Interaccions farmacològiques

Presentación del tema: "Interaccions farmacològiques"— Transcripción de la presentación:

1 Interaccions farmacològiques
Rellevància clínica i precaucions per evitar-les

2

3 Efecte Receptor Fàrmac A Fàrmac B

4 Interaccions farmacocinètiques
Absorció De tipus físico-químic Efectes sobre el buidament gàstric Fixació o quelació de fàrmacs Distribució Desplaçament de la fixació a proteïnes plasmàtiques

5

6 Físico-químiques: orlistat i inhibició de l’absorció
Edat/ Antihiper PA Induc Esdeveniment sexe tensius basal (dies) advers 47/M Atenolol 120/ Crisi hipertensiva Losartan (260/140 mm Hg) HCTZ 58/M Enalapril 130/ Hemorràgia intra- Losartan cranial (160/100) 48/F Enalapril / Pics hipertensius Amlodipina (180/120 mm Hg)

7 Modificació de la velocitat del buidament gàstric
La velocitat del buidament influeix sobre la velocitat de l’absorció, però no sobre la biodisponibilitat Important quan cal un efecte immediat Prendre el fàrmac amb estómac buit, beure 200 ml d’aigua, estant dret

8 Modificació de la velocitat del buidament gàstric
El buidament gàstric és alentit per: Presència d’aliments Decúbit Exercici intens Neuropatia autonòmica (diabetes) Fàrmacs: opiacis, anticolinèrgics, antiàcids

9 Factors patològics que disminueixen la velocitat del buidament gàstric
Abdomen agut Obstrucció intestinal Traumatisme, dolor Estenosi pilòrica Migranya Hipercalcèmia Infart de miocardi Diabetis Laparotomia Mixedema Part Pressió intracranial Úlcera gàstrica

10 Quelació: tetraciclina i llet

11 Quelació: ciprofloxacina i llet

12 Interaccions farmacocinètiques
Absorció De tipus físico-químic Efectes sobre el buidament gàstric Fixació o quelació de fàrmacs Distribució Desplaçament de la fixació a proteïnes plasmàtiques

13

14

15 Interaccions farmacocinètiques
Metabolització Inhibició Inducció enzimàtica Excreció Canvis en el pH urinari Competició per transportadors

16 Citocroms P450 Famílies: >40% coincidència en la seqüència
d’aminoàcids (CYP1, CYP2, CYP3) Subfamílies: >55% coincidència en la seqüència d’aminoàcids (CYP2C, CYP2D, CYP2E) Enzim: Per ex., CYP2D6

17 Inhibició de la metabolització
CYP1A2 Cafeïna R-warfarina Teofil·lina Inhibidors: Ciprofloxacina Eritromicina CYP2C9/10 Acenocumarol, S-warfarina Fluoxetina, THC Losartan AINE: DIC, IBU, NPX, PRX Tolbutamida Inhibidors: Fluconazol, miconazol Amiodarona

18 Inhibició de la metabolització
CYP2D6 Codeïna Dextrometorfan Amitriptilina Nortriptilina Desipramina Metoprolol Inhibidors: Haloperidol CYP3A Ciclosporina Eritromicina Lovastatina Diltiazem Inhibidors: Ketoconazol Suc d’aranja

19 Rifampicina i contraceptius orals
Durant un any: Alteracions del cicle Nº d’em- Tractades menstrual barassos Rifampicina + CO Estreptomicina + CO

20 Inducció enzimàtica i anticoagulants orals

21 Combinacions d’antiepilèptics i inducció enzimàtica
Rebien fenitoïna sola Rebien fenitoïna més fenobarbital

22 Inhibició de la metabolització per cloramfenicol

23 Inhibició de la metabolització per amiodarona

24

25 Interaccions farmacocinètiques
Metabolització Inhibició Inducció enzimàtica Excreció Canvis en el pH urinari Competició per transportadors

26

27

28 En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions
1) Quan el marge terapèutic és estret Quimioteràpics antineoplàstics Immunosupressors Anticoagulants orals Digitàlics Antiepilèptics Teofil·lina

29 En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions
2) Quan cal individualitzar la dosi Antihipertensius Hipoglucemiants orals 3) Quan s’administren inductors enzimàtics Rifampicina Fenitoïna, carbamazepina, barbitúrics Hipèric (herba de Sant Joan)

30 En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions
4) Quan s’administren inhibidors enzimàtics Ketoconazol CYP3A4 Ciprofloxacina CYP1A2 Eritromicina CYP1A2, CYP3A Amiodarona CYP2C9