Les propietats textuals

Presentación del tema: "Les propietats textuals"— Transcripción de la presentación:

1 Les propietats textuals
Adequació, coherència, cohesió i correcció

2 Adaptació del text a la situació comunicativa (context).
L’adequació Adaptació del text a la situació comunicativa (context).

3 L’adequació L’adaptació al context es defineix en funció dels següents factors: Tema Canal: -oral -escrit Intenció comunicativa Grau de formalitat (relació entre emissor i destinatari) En funció d’aquests elements escollirem un determinat registre i un determinat gènere textual o tipus de document.

4 Registres Registres formals: -estàndard -cientificotècnic -literari
Registres informals: -col·loquial -vulgar

5 Tipologies textuals Text descriptiu: descripció d’un paisatge, retrat... Text argumentatiu: carta al director, editorial d’un diari, article d’opinió, assaig, ressenya crítica... Text explicatiu o expositiu: llibre de text, examen, diccionari, enciclopèdia, exposició oral… Text narratiu: notícia, novel·la, conte, còmic, cinema... Text predictiu: previsió meteorològica, horòscop Text conversacional: diàleg, entrevista, conversa telefònica, xat, carta, diàleg teatral...

6 La coherència El text és una unitat de sentit. Cal seleccionar la informació i organitzar-la.

7 Selecció de la informació
A l’hora de seleccionar la informació hem tenir en compte la seva rellevància i, per tant, si: Respon a l'objectiu. Conté la informació necessària. No inclou idees contradictòries.

8 Organització de la informació
A l’hora d’organitzar la informació hem de tenir en compte: La progressió lògica de les idees (progressió temàtica), que pot ser: - constant (La Maria és intel·ligent. És molt ràpida pensant. Sempre diu coses sensates.) - lineal (Aquest matí he anat a la perruqueria. Allà he trobat a la Maria. M’ha dit que ha trencat amb el seu xicot.), - derivat (L’obra d’Àngel Guimerà es divideix en tres etapes: l’etapa de les tragèdies romàntiques...; l’etapa dels drames realistes... ; l’etapa modernista... )

9 Organització de la informació
Per organitzar correctament la informació hem de tenir en compte que cada paràgraf és una unitat de sentit en el text, és a dir, ha de tractar una sola idea o informació del tema general del text. Hi ha diferents tipus de paràgrafs segons la funció que facin en el text: - Introductoris - Expositius - Conclusius

10 Regles de la coherència
4 regles bàsiques: Regla de repetició: el tema ha d’anar apareixent al llarg del text. Regla de progressió: el text ha d’anar aportant nova informació. Regla de no contradicció: el que es diu no pot contradir el que ja s’ha dit. Regla de relació: la informació que apareix ha de tenir una relació amb el món real o amb l’imaginari representat.

11 Errades de coherència No podem dir que estava plovent i que al carrer, sense paraigua, el protagonista tenia la roba ben eixuta (regla de relació). No pot aparèixer un personatge que tingui únicament dos fills i, més endavant, parli de les seves dues filles (regla de contradicció). No podem començar parlant d’un tema i a mig discurs, deixar de parlar-ne sense haver-ho justificat prèviament (regla de repetició). No ens podem encallar en una idea i no aportar nova informació (regla de progressió).

12 La cohesió Unitat formal del text constituïda pels recursos lèxics i gramaticals que ofereix la llengua.

13 Estil segmentat/ estil cohesionat
Períodes breus (molts punts en l’escrit) Sintaxi senzilla, oracions simples. Poca informació. Molts pronoms. Estil cohesionat: Períodes llargs. Sintaxi molt articulada. Molta informació. Moltes oracions compostes, predomini de les subordinades.

14 Mecanismes de cohesió textual
Connexió: connectors textuals Referència: 2.1. Gramatical: dixi, anàfora, catàfora, el·lipsi 2.2. Lèxica: repetició, substitució Concordança Puntuació

15 1. Connexió- connectors textuals
1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs. a. Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat... b. Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores... c. Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn... d. Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsit e. Especificació (en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet... f. Generalització: en general, generalment... g. Intensificació: i encara més, més encara, a més –a més-...

16 Connectors textuals 2. Connectors disjuntius: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte totalment o parcialment. a. Reformulació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu... b. Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall d’exemple, així... c. Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total...

17 Connectors textuals 3. Connectors contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen. a. Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari... b. Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, sigui com sigui, però, per això, al capdavall, comptat i debatut, total... c. Restrictius: si més no, almenys, més aviat. d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari... e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...

18 Connectors textuals 4. Connectors consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior. a. Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així, per consegüent,consegüentment, ...) b. Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...)

19 2. Referència Els mecanismes de referència serveixen per concretar la situació comunicativa en què es produeix el discurs (referència situacional) i per assenyalar algun element esmentat en el text (referència textual).

20 2.1. Mecanismes de referència gramatical
La referència s’estableix mitjançant paraules que no tenen un significat lèxic ple: pronoms, adverbis, determinants.

21 Mecanismes de referència gramatical
Tipus: Referència situacional o exofòrica: dixi. Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora. El·lipsi.

22 Referència situacional o exofòrica: dixi.
Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo). – espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca". – personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta". – temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

23 Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora.
anàfora: Signe gramatical que s’interpreta en funció d’un element lèxic aparegut anteriorment "Va lliurar els textos de la conferència per fer-ne un llibre". catàfora: Signe gramatical que s’interpreta en funció d’un element lèxic que apareixerà a posteriori. "Vindran tots: els meus pares, els meus germans i els meus cunyats".

24 Mecanismes de referència gramatical
El·lipsi: Omissió d’una o diverses paraules en una construcció gramatical completa sense que se’n perdi el significat. “En Pep va arribar a casa seva. Va obrir la porta i va entrar.”

25 2.2. Mecanismes de referència lèxica
La referència s’estableix mitjançant paraules amb significat lèxic ple.

26 Repetició lèxica Repetició d’una paraula o frase per a referirse a un mateix concepte al llarg del discurs. "Som aquí, hem estat aquí i serem aquí".

27 Substitució lèxica Substitució de paraules o frases per altres equivalents. SINONíMIA HIPONÍMIA I HIPERONÍMIA (camps semàntics) DERIVACIÓ (famílies lèxiques) METÀFORA METONÍMIA PARAULES COMODÍ PARÀFRASI

28 3. Concordança Concordança nominal (gènere i nombre) DETERMINANT – NOM- ADJECTIU Concordança verbal (nombre i persona) VERB - SUBJECTE (substantiu, pronom o expressió substantivada)

29 4. Puntuació La puntuació és un altre dels mecanismes de cohesió textual. El nen va perdre la joguina; el seu pare, els diners. (element anafòric) S’ha trencat la cama: no podrà jugar al futbol. )connector discursiu)

30 Aplicació de les regles gramaticals
La correcció Aplicació de les regles gramaticals

31 La correcció Ortografia Morfologia Sintaxi Lèxic