LA 2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)

Saps de quina època són i perquè es van construir?

Magatzems Carsons i Scott (1899), obra de Sullyvan. Escola de Chicago. A finals del segle XIX, les possibilitats que oferien els nous materials, el gran creixement demogràfic la urbanització creixent i l´especulació del terreny urbà van provocar l´aparició dels primers gratacels. Magatzems Carsons i Scott (1899), obra de Sullyvan. Escola de Chicago.

La 2ª Revolución Industrial Tras la Primera fase de la industrialización (Inglaterra) y su extensión (Europa, USA y Japón), se inicia una nueva fase (1870- 1914). Gran Bretaña pierde su liderazgo en beneficio de otras potencias. La caracterizan los siguientes rasgos: El empleo de nuevas fuentes de energía El desarrollo de nuevos sectores de la producción Cambios en la organización del trabajo Nuevas formas de capital empresarial La formación de un mercado de extensión mundial

Nuevas fuentes de energía Si el vapor constituyó la principal fuente de energía aplicada a las máquinas en la Primera R. Industrial, durante la Segunda, se desarrollan otras nuevas: El Petróleo Sirvió de combustible al motor de explosión y a la automoción, que alcanza la madurez con H. Ford en el primer tercio del siglo XX. La electricidad Su aplicación fue esencial para la iluminación (Edison, bombilla, 1879), la transmisión de señales electromagnéticas (telégrafo), acústicas (radio de Marconi) y para determinados motores, entre ellos, los de metros y tranvías. Relació entre investigació i empresa. Patents i laboratoris i universitats.

Nuevos sectores de la producción Frente a la industria textil y la siderúrgica, impulsores de la primera industrialización, surgen nuevos sectores punteros entre 1870 y 1914: La Industria Química Colorantes, explosivos (Ej., la dinamita de Nobel), abonos, medicamentos, fibras artificiales (Ej., el naylon), caucho, etc. La nueva siderurgia De ella se obtiene níquel, aluminio, etc. El hierro se somete a procesos de refinado a través del Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulando el desarrollo de la industria de armamentos. Las industrias alimentarias Latas en conserva esterilizadas (1875), frigoríficos industriales (1878), etc.

Els transports i les comunicacions Gran impuls que suposà: increment i especialització dels mercats continental i transoceànics i generalització de les migracions internacionals. El ferrocarril i la navegació La substitució del ferro per l´acer , grans xarxer ferroviàries continentals i unificació dels mercats nacionals. La navegació a vapor Innovacions tècniques (canvi de la fusta per l´acer i de les pales per l´hèlix), obertura dels grans canals de Suez (1869) i Panamà (1914) i noves tècniques en refrigeració. Altres mitjans de transport L´automòbil (s´introdueix el pneumàic i el sistema fabril en cadena), l´aeronàutica (de gran futur militar), la bicicleta, (prepara la ciutat per al trànsit rodat)., ferrocarrils elèctrics i tramvies. - Comunicació. La premsa i les arts gràfiques es converteixen en mitjans informatius de masses.

El Canal de Panamà (1914) va afavorir les transaccions comercials intercontinentals i va escurçar-ne extraordinàriament el temps i el cost.

Nuevas formas de organización del trabajo La complejidad de las nuevas empresas y de los procesos de producción impusieron en esta segunda fase de la R. Industrial nuevos sistemas de organización del trabajo, destacando: El Taylorismo. Busca la organización científica del proceso productivo de la empresa mediante la especialización, la estandarización, a fin de reducir costes de producción. El trabajo en Cadena ("Fordismo"). Aplicado con éxito en las fábricas de automóviles de Henry Ford significa la máxima especialización, la optimización del trabajo y los rendimientos, abaratando mercancías y acercándolas a los consumidores.

Cadena de muntatge de l´empresa Ford (1914). El TAYLORISME Cadena de muntatge de l´empresa Ford (1914).

Una economía mundializada que abre el camino a la colonización. La globalización de la economía se produce como consecuencia de la necesidad de obtener materias primas y controlar nuevos mercados donde vender los excedentes de la producción industrial. Las principales potencias se embarcan en la conquista y control de amplios territorios de África y Asia, forzando a la integración de las distintas economías. Este rasgo obedece al fenómeno del Imperialismo, que constituirá una de las causas del estallido de la Primera Guerra Mundial.

Transformaciones demográficas y sociales Los cambios ocurridos en el campo económico repercutieron en la estructura social. La revolución industrial estuvo aparejada a los siguientes fenómenos: El aumento de la población europea Se produjo como consecuencia del mantenimiento de altas tasas de natalidad y la drástica reducción de las de mortalidad. Este incremento fue más significativo en las ciudades que en el ámbito rural. La urbanización Las ciudades crecieron debido a la inmigración procedente de las zonas rurales y del extranjero. La urbanización fue rápida y desordenada, sin planificación. El nacimiento de una sociedad capitalista dividida en clases Frente a la estamental-feudal, la sociedad de clases supone, en principio, la igualdad de todos los individuos ante la ley. Pero esa igualdad legal no se corresponde con la división social, estructurada en torno a dos clases fundamentales: la burguesía y el proletariado.

Migracions europees a finals del segle XIX.

2.- Expansió colonial i imperialisme Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les Potències europees, EE.UU. I el Japó volen CAUSES 1914 85% del món Dominar i conquerir el món Econòmiques Competència i superproducció Nous mercats Matèries primeres Demogràfiques Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració Excedent de població europea Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Factors ideològics i polítics Doc. 8 Estímul nacionalista Grandesa i prestigi nacional Control de rutes marítimes donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Motius estratègics Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races) Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Grups de pressió

2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis prioritat Control de rutes Factories a les costes Segles XVIII i primera meitat del XIX A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Centrada bàsicament a Àfrica i Àsia Àfrica Àsia

Àfrica, 1870

Àfrica, 1914

U6 Comparativa del continent africà 1870 1914

U6 4. Les conseqüències de la colonització. A les colònies A les metròpolis Demogràfiques - Una sortida per a l’excedent de població europea Increment de la població (reducció de la mortalitat: vacunes, mesures higièniques) - Desequilibri entre població-recursos Econòmiques - Estímul per a la industrialització - Obtenció de matèries primeres - Obertura de nous mercats - Acumulació de riquesa - Expropiació de terres indígenes - Abandó de conreus tradicionals - Plantacions i nous monoconreus - Intercanvi comercial desigual - Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat - Va generar molts conflictes entre països - Imposició d’una administració forànea - Enfrontaments entre metròpolis i colònies - Creació de fronteres artificials Polítiques Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris) - Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials Socials - Creença en la superioritat de la cultura europea - Difusió de llengües, creences i formes de vida europeus - Aculturació - Pèrdua d’identitat - Pertorbar les seves creences i tradicions Culturals

la primera guerra mundial

Període de tensió diplomàtica i rivalitat entre potències europees 1 Precedents i causes Entre 1870 i 1914 La Pau Armada Període de tensió diplomàtica i rivalitat entre potències europees Ens portaràn a la La Triple Aliança Creació d’aliances militars La Triple Entesa i crisis diplomàtiques constants econòmiques en relació a rivalitats territorials Crisis marroquines I balcàniques colonials 2

Els Balcans 1 Precedents i causes Tensions provocades per Interessos austríacs i russos Rivalitat Sèrbia i Àustria I la Aprofitant la Debilitat imperi Otomà Imperi otomà Es provoquen conflictes 1908 Ocupació austríaca de Bòsnia-Hercegobina 1912-1913 Guerres balcàniques Lliga Balcànica (Sèrbia, Grècia i Bulgària) contra Turquia 6

Desenvolupament de la guerra 2 Desenvolupament de la guerra Participants 1914 1918 Triple Aliança Triple Entesa Alemanya Imperi Austríac Bulgària Imperi Turc Gran Bretanya França Rússia Itàlia Sèrbia Grècia Romania EE.UU. Japó 8

Desenvolupament de la guerra 2 Desenvolupament de la guerra 1.- Guerra de moviments, 1914-1915 Assassinat de l’arxiduc Atac d’Àustria a Sèrbia Inici de la guerra amb l’atac dels alemanys Es frenat amb la batalla del Marne 10

Desenvolupament de la guerra 2 Desenvolupament de la guerra 2.- Guerra de posicions, 1915-1916 -Trinxeres -Ofensives de desgast Somme Verdun -Entren a la guerra Itàlia Romania Bulgària -Alemanya inicia una Guerra submarina 11

Desenvolupament de la guerra 2 Desenvolupament de la guerra 3.- La crisi de 1917 Època de cansament i crisi Revolució russa i sortida de la guerra (Pau de Brest-Litovsk) Entrada dels EE.UU. A la guerra (Wilson) Derrota turca 4.- 1918, l’any de les grans ofensives Ruptura de l’equilibri Retorn a la guerra de moviments Armistici alemany (revolta interna) 12

1.-Revolució Tecnològica 3 Característiques 1.-Revolució Tecnològica Noves armes (ametralladora, fusell de repetició...) Provoquen l’aparició de les Trinxeres Mines, filferrades, gas mostaza, llançaflames Ús del morter, artilleria de gran calibrada i transport motoritzat 13

2.- La lluita, la vida i la mort a les Trinxeres 3 Característiques 2.- La lluita, la vida i la mort a les Trinxeres Fang, rates i morts, Bombes i assalt a les trinxeres enemigues, a “una mort segura” Ineficàcia i deshumanització dels generals Van canviar els uniformes (camuflatge) i es van imposar cascos més grans 14

Gas 15

Destrucció i mort 16

1.- Els canvis després de la guerra 4 Conseqüències 1.- Els canvis després de la guerra Ascensió dels EUA i el Japó Aparició de nous estats a Europa Inici de l’emancipació de les colònies 2.- El cost de la guerra El cost demogràfic 9-10 milions de morts Disminució de la natalitat 21

Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats 4 Conseqüències Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats 27

LA REVOLUCIÓ RUSSA

1.- Situació de Rússia als inicis del segle XX Imperi Rus Situació política Monarquia Absolutista (Tsar) Nicolau II (Romanov) Poble sense drets ni llibertats individuals Burocràcia Exèrcit Església ortodoxa Policia 1

1.- Situació de Rússia als inicis del segle XX Situació econòmica i social Endarreriment econòmic i social Feudalisme País agrícola. Pagesos pobres i grans terratinents (noblesa, Església i Corona) Poca indústria i localitzada a les grans ciutats. Concentració d'obrers i fàbriques. Condicions de vida i de treball molt dolentes 2

3.- La participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial Provoca una crisi social, econòmica i política Les derrotes de Rússia Dos milions de morts al 1916 4 milions de ferits Misèria (carestia de vida) -preus alts i sous baixos provoquen Rasputin Escassetat de productes de primera necessitat Corrupció política (Rasputin) Aquesta situació provoca Descontentament social i polític 6

5.- La revolució d’octubre de 1917 Els soviets Sota la influència del partit bolxevic (Lenin) Es crea un Comitè Militar Revolucionari (Trotski) Provoca un cop d’Estat contra El govern provisional L’assalt al palau d’Hivern A l’octubre s’estableix una Dictadura del proletariat Govern dels Comissaris del Poble Tot el poder per als soviets provoca Nacionalització de la banca Repartiment de terres Fàbriques sota control dels obrers 9