2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 2.1.- Restauració i reacció conservadora. 2.2.- L’expansió del liberalisme. 2.3.- La pràctica de la revolució liberal. 2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848.

2.1.- Restauració i reacció conservadora. Derrotes napoleòniques Restauració (1815-48): tornada a l’absolutisme anterior a la R.F. Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions a la burgesia per evitar noves revolucions. Congrés de Viena (1815) i sistema Metternich Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme Equilibri territorial: remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres. La Santa Aliança (Quadruple Aliança després) com a garantia LA SANTA ALIANÇA “Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe- rador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar- ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa- mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit- zen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.” Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada Es restaura l’absolutisme a Rússia, Àustria i Espanya. Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

2.2.- L’expansió del liberalisme. Definició de liberalisme Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi) La Constitució com a norma fonamental Diferències entre: Liberals moderats: sufragi censatari, poques llibertats, monarquia,... Liberals democràtics: sufragi universal, més llibertats, república,... Les classes populars abandonen el liberalisme quan la burgesia arriba al poder i les seues condicions de vida no milloren → socialisme i anarquisme

2.3.- La pràctica de la revolució liberal. Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme Apunts pàg. 2 Hobsbawn Tres onades revolucionàries: 1820-23, 1829-39 i 1848 Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència) L’onada revolucionària de 1820-23 Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont Intervenció de la Santa Aliança Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió França: revolució de 1830 i monarquia constitucional de Lluis Felip d’Orleans Triomfa en: Grècia i Bèlgica: independència L’onada revolucionària de 1829-39 Espanya: liberalisme Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari, llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia

2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 (I). Males condicions de vida d’artesans i obrers Crisis de subsistència Revoltes i motins + = CAUSES Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830 Augment de la classe obrera i les seues protestes Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos “Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni- ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix amb força i amb consciència de classe; i considera necessària la seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformes de tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala- ri mínim,... Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 com una lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran i la xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es farà la revolució de febrer, encara que després les dues burgesies tornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole- tariat.” DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa. DUES ZONES Europa Oriental: aconsegueixen l’abolició del feudalisme (excepte a Rússia). Europa Occidental: noves idees democrà- tiques, nacionalistes i moviment obrer. Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po- pular, igualtat social i sufragi universal masc. Inicis del nacionalisme als estats alemanys i italians i a les nacions de l’Imperi Austríac

2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 (II). LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars República, democràcia i reformes polí- tiques i socials (Tallers Nacionals). Fracàs de la revolució popular de juny Duríssima repressió i govern liberal moderat Segon Imperi, amb Napoleó III BALANÇ Les revolucions fracassen en part, però perduraran les seues idees: democràcia, nacionalisme i moviment obrer La xicoteta burgesia i els camperols propietaris abandonen als obrers i no s’uniran més a ells El proletariat adquireix consciència de classe i s’organitza de manera autònoma