I nstruir y educar a la luz del Evangelio, hoy

Presentación del tema: "I nstruir y educar a la luz del Evangelio, hoy"— Transcripción de la presentación:

1 I nstruir y educar a la luz del Evangelio, hoy
Educar hoy: nuevos desafíos, respuestas creativas I nstruir y educar a la luz del Evangelio, hoy Enric Puig i Jofra

2 Me acerco al tema con sumo respeto por su complejidad
Introducción 0. Me acerco al tema con sumo respeto por su complejidad por su dimensión de amor y servicio por su repercusión profunda en la vida con sumo respeto y con un temor INTRODUCCIÓ SESSIÓ Bon dia a tothom! Aquesta intervenció és una exposició que neix de la meva experiència personal en els anys que fa que treballo amb joves. El tracte amb els joves, amb els companys i companyes educadors, amb els pares i les mares i amb les persones interessades pel tema, m’han fornit, també, de dades i experiències. Es tracta, doncs, d’una sèrie d’apunts a considerar a l’hora d’apropar-nos als joves per presentar-los la bona nova de Jesús, uns apunts a considerar a l’hora d’apropar els joves a Jesús. Està pensada especialment des dels adolescents i els joves però sense menystenir la importància de l’etapa infantil, fonamentadora de tot el creixement personal i la importància de la preadolescència i adolescència en el procés de creixement en la fe. Avui per avui la pastoral amb els joves ofereix moltes dificultats si no s’ha treballat aquestes etapes.

3 compartir una serie de reflexiones
Introducción 0. El objetivo es: compartir una serie de reflexiones acercarnos a nuestros alumnos y alumnas presentarles la buena nueva de Jesús una cotidianidad impregnada de aquello que Jesús hacía y decía INTRODUCCIÓ SESSIÓ Bon dia a tothom! Aquesta intervenció és una exposició que neix de la meva experiència personal en els anys que fa que treballo amb joves. El tracte amb els joves, amb els companys i companyes educadors, amb els pares i les mares i amb les persones interessades pel tema, m’han fornit, també, de dades i experiències. Es tracta, doncs, d’una sèrie d’apunts a considerar a l’hora d’apropar-nos als joves per presentar-los la bona nova de Jesús, uns apunts a considerar a l’hora d’apropar els joves a Jesús. Està pensada especialment des dels adolescents i els joves però sense menystenir la importància de l’etapa infantil, fonamentadora de tot el creixement personal i la importància de la preadolescència i adolescència en el procés de creixement en la fe. Avui per avui la pastoral amb els joves ofereix moltes dificultats si no s’ha treballat aquestes etapes.

4 1. Nuestro mundo: entorno lejano y entorno cercano
I aquest apropament personal a Jesús parteix de situacions socials diverses, amb els seus condicionaments, amb els seus punts forts i febles, amb les seves amenaces i oportunitats. Algunes són llunyanes i escapen a les nostres possibilitats d’incidència, altres més properes en algun cas són susceptibles de ser intervingudes. Les situacions personals també són diverses. Algunes ens permeten accions preevangelitzadores, altres fan possible una acció evangelitzadora, altres estan obertes, també, a l’acció pastoral. Convé tenir-ho clar per concretar què pretenem, fins on podem arribar i què podem esperar.

5 Sociedad, este mundo que es el nuestro 1.1
Compartir el planeta Proceso de globalización Trasgresión de los derechos de las personas Mejora de la calidad de vida comporta cambios Individualismo excluyente Apropem-nos a aquesta societat en la qual hi vivim tots, joves i adults, i que incidint, amb més o menys força, en el tema que ens ocupa, l’afecta. Assenyalem-ne algun dels trets més importants. SOCIETAT, AQUEST MÓN QUE ÉS EL NOSTRE 1. Existeix un sentiment generalitzat de la necessitat de compartir el planeta. Per això, és comunament acceptada, encara que no sempre acomplerta, la conveniència de respectar la natura (aigua, clima, biodiversitat, energies,...). 2. El procés de globalització s’estén per tot el món, en especial pels països industrialitzats. Tot i que aquest tret troba una notable oposició entre les organitzacions i també entre les persones amb més inquietud social, moltes d’elles cristianes, perquè oblida o negligeix aspectes relacionats amb l’atenció als menys afavorits, respecte al medi, promoció humana,... 3. La transgressió, en molts llocs del món, sense oblidar-nos del quart món també, dels drets de les persones (educació, treball, salut, protecció social –especialment infància i vellesa–, atenció als necessitats i marginats, lliure circulació,...). 4. Un altre tret és la millora de la qualitat de vida per a molts, cosa que comporta canvis en les formes de viure que repercuteixen en la família, en la conciliació de la vida familiar i laboral, dedicació als fills, transmissió d’hàbits, actituds i valors,...

6 Sociedad, este mundo que es el nuestro 1.1
Avances técnicos (tecnologías de la información y las nuevas tecnologías médicas) Inmigración y realidad de los inmigrantes Domina pluralismo ideológico, cultural y religioso Alejamiento intelectual y físico del hecho religioso El siglo XXI, siglo de las religiones, de la religiosidad La introducció d’un individualisme excloent que dificulta establir lligams, compromisos, preocupació pel que és comú,... amb la consegüent repercussió dins del teixit social (vida associativa, cívica i eclesial, compromís polític, acció solidària,...). Una societat plural, on es viuen una pluralitat d’ètiques que, molt sovint, cauen en un relativisme. Alhora que augmenta el pluralisme es fan sentir, també, uns processos uniformitzadors de determinats valors (moda, consum, hàbits,...). Els avenços tècnics, especialment les tecnologies de la informació i les noves tecnologies mèdiques, que presenten uns reptes per a les persones i la vida, tot i reconeixent els avantatges que poden comportar per a la humanitat.  8. La problemàtica que es deriva del fenomen de la immigració i la realitat dels immigrants, pel que fa a les situacions de pobresa que molts viuen, dificultat per obtenir papers i dificultats d’acceptació pel que fa a la integració.

7 1.2 No infravaloremos la escuela ni la sobrestimemos
Una institución fundamental Actualmente no podemos identificar la formación con la escuela Conjunto de la vida como espacio educativo Àmbito educativo, confusión e inseguredad Dirigismo de las administraciones Integrar la educación en la escuela con la educación en el ámbito familiar 9. Dominen el món, fruit del ràpid canvi que han experimentat les situacions històriques i culturals, un pluralisme ideològic, cultural i religiós que amenaça el consolidar un relativisme ètic generalitzat, que pot manifestar-se en una pèrdua i manca, alhora, de valors compartits. 10. La societat actual ha derivat en un tipus de mentalitat i en uns models de conducta gens propicis a inculcar valors. La utilització dels llenguatges, el poder de la força per damunt de la paraula, la justificació del delicte, la ofensa i la falta de respecte; el menyspreu de determinats valors i virtuts com l’esforç, l’austeritat, l’altruisme, el perdó, la honestedat, etc. 11. Els mitjans de comunicació estan molt distanciats de la dimensió educativa que els correspondria en l’espai social en què es mouen. És més, tenen una idea asèptica de la seva funció, centrada en reflectir la realitat sense tenir en compte ni la manera com s’expressa aquesta realitat, ni l’existència d’uns destinataris, els infants i adolescents, en un estadi vital d’immaduresa que hauria de ser tingut en compte. Altres països tenen una altra sensibilitat. 12. L’allunyament intel·lectual i físic del fet religiós ha generat un ambient de secularitat amb criteris, en ocasions, contraposats a la fe i la moral catòlica. Aquest allunyament s’ha manifestat en una absència de cultura religiosa, en iniciatives que pretenen privatitzar la religió, la moral, la vida eclesial, presentant un estil de vida en què qualsevol plantejament religiós en queda exclòs.

8 1.3 La familia que arropa el crecimiento
Los padres, educadores fundamentales Diversos modelos de vida familiar no justifica inhibición de los padres Necesidad de afrontar dificultades Muchos padres no se sienten referentes de sus hijos La falta de seguridad de los padres en la utilización del “no” 2. LA FAMÍLIA Poques coses hi ha tan connaturals a l’ésser humà com l’educació; és el primer que, un cop superat l’ embadaliment dels primers moments, els pares fan amb els seus fills acabats de néixer. El desig dels pares, tractant d’ensenyar al seu fill tot allò de bo i necessari per viure, només es comparable amb la fal·lera del nounat per adquirir nous coneixements sobre un entorn que cada vegada se li va presentant com a més immens. 2. Ningú discuteix que la família és el primer lloc de socialització que té l’ésser humà; encara que, en parlar de socialització, no només em refereixo a que el entorn familiar és el primer lloc en el que aprenem a relacionar-nos amb els altres i a prendre consciència de qui som, en l’àmbit d’aquesta relació. Al portar a una reflexió sobre l’educació l’esment a la família, com a primer espai de socialització vull relacionar el terme educar, més purament entès, con el tipus de procés relacional que es realitza en la família: “aprendre per a la vida”. 3. És sabut que els esquemes bàsics d’aprenentatge i d’interpretació de la realitat, es van fent més complexos a mesura que, en nosaltres, van augmentant les capacitats biològiques de processament de la informació i els coneixements i les experiències van esdevenint més nombroses. És sabut, també, que els aprenentatges primers són punts especialment importants de construcció de la realitat durant tota la vida. 4. Però, què és el que ensenyen els pares i aprenen els fills? Els pares, que són –vulguin o no– els educadors fonamentals dels fills, no ensenyen només destreses o habilitats: ensenyen, sobretot, un estil concret de viure, d’interpretar i afrontar la vida. Cert és que aquest ensenyament es realitza unes vegades conscientment i d’altres inconscient, però la realitat no és, ni més ni menys que aquesta. D’altra banda, els fills, van introduint en esquemes cada vegada més complexos d’interpretació les experiències que, si en un primer moment foren immediatament properes i concretes, poc a poc es van fent cada vegada més globals, complexes, simbòliques i abstractes.

9 2. Cómo és percibida la Iglesia

10 2. Cómo es percibida la Iglesia
El Concilio Vaticano II despertó muchas espectativas Pluralidad de éticas que, a menudo, caen en un relativismo La fe parece reducirse al ámbito personal y privado Crecimiento del proceso de secularización, de indiferencia religiosa Disminución de vocaciones Consecuencias de un salto generacional La convocatòria i la celebració del Concili Vaticà II, amb tots els documents i directrius que d’ell emanen, despertà moltes expectatives en el poble de Déu i la seva acceptació suposà el desenvolupament d’un estil teològic diferent, amb la pretensió de recuperar el tarannà renovador i creatiu del cristianisme. Tot i això, determinats sectors, amb desigual influència, han seguit un procés qüestionador del model d’Església i d’evangelització promoguts en l’immediat postconcili i en les dècades dels anys setanta i vuitanta. L’Església desenvolupa la seva activitat en una societat plural, on es viuen una pluralitat d’ètiques que, molt sovint, cauen en un relativisme. Alhora que augmenta el pluralisme es fan sentir, també, uns processos uniformitzadors de determinats valors (moda, consum, hàbits,...). Aquesta pluralitat es manifesta, en major o menor grau, amb les contradiccions que es poden suscitar en les comunitats cristianes i especialment en els adolescents i els joves. Disminuïda la presència pública de la fe i de la religió, i desprestigiada per determinats corrents i, sovint, per mitjans de comunicació desconeixedors de l’ampli espectre de la vida eclesial, com per exemple els serveis socials que presta en camps molt diversos al primer i al tercer i quart món (sanitat, ensenyament, marginats, immigrants, lleure, tercera edat,...), la fe sembla reduir-se per a determinats creients i no creients a l’àmbit personal i privat i, com a molt, a l’estricte àmbit comú d’aquells que la comparteixen.

11 3. Los niños, adolescentes y jóvenes que crecen y se hacen mayores

12 3. Los niños, adolescentes y jóvenes que crecen y se hacen mayores
Tienen muchas posibilidades y pocas expectativas La necesidad de libertad: dificulta la configuración del propio yo supone el rechazo de planteamientos e instituciones En su posicionamiento: domina la superficialidad, la intranscendencia, la cobertura de las necesidades inmediatas dificilmente suscita preguntas que cuestionen la propia realidad, el sentido de la vida Els adults configuren un context social on els adolescents i els joves hi tenen moltes possibilitats i poques expectatives i en el que cada vegada costa més fer-se adult. Els adolescents i els joves són envaïts per un sentit de decepció, de no trobar acolliment en les estructures que se’ls vol imposar. En darrer terme, en el fons, probablement hi ha, també, por davant d’aquesta societat, que sovint es presenta amenaçadora i que ha descobert i desenvolupat, un seguit d’estratègies envers el sector juvenil que considera més com un mercat de consum, que no pas un sector a qui ajudar a créixer i madurar a través d’un veritable mestratge. La necessitat de llibertat, especialment en adolescents i joves, en ocasions, dificulta la configuració d’un mateix, la configuració del propi jo, les relacions d’alteritat,... i, molt sovint, suposa el rebuig de plantejaments i institucions que mostren processos personals a seguir, camins a fressar,... Es tracta de l’expansió de la cultura de la immediatesa gratificadora, basada en l’ètica que tot allò que és possible i ve de gust, és lícit: passar-ho bé, disposar de diners, portar roba adequada, ocupar-se i preocupar-se amb excés pel cos. Porten entre mans una multiplicitat de tasques i aparents compromisos que sovint desatenen, obliden, anul·len, sense massa recances. Molts dels nostres joves viuen instal·lats en un posicionament en què hi domina la superficialitat, la intranscendència, la cobertura de les necessitats materials immediates, que difícilment suscita preguntes que qüestionin la pròpia realitat, el sentit de la vida, el futur, la necessitat de compromisos. Un lliscar superficialment per tot sense aprofundir res. 

13 3. Los niños, adolescentes y jóvenes que crecen y se hacen mayores
Valoran la familia y al grupo de cercano de amigos Los medios de comunicación generan: comunicación compulsiva aislamiento inflación de información fijan hábitos antes que criterios Els adults configuren un context social on els adolescents i els joves hi tenen moltes possibilitats i poques expectatives i en el que cada vegada costa més fer-se adult. Els adolescents i els joves són envaïts per un sentit de decepció, de no trobar acolliment en les estructures que se’ls vol imposar. En darrer terme, en el fons, probablement hi ha, també, por davant d’aquesta societat, que sovint es presenta amenaçadora i que ha descobert i desenvolupat, un seguit d’estratègies envers el sector juvenil que considera més com un mercat de consum, que no pas un sector a qui ajudar a créixer i madurar a través d’un veritable mestratge. La necessitat de llibertat, especialment en adolescents i joves, en ocasions, dificulta la configuració d’un mateix, la configuració del propi jo, les relacions d’alteritat,... i, molt sovint, suposa el rebuig de plantejaments i institucions que mostren processos personals a seguir, camins a fressar,... Es tracta de l’expansió de la cultura de la immediatesa gratificadora, basada en l’ètica que tot allò que és possible i ve de gust, és lícit: passar-ho bé, disposar de diners, portar roba adequada, ocupar-se i preocupar-se amb excés pel cos. Porten entre mans una multiplicitat de tasques i aparents compromisos que sovint desatenen, obliden, anul·len, sense massa recances. Molts dels nostres joves viuen instal·lats en un posicionament en què hi domina la superficialitat, la intranscendència, la cobertura de les necessitats materials immediates, que difícilment suscita preguntes que qüestionin la pròpia realitat, el sentit de la vida, el futur, la necessitat de compromisos. Un lliscar superficialment per tot sense aprofundir res. 

14 3. Los niños, adolescentes y jóvenes que crecen y se hacen mayores
Dificultad para establecer un pacto social de educación Sector de adolescentes que participan en actividades: que completan la formación inician en el trabajo en equipo en el servicio altruista el compromiso social el voluntariado con la importancia que se deriva para la sociedad Els adolescents i els joves viuen amb els seus pares, valoren la família, tot i queixar-se de qüestions determinades. Donen importància, també, a la colla, al grup d’amics proper, responent així a la necessitat de sentir-se part integrant d’un grup com una manera de manifestar el que són per referència al grup, encara que amb un compromís que no sempre és estable ni demana una continuïtat periòdica. En situacions concretes, sovint afavorides pel context, el grup d’amics pot abocar a conductes de risc i fins i tot marginals, predelictives i delictives. La irrupció dels mitjans de comunicació en la vida dels adolescents i dels joves genera alhora, en ocasions, comunicació compulsiva (mòbil, correu electrònic,...), aïllament (ràdio, televisió, viatges virtuals per internet, walkmans,...), inflació d’informació i bombardeigs subtils i contradictoris. En determinats casos, quan es viu el «ser» com estar comunicat, pot portar a la destrucció de la privacitat i a malmetre la pròpia identitat (diaris íntims publicats a la xarxa, simulacions de gènere, edat, situació personal en xats,...). Preocupats per la seva imatge adquireixen les pautes de conducta que ofereixen els mitjans i la moda que amb la seva influència fixen hàbits abans que es configurin els criteris.

15 4. La palabra de la Iglesia a nuestros alumnos y a los educadores que les acompañan

16 4.1 Constatando nuevamente la realidad
Muchos padres confían en nuestros centros inserirnos en las diversas realidades evangelizar con el testimonio de la palabra y de la vida establecer diálogo volver a la comunidad L’ESCOLA Pel que fa a l’Escola hi trobem com a marc educatiu, constantant uns canvis notables en els darrers anys: Una gran diversitat de models de persona i de valors educatius, fruit d’una falsa interpretació de la modernitat, que prioritza objectius i interessos sovint aliens a la funció de la institució educativa. 2. Una gran confusió i inseguretat per part dels educadors, que veuen qüestionada la seva autoritat professional i personal i menystinguda la seva dignitat. Un dirigisme angoixant produït per l’obsessió de les administracions educatives en pautar excessivament els continguts educatius, i que resta llibertat i creativitat als centres educatius. Una certa idea implícita però generalitzada a considerar a considerar l’escola om un espai d’acollida on a l’infant i a l’adolescent se li ha de resoldre gairebé tot. Els polítics que majoritàriament han dissenyat els nostres sistemes educatius han intentat sempre imposar la seva ideologia i els valors que la sostenen. La preocupació i la voluntat de fer prevaler valors permanents de caràcter universal que han estat en els fonaments de la nostra civilització han estat obviats i, fins i tot, menystinguts.

17 4.1 Constatando nuevamente la realidad Llegan a nuestras aulas:
generaciones con una formación religiosa muy débil o inexistente un buen número no ha estado nunca cerca de la fe. alumnos de ámbitos culturales que practican otras religiones en el ámbito católico: ruptura generacional que ha supuesto el alejamiento de muchos adultos ruptura generacional entre las promociones juveniles L’ESCOLA Pel que fa a l’Escola hi trobem com a marc educatiu, constantant uns canvis notables en els darrers anys: Una gran diversitat de models de persona i de valors educatius, fruit d’una falsa interpretació de la modernitat, que prioritza objectius i interessos sovint aliens a la funció de la institució educativa. 2. Una gran confusió i inseguretat per part dels educadors, que veuen qüestionada la seva autoritat professional i personal i menystinguda la seva dignitat. Un dirigisme angoixant produït per l’obsessió de les administracions educatives en pautar excessivament els continguts educatius, i que resta llibertat i creativitat als centres educatius. Una certa idea implícita però generalitzada a considerar a considerar l’escola om un espai d’acollida on a l’infant i a l’adolescent se li ha de resoldre gairebé tot. Els polítics que majoritàriament han dissenyat els nostres sistemes educatius han intentat sempre imposar la seva ideologia i els valors que la sostenen. La preocupació i la voluntat de fer prevaler valors permanents de caràcter universal que han estat en els fonaments de la nostra civilització han estat obviats i, fins i tot, menystinguts.

18 4.1 Constatando nuevamente la realidad
Este distanciamiento generacional pide una presentación del Evangelio diferente disponemos de un mensaje valioso aprovechar los activos insitucionales cambiar las estrategias buscando estructuras nuevas que piensen en el futuro buscar estructuras nuevas pensando en el futuro promover acciones que ayuden a recuperar la propia identidad, los propios valores, la confianza en la acción del Espíritu. 6. Parlar d’educació o de formació porta a pensar en l’escola. L’escola és, evidentment, una institució fonamental, però no podem identificar l’acció educativa o la formació exclusivament amb l’escola. L’estructura educativa en què es desenvolupa la vida dels infants i joves està configurada per totes les institucions (per exemple la família, l’escola, la parròquia), espais (per exemple el temps de lleure, les classes, la catequesi),... que contribueixen a transmetre o millorar coneixements, a desenvolupar capacitats personals i a crear actituds. És aquest conjunt el que forma l’estructura educativa. L’educació no es pot reduir a uns espais temporals determinats i cal considerar el conjunt de la vida de les persones com espai educatiu. Els educadors –mestres, professors, monitors, caps,... – i en ocasions els mateixos pares, tenen dificultat per captar, en els seus plantejaments educatius o familiars, el context sociocultural i, en determinades edats, econòmic, en el qual els infants, els adolescents i els joves desenvolupen la seva vida.

19 4.2 Unos aspectos comunes para cualquier propuesta educativa
Formar en la conciencia que realizar una tarea siempre exige esfuerzo. Contribuir a formular criterios Configurar homes y mujeres capaces de construir encontrar pequeña esperanza sumar esfuerzos personas que generen ilusión Las propuestas educativas: fundamentarse en un médodo proponer unos objetivos Calidad del magisterio de los educadores Les propostes educatives han de formar en el rigor, en la consciència que fer una tasca ben feta demana una fidelitat il·lusionada que sempre exigeix esforç. Un rigor que no neix de la imposició d’una llei externa sinó del descobriment vital que l’imaginar, el planejar, el construir, el realitzar i l’acabar un projecte és el fruit d’un treball, el fruit d’una acció que fa el resultat més nostre no perquè l’haguem comprat, sinó perquè és obra de les nostres mans. Les propostes educatives han d’ajudar a formular criteris. Que no confonguin la imposició amb la renúncia a la pròpia identitat. Sense criteris, sense valors explícits, s’arriba a fer una cosa molt pitjor: deixar els nostres alumnes en mans de les crides de l’entorn i sense capacitat d’acarar-les críticament. Avui és indispensable que l’educació no sigui altra que ensenyar a optar compromesament per allò que hom creu que val la pena. Cal educar en l’opció, en la capacitat de decisió i en la voluntat de ser fidels a aquests compromisos.

20 4.3 Qué debería decir a aquellos que trabajan con los jóvenes
Conviene: dejarse llevar por la paz apostólica ser testimonios del Dios de Jesús descubrir que los valores cristianos se pueden vivir en la vida ordinaria desvelar la vocación cristiana valorar y priorizar el trabajo al lado de los niños y adolescentes generar acogida personal I després d’aquests preàmbuls, què pot dir l’Església als infants, als adolescents i als joves? Abans d’endinsar-nos en la resposta considero que convé parlar d’allò que ha de dir a aquells que treballen amb els infants, els joves i els adolescents: Convé fugir de l’ansietat apostòlica i deixar-se portar per la pau apostòlica i viure joiosament, amb convenciment, que cadascú és mogut per l’Esperit i cridat a viure l’Evangeli, la presència de Jesús entre els joves. Els adolescents i joves han de descobrir en els seus educadors en la fe, testimonis del Déu de Jesús, del Déu que estima la vida, emissaris i no funcionaris del Regne, que ofereixen un missatge que obre a una nova manera de viure, de relacionar-se. Cal ajudar a descobrir que els valors cristians es poden viure en la vida ordinària i de quina manera Déu, mitjançant la paraula de Jesús, proposa unes fites, en ocasions exigents, però agraeix el desig d’arribar-hi, la bona voluntat i l’esforç per aconseguir-ho acollint amb benvolença els resultats obtinguts. Fer descobrir aquests valors implica que ni s’ha de tenir por a proposar compromisos als joves, ni s’ha d’amagar hom a dir el que pensa, encara que no sigui de moda.

21 4.3 Qué debería decir a aquellos que trabajan con los jóvenes
La palabra de la Iglesia comprometida con aquello que está al servicio de la persona con la construcción de un mundo de justicia, paz y desarrollo libre con la libertad de los hijos de Dios Proponer una experiencia de cristianismo Provocar el encuentro con Jesús en la intimidad de la oración, en la celebración comunitaria, en los sacramentos, en el trostro del necesidado, del que sufre No prejuzgar el tipo de joven ideal que ha de tener cabida en la Iglesia Proposar als adolescents i joves una experiència de cristianisme. El nucli de la paraula adreçada als nostres alumnes ha de ser l’Evangeli concretat en uns valors. Els infants, els adolescents i els joves han d’arrelar-se en eixos de l’Evangeli i han d’assolir un cristianisme que és servei generós perquè neix d’una experiència aprofundida de pregària. Els educadors en la fe haurien d’ajudar a fer viure la capacitat il·lusionada, però no ingènua, d’optar pel compromís i la capacitat de fer de la pregària una experiència vital arrelada. S’ha de provocar la trobada amb Jesús, en la intimitat de la pregària, en la celebració comunitària amb els germans, en els sagraments, en el rostre del necessitat, del qui sofreix, dels marginats, aquells amb qui pateix, mor i ressuscita. Ajudar a descobrir la importància de la pràctica religiosa, el contrasentit de creure i no practicar, la importància de l’exercici espiritual (pregària, sagraments, catequesi, lectures, catecumenats, grups,...), divulgar que l’exercici espiritual és sa. Descobrir als adolescents i als joves la importància del servei en missió (visitar i/o acompanyar ancians, ser educador en el lleure dels infants, catequista, ajudar en un menjador per a marginats, visitar malalts, col·laborar amb una ONG,...). Ser cristià demana pràctica. Cal tenir clares aquestes referències per no caure en l’error de prejutjar i decidir teòricament quines són les formes de presència ideals o millors entre els infants, els adolescents i els joves. Creure que hi ha una forma privilegiada d’organitzar la presència de l’Església entre els adolescents i els joves, oblidant la diversitat de joves, podria portar que només un tipus de jove tingui presència dins l’Església.

22 La palabra que la Iglesia ha de dirigir a los alumnos desde nuestras escuelas
4.4 Un tono puertas abiertas llamada a caminar avanzando potenciar todo lo que es vida más plena que no esconda las exigencias con sentido descubrir las bienaventuranzas, hoy El contenido la palabra y la vida de Jesucristo recuperar y reformular valores “típicos”, valores aparentemente contradictorios La paraula que l’Església i la seva pastoral entre infants, joves i adolescents, ha d’adreçar en general, ha de tenir cura tant del to com dels continguts. Ha de ser un to encoratjador, de portes obertes, que animi a cercar l’esperança, a no deixar-se empresonar per la impotència i el desencís. Un to que faci del cristianisme una crida a avançar i a potenciar allò que és vida més plena i que afirmi que l’Església, que som tots, –tot i no fer-ho sempre prou clarament– vol acompanyar, acollir i potenciar aquest camí de creixement. Un to que no amagui les exigències del ser catòlic, del ser cristià. Però un to que la faci atractiva perquè exigeix amb sentit. En definitiva, un to que ajudi a descobrir la ressonància de les benaurances, avui. El contingut bàsic ha se ser la paraula i la vida del Crist. Una paraula i una vida específiques que sorgeixen de la paraula i la vida de les persones. Caldria recuperar i reformular, sense vergonya, molts valors «típics» del cristianisme: l’esperit de sacrifici i d’esforç, la capacitat d’esperança, la preocupació quotidiana per als altres, la capacitat de fruir de la vida però de fer-ho autodisciplinadament, el capteniment d’una vida austera i solidària, l’il·lusionar-se per tot allò que és senzill i durador,... També tots aquells valors aparentment contradictoris però que valen perquè es complementen: soledat i acció, alegria i sacrifici, contemplació i compromís, exigència personal i respecte als altres, prudència i denúncia,... Cal empènyer a viure tot allò que ens transcendeix, ens crida i ens embolcalla. Viure així, fa créixer en humanitat a la manera de Jesús, l’Home Nou. Tot el que hem reflexionat en referència al procés de creixement en la fe, un creixement que es produeix en un context social i eclesial molt concret, ens permet apuntar que, perquè sigui harmònic, ha de contemplar tres aspectes que s’han de treballar alhora i amb una forta cohesió entre ells: formació, vivència i celebració.

23 El proceso de crecimiento en la fe ha de integrar
Qué ha de integrar el proceso de crecimiento en la fe 4.5 El proceso de crecimiento en la fe ha de integrar FORMACIÓN VIVENCIA 6.4. Què ha d’integrar el creixement en la fe: Formació + Vivència + Celebració Si només donem formació, posant l’accent en la instrucció, podem convertir el cristianisme en una filosofia; si només es treballen els aspectes vivencials externs, portarem al jove a un activisme que amb el temps quedarà desproveït de base i fàcilment de sentit; si només es treballen els aspectes vivencials interiors i de celebració, es pot caure en un espiritualisme desencarnat i desarrelat. És determinant, doncs, que aquests tres aspectes es treballin conjuntament, harmònicament conjuntats. CELEBRACIÓN

24 4.5 Qué ha de integrar el proceso de crecimiento en la fe FORMACIÓN
catequesis cursillos lecturas clases de religión acompañamiento ...

25 4.5 Qué ha de integrar el proceso de crecimiento en la fe VIVENCIA
externa servicio movimientos testimonio ... interna oración retiros, EE.EE ...

26 4.5 Qué ha de integrar el proceso de crecimiento en la fe CELEBRACIÓN
oración familia catequesis centro tiempo libre grupo scout escuela ... eucaristía otros sacramentos encuentros ...

27 viven versus 4.6 laicismo oración acompañamiento soledad
Adónde ha de conducir el proceso de crecimiento en la fe 4.6 viven versus laicismo oración acompañamiento soledad 6.5. On ha de portar el procés de creixement en la fe: Aquest procés de creixement en la fe harmònic és una via per donar resposta a la realitat personal, social i eclesial que viuen els infants, els adolescents i també els joves, amb la pretensió de facilitar l’experiència religiosa personal. Una pretensió de voler superar els aspectes negatius de les realitats viscudes i caminar cap a una autonomia individualismo misión

28 Adónde ha de conducir el proceso de crecimiento en la fe
4.6 laicismo oración que al laicisme ambiental s’hi contraposi l’espiritualitat que neix de la pregària.

29 4.6 soledad acompañamiento
Adónde ha de conducir el proceso de crecimiento en la fe 4.6 soledad Una espiritualitat que es fa present i que s’arrela en el món perquè ajuda a superar la solitud, aquell caminar sol, a través del mestratge de l’adult que l’acompanya, que el fa sortir de l’individualisme envolvent i en ocasions aclaparador gràcies a la crida d’Aquell que és Amor acompañamiento

30 4.6 individualismo misión
Adónde ha de conducir el proceso de crecimiento en la fe 4.6 i que proposa estimar els altres mitjançant un servei generós, compromès i desinteressat a favor dels qui ho necessiten. individualismo misión

31 FORMACIÓN VIVENCIA CELEBRACIÓN 4.6
Adónde ha de conducir el proceso de crecimiento en la fe 4.6 FORMACIÓN VIVENCIA Estem parlant d’un procés que comença a la infantesa, es completarà en gran manera a la joventut, però que caldrà treballar tota la vida. Els fonaments que es posin els primers anys seran la base que sustentaran el procés. CELEBRACIÓN

32 5. Conclusión

33 Conclusión 5. Acción educativa en un contexto plural desde la fidelidad al Evangelio Educación integral inspirada en el Evangelio que informa toda la actividad ayudando a descubrir la irrupción de Dios en el mundo Un carácter propio que informa el projecto educativo y que ha de contemplar la diversidad de niveles que aconsejan el proceso de preevangelización, evangelización y pastoral Asistir a una escuela cristiana no preesupone la vivencia de la fe católica Importancia de los equipos de educadores, su formación incial y su formación permanente La educación reclama tiempo y el proceso de crecimiento en la fe, también 7. Conclusió Arribats a aquest punt i abans d’acabar la meva intervenció no voldria deixar de dir, pel que fa a la catequesi i penso el mateix de l’escola, que m’he anat endinsant en el tema des d’un pensament que fa temps que m’ocupa. El tipus d’escola, i no només d’escola sinó també de marcs educatius en el lleure (centres d’esplai, agrupaments, centres juvenils,...), de marcs educatius pastorals (catequesi, catecumenats, moviments, associacions i grups apostòlics,...), empren unes metodologies, treballen uns continguts, promouen unes activitats que, globalment, han estat una bona resposta als infants i joves de l’època industrial, que han contribuït amb eficàcia a la seva formació i promoció, que han vertebrat el teixit social,... però no sé si han evolucionat suficientment i en el sentit adequat per donar respostes a les realitats que la superació d’aquesta etapa ha configurat i que són les dels joves d’avui. Veig, per acabar que, malgrat parlar del futur, he repetit en la meva exposició, algunes idees i plantejaments que fa uns anys també expressava davant de reflexions semblants. I és que la situació actual del tema no és fruit de l’avui immediat. Els aspectes cabdals de la situació actual vénen de lluny, de fa unes dècades, han anat evolucionant i ara es manifesten amb una especial intensitat i de forma més colpidora. Convé seguir reflexionant, buscar respostes, emprendre iniciatives, no deixar-se portar per la rutina o per allò que és políticament correcte i per sobre de tot continuar treballant amb esperança.

34 Sólo nos resta decir confiadamente: AMÉN
Jóvenes, os he escrito porque sois fuertes y la palabra de Dios persevera en vosotros (1 Jn 2, 14) I, sobretot, no oblidar que la paraula de Déu ens deixa ben clar que, per la força de l’Esperit, els joves són forts i la paraula de Déu persevera en ells. A nosaltres només ens cal sembrar i conreuar confiadament. Sólo nos resta decir confiadamente: AMÉN

35