaris financers possibles. Determinació dels paràmetres: VAN, TIR i PAYBACK, tenint en compte que en el cas que hi hagi subvencions aquestes revertiran directament a l’Ajuntament.

10 ESCENARI ECONÒMIC: ACTUAL – DURANT – DESPRÉS
ESE / Rènting A ESTALVI FINAL TOTAL ESTALVI INICIAL ≥10% AMORTIZACIÓ INVERSIÓ COST CONSUM ENERGÈTIC FINAL COST CONSUM ENERGÈTIC ACTUAL COST CONSUM ENERGÈTIC FUTUR COST MANTENIMENT STÀNDARD COST MANTENIMENT ACTUAL COST MANTENIMENT PRESTACIONS FUTURES PREVISIÓ PRÒXIMS 5 ANYS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA INVERSIÓ EN MILLORES A Estalvi econòmic addicional del cost de l’energia no consumida equivalent del 50% al 100% de l’import de la inversió realitzada en millora de l’eficiència energètica. Suport tècnic als municipis per la millora de l’enllumenat públic. Estudis de viabilitat tècnica i econòmica.

11 CONCLUSIONS Les dues solucions presentades permeten, entre d’altres:
Disminuir els costos de l’Ajuntament sense cap sobre cost del què es paga actualment i sense necessitat d’inversió prèvia. Assolir estalvis econòmics importants des del primer moment i que van augmentant cada cop més, degut als continus increments de les tarifes elèctriques. Adequar la instal·lació al compliment de la Normativa. En el cas de no realitzar cap acció correctora, l’Ajuntament continua amb la mateixa despesa elevada, amb una instal·lació obsoleta i sense optar a cap tipus estalvi a mig termini.

12 Gràcies per la vostra atenció
C/ 11 de setembre 43 B 1; Les Franqueses del Vallès (Barcelona) /