LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ I EL CATALANISME

Presentación del tema: "LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ I EL CATALANISME"— Transcripción de la presentación:

1 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ I EL CATALANISME

2 1. - El reformisme dinàstic. Pàg. 216 (1. 1) 2
1.- El reformisme dinàstic. Pàg. 216 (1.1) 2.- Les forces d’oposició: el republicanisme Pàg. 218 (2.1) 3.- Catalanisme i republicanisme ( ) Pàg (3.1/3.2/3.3/3.4) 4.- La Mancomunitat de Catalunya ( ) Pàg (4.1/4.2/4.3)

3 1.- Context històric: La crisi del sistema de la Restauració (p.216)
1.1.- El fracàs del primer GOVERN REGENERACIONISTA. Nou govern conservador: Francisco Silvela (1899) Política reformista entren al govern nous personatges (Polavieja, Manuel Duran i Bas) PROJECTE DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA Nova política pressupostària (augment tributs productes primera necessitat i impostos nous, per fer front deutes guerra de Cuba)   FORTA PROTESTA A CATALUNYA (setembre 1899). TANCAMENT DE CAIXES Els comerciants, sobretot de Barcelona, es van negar a pagar la contribució trimestral. El govern tramita l’embargament de morosos. L’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, es nega a executar els embargaments i dimiteix. Vaga general de comerciants (s’estén a Sabadell, Mataró, Vilafranca...) El govern empresona els morosos, suspen les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i declara l’estat de guerra. Dimissió de Duran i Bas i Polavieja del govern. CONSEQÜÈNCIES: trencament de les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics, el catalanisme comença a consolidar-se com a alternativa, final esperit regeneracionista, 1901 es reprèn el torn dinàstic.

4 2.- Les forces d’oposició: Republicanisme i Lerrouxisme (p.218)
força principal d’oposició Juntament amb els catalanistes serà la minoria parlamentària més nombrosa al començament del s. XX Fragmentació en diferents grups / debilitat. Per unir esforços es crea la UNIÓN REPUBLICANA (Niclolás Salmerón) REPUBLICANISME A CATALUNYA (El lerrouxisme): líder d’Unión Republicana a Barcelona: ALEJANDRO LERROUX tindrà molta força entre les classes populars èxits electorals (1903, 1905) anticatalanista, anticlerical discurs demagògic Suposadament revolucionari per atraure’s el suport popular. quan la Unión Republicana s’aproparà al catalanisme i entrarà a la Solidaritat Catalana, Lerroux se’n separa i funda el PARTIT RADICAL. després de la Setmana Tràgica perd el suport popular, modera el seu discurs i es trasllada a Madrid.

5 3.- Catalanisme i Republicanisme I (1901-1909) (p.220)
La consolidació de la Lliga Regionalista (3.1) Primeres dècades s.XX: partit hegemònic a Catalunya Ideari: definit per Prat de la Riba a La Nacionalitat Catalana (1906) reclama el dret de Catalunya a l’autonomia política. disposat a intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar l’estat. Líders principals: Prat de la Riba (principal responsable política catalana – “Catalunya endins”) Francesc Cambó (portaveu dels interessos catalans a Madrid (“Catalunya enfora”) Primera etapa: Difícil, ha de fer cara : a l’expansió del republicanisme lerrouxista. discrepàncies internes. Èxit eleccions 1901, en canvi al 1903, 1905 (resultats adversos, triomf republicà)

6 Discrepàncies internes:
3.- Catalanisme i Republicanisme ( ) (p.220) La consolidació de la Lliga Regionalista (3.1) Discrepàncies internes: Les desfetes electorals mostren les desavinences entre A) un grup d’intel·lectuals i professionals més progressistes: intransigents en el tema de la negociació de les reivindicacions catalanistes amb el govern de Madrid. B) La majoria de dirigents del partit: partidaris d’una política possibilista que arribés a acords. ESCLAT DE LA CRISI Vinguda d’Alfons XIII a Barcelona (1904). Un grup de regidors de la Lliga, encapçalats per Cambó, no obeeixen els acords del partit de boicotejar la visita del rei. - La direcció del partit els dona suport. - El sector crític abandona la formació i en funda una nova de caire republicà

7 3.- Catalanisme i Republicanisme (1901-1909) (p.220)
La consolidació de la Lliga Regionalista (3.1) Com serà rebuda la presència de diputats catalanistes al congrés de Diputats? Amb hostilitat: La premsa de Madrid llença campanyes acusant-los de “reaccionaris” i de separatistes. Els governs els miren amb malfiança. Clima de tensió “per saber-ne més” pàg. 220 ELS INCIDENTS DEL CU-CUT!

8 A) EL MOVIMENT SOLIDARI
3.- Catalanisme i Republicanisme ( ) (p.221) La coalició SOLIDARITAT CATALANA (221) A) EL MOVIMENT SOLIDARI Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccionsmoviment patriòtic de reafirmament de la personalitat catalana i de compromís en la lluita pels drets de Catalunya SOLIDARITAT CATALANA: coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes (des dels carlins fins als republicans federals, passant per la Lliga). Queden fora els dinàstics i els lerrouxistes. (1906) Eleccions 1907: els partits de Solidaritat presenten una candidatura conjunta i un programa comú (Programa del Tívoli): Derogació de la Llei de Jurisdiccions Necessitat de dotar Catalunya d’òrgans d’autogovern. - Gran triomf electoral (diputacions) i generals (41 dels 44 escons)

9 b) LA CRISI DE LA SOLIDARITAT
3.- Catalanisme i Republicanisme ( ) (p.221) La coalició SOLIDARITAT CATALANA (221) b) LA CRISI DE LA SOLIDARITAT La presència de diputats solidaris al Congrés obliga Maura (president del govern conservador) a negociar les lleis amb la minoria catalana. OBJECTIU: Tant per integrar-los com per dividir-los Comencen les discrepàncies (diferències)  A) Projecte de reforma de l’administració local Els membres de la Lliga volen negociar primer pas cap a la descentralització. Grups més esquerrans: rebuig, consideren el projecte poc democràtic. b) Projecte de l’Ajuntament de Barcelona: introducció de la cooficialitat del català a les escoles municipals, la coeducació i la neutralitat religiosa. La Lliga: oposició: està en contra de la coeducació i la neutralitat religiosa (defensa els interessos de l’Església) c) Els fets de la SETMANA TRÀGICA (1909)

10 3.- Catalanisme i Republicanisme (1901-1909) (p.221)
3.3 EL CATALANISME D’ESQUERRES (221) FUNDACIÓ CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906) alguns escindits de la Lliga el altres provinents del federalisme es defineix com a nacionalista, democràtic i republicà Poc èxit electoral Influència a través del diari El Poble Català i fundació d’ateneus. Promou la creació del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), vinculat a l’obrerisme. UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (1910) republicans d’esquerra que s’havien apropat després de la crisi de la Solidaritat Catalana bons resultats electorals PACTE DE SANT GERVASI: unió amb el Partit Radical de Lerroux. Els electors els castigaran. Desfeta electoral Desaparició 1916

11 3.- Catalanisme i Republicanisme (1901-1909) (p.222)
3.4.- L’IMPACTE DE LA SETMANA TRÀGICA A BARCELONA (222) ANTECEDENTS: CAUSA IMMEDIATA: EL CONFLICTE DEL MARROC Trist record de la Guerra de Cuba entre les classes populars. 1909: nova lleva Esclata una violenta protesta popular a diferents indrets de Catalunya (sobretot a Barcelona) La lleva era per anar a la GUERRA DEL MARROC MOBILITZACIÓ POPULAR CONSEQÜÈNCIES: Repressió duríssima (Govern de Maura/conservador) 216 Consells de Guerra (1700 persones afectades / 17 penes de mort) Assassinat de FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (pedagog anarquista i fundador de l’ESCOLA MODERNA), no havia intervingut en la revolta, però serà víctima de les ganes d’aplicar un càstig exemplar. Onada de protestes

12 3.- Catalanisme i Republicanisme (1901-1909) (p.222)
3.4.- L’IMPACTE DE LA SETMANA TRÀGICA A BARCELONA (222) La burgesia catalana es posa al costat del govern en la repressió Prat de la Riba impedeix que Joan Maragall publicació de “La Ciutat del Perdó” La Solidaritat Catalana es desintegra La lliga pateix un important retrocés electoral a les eleccions del 1910, acusada d’haver donat suport a la repressió. Els lerrouxistes, desacreditats, van perdent influència entre els treballadors. La classe obrera, desenganyada, es decanta cap a l’anarquisme. s’acusa la Lliga de claudicar davant Madrid els líders d’esquerra proposen catalanitzar el republicanisme (un cop fora Lerroux) per posar fi a l’hegemonia de la Lliga. a partir d’ara trobarem un enfortiment del CATALANISME D’ESQUERRES

13 4.- La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)) (p.223-224)
Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid Concedeix una certa autonomia administrativa (1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba Unió de les quatre diputacions provincials Priomera experiència d’autogovern administratiu Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923) - Anul·la la Mancomunitat - Persecució del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol

14 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Enric Prat de la Riba Aprovada l’any 1912 per Canalejas Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya Enric Prat de la Riba en fou el primer president ( ) El seguí Josep Puig i Cadafalch ( ) Abolida el 1925 per Primo de Rivera La Mancomunitat Institucions L’obra Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..) -Presidència - Govern -Assemblea General Assistència social (Casa de la maternitat...) Obra cultural Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Reforma Educativa Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernització i dignificació de l’escola

15 “El nacionalisme català”
RESUM DE L'ETAPA 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors ( ) La Lliga Regionalista (1901) Burgesia industrial Victòria electoral de la Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba, “El nacionalisme català” Assalt militar a Cu-Cut! I La Veu de Catalunya Llei de Jurisdiccions Mancomunitat de Catalunya ( ) Solidaritat Catalana (èxit electoral,) L’any 1918, campanya per l’autonomia de Francesc cambó El catalanisme d’Esquerres Escissió de la LLiga Partit Republicà Català (1917) Acció catalana (1922) Francesc Macià Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Jaume Bofill, Manuel Carrasco i Formiguera 1922 Creació d’Estat Català ERC ( ) Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-)

16 “La nacionalitat catalana”
Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906)

17 Francesc Cambó (I) Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà, 2 de setembre de Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols. El 1901, va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, però va ser derrotat el 1910. Cambó va propugnar un Estatut d'autonomia l'any 1919 per resoldre el denominat problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat ( ) com a solució de compromís. Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambdós casos amb Antoni Maura com a president del govern. No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles del 1931, les primeres convocades dins el nou règim de la Segona República Espanyola Va entrar altre cop al parlament el 1933, però no el En esclatar la Guerra civil espanyola, es trobava a l'estranger. Malgrat no estar inicialment a favor dels militars revoltats, va acabar ajudant el cop d'estat dirigit pel general Franco amb importants recursos econòmics, pel temor que s'establís una República d'esquerres si guanyaven la guerra els republicans lleials. Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l'Argentina, on va morir el 1947.

18 Francesc Cambó (II) Cambó també va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya ( ) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. A la seva mort gran part de la seva col·lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya; la finalitat amb la qual va crear la col·lecció fou ajudar a completar les col·leccions públiques catalanes; una cinquentena d'obres amb una important presència d'autors italians —Botticelli, Lippi, Correggio, del Piombo, Tiepolo—, la majoria procedents de la col·lecció de Joseph Spiridion, subhastada a Berlín el 1929, algunes de les peces de la col·lecció estan al Museu del Prado de Madrid.

19 Els fets del cu-cut! (1905)

20 La llei de jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions aprovada pel Congrés el 23 de Març de 1906, fou sancionada pel Rei Alfons XIII ( ). La injerència de la societat civil en els afers militars, accentuada a partir de la crisi colonial de 1898, va culminar en l´assalt del "Cu-cut" i la "Veu de Catalunya" a Barcelona . La llei posava sota jurisdicció militar els delictes contra els símbols de l´Estat Espanyol i incloïa les injúries de paraula o per escrit. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya. La llei de Jurisdiccions va durar fins el 17 d' abril de 1931 quan el govern va derogar aquesta llei per un Decret, posteriorment les Corts van convertir-ho en llei.( Ballbé,347).

21 TEXT 1: La llei de jurisdiccions
Artículo 1.º El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte. Art. 2.º Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional. En la misma pena incurrirán los que cometan iguales delitos contra las regiones, provincias, ciudades y pueblos de España y sus banderas o escudos. Art. 3.º Los que de palabra o por escrito, por medio de la imprenta, grabado u otro medio mecánico de publicación, en estampas, alegorías, caricaturas, emblemas o alusiones injurien u ofendan clara o encubiertamente al Ejército o a la Armada o a instituciones, armas, clases o cuerpos determinados del mismo, serán castigados con la pena de prisión correccional. Y con la de arresto mayor en sus grados medio y máximo a prisión correccional en su grado mínimo, los que de palabra, por escrito, por la imprenta, el grabado u otro medio de publicación instigaren directamente a la insubordinación en institutos armados o a apartarse del cumplimiento de sus deberes militares a personas que sirvan o están llamadas a servir en las fuerzas nacionales de tierra o de mar. Art. 4.º La apología de los delitos comprendidos en esta ley, y la de los delincuentes, se castigarán con la pena de arresto mayor.

22 L’ANTICLERICALISME L'anticlericalisme, alimentat des del darrer terç del segle XIX pel federalisme i l'anarquisme, era una de les banderes que enarboraven les classes populars a l'etapa. El discurs demagògic del republicanisme lerrouxista havia contribuït a l'arrelament de l'anticlericalisme popular. Aquest anticlericalisme es fundava en els privilegis que el règim de la Restauració mantenia a l'Església, especialment en el camp de l'ensenyament, com també en la vinculació de l'alta burgesia amb els cercles socials i benèfics eclesials, a través de patronats i parròquies. Anticlericalisme. Entès com la consciència del poble de que existia una Església organitzada, o simplement un catolicisme, al servei dels rics i els poderosos, explotadora dels pobres i corruptora de les consciències. Això era conseqüència, a més d’altres motius que venien arrossegant-se des del segle XIX, de la propaganda contra l’Església realitzada per Lerroux.