4. El Sexenni democràtic ( )

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL SEXENIO REVOLUCIONARIO  Es, aparentemente, un corte radical: España isabelina y la Restauración.  Triunfo del liberalismo radical y democrático. 
Advertisements

Sexenio Revolucionario
1 EL CONTEXTO MUNDIAL ESPAÑA Formación de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) o Primera Internacional Ruptura de la AIT tras la expulsión.
HISTORIA DE ESPAÑA TEMA 8 RECURSOSINTERNETPRESENTACIÓN Santillana INICIO 8 El Sexenni Democràtic PER A COMENÇAR PRESENTACIÓ RECURSOS INTERNET.
EL “DESASTRE” DEL 98.
6. 3EL SEXENIO DEMOCRÁTICO ( ): LA CONSTITUCIÓN DE 1869
2. La crisi de l’Antic Règim ( )
LA SEGONA REPÚBLICA Història 4t ESO.
15) Moderats i Progressistes.
La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA ( )
5 Les grans potències europees ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Tema nº 1.- LA RESTAURACIÓ
TEMA 1b: EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ( )
LA CONSTRUCCIÓ DE L´ESTAT LIBERAL ( ) I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( )
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )
Esdeveniments més importants del regnat d’Isabel II
La Restauració I ( ) Les seves bases són: El torn pacífic
L’evolució i la fi de la URSS
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
SEGONA GUERRA MUNDIAL ( 3 de setembre 1939 – 2 de setembre 1945 )
Les arrels del món contemporani
7. L’època de la Restauració borbònica ( )
La construcció de l'Estat liberal
L’Independència d’Amèrica
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC II
4. El Sexenni democràtic ( )
4. El Sexenni Democràtic ( )
La crisi final de la Restauració: la Dictadura de Primo de Rivera
Dictadura de Berenguer
Les arrels del món contemporani
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
TEMA 11 ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX
Tema 12. Els anys del franquisme (1)
Tema 2. Liberalisme i nacionalisme (1)
3 Revolucions liberals i nacionalisme ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
El liberalisme a Espanya crisi de l’AR comença amb segueix amb
Tema 1. El segle XVIII: La crisi de l’Antic Règim (1)
1.- L’adveniment de la República
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
3. La construcció de l’Estat liberal ( )
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
Unitat 2: L’Europa de l’absolutisme Monarquia absoluta i Reforma
LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS ( )
UNIDAT 3: L’ESPANYA DE LA RESTAURACÍO
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (I): EL REGNAT D’ISABEL II
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Tema 8. El període d’entreguerres ( ) (1)
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( ) La Revolució de setembre de 1868
GENERALITAT PROVISIONAL
La Restauració I ( ) Les seves bases són: El torn pacífic
PERIODIFICACIÓ DE L’ETAPA
De l’absolutisme a l’estat liberal.
2ª unitat La construcció de l'Estat liberal
2ª unitat La construcció de l'Estat liberal
Característiques generals de la indústria espanyola
Constitucions espanyoles dels segles XIX i XX (1/3)
11) Nou Catalanisme. Catalanisme conservador
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1939)
Les terres valencianes entre 1808 i 1874
La primera guerra carlina ( )
Transcripción de la presentación:

4. El Sexenni democràtic (1868-74) 4.1. Les causes de la revolució i 4.2. La revolució de setembre del 1868 financers: caiguda del valor de les accions ferroviàries per causa de la poca rendibilitat de les inversions, fallida bancs i soc. crèdit -industrials: fallides en el sector cotoner per l’augment de preus de la matèria primera arran de la guerra de Secessió -subsistència: males collites de les que va resultar mancança de blat i pujada de preus El Sexenni democràtic revolució setembre 1868: revolta de Topete a Cadis moviments de Prim, que revolta altres ciutats d’Andalusia generalització a altres ciutats espanyoles creació de Juntes Revolucionàries derrota tropes reials a Alcolea exili d’Isabel II a França (29-IX) s’inicia amb ve precedit de crisi econòmica (1866) travessa progressistes (Prim) i unionistes (Serrano), deixant de banda els sectors més radicals caracteritzada per format per deteriorament polític Govern prov. o Regència aplicació de reformes immediates: llibertat d’impremta, drets de reunió i associació, sufragi universal, reforma de l’ensenyament, democratització d’ajuntaments i diputacions, emancipació dels fills dels esclaus a les colònies 1866: repressió revolta sergents San Gil 1867: moviment insurreccional a Catalunya tancament de les Corts i govern per decret “retraïment” del partit progressista (Prim) Pacte d’Ostende (VIII-1867) entre progressistes i demòcrates (més unionistes [Serrano] al XI-1867, després de la mort d’O’Donnell) destaca eleccions a Corts constituents (sufragi universal >25 anys) carlins (18) i moderats isabelins (14) unionistas (69), progressistes (159), demòcrates (20) republicans federals (69) i unitaris (2) reorientació política econòmica Constitució del 1869 resulta defensa del lliurecanvisme (Aranzel Figuerola) i obertura al capital estranger (venda o concessió de mines) declaració de drets (molts de nous: llibertat de residència, ensenyament o culte, inviolabilitat del correu, ...) sobirania nacional exercida per sufragi universal masculí monarquia com a forma de govern: el rei només sanciona o promulga les lleis preeminència del poder legislatiu i dues cambres independència poder judicial (sistema d’oposicions a jutge, per acabar amb el nomenament pel govern) insurreccions populars aprova caracteritzada substitució de l’impost de consum per un de personal i universal pesseta com a unitat monetària unificada de caire polític republicà (Andalucia, Catalunya), social pagès (repartiment terres a Andalusia i Extremadura), revoltes urbanes (consums, quintes, preus) i primer moviment obrer Iidees internacionalistes)

4. El Sexenni democràtic (1868-74) 4.3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-3) i 4.4. La primera República espanyola (1873-4) Amadeu de Savoia (elegit per Corts al XI-1870 i proclamat al I-1871) El Sexenni democràtic pres. prov.: Estanislau Figueras (dissolució juntes, repressió revoltes populars i eleccions a Corts constituents) noves Corts de majoria republicana amb un 70% d’abstenció projecte Constitució 1873: similar a la del 69 amb trets federalitzants divisió de les forces republicanes (“unitaris”: Castelar, “benèvols”: Pi, “intransigents”: José M. de Orense) recau troba travessa oposició política i social: alfonsins (partidaris de restaurar la mon. borbònica en la persona del fill d’Isabel II) església (oposada al règim perquè Prim va obligar el clergat a jurar la Constitució) elit del diner (oposada al radicalisme del règim: jurats mixtos, regulació treball infantil, abolició esclavitud, ...) republicans (cercaven el canvi de règim) carlistes (oposats al nou monarca) grups camperols i proletaris monarquia (1870-3) destaca greu conflictivitat social: guerra carlina: cada vegada més estesa i amb un embrió d’estat, impulsant la llengua local i le institucions tradicionals guerra de Cuba aixecaments cantonals (dimissió de Pi, intervenció militar i dimissió de Salmerón) R. Federal (II/IX) república (1873-4) dividida en govern de Castelar en minoria suspensió de sessions parlamentàries gir cap al moderantisme derrota en Corts del govern Castelar entrada de Pavia i dissolució del Parlament produeix es proclama destaca inestabilitat i dificultats permanents: 3ª guerra carlina (1872-6) 1868: revolta a Cuba (Guerra dels deu anys): “grito de Yara”, impossibilitat de fer canvis (abolició esclavitud, reformes polítiques) per l’oposició d’interessos econòmics catalans insurreccions federalistes (1872) amb influència de caire anarquista desintegració de la coalició governamental R. unitària (IX-73/I-74) R. personalista (I-74/XII-74) destaca govern Serrano (unionistes i progressistes) que vol estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador acaba renunciar al tron (II-1873) XII-1874: pronunciament de Mtnez Campos (Sagunt) a favor d’Alfons decideix