PROGRAMARI - SOFTWARE Sistemes operatius (windows, MS-DOS, Linux)

Presentación del tema: "PROGRAMARI - SOFTWARE Sistemes operatius (windows, MS-DOS, Linux)"— Transcripción de la presentación:

1 PROGRAMARI - SOFTWARE Sistemes operatius (windows, MS-DOS, Linux)
Programes d’Aplicació: Programes generals (processadors de textos, fulls de càlcul, paint) Jocs Programes específics (Photoshop, Autocad, ...) Programes de comunicacions i xarxes (Internet explorer, netscape...) Programes de control industrial Programes de control de maquinari Llenguatges de programació (c, visual basic…) Arxius de dades etc….

2 Sistemes operatius Cada ordinador necessita un sistema operatiu per poder funcionar, És l’administrador de l’ordinador (administra els arxius, les carpetes, la memòria, els programes,…) i el que interactua entre l’usuari i el PC, traduïnt les ordres de l’usuari al llenguatge que enten la màquina, i viceversa. Sistemes operatius més coneguts: MS-DOS, Windows, UNIX, GNU/Linux L’avantatge del Windows és que té un format gràfic que és molt més flexible i intuitiu que els sistemes operatius basats en el teclat: Arxius i aplicacions representats per icones (petits símbols o dibuixets diferents per cada programa), funcionament en finestres, organització en carpetes, treball múltiple (l’usuari pot treballar amb diversos programes a la vegada), disseny gràfic agradable i variable (pot ser modificat per l’usuari a partir dels fulls de propietats), i té un sistema d’ajuda relativa a cada context. El GNU/linux també ha adquirit un format gràfic molt semblant al de Windows.

3 MS-DOS

4 UNIX

5 GNU/linux

6 Windows Icona “el meu ordinador Icona d’un programa Icona d’accés
Escriptori de Windows Icona d’accés directe a un programa Carpeta Paperera Botó d’inici Barra d’eines de Windows

7 Repàs de Windows 98 i Windows XP

8 Icona “El meu ordinador”
Si s’obre aquesta carpeta amb un doble click, s’obrirà una finestra des de la qual podem accedir a tots els recursos del PC, com les unitats de disc (disqueteres, el disc dur, el CD-Room), a la impressora, a les unitats de disc extraibles (llapis USB i targes de memòria)... . Dins la carpeta Tauler de Control hi trobem tot un conjunt d’altres carpetes amb les opcions de configuració dels diferents elements del nostre ordinador.

9 Tauler de control

10 Explorador de windows

11 Per visualitzar l’extensió dels fitxers
Visualitza | Opcions de la carpeta

12 Comprimir fitxers

13 Paperera de Reciclatge:
Quan seleccionem un arxiu o carpeta i pulsem la tecla Supr, l’arxiu no s’elimina definitivament sinó que queda emmagatzemat a una carpeta especial (la paperera de reciclatge). També podem arrossegar les icones de les carpetes que volem eliminar i portar-les fins a sobre de la icona de la paperera, o bé seleccionar la opció Eliminar del menú-ràpid que apareix al fer click amb el botó dret del ratolí sobre la icona de la carpeta que volem eliminar. Si obrim la finestra de la paperera (doble click sobre la icona) podem accedir a les funcions de buidat, eliminant així tots els arxius que conté definitivament, o podem restaurar-en algun que volguem recuperar. Aquestes opcions, entre altres, es troben al menú de la finestra “Papelera de Reciclaje”. Canviar el nom de la carpeta: Podem canviar el nom de la carpeta des del menú ràpid que apareix al apretar el botó dret del ratolí quan tenim seleccionada la icona de la carpeta, o bé fent click amb el botó esquerre del ratolí directament sobre el nom de la carpeta seleccionada.

14 Llenguatges de programació
Un programa està constituït bàsicament per un conjunt d'instruccions que s'executen seqüencialment, una darrera de l'altra ('existeixen programes paral·lels, que es poden executar simultàniament en més d'un processador). Les instruccions que entén un processador estan constituïdes per uns i zeros. A això se li diu llenguatge màquina o binari. Des dels primers anys en què existeixen els ordinadors es varen desenvolupar llenguatges d'alt nivell, més propers al llenguatge natural. Aquests han sofert una diversificació i una evolució.

15 Llenguatges de programació II
Cada llenguatge disposa d'una sintaxi o conjunt de regles per construir les diferents instruccions. Els llenguatges d'alt nivell són més o menys comprensibles per l'usuari però no pel processador. Perquè aquest pugui utilitzar-los és necessari traduir-los al seu propi llenguatge màquina. Aquesta és la tasca que es pot fer amb un intèrpret (com tradicionalment fa el BASIC) o amb un programa especial anomenat compilador. Aquest últim tradueix el programa al llenguatge propi de la màquina. Aquesta tasca es sol fer en dues parts (que es poden fer d’un sol cop o per separat): 1) compilat, crea un fitxer objecte en un llenguatge pròxim a l'ordinador. 2) enllaçat (linkat) fa el procés de muntatge del programa amb les llibreries necessàries per crear el programa executable. Un dels avantatges més importants dels llenguatges d'alt nivell és la portatibitat. Això vol dir que un programa desenvolupat en un PC podrà, en principi, ser executat en una altra plataforma (Macintosh, UNIX, etc.). Uns llenguatges asseguren més que d'altres aquesta característica.

16 Visual Basic l Visual Basic és un llenguatge de programació per a l’entorn Windows que incorpora totes les utilitats d'un llenguatge d'alt nivell de tipus procedimental i, a més, uns elements nous: els objectes (una finestra, un botó, etc.). Aquests objectes: tenen unes propietats o característiques que es poden establir inicialment (en la fase de disseny del programa) o modificar (en la fase d’execució del programa) responen als events o successos que van dirigits cap a ells1 les instruccions que s’executen per a cada event són petits programes anomenats mètodes 2. Per tant, l’execució d’instruccions no està predeterminat sinó que dependrà dels events detectats quan s’executa el programa. Això es concreta dient que Visual Basic és un llenguatge de programació dirigit a objectes i conduït per events 1 Un event o succés és qualsevol fet que provoqui una interacció de l’ordinador amb l’exterior: clicar el ratolí, obrir una finestra de Windows, tancar-la, prémer una tecla, etc. 2 Un mètode especifica les accions que s’han d’executar en detectar que un objecte ha rebut un event determinat. Visual Basic és un llenguatge de programació dirigit a objectes i conduït per events.

17 El llenguatge C De fet, C no és exactament un llenguatge d'alt nivell, és més aviat, un llenguatge de nivell mitjà, ja que combina elements d'un llenguatge d'alt nivell, com el COBOL o el PASCAL, amb elements propis del llenguatge ensamblador, que és un llenguatge molt proper al llenguatge màquina. Aquesta característica fa de C una eina adequada per a la programació, tant a nivell de sistema com a nivell d'aplicacions. Un aspecte a destacar de C és que conté només un nombre molt reduït de paraules clau (32 en ANSI C). C és un dels destacats respecte a la portatibitat. De totes formes, per qüestions comercials i tècniques, la portatibitat no és mai 100%. El codi de qualsevol programa escrit en C s'emmagatzema en un o més arxius en el disc de l'ordinador. Aquests arxius que contenen el codi font han d'acabar amb l'extensió .c. Això és així per tal que el compilador pugui reconèixer que, efectivament, és codi C.

18 El llenguatge C (II) El llenguatge C està constituït per tres elements: El compilador El preprocessador La llibreria estàndard El compilador és l'element més característic del llenguatge C. La seva missió és la de traduir a llenguatge màquina el programa C contingut en un o més arxius font. El compilador és capaç de detectar alguns errors durant el procés de compilació, enviant a l'usuari els corresponents missatges d'error. El preprocessador és un component característic de C que no existeix en altres llenguatges de programació. El preprocessador actua sobre el programa font abans que comenci la compilació. Fonamentalment pot fer dues coses: cridar llibreries i definir constants simbòliques.

19 El llenguatge C (III) Amb l'objectiu de mantenir el llenguatge el més senzill possible, moltes sentències incorporades a altres llenguatges no tenen contrapartida a C. Per exemple, en C no hi ha sentències d'entrada i sortida de dades. Aquesta i altres operacions importants es fan mitjançant funcions preprogramades que venen incorporades al compilador o es poden aconseguir d'alguna altra forma. Aquestes funcions estan agrupades en un conjunt de llibreries que formen l'anomenada llibreria estàndard. Les declaracions i definicions d'aquestes funcions estan en arxius capçalera amb extensió .h que s'han d'invocar des del preprocessador amb la directiva #include.

20 El llenguatge C++ El llenguatge C++ va ser desenvolupat a partir del estàndard ANSI C i la seva característica principal és la incorporació de les classes i la programació orientada a objectes (POO) De fet, C++ és pot fer servir de dues formes diferents: Com un llenguatge estructurat, pràcticament compatible amb C, amb unes poques modificacions i algunes millores. Com un llenguatge orientat a objectes que representa un canvi qualitatiu en la forma d'entendre un programa. Per tal d'informar al compilador que el codi que estem compilant està en C++ els arxius font han de fer servir l'extensió .cpp en lloc de .c. C++ afegeix noves paraules claus. Visual C++ afegeix també uns altres paraules claus pròpies.  

21 El llenguatge Java A primer cop d'ull, el món de Java(TM) consisteix en dos grans àmbits: Un llenguatge de programació de nivell alt, compilat i interpretat, que s'orienta a objectes, i que és multitasca, portable i segur. Un entorn (the Java Platform) en el qual hom desenvolupa i executa les aplicacions Java. Aquest entorn, que té dos components, la màquina virtual i l'API (Application Programming Interface), garanteix la completa independència dels programes Java, tant de l'arquitectura del maquinari com del sistema operatiu de la màquina en la qual s'executin. El lema és "write once, run anywhere!" Java és un llenguatge que deriva directament de C i de C++. Ja veurem que les paraules reservades, les estructures de control i la sintaxi els són molt i molt próximes, sobretot a C++, però a diferència d'aquests, que són compilats, o de l'antic BASIC, que era interpretat, Java és compilat i interpretat simultàniament.

22 Java (II) El procés comença com a qualsevol llenguatge: començarem per escriure els fitxers font (que han de tenir l'extensió .java) amb el codi que volem. A continuació, compilarem aquests fitxers (el compilador es diu javac.exe) i obtindrem els fitxers compilats amb l'extensió  .class, els quals ja poden ser distribuïts. No hi ha, doncs, enllaçat (linkage)...

23 Java (III) Ara bé, aquests fitxers *.class, resultat de la compilació, no són pas codi màquina ni res que pugui ser entès per cap sistema operatiu, sinó que contenen bytecodes: una mena de codi de baix nivell que serà interpretat per la Màquina Virtual de Java (java.exe), una màquina abstracta (que només és programari); aquesta haurà de ser instal·lada a la màquina "real" en la qual es vulgui executar l'aplicació continguda als fitxers  *.class

24 Java (IV) Això fa que el codi de bytecodes que distribuïm sigui independent del maquinari i del sistema operatiu de la màquina en la qual calgui executar-lo. Evidentment, qui executa el codi (la Màquina Virtual de Java), sí que ho és de dependent.   Sovint, si el nombre de fitxers  *.class   és gran, es comprimeixen tots (i d'altres recursos com sons, gràfics, etc.) en un únic fitxer  *.jar La Màquina Virtual de Java és capaç de llegir directament d'aquests fitxers  *.jar. i es distribueixen així:

25 Java (V) En part, l'èxit i la popularitat de Java es deu al fet que els navegadors (Netscape Navigator, MS Internet Explorer, Hotjava, etc.) poden executar applets de Java. Un applet (miniaplicació) de Java és una petita aplicació de característiques especials que tractarem en aquest curs, escrita en el llenguatge Java. Un navegador és capaç d'executar applets simplement perquè el seu programari inclou sempre una Màquina Virtual, que és qui executa el codi:

26 Java (VI)

27 Llenguatges de la web L'objectiu inicial de la web era (encara ho és, amb matisos) posar informació a l'abast de la gent. Les unitats d'informació, les pàgines, només pretenien ser com les d'un diari o un llibre: en contingut i aspecte. Amb el temps i les possibilitats dels multimèdia han pogut evolucionar condicionades, però, a la velocitat de la tecnologia que les transmet. HTML és el llenguatge de la web. Descriu els elements que formen una pàgina i permet enllaçar amb d'altres documents. Es basa en marques, que anomenem etiquetes (tags, en anglès). Si hem vist el codi font d'una pàgina, sabem que comença amb l'etiqueta <html> i acaba amb </html>. No és un llenguatge de programació. La seva sintaxi és molt senzilla, el vocabulari limitadíssim i tots els navegadors l'interpreten correctament.

28 Llenguatges de la web (II)
CSS (fulls d'estils) és un complement de HTML que permet tenir més control sobre l'aspecte i posició dels elements que formen la pàgina. Tampoc és un llenguatge de programació. Aporta els identificadors, que permeten tractar els contenidors de la pàgina com a objectes individuals, i les classes, que faciliten l'agrupament d'aquests objectes i la manipulació de les seves propietats. Pel que fa a compatibilitat, hi ha un mínim garantit i moltes diferències a partir d'aquest límit. JavaScript és un llenguatge que s'utilitza per ampliar les capacitats de HTML i per inserir petites accions en pàgines web. Permet crear efectes especials i aporta interactivitat. No és un llenguatge de programació com ho són Java o C++, més aviat sembla un llenguatge de macros, com els de Flash o l'Office. El navegador és l'encarregat d'interpretar i executar les instruccions, que viatgen per la xarxa tal com s'han escrit.. Va néixer i ha evolucionat amb Internet, de manera que les diferències d'interpretació dels diversos navegadors i versions són notables.

29 Llenguatges de la web (III)
Hi ha d'altres tecnologies que el client pot fer funcionar. La majoria es basen en petits programes (plug-ins) que s'han de tenir instal·lats. És el cas de Flash o dels applets de Java. Uns altres llenguatges poden executar feines al servidor: Perl, PHP, ASP, ... i un JavaScript per a servidors.