Tema 16. L’art del segle XX (1) revolució estètica altres tendències va consistir va viure L’art del s. XX actitud nova davant l’obra abandonar la imitació de la natura per centrar-se en el llenguatge de les formes, els colors i les idees exigeix pop-art: inspiració en imatges i temes de la comunic. de masses, tractats de manera irònica i crítica Warhol, Lichtenstein ofereix pintura primeres avantguardes tendències abstractes arquitectura hiperrealisme: reprod. manual de fotog. temes vida quotidiana A. López funcionalisme: utilitat i bellesa formes pures i sense decor. Bauhaus (Gropius, Mies van der Rohe), Le Corbusier fauvisme: ús subjectiu del color exageració del dibuix perspectives forçades Matisse, Derain, de Vlamink abstracció lírica: harmonies per suscitar emocions amb colors i línies Kandinsky art pobre: - materials senzills o de rebuig (contra la comercialització) abstracció geomètrica: redueix l’obra a línies que tanquen plans de color pur Mondrian, Klee organicisme: edificis integrats en el medi forma adequada als mat. Frank Lloyd Wright cubisme: descomposaven objectes per mostrar el volum Picasso, Braque, Gris art conceptual: - destaca la part intel·lectual i reflexiva més que els aspectes estètics futurisme: intent de captar la sensació de moviment Boccioni action painting (Pollock) arq. metàl·lica: grans construccions (gratacels) amb materials innovadors (vidre i acer) art òptic: produeix relleu, profunditat, etc. amb efectes òptics (Vasarely) minimalisme: redueix la forma artística a un volum mínim expressionisme: vol conmoure va reflectir problemes i angoixes del seu temps Kirchner, Nolde, Pechstein manierisme: tendència subjectiva i antinaturalista informalisme: empra tota mena de mat. collages i barreja d’objectes Tàpies, Millares high-tech: materials lleugers exterioritza els elements estructurals o de serveis surrealisme: cerca l’inconscient per mostrar els impulsos més amagats de l’home Dalí, Ernst, Magritte, Delvaux, Chagall, Miró dadaisme: manca de significat racional provocació i burla de convencions socials Arp, Duchamp, Picabia, Ray desconstructivisme: desordre d’espais i volums
Tema 16. L’art del segle XX (2) maneres alternatives d’expressar la subjectivitat: introdueix l’abstracció experimenta amb materials i tècniques avantguardes a Espanya ofereix arquitectura escultura experiències artístiques cerca racionalisme (II Rep: Torroja, Sert; > 1960: Bohigas, Moneo, Bofill) Calatrava: segueix un organicisme força personal cubisme: introdueix formes geomètriques i buit Archipenko, Gargallo happenings: represent. improvisades en què es demana la participació del públic pintura futurisme: aporta dinamisme i sensació de moviment Boccioni cubisme (Gris), surrealisme (Dalí, Miró) i Picasso finals 40: Dau al Set (Tàpies, Ponç, Cuixart, amb trajectòries diferents) finals 50: El Paso (Saura, Canogar, Millares): informalisme Equipo Crónica: inspirat en fotog, cartell i còmic darrers anys: Barceló: inspiració natura, influència de cultures africanes i creació de relleus performances: barreja d’objectes amb l’expressivitat del propi cos en situacions teatrals constructivisme: orientat cap al maquinisme i l’ús de mat. ind. Pevsner body art: ús del cos de l’artista com a suport principal de l’obra dadaisme: objectes quotidians com a obres d’art Duchamp land art: intervenció en la natura com a mitjà d’expressió surrealisme: cerca rereforns psicològic dels objectes Giacometti escultura Calder: esc. cinètica: introdueix el moviment mòbils que combinen elements que es gronxen penjats a la paret Gargallo: cubisme Julio González: ús del ferro i soldadura autògena, combina cubisme i abstracció Oteiza: pedra i ferro, combina avantguarda i arcaisme Chillida: forja i ferro, obres de gran tamany, integració en contextos urbans i naturals Moore: combina formes còncaves i convexes i atorga al buit el valor de la matèria