1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Pàg. 97 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Plantejament inicial: model teleològic Model teleològic: tot ser natural té un fi propi (telos) i assolir-lo és la seva perfecció (bé): Quin és el bé suprem per l’ésser humà? Per a tots (el propi i específic de l’ésser humà)(Universal) Últim (no com un mitjà per aconseguir un fi posterior: aquell que es busca per si mateix: el més perfecte de tots) Aquest és la felicitat (eudaimonia), però és aquest un concepte ambigu Quin és l’objecte de l’ètica? Determinar el contingut de la felicitat i els mitjans per assolir-la Com podem determinar aquest contingut? Text pàgina 98

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Pàg. 98 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Enfocament teleològic Cada cosa té la seva funció (ergon) i realitzar-la bé suposa la seva virtut, excel·lència o perfecció Antropologia: Quina és l'activitat específica de l’ésser humà? (Aquella que el diferencia de la resta dels animals) És ser racional, per tant: Ser virtuós consistirà en fer un ús excel·lent de la raó, en una vida guiada per la raó (Ideal de vida contemplativa), però això No és innat ni espontani: En la resta dels animals realitzar la seva funció es quelcom immanent (per physis: per instint) En l’ésser humà l’acció (praxis) depèn de la llibertat i la voluntat Es produeix mitjançant l’adquisició de certs modes constants en d’obrar (hàbits) que són les virtuts i es conquisten amb l’exercici (praxis)

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Pàg. 99 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Què és la virtut? En relació amb totes les accions i passions humanes la virtut és un terme mitjà entre dos extrems igualment perjudicials (el defecte i l’excés que són vicis) excés defecte vici Terme mitjà virtut Text pàgina 99

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Pàg. 99 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Quins són els trets característics d’aquest terme mitjà? És un punt d’equilibri, la bona proporció que produeix harmonia (no és una mitjana aritmètica) És moderació no mediocritat És relatiu a les circumstàncies de cada individu Fruït de l’exercici continuat (hàbit): no és innat però es pot aprendre Exigeix “força” (virtus) ja que és un exercici voluntari que requereix el desig de portar-lo a terme (no és suficient amb conèixer el bé: crítica a Sòcrates) Requereix d’algunes condicions: llibertat, maduresa, uns bens externs mínims (habitatge, roba, etc.), salut i viure en comunitat (encara que aquestes no proporcionen la felicitat a l’ésser humà per si mateixes) No totes les accions admeten un terme mitjà defecte Terme mitjà excés vici virtut

1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Pàg. 99 1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme Tipus de virtuts Tipus de virtuts Virtuts morals o ètiques - Objectiu: dominar les tendències immoderades dels impulsos - Operen sobre: l’ànima sensitiva: pathos (allò irracional) - Adquirides per: costum o hàbit Fortalesa, temprança i justícia Virtuts intel·lectuals o dianoètiques - Objectiu: conduir la vida de manera reflexiva - Operen sobre: l’ànima racional: logos - Adquirides per: l’aprenentatge a partir de la reflexió sobre els costums o hàbits Prudència i saviesa José Vidal González Barredo