Història del món grec. Les colonitzacions

Presentación del tema: "Història del món grec. Les colonitzacions"— Transcripción de la presentación:

1 Història del món grec. Les colonitzacions
ὦ ξεῖνοι, τίνες ἐστέ; πόθεν πλεῖθ’ ὑγρὰ κέλευθα; ᾿Οδύσσεια γ 71

2 Després de l’enfonsament de la civilització micènica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la Grècia continental i a la península del Peloponès. Grècia continental Peloponès

3 Algunes πόλεις a la Grècia continental i al Peloponès.
Θῆβαι. Χαλκίς Κόρινθος. . Mέγαρα Ἄργος. Ἀθῆναι jonis Σπάρτη. doris eolis

4 Característiques de les πόλεις
Eren ciutats-estat independents políticament, tot i que compartien la mateixa llengua (amb moltes variants dialectals però) i la mateixa cultura (religió, costums, maneres de fer i de pensar...). Totes estaven a la vora del mar: cap d’elles es trobava a més de 60 km. de la costa. Com a conseqüència d’això, el mar era la forma més habitual de comunicació i intercanvi. Van haver uns quants centenars a Grècia i a les colònies. La πόλις estava formada per una sola ciutat: el casc urbà (ἄστυ), amb la seva ciutadella (ἀκρόπολις) i la plaça del mercat (ἀγορά), i el seus camps al voltant (χῶρα). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, però el govern del estat estava concentrat a la ciutat. El govern el composava l’asamblea (ἐκκλησία), el consell (βουλή) i els magistrats (ἄρχοντες).

5 Els enfrontaments polítics es concentraven, sobretot, en el tipus de constitució que la ciutat tenia (per exemple, entre els defensors de l’oligarquia i els defensors de la democràcia) i en les condicions socials i econòmiques; la guerra civil (στάσις) era freqüent. La força vital de les πόλεις va declinar molt quan van perdre la seva independència amb la conquesta d’Alexandre el Gran i l’aparició dels regnes hel.lenístics al final del segle IV aC. Activitats: agricultura, indústria (cuïr, ceràmica, teixits...), pesca, comerç (marítim, sobretot).

6 Paral·lelament al desenvolupament de la seva civilització, moltes d’aquestes πόλεις fundaren nombroses colònies (ἀποικίαι) per tota la Mediterrània i, més enllà, fins el mar Negre. M a r n e g r e Grècia continental Península del Peloponès M a r m e d i t e r r à n i a

7 Μητροπόλεις καὶ ἀποικίαι
La ciutat fundadora era la metròpoli (μητρόπολις), anomenada així perquè era la ‘ciutat mare’, l’origen de la nova ciutat, la colònia (ἀποικία, ἀπό + οἰκία). Les colònies eren política i administrativament independents de la metròpoli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el propòsit pel qual havien estat fundades) i també culturals (llengua, religió...). Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres colònies.

8 Com les metròpolis, les colònies es fundaven a la vora del mar, però a diferència d’elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d’un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econòmica de la πόλις, i van permetre la difusió de la seva cultura (l’alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre sí com la península del Quersonès (Crimea) al mar Negre, la península Ibèrica, Itàlia i Egipte. Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l’olivera.

9 Causes de les colonitzacions
Increment de la població. Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren. Importació d'aliments (gra). Importació de matèries primeres: plata, ferro, plom... En algunes πόλεις, la forma de govern aristocràtic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida. Exportació de productes manufacturats.

10 Tipus d’ἀποικία (segons la relació amb els indígenes)
ἀποικία comercial: els grecs necessitaven la col.laboració dels habitants autòctons, que posseïen amplis coneixements del territori i sabien com obtenir les matèries primeres, per fer-hi bons negocis. ἀποικία agrícola: els colonitzadors provenien de zones de Grècia on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per això la relació entre els colons i els indígenes es convertia en una lluita per aconseguir terres fèrtils.

11 Fases de les colonitzacions
aC. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. aC. Colonització de la Magna Grècia. aC. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental. Mar Negre Mediterrània occidental Magna Grècia Àsia Menor Mar Egeu Egipte

12 Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. (1100-950 aC.)

13 Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu (1100-950 aC.)
.Troia (Ílion) Lemnos. Àsia Menor . Lesbos .Focea Quios. Mar Egeu Samos . .Milet .Delos .Naxos .Rodes

14 2. Colonització de la Magna Grècia. (750-700 aC.)

15 2. Colonització de la Magna Grècia (Sicília i sud d’Itàlia).750-700 aC.
Cumes. .Neàpolis .Tarent Síbaris. Crotona. Agrigent. .Siracusa

16 3. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental
3. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental. ( aC.) Òlbia. .Quersonès .Massàlia Rhode. .Empòrion Sinope. Mar Negre Bizanci. . Trapezunt Mediterrània occidental Cirene. Nàucratis. Egipte

17

18 Empòrion

19 Empòrion

20 Hdukoitos                                                                            

21 Des del Fasis fins a les columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. Plató, Fedó, 109 b riu Fasis Mar Negre M a r M e d i t e r r à n i a Columnes d’Hèracles