11) Nou Catalanisme. Catalanisme conservador Centrar els esforços polítics en Catalunya. Origen: àmbit cultural i intel·lectual. Progrés (federalisme) i Tradició (carlisme). Combinació de modernitat (indústria, arts,...) amb la tradició (llengua i símbols) Tres corrents: a) Literats romàntics (revista La Renaixença) b) Grup catòlic (La Veu del Montserrat) Conservadors c) Federals  Valentí Almirall.

12) Vigatanisme. Catalanisme d’arrels cristianes Apropament del clergat català al catalanisme conservador. Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. La Veu del Montserrat. Josep Torras i Bages (bisbe de Vic)  Impulsa el catalanisme d’arrels cristianes. La Tradició Catalana (1892)

13) Partit Republicà Democràtic Federal Defensa la forma republicana de govern. No accepten la monarquia. Partidaris del laïcisme de l’Estat. Busca l’ampliació dels drets democràtics i socials. Sistema Federal  Repartiment de poders entre l’Estat, les regions i els municipis. Líder  Francesc Pi i Margall.

14) Valentí Almirall. Memorial de Greuges Dirigent federal que trenca amb Pi i Margall l’any 1881. La modernització d’Espanya passava per una república federal. Calia trencar amb la tradició centralista i unitària de la monarquia espanyola. L’objectiu era implantar un Estat Català. Organitza congressos catalanistes i funda el diari Català.

1885  Redacta el memorial de greuges Greuge m. Perjudici que hom causa a una persona en els seus drets o interessos. Memorial que recull els motius pels quals Catalunya es veia agreujada. Primer manifest polític unitari del catalanisme: Denunciava el centralisme. Defensava el proteccionisme, regionalisme i dret civil català. Aproximació a la burgesia. Va fracassar per ser massa republicà. Va atraure poc a les masses populars.

15) Centre Català. Àngel Guimerà. Lluís Domènech i Montaner. Fundat per Valent í Almirall el 1882. S’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu. Volia crear nuclis propagandístics del catalanisme per tot Catalunya. El 1887 els membres més conservadors del Centre Català funden la Lliga de Catalunya. Àngel Guimerà (escriptor) i Lluís Domènech i Montaner (arquitecte)

Lliga de Catalunya Caràcter més conservador que el projecte de Valentí Almirall. 1887  Missatge a la reina regent Maria Cristina demanant la plena autonomia de Catalunya. 1889  Promoure una campanya en contra del projecte de reforma del Codi Civil. 1901  Dirigents de la Lliga de Catalunya s’5ntegren a la Lliga Regionalista.

16) Unió Catalanista. (1891) Necessitat de coordinar el moviment catalanista. La Lliga de Catalunya proposa la fundació d’una nova entitat. Federació d’entitats diverses amb l’objectiu de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals. Burgesia catalanista i conservadora. Suport de la Catalunya rural. Volia propagar les idees regionalistes. Realitzar un programa comú per a tots els grups catalanistes. Pretenien aconseguir un ampli autogovern per a Catalunya.

17) Les Bases de Manresa. 1892  La Unió celebra a Manresa una assemblea. Aproven un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Limitació de les competències de l’Estat central. Plena sobirania de Catalunya en el govern interior. Competència en justícia, educació, ordre públic, encunyació moneda. Oficialitat de la llengua catalana. Càrrecs públics a Catalunya només per a catalans. Recuperació d’institucions catalanes com les Corts.

18) Unió Regionalista. (1899) Grup polític creat per dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona. Representaven la burgesia industrial i agrària. Demanaven l’autonomia política. Referències al regionalisme. Projecte polític poc clar. Dirigents sense experiència.

Centre Nacional Català (1900) Centre format pels publicadors de La Veu de Catalunya que abandonen la Unió Catalanista. Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner. Partidaris de la intervenció del catalanisme en la política i per la via electoral. Bons polítics i bon programa. Poc suport social. Els dos grups (Unió Regionalista i Centre Nacional Català) s’uneixen i presenten candidatura unitària a les eleccions del maig de 1901. Obtenen 4 diputats per Barcelona.

19) La Lliga Regionalista. (1901) Nou grup polític fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. La Veu de Catalunya principal mitjà de difusió. Primer partit no dinàstic en obtenir victòria a Barcelona. La Lliga Regionalista serà el gran rival dels republicans. Industrials, comerciants i professionals de Barcelona. També propietaris agraris. La Lliga Regionalista s’oposa al sistema centralista i corrupte de la Restauració. Estan a favor d’un reformisme polític que porti a l’autonomia a Catalunya.