La segona República: intent de solució democràtica. L’articulació d’un nou sistema polític. La Constitució de 1931República

INTRODUCCIÓ: LA VICTÒRIA ELECTORAL. Resultats: - àmbit rural  triomf monàrquic. - àmbit urbà  triomf republicà. Causa: - col·lapse del sistema caciquil  derrota del govern. Conseqüències: - govern provisional del Pacte de San Sebastián a govern efectiu. - renúncia del rei. Proclamació en Barcelona

Abdicación de Alfonso XIII (14 de abril de 1931) Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósitos acumulados por la Historia de cuya custodia me han de pedir un día cuenta rigurosa. Espero conocer la auténtica expresión de la conciencia colectiva. Mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real reconociéndola como única señora de sus destinos. También quiero cumplir ahora el deber que me dicta el amor de la Patria. Pido a Dios que también como yo lo sientan y lo cumplan todos los españoles.- Alfonso, Rey.

4.1.. Govern provisional.  Segona República: - renovació de la classe política.  Govern provisional: - composició diversa.  Conservadors: - polítics de la monarquia, catòlics i liberals. - “Derecha Liberal Republicana”: lligada al caciquisme i falta de modernitat. - Miguel Maura i Niceto Alcalá-Zamora.

 Partits republicans: Manuel Azaña: - una de les figures més importants de la República i el segle XX. - capaç d’elaborar un programa complet de reforma del país. - poc amic del consens. - “Acción Republicana” (més tard “Izquierda Republicana): més competent dels partits republicans (de perfil europeu). Alejandro Lerroux: - dirigent del Partit Radical, junt a Diego Martínez Barrio. - des del principi desconfiança del nou republicanisme. - fals centrisme fruit del descontent i la falta de posició. “Partido Radical Socialista”: - menys valuos, però significatiu al seu moment. - demagògia purament verbal. - Álvaro de Albornoz i Marcelino Domingo.

 Els socialistes: - Tres figures i tres tendències: Fernando de los Ríos: socialisme humanista i d’arrels liberals. Fco Largo Caballero: sindicalista i representant de la radicalització. Indalecio Prieto: partidari de la col·laboració amb els republicans.

4.2. Les Corts constituents.  Eleccions de juny, 1931: Confirma del canvi de la vida política espanyola. Triomf de l’esquerra: 263 (116 del PSOE), derrota del vell republicanisme (90 del P. Radical de Lerroux) i de la dreta (soles 48 diputats). Conseqüències: Representació de la dreta inferior a la força social pel seu col·lapse. Inexperiència dels seus membres. Veracitat de les eleccions. Vida política inestable i tensa, però amb el mateix grau de democràcia que a Europa.

4.3. La nova Constitució.  Definició: - democràtica i idealista  república de treballadors. - prohibició eixida de la SDN. - renúncia a la guerra. - vot de la dona. - drets socials.  Deficiències: - excessiva. - relacions entre poders deficient per una Presidència de República dèbil. - mancança de consens en determinats temes: religió.  Característiques: - legislatiu  Parlament unicambral. - executiu  President de govern i ministres.  President de la República: - 6 anys sense reelecció. - dissolució dos voltes del Parlament. - Parlament i col·legi compromissaris. - altres  Tribunal de Garanties.  Diputació Permanent.  nacionalitats: reconeixement autonomia.  qüestió religiosa: dissolució jesuïtes i prohibició ensenyament.