LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1939) Ciències socials – 4T D’ESO

Cronologia i fases de la república LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1939) 14 d’abril de 1931 PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA 1 d’abril de 1939 FINAL DE LA GUERRA CIVIL BIENNI PROGRESSISTA O D’ESQUERRES BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES FRONT POPULAR GUERRA CIVIL ESPANYOLA Abril – juny 1931 Juny de 1931 – novembre de 1933 Novembre de 1933 – febrer de 1936 Febrer – juliol de 1936 18 de juliol de 1936 – 1 d’abril de 1939

La proclamació de la república En plena crisi del règim monàrquic d’Alfons XIII, el Govern va convocar unes eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. La població guipuscoana d’Eibar, la primera on es va proclamar la nova República. Considerades com un referèndum entre monarquia i república, el triomf de les candidatures republicanes va provocar la marxa del rei Alfons XIII a l’exili i la proclamació de la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA el 14 d’abril.

Els símbols de la república La República va establir com a bandera nacional la tricolor vermella, groga i morada, amb l’escut al mig. Sovint es va representar la República amb la figura femenina. La figura de l’esquerra la representa amb el lleó, la balança, i elements que simbolitzen el progrés, la ciència i les arts.

Els PROTAGONISTES DE LA REPÚBLICA NICETO ALCALÁ ZAMORA President de la República (1931 – 1936) MANUEL AZAÑA DÍAZ President del Govern (1931 – 1933, i 1936) President de la República (1936 – 1939) ALEJANDRO LERROUX GARCÍA President del Govern (1933 – 1936, discontinu)

LA CONSTITUCIÓ DE 1931 Pactada per les forces republicanes i socialistes. Amb el rebuig de la dreta. Estat integral (no federal), però amb dret a l’autonomia de les regions. De caràcter progressista, democràtica i laica. Constava de 125 articles. Reconeixement del dret a la propietat privada però amb poder d’expropiació per raons socials. Establia la sobirania popular Dret a l’educació primària universal i gratuïta. Model educatiu laic. La forma de l’Estat era la República. El poble sobirà escollia els diputats de les Corts, cada 4 anys, i les Corts escollien el President de la República cada 6 anys. Ampli reconeixement de drets i llibertats del ciutadans. Sufragi universal masculí i femení Dret al divorci i al matrimoni civil Divisió de poders. Independència del poder judicial i preeminència del poder legislatiu. Corts unicamerals.

LA RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA El 14 d’abril, Francesc Macià va proclamar des del balcó de la Plaça Sant Jaume, la República Catalana, dins de la Federació Espanyola. Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya (1931 – 1933) Després de negociar-ho amb les noves autoritats de la República, es va decidir la restauració de la Generalitat de Catalunya i l’autonomia política segons s’establís en un futur Estatut i en la Constitució. Lluís Companys i Jové, president de la Generalitat de Catalunya (1933 – 1939)

PARLAMENT DE CATALUNYA PRESIDENT DE LA GENERALITAT L’ESTATUT DE NÚRIA (1932) Redacció d’un projecte d’ESTATUT D’AUTONOMIA (L’Estatut de NÚRIA) L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA – 1932 Reconeixia a Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat Espanyol. Establia la cooficialitat del català i del castellà.   Aprovació en referèndum pel poble de Catalunya (sufragi universal masculí, 99% SÍ sobre 75’5% del cens) Les Competències del Govern de la Generalitat: plenes o compartides en dret civil, ordre públic, ensenyament, cultura, sanitat ... competències de l’Estat: administració de justícia, defensa, hisenda ...   Aprovació definitiva al Congrés dels Diputats – 9 de setembre de 1932 (amb força retallades). EL POBLE DE CATALUNYA Elegeixen en sufragi universal ... PARLAMENT DE CATALUNYA ... trien el ... PRESIDENT DE LA GENERALITAT

LES FORCES POLÍTIQUES DE L’ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA PROGRESSISTA MODERADA Partido Comunista de España (José Díaz, Dolores Ibarruri “La Pasionaria” ...) Partido Socialista Obrero Español (Francisco Largo Cabellero, Indalecia Prieto ...) Izquierda Republicana (Manuel Azaña) Sindicat anarquista (Buenaventura Durruti, Federica Montseny ...)

LES FORCES POLÍTIQUES DE LA DRETA LIBERAL - DEMOCRISTIANA CONSERVADORA REACCIONÀRIA (FEIXISTA) Partido Radical Republicano (Alejandro Lerroux) CEDA – Confederación Española de Derechas Autónomas (José Ma. Gil Robles) Renovación Española (José Calvo Sotelo) Falange Española (José A. Primo de Rivera)

LES FORCES POLÍTIQUES catalanes

EL BIENNI PROGRESSISTA O D’ESQUERRES JUNY DE 1931 – NOVEMBRE DE 1933 1931 – 1933 . Govern presidit per Manuel Azaña, amb el suport de republicans d’esquerra, socialistes i els nacionalistes catalans (ERC) Projecte de construir una nova Espanya moderna, laica, democràtica i descentralitzada, i de solucionar els grans problemes que patia el país ... REFORMA AGRÀRIA. REPARTIMENT DE TERRES LLEIS SOCIALS EN L’ÀMBIT LABORAL I FISCAL LAICITZACIÓ DEL PAIS. DISMINUCIÓ DEL PES DE L’ESGLÉSIA DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT. AUTONOMIA DE CATALUNYA REFORMA I MODERNITZACIÓ DE L’EXÈRCIT MILLORA EN L’EDUCACIÓ I EN LA CULTURA

EL BIENNI PROGRESSISTA O D’ESQUERRES QUI ESTAVA EN CONTRA DE LES POLÍTIQUES DEL GOVERN D’AZAÑA L’Església Catòlica Els grans terratinents Gran part de l’Exèrcit Grans financers i industrials (oligarquia) la CEDA els Monàrquics la Falange (Falange Española) altres grups de dreta   1932 - Intent de Cop d’Estat (gral. Sanjurjo) els anarquistes (la CNT i sobretot la FAI) Alguns sectors dels socialistes (del PSOE i de la UGT) i els comunistes (PCE)   Aixecaments revolucionaris i vagues contra el Govern Fets de Casasviejas (gener de 1933) Crisi de Govern i dimissió d'Azaña. Convocatòria de noves eleccions per al novembre de 1933.

EL BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES NOVEMBRE DE 1933 – FEBRER DE 1936 Eleccions de novembre de 1933 Important triomf dels partits de centre i de dreta (CEDA, Partido Radical, i a Calalunya, la Lliga Catalana). El nou govern, presidit per Alejandro Lerroux: va aturar les reformes agrària i educativa, va retornar el seus privilegis a l’Església, va indultar els militars colpistes de l’intent de cop d’estat del General J. Sanjurjo (1932), i va afavorir els interessos dels terratinents i de l’oligarquia. GIR AUTORITARI EN EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Radicalització dels partits i grups d’esquerra: socialistes comunistes anarquistes ...

Proclamació de l’Estat Català per part del President Companys. LA CRISI D’OCTUBRE DE 1934 LA CRISI D’ASTÚRIES Es va produir una revolució (anarquistes i socialistes) per part de miners i obrers asturians. Fou durament reprimida per l’Exèrcit (intervenció de la “Legión”, comandada pel general F. Franco) LA CRISI DE CATALUNYA Proclamació de l’Estat Català per part del President Companys. Rebel·lió ràpidament sufocada per l’Exèrcit. Detenció de Companys i els seus consellers, suspensió de l’Estatut i dissolució de la Generalitat. Detinguts per la revolució d’Astúries El govern de Companys a la presó després d’octubre de 1934

L’ETAPA DEL FRONT POPULAR I EL CAMÍ A LA GUERRA Hivern 1935 – 1936 Desavinences entre els partits del govern (CEDA i Partido Radical) + Casos de corrupció (“estraperlo”) Nova convocatòria d’eleccions per al febrer de 1936 GRAN VICTÒRIA ELECTORAL DEL “FRENTE POPULAR” (coalició dels partits de l’esquerra) Es va reprendre la política reformista: Reforma Agrària Programa educatiu Reformes socials Alliberament de Companys i reinstauració de la Generalitat de Catalunya ... Va tornar al poder Manuel Azaña, que a partir del maig fou el nou President de la República, i Santiago Casares Quiroga va ser el nou Cap del Govern. Aparició de grups polítics d’extrema dreta molt violents: Falange Española (José A. Primo de Rivera), les JONS, les JAP ... Clima de gran violència social. Inici del procés conspirador per preparar un cop d’Estat que enderroqués la República i instaurés a Espanya un règim autoritari. (Exèrcit + partits i grups d’extrema dreta) Descontentament entre l’oligarquia per les reformes del Govern i dins de l’Exèrcit.