Sentir l’esperit Sentir el espíritu
L’esperit no creix en els arbres, però es nodreix del nostre entorn, com el cos es nodreix del menjar. El espíritu no crece en los árboles, pero se alimenta de nuestro entorno como el cuerpo se alimenta de la comida
L’esperit necessita ser alimentat amb visions boniques, amb paraules que omplin, o per qui sàpiga sentir l’esperit. El espíritu necesita ser alimentado con visiones bonitas, con palabras que llenen, o por personas que sepan sentirlo.
Sentir l’esperit és saber tenir paciència, comprensió, no judicar mai, acceptar les persones com són. Sentir el espíritu es saber tener paciencia, comprensión, no juzgar nunca, aceptar las personas como son.
Sentir l’esperit és abraçar qui està sol o trist, sense dir res. Sentir el espíritu es rodear con un abrazo a quien está solo o triste, sin decir nada.
Sentir l’esperit és asseure’s junts quan no hi ha necessitat de parlar, quan val més callar, quan és millor no fer preguntes. Sentir el espíritu es sentarse juntos cuando no hay necesidad de hablar, cuando es mejor callar, cuando más vale no preguntar.
Sentir l’esperit és notar unes mans que et donen suport i enforteixen la teva esperança de viure i de companyia Sentir el espíritu es notar unas manos que te ofrecen ánimo y fortalecen tu esperanza de vivir y de compañía
Sentir l’esperit és dir “t’estimo” només mirant. Sentir el espíritu es decir “te amo” sólo con la mirada.
Sentir l’esperit és fàcil: tan sols cal que ens decidim a baixar del pedestal de l’amor propi que sovint ens rodeja i ens lliga. Sentir el espíritu es fácil: Sólo hace falta que nos decidamos a bajar del pedestal del amor propio que con frecuencia nos rodea y nos ata.
Sentir l’esperit ! Qui no ho necessita? ¡Sentir el espíritu! ¿Quién no lo necesita?