3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.1. La Revolució Francesa (1789-1799) (1) procés revolucionari va comportar un La implantació de societats liberals a Europa Estats Generals (V-1789) en els quals es va rebutjar el vot per cap enfront al vot per estament iniciat amb dividida en Assemblea Nacional (20-VI-1789) la Revolució Francesa els diputats del TE alguns nobles i clergues finalment, a consell del rei, van afegir-s’hi tots constituïda per precedida per mobilitzacions populars a París (presa de la Bastilla, 14-VII) i al camp (Gran Por) escassetat de subsistències dificultats pagament rendes agreujament economia urbana s’acompanya de crisi agrària va provocar abolició jurídica del feudalisme (4-VIII) Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (26-VIII) Constitució Civil del Clergat (1790) necessitat de nous ingressos rebel·lió de la noblesa: Estats Generals bancarrota hisenda estatal legisla sobre debat sobre la representativitat dels EG procés electoral redacción de Quaderns de queixes difusió idees il·lustrades elabora Constitució (IX-91): divisió de poders, sufragi censatari, propietat... oposició dels privilegiats (confiscació de béns de nobles emigrats i guerra a Áustria, IV-92) radicalització de pagesos i masses urbanes provoca

3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.1. La Revolució Francesa (1789-1799) (2) dividida en sorgida de insurrecció popular a París, abolició de la monarquia i convocatòria d’eleccions amb sufragi universal masculí Convenció Nacional (IX-92) girondins (burgesia moderada) judici i execució de Lluís XVI (I-93) guerra contra la coalició absolutista europea rebel·lió pagesa absolutista (Vendée) governada per Constitució (VI-93): sufragi universal directe, sobirania popular... Comitè de Salut Pública (Robespierre) reformes socials (càstig als especuladors, educació primària gratuïta...) economia de guerra i victòries militars destaca jacobins (burgesia radical) termidorians (burgesia moderada) desmantellament de la democràcia social Terror Blanc contra elements populars Constitució (VIII-95): sufragi censatari, nou tipus de poder Directori enfrontament amb monàrquics absolutistes i radicals revolucionaris exèrcit com a element central de la situació política (representant: Napoleó) destaca consolidació de conquestes revolucionàries moderades (estat sòlid i centralitzat, reforma de l’administració, nou Codi Civil, sistema educatiu nacional...) defensa del país i la revolució (difusió dels principis constitucionals per tot Europa) derrota a Waterloo (1815) Consolat és important perquè va introduir nous plantejaments sobre l’individu, la societat i l’estat com ara ciutadans i no súbdits tothom igual davant la llei drets i deures reconeguts sobirania nacional i sistema representatiu intervenció popular a la vida política revolució com a trencament amb el passat estat modernitzador de la societat va experimentar els règims polítics contemporanis i va obrir les portes al liberalisme, la democràcia, el republicanisme i el socialisme

3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.2. Restauració i revolució liberal (1) Congrés de Viena (1815): reunió de les potències que havien vençut a Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i GB) més França La Restauració clubs i societats secretes (maçons, comuners, carbonaris...) establert al és preconitzaven mitjançant un sistema polític on s’hi va impulsar l’acción conspiradora i insurreccional d’una minoria la remodelació del mapa europeu l’Imperi Austríac, Rússia i Espanya (a França s’hi van fer concessions polítiques limitades) una expansió progressiva el retorn total a l’absolutisme va plasmar-se en com va passar a com a basat en el qual va viure les onades revolucionàries de 1820-23 i els anys 30 doctrina política i econòmica el legitimisme monàrquic la lluita contra el liberalisme que defensava van implantar la Santa Aliança defensats per la llibertat individual en tots els camps d’activitat el dret a la propietat la separació de poders la igualtat davant la llei la sobirania nacional règims de liberalisme moderat, basats en el domini d’una elit liberal moderada i la discriminació en l’exercici de les llibertats una aliança de les monarquies absolutistes europees en defensa del tron i l’altar, que podia intervenir en qualsevol país que se sentís amenaçat per la revolució liberal definida com

3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.2. Restauració i revolució liberal (2) van ser desbordats per Els règims liberals moderats insurrecció popular i assalt al Palau Reial govern provisional impulsor de reformes polítiques i socials eleccions i govern moderat liquidació de les reformes socials nou moviment insurrecional de les classes populars contra la burgesia repressió militar nou govern fort que garantia el funcionament del règim liberal moderat enfront les aspiracions de les classes populars (Lluís N. Bonaparte i Segon Imperi) el procés del qual fou la revolució democràtica i social (1848) va iniciar-se a París va escampar-se per originada en fer-lo monarquia constitucional abolir la servitud l’Imperi Austríac on va les insuficiències reformistes i el caràcter repressiu dels règims moderats el deteriorament de les condicions de vida d’obrers i artesans a mesura que es desenvolupava el capitalisme tot Europa (llevat de Rússia) formes i continguts diferents segons els països amb completant obrint portes a la revolució burgesa nous ideals democràtics: sobirania popular, sufragi universal masculí disparitat d’interessos entre les forces socials populars i la burgesia inici de l’evolució del liberalisme cap a la democràcia nous horitzons polítics ideals socials i protagonisme històric de la classe obrera: dret al treball, a l’ensenyament, a la sanitat... que posen de relleu els moviments nacionalistes: moviments d’unificació política (Alemanya, Itàlia) o d’independència (I. Austríac)

3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.3. La construcció dels Estats nacionals l’emergència de moviments nacionalistes La implantació de sistemes liberals la formació d’estats unitaris (XV-XVIII) va anar unida a importants a que a través de que seguiren a cercaven la formació d’estats nacionals l’Imperi Austríac (“primavera dels pobles”,1848) la independència la revolució política: eleccions, parlaments... les transformacions econòmiques: mercat nacional... el desenvolupament d’una consciència nacional: cultura, formació comuna... la unificació gràcies a aconseguint com ara tres estratègies: militar: Garibaldi al sud i Cavour (Piemont) al nord i centre econòmica: modernització i industrialització del Piemont per convertir-lo en gran potència diplomàtica: aliança amb França igualtat dels ciutadans i dels drets de les províncies Constitució i sistema liberal monarquia amb dos estats: Àustria i Hongria (Imperi Austro-hongarès) Grècia (1820-29) Itàlia aplicant Bèlgica (1830-39) Alemanya a través de components culturals del nacionalisme alemany Confederació Germànica (1815): 38 estats Zollverein (Unió Duanera, 1834) fracàs de la revolució (1848) i de la via democràtica via militar (Bismarck) contra Dinamarca (1864), Àustria (1866) i França (1870-1) proclamació del Segon Reich (1871) un estat confederal, força conservador i militarista, dividit per la religió i inacabat aconseguint

3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX 3.4. Liberalisme i nacionalisme fora d’Europa els Estats Units El sistema liberal el Japó arran de va desenvolupar-se a per causa de la crisi nacional provocada per la pressió comercial i militar de les potències estrangeres la guerra d’independència (1776-83) i l’aprovació de la Constitució (1787) que va portar a i després destaca caracteritzat per la revolució Meiji (1868-1914) la gran immigració europea l’expansió territorial la configuració d’una societat dual: industrial al nord, de plantació i esclavista al sud guerra de Secesió (1861-65) i assassinat de Lincoln separació de poders presidencialisme dues cambres legislatives sufragi majoritari va significar la modernització econòmica, social i política Constitució de 1889 amb la implantant reforça el poder de l’emperador igualtat dels individus davant la llei separació de poders legislatiu escollit per l’emperador (Senat) i per sufragi censatari donat que reforma fiscal divisió territorial programa d’educació procés industrialitzador exèrcit imperial fort