LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

Presentación del tema: "LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )"— Transcripción de la presentación:

1 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
© Julià Buxadera i Vilà BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

2 Eix cronològic de la Transició i la Democràcia
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

3 La transició democràtica (1/2)
A partir de la mort de Franco assistim a un ràpid procés de transició política: en molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un règim democràtic. El canvi es va fer des de la legalitat franquista, raó per la qual el procés fou pacífic. Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de El dubte en aquells moments era si el nou rei ho seria del règim dictatorial que Franco havia deixat "atado y bien atado", o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista. El primer pas de la transició estava fet. El primer govern de la monarquia de Joan Carles I, però, va ser continuïsta. Arias Navarro, el darrer cap de govern franquista, va ser confirmat en el càrrec pel rei, però el seu govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització. No serà fins al govern de Suárez, a partir de juliol de 1976, quan es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van sentar les bases jurídiques de la transició cap a la democràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb les "famílies" franquistes. La legalització de l'oposició fou un pas bàsic per a l'establiment d'un sistema democràtic. El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Les Corts sorgides de les eleccions van ser les encarregades d'elaborar una nova Constitució, finalment aprovada el 1978. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

4 La transició democràtica (2/2)
La consolidació de la democràcia, però, no va ser gens fàcil. La crisi econòmica, les accions terroristes, d'ETA sobretot, juntament amb els intents colpistes de l'extrema dreta, la van posar en perill diverses vegades. Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE, liderat per Felipe González. L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996.  El canvi socialista es va plantejar com un projecte de liquidació definitiva del franquisme i de modernització de la societat. Això es va concretar en un complet programa de reformes econòmiques i polítiques, amb un triple objectiu: sortir de la crisi econòmica, incorporar el país al context europeu i internacional i consolidar definitivament la democràcia a Espanya. El problema de la persistència del terrorisme d'ETA i la lluita bruta antiterrorista instigada des del mateix govern,  juntament amb el descobriment de diversos casos de corrupció, va precipitar la fi de l'etapa socialista i l'ascens al poder de la dreta conservadora, liderada per José María Aznar. Introducció de Buxaweb BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

5 La Transició a Catalunya
La transició de la dictadura a la democràcia va significar per a Catalunya la reconstrucció i normalització cultural, política i social del país, després de les privacions de la llarga dictadura franquista. La recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol va obrir les portes al restabliment de l'autogovern català, abolit per Franco. El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas l'any 1977. La Constitució espanyola de 1978 contemplava el desplegament d'un règim autonòmic, al que es van acollir primer les nacionalitats històriques i després la resta. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser la base legal que va permetre de recuperar les institucions d'autogovern catalanes. Les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, van inaugurar aquesta nova etapa d'autonomia política i a partir de llavors es va encetar un període llarg i estable per a Catalunya, que ha estat liderat políticament per la coalició Convergència i Unió i el seu líder, Jordi Pujol.  Tot i les limitacions de l'autonomia, i els enfrontaments, a vegades aspres, amb el Govern central, el Parlament de Catalunya ha pogut tirar endavant una important tasca legislativa en diferents àmbits. En aquest marc, la societat catalana ha avançat en un procés de catalanització i ha viscut grans transformacions, com les derivades de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992. Tanmateix, la política catalana ha tingut, al llarg de tot el període, una gran repercussió en la política general espanyola, jugant un paper clau en els moments en què el Govern central de torn no tenia la majoria absoluta per a governar. La transició ens ha dut a una situació similar a la que es tenia en la Segona República, però no per a tothom és una situació satisfactòria. L'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol segueix essent una assignatura pendent. I per a molts, seguim estant en transició... Introducció de Buxaweb BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

6 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

7 Periodització de la Transició i la Democràcia ( 1975-avui)
Caps d’Estat Presidents de Govern Etapes Joan Carles I ( ) Carlos Arias Navarro (Movimiento) ( ) Transició Adolfo Suárez (UCD) ( ) Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) ( ) Felipe González (PSOE) ( ) Democràcia José María Aznar (PP) ( ) José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) ( ) Mariano Rajoy (PP) (2011-) Felip VI (2014-) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

8 Els presidents de la Transició i la Democràcia
Carlos Arias Navarro (Movimiento Nacional) ( ) Adolfo Suárez (UCD) ( ) Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) ( ) Felipe González (PSOE) ( ) José María Aznar (PP) ( ) José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) ( ) Mariano Rajoy (PP) (2011- ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

9 La Transició i la Democràcia (1975-1986)
Govern de Carlos Arias Navarro ( ) Primer Govern d’Adolfo Suárez (UCD) ( ) - Eleccions constituents 1977: retorna la democràcia (darreres eleccions, el 1936) - Constitució de 1978 - Eleccions legislatives 1979 Segon Govern d’Adolfo Suárez (UCD) ( ) - Cop d’Estat del 23-F (1981) Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) ( ) - Eleccions legislatives 1982 Primer Govern de Felipe González (PSOE) ( ): comença l’era socialista ( ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

10 1a part: la Transició (1975-1982)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

11 1. Panorama polític espanyol el 1975
Tres alternatives a la mort del dictador Franco: 1) Continuïtat - Els immobilistes volien mantenir la dictadura 2) Reforma - Els reformistes pretenien una lenta democratització del règim 3) Ruptura - L’oposició antifranquista desitjava construir un nou sistema polític democràtic BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

12 2. La monarquia de Joan Carles I
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

13 La descendència del rei Alfons XIII
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

14 3. El Govern d’Arias Navarro (1975-1976)
El primer Govern de la monarquia va ser dirigit pel darrer president del franquisme. Es parlava de la continuïtat de la dictadura franquista sense Franco. Carlos Arias Navarro va ser president del govern de la monarquia des de novembre de 1975 fins al juliol de 1976. Amb ell va començar una tímida obertura, que va permetre legalitzar les associacions polítiques (llavors encara no es volia parlar de partits ), que acceptessin les lleis franquistes. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

15 La reacció dels partits d’esquerra
Els principals partits democràtics d’esquerra reclamaven una ruptura política amb el règim franquista i rebutjaven el govern continuista d’Arias Navarro. Exigien l’amnistia per als presos polítics, les llibertats polítiques i sindicals i eleccions lliures. A Catalunya i al País Basc, a més, la restauració dels seus Estatuts d’Autonomia, abolits durant la guerra civil. L’acció de l’oposició es basava en dues plataformes, sorgides a finals del franquisme: - La Junta Democrática, impulsada pel PCE, liderat per Santiago Carrillo. - La Plataforma de Coordinación Democrática, organitzada pel PSOE, liderat per Felipe González. Les dues van unir-se en un sol organisme, Coordinación Democrática, coneguda popularment com Platajunta. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

16 Les primeres reaccions al carrer
Els primers mesos de 1976, a Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Sevilla... van haver-hi nombrosos aldarulls protagonitzats per estudiants, obrers o simplement ciutadans, per demanar llibertat política i millores socials o per protestar per la repressió policial. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

17 Conflictes laborals als anys 70
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

18 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
Els fets de Vitòria (1976) L’enduriment de la repressió de les manifestacions i de les vagues va tenir el seu punt àlgid a Vitòria, on moriren cinc treballadors pels trets de la policia, el 3 de març de 1976. El juliol de 1976, Arias Navarro va presentar la dimissió al rei, el qual li va acceptar immediatament. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

19 4. El primer Govern d’Adolfo Suárez (1976-1979)
El primer govern de Suárez estava integrat per ministres força joves, procedents majoritàriament dels quadres secundaris del règim franquista. També hi havia gent procedent dels sectors democratacristians (reformistes). BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

20 4.1. Adolfo Suárez, artífex de la Transició
De manera imprevista, el rei va nomenar cap del govern Adolfo Suárez, fins aleshores ministre secretari general del Movimiento Nacional. El seu nomenament va ser rebut amb moltes reticències a l’interior i a l’estranger. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

21 Les reticències al nomenament de Suárez
Desconfiança entre els franquistes i en l’oposició per l’elecció de Suárez: - Els franquistes més radicals hi veien un personatge massa contemporitzador i poc fidel als principis del franquisme. - L’oposició hi veien un personatge que havia tingut una trajectòria política (amb varis càrrecs) en el franquisme. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

22 4.2. La Llei de Reforma Política
Llei per reformar el sistema polític heretat del franquisme, preveia la celebració d’eleccions generals amb sufragi universal directe. Sotmesa a referèndum (15 de desembre de 1976). L’oposició va proposar l’abstenció i els franquistes demanaren el No. Tot i això, hi va haver una participació del 77% i un 94% de vots Sí. Aprovada la llei , es va aplanar el camí cap a l’establiment d’un règim democràtic a partir del règim franquista. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

23 4.3. Els problemes de la Transició
Durant els primers mesos del 1977, una sèrie de problemes posen en perill la transició a la democràcia. 1) El terrorisme: grups extremistes comencen una campanya de desestabilització del nou règim - extrema dreta: assassinat d’un grup d’advocats col.laboradors amb CC.OO. i atemptats contra llibreries i institucions socials. - extrema esquerra: GRAPO i ETA segresten militars i assassinen policies i funcionaris de l’Estat. 2) La legalització del Partido Comunista de España (PCE), de Santiago Carrillo. Malgrat la pressió dels militars, a les vacances de Setmana Santa de 1977 Suárez va decidir legalitzar-lo. A canvi, els comunistes van moderar les seves posicions i acceptaren la reforma aprovada en referèndum i la monarquia. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

24 4.4. Les eleccions de juny de 1977
Eleccions històriques: les primeres eleccions lliures des de l’any 1936. Eleccions generals de caràcter constituent: servirien per formar Corts Constituents. Celebrades el 15 de juny de 1977, donaren la victòria a la UCD (165 escons), seguida del PSOE (118 escons) i els comunistes (20 escons). Partits destacats: Partits nous: - UCD (Unión de Centro Democrático), coalició de centredreta, creada per Suárez. - AP (Alianza Popular), partit de dreta, creat per Manuel Fraga. Partits històrics: - PSOE (Felipe González) - PCE (Santiago Carrillo) (a Catalunya, PSUC). Partits nacionalistes: - PNB (Partit Nacionalista Basc) - EE (Euskadiko Ezkerra) - ERC (no legalitzat encara, per ser republicà) - CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) - UDC (Unió Democràtica de Catalunya) - Els dos darrers, més tard, formaran la coalició CiU (Convergència i Unió) Extrema dreta: - Fuerza Nueva BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

25 Les eleccions de juny de 1977
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

26 4.5. La Constitució de 1978 Redactada per una ponència formada per 7 diputats: 3 d’UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE-PSUC, 1 de nacionalista i 1 d’AP. Discutida en un ambient de consens entre tots els partits parlamentaris. Aprovada pel Congrés de Diputats i pel Senat i, finalment, en referèndum (88% vots afirmatius i 8% de negatius) celebrat el 6 de desembre de 1978. Referèndum de la Constitució BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

27 Els pares de la Constitució
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gabriel Cisneros (UCD), José Pedro Pérez-Llorca (UCD), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD), Miquel Roca i Junyent (CiU), Manuel Fraga Iribarne (AP), Gregorio Peces-Barba (PSOE) i Jordi Solé Tura (PCE) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

28 Els consens de la Constitució
La Constitució de 1978 va ser fruit del consens. L’esquerra renunciava a la república i la dreta admetia la democràcia i les autonomies. Els nacionalistes catalans acceptaven el terme nació espanyola en canvi que es reconegués el de nacionalitat per a Catalunya, etc. El PNB no va acceptar-la i va proposar l’abstenció en el referèndum. L’esquerra abertzale va propugnar el vot negatiu. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

29 Esquema general de la Constitució espanyola de 1978
Part dogmàtica Part orgànica Reforma constitucional S’hi estableixen els principis bàsics, els drets fonamentals, els principis de política social i econòmica i les garanties dels drets i els mecanismes de la seva suspensió. S’hi desenvolupen les funcions i els mecanismes dels poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb les qüestions fiscals, d’organització territorial de l’Estat i del tribunal constitucional. Es refereix al sistema per mitjà del qual s’hi poden introduir reformes. - Principis bàsics (art. 1-9). - Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici (art ). - Principis de política social i econòmica (art ). - Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble (art ). - La Corona i les seves funcions (art ). - Les Corts Generals (art ). - El govern (art ). - Relacions entre el govern i les Corts (art ). - El poder judicial (art ). - Economia i finances (art ). - Organització territorial de l’Estat (art ). - Tribunal Constitucional (art ). - Supòsits ordinaris (art ). - Supòsits agreujats (art. 169). BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

30 La part dogmàtica de la Constitució
L’Estat es defineix com a social i democràtic, organitzat en una monarquia parlamentària. En aquest nou Estat, hi tenen cabuda l’autogovern de les nacionalitats i les regions. Dos camins per arribar a l’autonomia: - via ràpida, destinada a les nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) - via lenta, reservada a les regions L’Estat es defineix com a laic i es manté aliè a qualsevol confessionalitat, encara que es reconeix la importància de l’Església catòlica. Es reconeixen els drets civils de tot tipus: llibertat d’associació, de reunió i d’expressió, dret a la intimitat, dret a l’honor, etc. Entre els drets s’inclou el dret al divorci i la supressió de la pena de mort. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

31 La part orgànica de la Constitució
El poder de la Corona és merament de tipus representatiu. El rei només ostenta el comandament suprem de les forces armades. La representació política s’organitza en unes Corts Generals integrades per dues cambres: el Senat i el Congrés dels Diputats. S’estableix la divisió de poders. - L’executiu el té el govern, nomenat i dirigit per un president, que incorpora els poders principals. Al seu torn, el president és elegit pels diputats. - El legislatiu correspon a les Corts. -El judicial, als tribunals de justícia. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

32 L’organització política segons la Constitució
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

33 Els drets i els deures de la població
La Constitució reconeix els drets ciutadans, sigui quina sigui la tendència política dels governs, els quals han de garantir el benestar físic i espiritual de la població. Drets que es reconeixen: Dret de l’Estat a intervenir en l’economia. Dret a l’educació. L’Estat ha de promoure i controlar l’ensenyament, l’accés a la cultura i la conservació i el respecte pel patrimoni cultural i natural. La igualtat de drets entre l’home i la dona, i la no discriminació per raons de sexe, religió o raça. Dret a la salut i a la sanitat. L’Estat ha de mantenir un règim públic de la Seguretat Social per a tothom. Dret a un habitatge digne i adequat. Deure i dret al treball i a la lliure elecció de professió o ofici. L’Estat ha de garantir que els ciutadans es guanyin la vida amb un treball retribuït. Dret de la joventut a participar lliurement i eficaçment en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural del país. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

34 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
4.6. Els pactes socials En els primers anys de la Transició, la conflictivitat laboral havia augmentat per la situació econòmica i social d’Espanya. La inflació havia arribat, en 1977, al 29% i l’atur no parava de créixer des del 1974. La inversió en els sectors productius era molt escassa. Hi havia fugues de capital i desconfiança general en la marxa de l’economia. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

35 Els pactes de la Moncloa (1977)
Hi va haver un consens social a l’hora de prendre mesures per rebaixar la conflictivitat laboral i aturar la inflació. Els partits polítics, les organitzacions socials i el govern van signar, el 27 d’octubre de 1977, els pactes de la Moncloa. S’acordava reduir la conflictivitat laboral, s’acceptava que els augments salarials no fossin superiors a la inflació i, com a contrapartida, que el govern elaborés un pla d’ampliació de serveis socials, prioritzant la construcció d’escoles i fer diverses inversions públiques. Els efectes d’aquest primer pacte social van ser immediats: el 1978 la inflació havia baixat 10 punts, tot i créixer encara l’atur pel tancament d’empreses. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

36 4.7. Les eleccions de març de 1979
Un cop aprovada la Constitució, es tornaren a convocar eleccions generals per a l’1 de març de Van ser les primeres eleccions legislatives de la Transició. Resultats molt similars a les de 1977: victòria a la UCD (168 escons), seguida del PSOE (121 escons) i els comunistes (23 escons). Durant el període , cal destacar dos fets importants: - la primera legislatura de la nova democràcia espanyola - les dificultats per al govern de la UCD, per la pressió involucionista dels nostàlgics del franquisme i el terrorisme d’ETA i GRAPO. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

37 5. El segon Govern d’Adolfo Suárez (1979-1981)
Adolfo Suárez repeteix victòria i comença la primera legislatura constitucional de la Transició. A partir de llavors, la Constitució de 1978 és el referent legal de totes les reformes que vindran, les quals desenvoluparan molts dels projectes recollits a la Carta Magna. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

38 L’Espanya de les Autonomies
5.1. Mesures destacades 1) La nova organització territorial, l’Estat de les Autonomies, trencava el tradicional centralisme. Cada comunitat autònoma es reparteix amb el govern de l’Estat una gran part de les competències polítiques i administratives. Cada territori autònom passa a tenir un parlament propi, amb competències legislatives, i un govern propi elegit a les urnes. L’Espanya de les Autonomies BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

39 L’Estat de les Autonomies
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

40 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
Mesures destacades 2) A nivell econòmic, reforma de la hisenda pública (nou sistema d’impostos, per començar a equiparar-se als països democràtics). 3) A nivell social, lleis sobre el dret a l’educació, dret al divorci, l’avortament terapèutic, etc. 4) A nivell local, celebració de les primeres eleccions municipals (1979) després de la guerra civil. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

41 5.2. Els enemics de la democràcia
La democràcia està en perill per la pressió… - dels grups terroristes i - dels grups involucionistes d’ideologia feixista. 1) L’activitat terrorista tenia com a principal objectiu desestabilitzar el nou règim polític. Va augmentar durant la Transició: entre , es va cometre el major nombre d’atemptats terroristes de tota la història. ETA tenia el suport d’un sector minoritari, però significatiu, de la societat basca (un 15% amb Herri Batasuna –’Unió del Poble’ en basc –). 2) Els grups involucionistes pretenien reinstaurar una dictadura militar. L’extrema dreta actuava de dues maneres: - cometent atemptats contra entitats democràtiques i culturals, i contra persones defensores de la llibertat. - preparant un cop d’estat militar. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

42 El terrorisme a Espanya
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

43 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
5.3. El cop del 23-F Suárez, acorralat per les forces involucionistes infiltrades en l’exèrcit, i amb la UCD amb dissensions internes, va dimitir el 29 de gener de 1981. La dimissió de Suárez va ser aprofitada per un grup de militars, en connivència amb les forces de l’extrema dreta, per intentar un cop d’estat. El 23 de febrer de 1981, quan es votava la investidura del nou president del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, un grup de militars i guàrdies civils, comandats pel tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, van assaltar el Congrés dels Diputats. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

44 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
El cop del 23-F Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes durant més de 14 hores. El cop només va triomfar a València, on el capità general de la regió, Jaime Milans del Bosch, va treure els tancs al carrer i va ocupar diverses emissores de ràdio. Ja entrada la nit, el rei Joan Carles I es va adreçar a la població per televisió, desautoritzant l’intent colpista i ordenant a l’exèrcit respectar l’ordre constitucional. El resultat va ser la rendició dels colpistes i el retorn a la normalitat. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

45 6. El Govern de Calvo Sotelo (1981-1982)
Leopoldo Calvo Sotelo va ser elegit president del govern després de l’intent de cop d’estat. El govern de Calvo Sotelo: - Descomposició progressiva de la UCD. - Aprovació de la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico), que retallava competències dels estatuts d’autonomia. - Convocatòria de noves eleccions generals per a l’octubre de 1982. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

46 7. Les eleccions d’octubre de 1982
Les eleccions del 28 d’octubre de 1982 van canviar de soca-rel el mapa polític espanyol i van suposar l’inici d’un llarg període d’hegemonia socialista. El PSOE va guanyar per majoria absoluta històrica, amb 202 diputats de 350. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

47 2a part: la Democràcia (1982-2008)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

48 1. L’hegemonia socialista (1982-1996)
Els socialistes, amb Felipe González al capdavant, van guanyar quatre eleccions generals seguides, i van governar de manera ininterrompuda des del 1982 fins al 1996. Al 1993, però, no van obtenir majoria absoluta, i van governar amb el suport de CiU. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

49 L’inici i el final de l’hegemonia socialista
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

50 2. El primer Govern de Felipe González (1982-1986)
A nivell interior, i per superar la crisi econòmica, es va optar per una política socialdemòcrata, concretada en la reconversió industrial i la reforma fiscal. A nivell exterior, cal destacar la integració d’Espanya en nombrosos organismes internacionals, com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (avui Unió Europea, UE). BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

51 2.1. Política interior: la política socialdemòcrata
Els socialistes van introduir el model social europeu i van instaurar l’Estat del benestar a Espanya. Per poder finançar la política social es van prendre dues mesures impopulars: - la reconversió industrial - la reforma fiscal El govern va haver d’afrontar dues vagues generals (1985 i 1988), convocades per CC.OO. i UGT. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

52 L’Estat del benestar a Espanya
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

53 a) La reconversió industrial
Va afectar les empreses públiques (de l’Estat), que tenien grans pèrdues i no eren competitives en el mercat internacional. Els sectors de les drassanes, la siderúrgia i la mineria van ser els més afectats. La reconversió va provocar greus conflictes socials, però va permetre sanejar el sector i alliberar l’Estat d’una enorme càrrega financera, que absorbia una part important dels recursos fiscals. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

54 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
b) La reforma fiscal La reforma fiscal, iniciada en temps de Suárez, va consistir en augmentar els impostos directes i distribuir millor el pes fiscal. Fou criticada per sectors de la classe mitjana. Destí de la recaptació: - Despeses socials. La sanitat va passar a ser una prestació universal - Infraestructures . Obres públiques - Promoció de l’economia - Renovació dels sistemes de pensions, subsidis assistencials i prestacions als desocupats. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

55 2.2. Política exterior: la fi de l’aïllament internacional
Un cop restablerta la democràcia, Espanya va integrar-se en nombrosos organismes internacionals, com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (avui Unió Europea, UE). Els governs de Suárez i Calvo Sotelo havien fet els primers passos en aquerst sentit. Els socialistes van refermar la permanència a l’OTAN i van aconseguir la integració a la CEE. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

56 a) La permanència a l’OTAN
Espanya va efectuar l’ingrés a l’Aliança Atlàntica (OTAN) l’any 1982, sota el govern de Calvo Sotelo. El 1986, els socialistes van convocar un referèndum de permanència a l’OTAN. En el referèndum va guanyar el sí, amb un 52,5% de vots. A Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries va guanyar el no. Referèndum OTAN (12 de març de 1986) - Comunitats on guanya el Sí - Comunitats on guanya el No BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

57 b) La integració a la CEE
L’acord signat el 1985, va entrar en vigor l’1 de gener de 1986. La pertinença a la CEE ha tingut una gran transcendència per a Espanya i per a Catalunya. La integració va comportar: - la modificació de moltes lleis i normes, sobretot econòmiques (creació de l’IVA, per exemple) - la consagració de la democràcia espanyola i un gran impuls a la modernització econòmica i social. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

58 Els governs del PSOE i del PP
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

59 Els partits polítics de la Transició
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

60 Les eleccions generals a Espanya
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

61 Els presidents de la Transició i la Democràcia
Carlos Arias Navarro (Movimiento Nacional) ( ) Adolfo Suárez (UCD) ( ) Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) ( ) Felipe González (PSOE) ( ) José María Aznar (PP) ( ) José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) ( ) Mariano Rajoy (PP) (2011- ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

62 Etapes polítiques 1975-avui
Caps d’estat Presidents de govern Etapes Joan Carles I ( ) Carlos Arias Navarro (Movimiento) ( ) Transició Adolfo Suárez (UCD) ( ) Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) ( ) Felipe González (PSOE) ( ) Democràcia José María Aznar (PP) ( ) José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) ( ) Mariano Rajoy (PP) (2011-) Felip VI (2014-) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

63 El sistema polític espanyol
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

64 El sistema polític espanyol
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

65 El sistema polític espanyol
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

66 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
El pas de la Història BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

67 La pressió fiscal a Espanya (1850-2005)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

68 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
L’atur a Espanya ( ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

69 La inflació a Espanya (1982-2008)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

70 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
El PIB a Espanya ( ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

71 Població activa espanyola (1975-2010)
Sectors: Primari Secundari Terciari BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

72 La dona en el mercat laboral
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

73 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
Els canvis socials BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

74 La Transició a Catalunya
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

75 La Transició democràtica a Catalunya
El període va ser un dels moments de la història de Catalunya de més fervor popular per les llibertats individuals, polítiques i nacionals. La transició democràtica va tenir un desenvolupament especial a Catalunya. A Catalunya, la democràcia es va conquerir, a través de la mobilització popular i la gran implicació de les organitzacions socials, no solament les polítiques i sindicals. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

76 Els presidents de la Generalitat des de 1977
Josep Tarradellas (ERC) ( ) Jordi Pujol (CiU) ( ) Pasqual Maragall (PSC) ( ) José Montilla (PSC) ( ) Artur Mas (CiU) (2010- ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

77 La Catalunya autònoma (1977-2008)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

78 1. Els primers anys de la Transició (1975-1977)
El clamor popular dels anys de la transició es resumeix en el crit “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. La impulsora i difusora de l’eslògan va ser l’Assemblea de Catalunya. Llibertat: demanda de llibertats individuals, polítiques i sindicals. Amnistia: demanda de llibertat per a milers de presos polítics del franquisme. Estatut d’Autonomia: demanda de les llibertats nacionals, d’autogovern per a Catalunya. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

79 El Congrés de Cultura Catalana
La qüestió de la cultura i la llengua catalanes s’abordà en el Congrés de Cultura Catalana ( ). Hi participaren les principals entitats culturals de Catalunya. S’establiren les bases per a la normalització cultural i lingüística del país. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

80 Les Diades de l’11 de setembre
Les Diades de l’11 de setembre de 1976 i 1977 van tenir un intens caràcter reivindicatiu. Pel 1976 es va acceptar una celebració multitudinària a a Sant Boi de Llobregat, amb gairebé persones. Era la primera celebració pública de la Diada des del 1938. Pel 1977 es va convocar la manifestació més grandiosa i impressionant que s’havia fet mai a Catalunya, amb més d’un milió de persones al centre de Barcelona. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

81 2. La reinstauració de la Generalitat
Després de la mort de Franco, es va formar el Consell de Forces Polítiques, que aglutinava un ampli ventall de formacions. Pel febrer de 1977, representants de diversos partits polítics van anar a França per entrevistar-se amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana a l’exili, per parlar del possible retorn a Catalunya. Passades les eleccions generals del 1977, Suárez va convidar Tarradellas a reunir-se a Madrid per negociar el seu retorn de l’exili i la possibilitat de reinstaurar la Generalitat. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

82 La retorn del president Tarradellas
Després d’unes difícils negociacions, el govern espanyol va decretar el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i en va nomenar president Josep Tarradellas. La Generalitat tindria caràcter provisional mentre es redactava un nou Estatut d’Autonomia. El 23 d’octubre de 1977, Tarradellas pronunciava el seu famós “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

83 3. L’Estatut d’Autonomia del 1979
La Constitució espanyola del 1978 marcava els límits dels estatuts d’autonomia. Una comissió de parlamentaris catalans elegits el 1977, es va reunir al Parador de Sau (Osona) per redactar un projecte d’Estatut, que es va presentar a les Corts espanyoles. Després d’algunes retallades, el 25 d’octubre de 1979 el poble català va aprovar-lo en referèndum. El desembre de 1979 es va promulgar el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

84 El referèndum de l’Estatut
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

85 4. La Generalitat de Catalunya
L’Estatut defineix Catalunya com una nacionalitat que, per accedir a l’autogovern, es constitueix en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i l’Estatut, que determinen les institucions que han de governar Catalunya, integrades en la Generalitat, que és la institució que ha d’organitzar l’autogovern. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

86 Estructura de la Generalitat de Catalunya
La GENERALITAT DE CATALUNYA està integrada per: PARLAMENT És una institució del poder legislatiu Té per funció representar el poble de Catalunya, aprovar els pressupostos, impulsar i controlar l’acció política de govern i exercir la potestat legislativa És elegit pel poble de Catalunya PRESIDENT És una institució del poder executiu Té per funció dirigir i coordinar l’acció del Consell Executiu o govern És elegit pel Parlament de Catalunya CONSELL EXECUTIU És l’òrgan col.legiat del govern amb funcions executives i administratives És elegit pel president de la Generalitat BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

87 El Parlament de Catalunya
La Generalitat està integrada pel Parlament, òrgan legislatiu que representa el poble de Catalunya i que està constituït per diputats elegits per sufragi universal. Competències del Parlament: - l’elaboració de les lleis - l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat A més, exerceix el control de l’acció política del govern català BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

88 El President de la Generalitat
El president de la Generalitat és un òrgan unipersonal elegit pel Parlament entre els seus integrants. Representa la Generalitat a Espanya i al món, i nomena i presideix el Consell Executiu o Govern. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

89 El Consell Executiu de Catalunya
El Consell Executiu, nomenat pel president, té les funcions de qualsevol govern democràtic: - dirigir l’Administració - proposar lleis al Parlament - elaborar i aplicar el pressupost - dirigir l’acció política del govern BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

90 Altres òrgans de la Generalitat
Tribunal Superior de Justícia: màxima institució judicial de Catalunya. Síndic de Greuges: recull i trasllada al Parlament les queixes dels ciutadabns sobre l’Administració o sobre el funcionament dels serveis. Sindicatura de Comptes: intervé i certifica la compatabilitat de la Generalitat. Consell Consultiu: vigila que la legislació compleixi l’Estatut. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

91 Competències de la Generalitat
Exclusives: estableixen un àmbit en què només pot legislar el Parlament, i la seva legislació preval sobre la de l’Estat. Compartides: es legisla a partir de les lleis generals de les Corts espanyoles. Destaquen l’educació i la sanitat. Sovint, sorgeixen problemes d’interpretació, que es dictaminen amb recursos al Tribunal Constitucional espanyol. Recurrents: del seu àmbit, l’Estat es reserva una part, i la Generalitat, l’altra. Executives: el Consell Executiu es limita a aplicar directament a Catalunya les lleis de l’Estat. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

92 5. Les primeres eleccions catalanes
El 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats van ser sorprenents: a diferència de les eleccions generals, en què els socialistes havien guanyat a Catalunya, en les autonòmiques va guanyar la coalició Convergència i Unió (CiU), liderada per Jordi Pujol. Tot seguit es va constituir el Parlament de Catalunya, presidit per Heribert Barrera (ERC). El Parlament va elegir president de la Generalitat Jordi Pujol, el líder del partit més votat. Partits protagonistes: - Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE (1978) (Joan Reventós). - Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (Jordi Pujol) - Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (Miquel Coll i Alentorn) - Convergència i Unió (CiU) (coalicioó creada el 1978) - Centristes de Catalunya (CC) (branca catalana de la UCD) - Partido Socialista Andaluz (PSA) - Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) - Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

93 Les eleccions de març de 1980
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

94 6. La Catalunya autonòmica
Des del 1980 fins al 2003, Jordi Pujol, líder de la coalició de dos partits nacionalistes de centredreta, va presidir la Generalitat de Catalunya. CiU va guanyar totes les eleccions fins al 2003, per majoria relativa o absoluta. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

95 El desenvolupament autonòmic a) L’Administració catalana
L’assumpció de competències va comportar la creació d’una administració pròpia, amb una sèrie d’organismes centrals i territorials. Les principals àrees de gestió catalana van ser salut, educació, cultura, ajuts socials, planificació urbanística, etc. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

96 El desenvolupament autonòmic b) La normalització lingüística
Promulgació de la Llei de normalització lingüística (1983) Creació de Televisió de Catalunya (1983): TV3 (1983), Canal 33 (1988) i 3/24 (2007) Creació de Catalunya Ràdio (1983) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

97 El desenvolupament autonòmic c) La política educativa
Introducció de l’ensenyament de la llengua catalana Instauració de l’escolarització gratuïta i obligatòria de tota la població. Creació de noves universitats. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

98 El desenvolupament autonòmic d) La política econòmica i social
Serveis dirigits a l’agricultura Realització d’obres públiques (carreteres i autopistes) Planificació del turisme Promoció de la cultura BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

99 El desenvolupament autonòmic e) La política d’ordre públic
Creació d’una policia pròpia, els Mossos d’Esquadra. Direcció de la política penitenciària: construcció de noves presons. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

100 El desenvolupament autonòmic f) L’organització territorial
Aprovació de la Llei d’organització territorial comarcal (1987). Catalunya quedava dividida en 41 comarques (les mateixes de la divisió de la República, i tres més el 1990). BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

101 LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-1986)
Eleccions catalanes BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

102 Els presidents de la Generalitat des de 1977
Josep Tarradellas (ERC) ( ) Jordi Pujol (CiU) ( ) Pasqual Maragall (PSC) ( ) José Montilla (PSC) ( ) Artur Mas (CiU) (2010- ) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

103 Els partits polítics a Catalunya
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

104 Els partits catalans avui
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

105 7. L’economia i la societat de Catalunya des de 1980
Catalunya s’ha convertit en una de les regions europees més dinàmiques des del punt de vista econòmic i social. La societat catalana s’ha modernitzat de manera similar a les societats occidentals més desenvolupades. Però també hi ha problemes, com ara l’existència de bosses de pobresa i marginació, els desequilibris territorials, els problemes mediambientals, les dificultats dels joves per trobar feina, etc. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

106 a) La població catalana
Des del 1970 al 1990 la població catalana es va estancar, degut a la baixa raxa de natalitat. A partir de mitjan dècada de 1990 es va produir una segona onada migratòria, que ha fet créixer en els darrers anys la taxa de natalitat. POBLACIÓ A CATALUNYA Població Immigració (en milions) BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

107 Evolució de la població catalana
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

108 b) L’economia catalana
Catalunya presenta la major activitat econòmica de tot l’Estat. La participació de Catalunya en la producció en el conjunt d’Espanya és superior al seu pes demogràfic. En les darreres tres dècades Catalunya ha terciaritzat molt la seva economia. L’economia catalana és la que té major grau d’obertura a l’exterior i de les que inverteix en innovació i incorpora noves tecnologies. Sector primari: - destaca en la producció de vins (cava, sobretot), carn de porc i derivats i fruits - creix l’extensió de les explotacions i la mecanització Sector secundari: - destaquen la indústria de transformació, automòbils, química, alimentació, naval, mobles, electrodomèstics, informàtica, telemàtica, arts gràfiques, construcció, etc. Sector terciari: - destaquen el turisme, publicitat, noves tecnologies, serveis socials, educatius i sanitaris, caixes d’estalvis, etc. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

109 La població activa catalana (2006)
BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

110 c) La societat catalana
La societat catalana ha esdevingut una societat dinàmica i canviant, de la que cal destacar: L’augment del nivell de vida, degut a una oferta àmplia de serveis públics i d’assegurança social. L’accés massiu a la cultura i a les activitats d’oci. L’existència de bosses de pobresa. La convivència de grups multiculturals. La modificació dels costums i de la mentalitat de la gent. L’aparició d’un nou concepte de família. La llibertat personal en diverses qüestions. La progressiva igualtat de drets entre homes i dones. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

111 A tall de conclusió… Podem parlar de Transició acabada?
No es té assumida la idea d’Espanya com a Estat plurinacional. Només es reconeix la nació espanyola (es parla de ‘soberanía nacional’, ‘gobierno nacional’, ‘selección nacional’, etc.). Enlloc es reconeix la nació catalana, la nació basca o la nació gallega. S’impedeix qualsevol separació (es parla de ‘unidad indisoluble’) No es reconeixen alguns drets com el d’autodeterminació (dret a decidir, dret de consulta). No es reconeix, per tant, la sobirania del poble català, basc o gallec. La sobirania és exclusiva de tots els espanyols, com si es tractés d’un sol poble. No s’ha tancat el tema de la guerra i la dictadura: els vencedors no se’ls ha jutjat i la repressió franquista ha quedat impune. No hi ha hagut reconciliació, persisteix la idea dels “espanyols” (dits patriotes) i els “antiespanyols” (dits separatistes). El sentiment anticatalanista (menyspreu, discriminació, antipatia…) ha anat creixent al llarg del temps. Els tribunals de justícia revoquen contínuament lleis del Parlament català o l’Estatut mateix. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

112 Què cal saber dels primers anys de la Transició (1975-1977)?
Fes una enquesta a persones per saber què recorden de la mort de Franco i si el que va passar després era el que esperaven. Contrasta expectatives i realitat. Quina va ser la posició política del president del govern, Carlos Arias Navarro, durant els primers mesos després de la mort de Franco? Què s’entén per ruptura democràtica? Quines forces donaven suport a aaquest plantejament? Resumeix l’estratègia de l’oposició antifranquista durant els primers sis mesos de la transició. Indica les principals línies d’actuació d’Adolfo Suárez a partir de la segona meitat de l’any 1976. Esmenta els principals problemes que hagué de superar la Llei de reforma política d’Adolfo Suárez durant la primera meitat de l’any 1977. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

113 Què cal saber de la Constitució de 1978?
Quina diferència essencial hi va haver en la manera de redactar les constitucions espanyoles de 1978 i de la Segona República? Quina diferència hi ha entre les parts dogmàtica i orgànica de la Constitució espanyola de 1978? Enuncia les principals disposicions de la part dogmàtica de la Constitució de Explica què volen dir i quines diferències s’hi troben respecte de la dictadura franquista. Enumera les disposicions de la part otrgànica de la Constitució de Quines diferències ofereixen respecte del règim del general Franco? Explica en què van consistir els pactes de la Moncloa. BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

114 Què cal saber del període 1978-1982?
Per què es pot qualificar de feble la democràcia que es va encetar el 1977? Resumeix el desenvolupament legislatiu des de l’aprovació de la Constitució fins a l’any 1982. Identifica els enemics de la democràcia espanyola i les raons o les finalitats de les seves actuacions. El 23 de febrer de 1981 va haver-hi un intent de cop d’estat. Quines característiques va tenir i on va triomfar? Per què va fracassar? Què significa la sigla LOAPA? Què es pretenia, amb aquesta llei? BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

115 Què cal saber del període des de 1982?
Explica breument en què va consistir la reconversió industrial de la dècada de 1980. Explica les raons per les quals es pot afirmar que durant el govern del PSOE es va acabar l’aïllament internacional d’Espanya. Quins van ser els principals problemes que no van resoldre els socialistes mentre van governar? Quins motius expliquen la disminució progressiva del suport popular al PSOE abans de 1996? Quines han estat les raons que expliquen el canvi de cicle electoral de l’any 2004? BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )

116 Què cal saber de la Transició a Catalunya?
Quina va ser l’estratègia política de l’Assemblea de Catalunya, durant els anys de la transició? Per què se sol afirmar que el restabliment de la Generalitat provisional va ser l’únic acte de ruptura respecte de la dictadura franquista? Quin és l’òrgan més important dels que integren la Generalitat? Explica quines diferències hi ha entre els diversos tipus de competències (exclusives, compartides, recurrents i executives) de la Generalitat de Catalunya. Assenyala cinc competències polítiques plenes de la Generalitat de Catalunya. Fes un esquema de les principals actuacions legislatives de la Generalitat de Catalunya durant la dècada de 1980. Resumeix l’evolució de l’activitat econòmica catalana dels darrers vint anys del segle XX. Comenta les transformacions experimentades en els sectors primari, secundari i terciari. Elabora un quadre amb els aspectes positius i negatius de la societat catalana dels últims vint anys del segle XX. Quina ha estat l’evolució de la població catalana durant el període ? BUXAWEB LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ( )