Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
¿Cómo se relacionan los genes entre sí?
Advertisements

INFORMACIÓN GENÉTICA Y PROTEÍNAS
Replicación, Transcripción y Traducción en Procariota
GENÉTICA MOLECULAR Chema Ariza | Biología | C.C Virgen Inmaculada- Santa María de la Victoria.
Transcripción Expresión génica. Transcripción ADN versus ARN.
TEMA 16: EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
ENMyH Biología Molecular RNA
El ADN en acción ¿Cómo funcionan los genes?: El ADN en acción.
TRANSCRIPCIÓN.
TOLERANCIA TEMA: Duplicación, transcripción ADN y mutaciones. TRADUCCIÓN (síntesis de proteínas)
BIOLOGIA MOLECULAR Integrantes: Silvia Ivonne Arzola Rodríguez Alejandrina Vega Vega Luis Felipe Delgado Bustillos David Hernandez Quezada.
. UNIDADE 8 XENÉTICA MOLECULAR. ESQUEMA DA UNIDADE -O ADN como portador da información xenética: -Experimento de Griffith -Expermento de Avery, McLeod.
Biología 2º Bachillerato - Salesianos Atocha Luis Heras.
METABOLISMO Y AUTOPERPETUACIÓN III. 15 Los genes y su función Biología 2º Bachillerato 1. La replicación semiconservativa del DNA 2. El mecanismo de la.
BIOSINTESE DE PROTEINAS
OTROS NOMBRES: AUTODUPLICACIÓN DE ADN DUPLICACIÓN SEMICONSERVATIVA
Alumno: Olga Rosario Meraz Z Flores Biología Molecular Genes y RNAs mensajeros.
Metabolismo de Ácidos Nucleicos MSc. Bioq. María Bárbara De Biasio Facultad de Ciencias Veterinarias.
Fac. Cs. Ex. Qcas. y Nat. UNIVERSIDAD NACIONAL DE MISIONES Programa de Formación en Biología Celular y Molecular Cátedra de Biología Celular y Molecular.
Transcripción de ADN. RNA Diferencias con el DNA –Constituido por una sola cadena de nucleótidos  puede adoptar muchas formas tridimensionales complejas.
Tema 13 TRANSCRIPCIÓN Y TRADUCCIÓN. CONCEPTO DE GEN 1.Factores hereditarios (Mendel) GEN 2.Teoría Cromosómica de la Herencia -- “Los genes están.
LA TRANSCRIPCION EN PROCARIOTAS
Sinopsis de los pasos de la adición de un capuchón de metilguanosina 5′ y una cola de poli(A) en el extremo 3′ de un pre-mRNA. El extremo 5′ del pre-mRNA.
SINTESIS DE PROTEINAS.
TRANSCRIPCIÓN DEL ADN.
TEMA 13: EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
Transcripción y traducción de un gen eucariota
TEMA 10. Genética molecular
¿Cuál es el mecanismo de especialización de las células?
ADN COMO PORTADOR DA INFORMACIÓN XENÉTICA
Replicación, transcripción y traducción
Regulación de la expresión génica
GENETICA MOLECULAR.
Tema 8 Expresión génica: traducción.
El promotor central, la mínima secuencia de DNA requerida para unir la RNA polimerasa e iniciar la transcripción de un gen específico, a menudo contiene.
CIENCIAS NATURALES Genética Molecular.
Tema 7 Expresión génica: transcripción.
Dra. Judith de Rodas Salón 107
“TRANSCRIPCIÓN DEL DNA”
SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
Dogma central de la biología molecular
De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:
Biologia i geologia 4t ESO
Els virus.
DOGMA CENTRAL DE LA BIOLOGÍA MOLECULAR
EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO
Quin és el material hereditari?
DUPLICACIÓ DE L’ADN I TRANSCRIPCIÓ
Síntesis de Proteínas En 1970 Francis Crick (uno de los descubridores de la doble hélice del ADN) enunció el dogma central de la Biología molecular que.
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
EL PROCESO DE TRADUCCIÓN: LA BIOSÍNTESIS DE PROTEÍNAS
FUNDACION BARCELO, FACULTAD DE MEDICINA
REPLICACIÓN Propiedades generales del proceso de replicación
ADN i GENS.
Llenguatge d’1 sola base, serviria per llegir 4 aminoàcids.
Síntesis de proteínas Requerimientos: mRNA Aa-tRNA ribosomas Ribosomas
Energia i velocitat de les reaccions químiques
EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Curs de Doctorat: Bioinformàtica
SíNTESI DE PROTEÏNES Traducció.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
- CICLO CELULAR - BIOSÍNTESIS PROTEICA
Genoma Nucli Teixit Cél.lula
Replicación traducción y transcripción.
Cicle cel·lular Definició.
Cromatina 1.
Primer el nucli es desfà Desprès el DNA es duplicarà La seva informació traspassarà I tot el procés començarà.
TRANSCRIPCIÓN Profesor/a: Gloria Bustos Mario Ramírez Obj: Analizar el proceso de transcripción del DNA.
Código genético.
Transcripción de la presentación:

Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular Pàg 199 EAC La premsa

EAC Transcripció i traducció

LA DUPLICACIÓ DEL DNA. PÀG 186 HIPÒTESI SEMICONSERVADORA Experiment de Meselson i Stahl Síntesi in vitro Nucleòtids (A,T,C,G) Ions Magnesi DNA patró DNA encebador DNA Polimerasa

Exercicis: Pàg 206 ex 25 a 36 EAC Experiments i Dogma Central

Diferencies síntesi de DNA entre Procariotes i Eucariotes      1.    Diversos orígens de replicació 2.    Diverses bombolles 3.    Les Topoisomerases I i II treballen més a causa del superenrotllament 4.    DNA-Polimerasa I, II y III son més lentes 5.    Hi ha més enzims treballant però més lentament 6. La replicació és més lenta Procariotes Un origen de replicació Una bombolla Les topoisomerases treballen menys DNA-Polimerasa I i II són més ràpides Hi ha menys enzims treballant però més ràpidament La replicació és més ràpida

Teoria un gen-un enzim. Pàg 194 Pàg 195 ex 16 Beadle i Tatum

Transcripció en procariotes. Pàg 196 Iniciació Davant de cada gent: promotor on s’associa la RNA-polimerasa Elongació o allargament Síntesi del filament de RNAm en direcció 5-3 Finalització Quan la RNA-Polimerasa arriba a la seqüència terminador Maduració RNAm no en té RNAt o RNAr sí (transcrit primari que es talla i s’empalma)

Transcripció en eucariotes. Pàg 197 Hi ha diferents RNA- Polimerasa Sempre cal la maduració (RNA transcrit primari que conté introns (zones sense informació) i exons (zones amb informació) Gens de les histones sense introns Promotor és “TATA” i calen factors de transcripció.= Complex d’iniciació Elongació: s’afegeix la caputxa (metilguanosina) Finalització amb seqüència: TTATTT i cua de poli A Maduració amb eliminació dels introns

Transcripció eucariotes

Traducció. Pàg 201 (202 esquema) Activació aminoàcids: Unió entre grup carboxil i extrem 3’ del RNAt corresponent (despesa d’un ATP a AMP i PPi) Inici. Subunitat petita unida a la regió líder i desplaçament fins el codó AUG Unió del RNAt amb anticodó UAC Unió de la subunitat petita Elongació Entrada d’un segon RNAt complementari al segon codó del RNAm Unió dels dos aminoàcids (carboxil del 1r aa i amino del 2n) Moviment de tot el complex 1 triplet de nucleòtids Finalització En arribar a un codó d’stop. No hi ha cap RNAt complementari Factors proteics d’alliberació fan que el darrer carboxil reaccioni amb aigua i s’alliberi la proteïna

Regulació de l’expressió gènica. Pàg 203 N’hi ha prou amb controlar/regular la síntesi de RNAm (ja que la vida mitjana és molt curta-minuts-) El control de l’expressió és diferent en procariotes que en eucariotes. Procariotes 1961 Jacob i Monod proposen el model de l’operó Gens reguladors Gens estructurals

EAC Tutankhamon

Control de l’expressió en eucariotes. A nivell de l’estructura del DNA (més o menys empaquetament) Epigenètic: a nivell de “marcadors” del DNA Hormonal: formació del complexe hormona proteïna receptora o segons missatgers Exercicis: Pàg 207 ex del 42 al 46 i 51 i 52