12è. Seminari d’actualització jurídica CSITAL de Lleida. 2017

Presentación del tema: "12è. Seminari d’actualització jurídica CSITAL de Lleida. 2017"— Transcripción de la presentación:

1 12è. Seminari d’actualització jurídica CSITAL de Lleida. 2017
Jornada del 20 d’octubre de 2017 Ramon Morell Gassó Secretari de l’Ajuntament de Tàrrega

2 Doctrina Informe 5/2017, de 16 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Requisits per a la concurrència de la prohibició de contractar per incompatibilitat dels càrrecs electes. Especial referència al requisit de finançament públic del contracte a efectes de la concurrència de la prohibició. Informe 6/2017, de 16 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Supòsits d’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la normativa sobre contractació pública de les relacions jurídiques, que integren la prestació de determinats serveis, entre un consell comarcal i els ajuntaments de la comarca. Possibilitat que els consells comarcals participin en licitacions de contractes del sector públic. Estudi de Francisco Javier Ruiz Bursón, Inspector d’ordenació del territori, urbanisme i habitatge de la Junta d'Andalusia, publicat el número 43 de la Revista General de Derecho Administrativo (Iustel, octubre 2016) Assumpte: La declaració en situació de assimilació al règim de fora d’ordenació: passat, present i futur. Estudi de Carlos L. Alfonso Mellado, Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de València, publicat al número 69 de la revista EL CRONISTA del Estado Social y Democrático de Derecho (Iustel, maig 2017) Assumpte: La reversió a la gestió directa de serveis públics: problemes laborals. Altres: Classificació dels contractes de subministrament per la naturalesa de l’adquisició. Diferències i similituds entre Arrendament amb o sense opció de compra, Leasing financer, Leasing operatiu i Rènting. Model de sol·licitud de llicència d’espectacles públics, activitats recreatives de caràcter extraordinari, actes i celebracions de caràcter veïnal o associatiu, competicions esportives i manifestacions del catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

3 Informe 5/2017, de 16 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Requisits per a la concurrència de la prohibició de contractar per incompatibilitat dels càrrecs electes. Especial referència al requisit de finançament públic del contracte a efectes de la concurrència de la prohibició. (I) ... L’article 60.1 del TRLCSP disposa expressament que no poden contractar amb el sector públic les persones en què es doni alguna de les circumstàncies següents: “g) Estar incursa la persona física o els administradors de la persona jurídica en algun dels supòsits de la Llei 5/2006, de 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat, o les respectives normes de les comunitats autònomes, de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, o tractar-se de qualsevol dels càrrecs electes que regula la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en els termes que s’hi estableixen. La prohibició afecta les persones jurídiques en el capital de les quals participin, en els termes i quanties establerts a la legislació esmentada, el personal i els alts càrrecs a què es refereix el paràgraf anterior, així com els càrrecs electes al servei d’aquestes. La prohibició s’estén igualment, en els dos casos, als cònjuges, persones vinculades amb una relació de convivència afectiva anàloga, ascendents i descendents, així com a parents en segon grau per consanguinitat o afinitat de les persones a què es refereixen els paràgrafs anteriors, quan es produeixi conflicte d’interessos amb el titular de l’òrgan de contractació o els titulars dels òrgans en els quals s’hagi delegat la facultat per contractar o els que exerceixin la substitució del primer.” En primer terme cal assenyalar, especialment atesa la referència en l’escrit de petició d’informe als dos requisits establerts per a l’aplicació de la incompatibilitat –que el contractista sigui persona física regidor/cònjuge o persona jurídica en el capital de la qual el regidor/cònjuge hi tingui participació i que el contracte estigui finançat totalment o parcialment per la Corporació–, que la redacció d’aquest article 60.1.g donada per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, inclou, respecte de la redacció anterior, el requisit que “es produeixi conflicte d’interessos amb el titular de l’òrgan de contractació o els titulars dels òrgans en els quals s’hagi delegat la facultat per contractar o els que exerceixin la substitució del primer” per tal que pugui ser extensiva la prohibició de contractar als cònjuges i a la resta de parents que s’esmenten.

4 Informe 5/2017, de 16 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Requisits per a la concurrència de la prohibició de contractar per incompatibilitat dels càrrecs electes. Especial referència al requisit de finançament públic del contracte a efectes de la concurrència de la prohibició. (II) D’altra banda, i tal com ja ha posat de manifest aquesta Junta Consultiva de Contractació en múltiples ocasions, la causa de prohibició de contractar continguda en aquesta lletra de l’article 60.1 del TRLCSP no conté una regulació material concreta i específica de les causes que inhabiliten per contractar amb el sector públic, sinó que remet a la legislació substantiva inclosa en diferents normes jurídiques. Així, pel que fa a la consulta plantejada per l’adjunt general al Síndic de Greuges, cal estar a la previsió continguda en l’article d de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim electoral general, en el qual es disposa que són incompatibles amb la condició de regidor: “d) Els contractistes o subcontractistes de contractes, el finançament total o parcial dels quals sigui a càrrec de la corporació municipal o d'establiments que en depenen.” ... Per la seva banda, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat, si bé havia establert el criteri que si és l’Ajuntament el que rep els fons, quantitats o rentes del contractista regidor, en aquest cas no hi hauria incompatibilitat per faltar el requisit del finançament total o parcial per l’entitat local, posteriorment va matisar aquest posicionament, afirmant que un element bàsic de la incompatibilitat és que els regidors, via contractual, percebin fons de l’Ajuntament i que, més enllà del fet que un contracte impliqui el pagament d’un preu a l’Ajuntament, cal analitzar si en el seu conjunt el contracte es concreta en un trasllat de fons o, en definitiva, de riquesa de l’Ajuntament al regidor. En definitiva, en els supòsits en què és l’Administració la que ven, i no la que adquireix, és clara la manca de finançament públic, en la mesura que no hi ha una translació de fons públics al càrrec electe; mentre que en el cas de contractes en què, malgrat que l’Administració adquireix, un servei, en el cas objecte d’informe, no és ella qui n’abona la contraprestació, sinó que són els mateixos usuaris destinataris els que l’abonen, el finançament públic no deixa de concórrer per aquest motiu ja que,... el càrrec electe rep, amb ocasió del contracte –o la concessió administrativa d’ús d’un bé de domini públic, en el cas que motiva la consulta–, unes instal·lacions de caràcter públic i finançades pel mateix Ajuntament, per a la seva gestió i explotació. Cal entendre, per tant, que en un contracte per a la gestió, explotació i dinamització del bar-restaurant de la piscina d’un poble, hi ha finançament a càrrec de l’Ajuntament respectiu, en la mesura que aquest s’ha construït amb fons de la corporació municipal.

5 Informe 6/2017, de 16 de maig, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya .Assumpte: Supòsits d’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la normativa sobre contractació pública de les relacions jurídiques, que integren la prestació de determinats serveis, entre un consell comarcal i els ajuntaments de la comarca.

6 Contracte de subministrament
CLASES: Por la naturaleza de la adquisición puede distinguirse entre: - Contratos de compraventa de bienes muebles, que son los característicos. - contratos de venta a plazos, como una variante de los anteriores. contratos de arrendamiento con o sin opción de compra, que seria el arrendamiento puro contratos de arrendamiento financiero (leasing financiero y leasing operativo), y Contrato de renting. Particularidades del arrendamiento (LCSP art.290). En este contrato, el arrendador o empresario debe asumir durante el plazo de vigencia la obligación del mantenimiento del objeto mismo. Las cantidades que, en su caso, deba satisfacer la Administración en concepto de canon de mantenimiento se fijan separadamente de las constitutivas del precio del arriendo. • El arrendamiento con o sin opción de compra se configura como una relación entre el proveedor, que cede el uso de un bien mediante la percepción de un precio, y el arrendatario, pudiendo establecerse el derecho de éste a optar por la adquisición a su vencimiento por el valor residual, todo ello sin la intervención de un tercero que financie la operación. • El arrendamiento financiero requiere que un tercero, que necesariamente ha de ser un establecimiento financiero de crédito, concierte la adquisición de un bien con un proveedor para ceder luego mediante un contrato diferente su uso a otro que dispone al vencimiento de una opción de compra por el valor residual estipulado. En términos contables, debe distinguirse, a su vez, entre leasing financiero y leasing operativo: en el primer caso, la principal característica es que el importe pactado de la opción de compra es claramente inferior al que se supone tendría el bien objeto del contrato en la fecha de referencia, por lo que, en realidad, se trata de algo similar a un contrato de préstamo, pues se entiende que la suma de las cuotas a satisfacer equivalen, más o menos, al valor actual del bien objeto del contrato más los correspondientes intereses. Y, por el contrario, en el caso del leasing operativo se entiende que el valor pactado de la opción de compra equivale al que tendría el bien en el momento en que se ejerza, por lo que su registro contable sería similar al del renting. • El denominado renting es una forma de contrato de arrendamiento de un bien que no comprende una opción de compra, pero en el que se incluyen otro tipo de prestaciones (ejemplo: la sustitución del bien objeto del contrato por otro similar en caso de avería o reparación; ,mantenimiento y seguros del bien cedido, que los puede prestar la empresa directa o indirectamente, en este caso mediante su contratación con terceros que no son parte del contrato de renting).

7 Orden HAP/1781/2013, de 20 de septiembre, por la que se aprueba la Instrucción del modelo normal de contabilidad local Se entiende por arrendamiento, a efectos de esta norma, cualquier acuerdo, con independencia de su instrumentación jurídica, por el que el arrendador cede al arrendatario, a cambio de percibir una suma única de dinero o una serie de pagos o cuotas, el derecho a utilizar un activo durante un periodo de tiempo determinado. Arrendamientos financieros (Leasing) Concepto: Cuando de las condiciones económicas de un acuerdo de arrendamiento se deduzca que se transfieren sustancialmente todos los riesgos y ventajas inherentes a la propiedad del activo objeto del contrato, el arrendamiento deberá calificarse como financiero. Se presumirá que se transfieren sustancialmente todos los riesgos y ventajas inherentes a la propiedad: En un acuerdo de arrendamiento con opción de compra no existan dudas razonables de que se va a ejercitar dicha opción. Cuando el precio de la opción de compra sea menor que el valor razonable del activo en el momento en que la opción de compra sea ejercitable. Cuando el plazo del contrato de arrendamiento coincide o cubre la mayor parte de la vida económica del activo o, cuando no cumpliendo lo anterior, exista evidencia de que ambos períodos van a coincidir, no siendo significativo su valor residual al finalizar su período de utilización. Cuando al inicio del arrendamiento el valor actual de las cantidades a pagar suponga un importe sustancial del valor razonable del activo arrendado. Cuando los activos arrendados tengan una naturaleza tan especializada que su utilidad quede restringida al arrendatario y los bienes arrendados no pueden ser fácilmente reemplazados por otros bienes. Si el arrendatario puede cancelar el contrato de arrendamiento y las pérdidas sufridas por el arrendador a causa de tal cancelación fueran asumidas por el arrendatario. Los resultados derivados de las fluctuaciones en el valor razonable del importe residual recaen sobre el arrendatario. El arrendatario tiene la posibilidad de prorrogar el arrendamiento durante un segundo periodo, con unos pagos por arrendamiento que sean sustancialmente inferiores a los habituales del mercado.

8 Orden HAP/1781/2013, de 20 de septiembre, por la que se aprueba la Instrucción del modelo normal de contabilidad local 1.3 Contabilidad del arrendatario: El arrendatario en el momento inicial deberá reconocer el activo según su naturaleza y la obligación asociada al mismo como pasivo por el mismo importe, que será el menor valor entre el valor razonable del activo arrendado y el valor actual de los pagos acordados con el arrendador durante el plazo del arrendamiento, incluyendo, en su caso, la opción de compra, y con exclusión de las cuotas de carácter contingente así como de los costes de los servicios y demás gastos que, de acuerdo con las normas de valoración n.o 1, «Inmovilizado material», y n.o 5, «Inmovilizado intangible», no se puedan activar. A estos efectos se entiende por cuotas de carácter contingente aquellas cuyo importe futuro dependa de una variable establecida en el contrato. … Los costes directos iniciales inherentes a la operación en los que incurra el arrendatario deberán considerarse como mayor valor del activo. Cada una de las cuotas del arrendamiento estará constituida por dos partes que representan, respectivamente, la carga financiera y la reducción de la deuda pendiente de pago. La carga financiera total se distribuirá a lo largo del plazo del arrendamiento y se imputará a los resultados del ejercicio en el que se devengue, aplicando el método del tipo de interés efectivo para el arrendatario. 2. Arrendamientos operativos. (Renting) Se trata de un contrato de arrendamiento en el que no se transfieren los riesgos y ventajas que son inherentes a la propiedad. Las cuotas derivadas de los arrendamientos operativos deben ser reconocidas por los arrendatarios como gastos en el resultado del ejercicio en el que se devenguen durante el plazo del arrendamiento. 3. Venta con arrendamiento posterior. Cuando por las condiciones económicas de una enajenación, conectada al posterior arrendamiento o cesión de uso de los activos enajenados, se desprenda que se trata de un método de financiación, el arrendatario no variará la calificación del activo, ni reconocerá resultados derivados de esta transacción. Además, registrará el importe recibido con abono a una partida que ponga de manifiesto el correspondiente pasivo financiero. Los gastos por intereses asociados a la operación se contabilizarán a lo largo de la vida del contrato de acuerdo con el método del tipo de interés efectivo.

9

10

11