EL SEXENNI DEMOCRÀTIC II 1868-1874 La Revolució de Setembre de 1868, “La Gloriosa”, va significar la fi de la monarquia d’Isabel II i l’inici de sis anys de gran inestabilitat, on tots els governs buscaven un nou ordre polític i social. Va ser l’última etapa de la revolució liberal a Espanya i va representar un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia.

LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA 1873-1874 L’última etapa política del Sexenni Democràtic fou la Primera República. No durà ni un any: es proclamà el febrer del 1873 i va ser enderrocada per un cop d’Estat el gener del 1874

Les Corts sotmeten a votació la proclamació d’una república: 258 vots a favor (32 en contra) l’aproven el 11 de febrer del 1873 El govern va ser presidit per Estanislau Figueras PERÒ... La cambra era monàrquica i de fet el seu vot va ser per guanyar temps, es preparava el retorn dels borbó. Condemnada al fracàs. Internacionalment: només Suïssa i EUA van reconèixer el nou estat. Estatalment: Catalunya la va rebre amb entusiasme dels sectors més populars. (jornada laboral Estat Català)

Es convoquen eleccions a Corts constituents: La victòria dels republicans era enganyosa, perquè més d’un 60% de l’electorat s’hi va abstenir, i la majoria de forces polítiques es va situar ràpidament en contra de la nova república.

República Democràtica Federal Es proclamada el dia 7 de juny de 1873. La presidència queda a mans d’E. Figueras, tot i que dimitirà als pocs dies i quedarà Francesc Pi i Margall. Objectius: Elaborar una constitució federal. Separar l’Església de l’Estat. Concedir la independència a les colònies. Restaurar la disciplina a l’exèrcit. Elaborar lleis socials. Abolició de l’esclavitud a les colònies. Supressió de les quintes. Reforma dels impostos. Inici d’una legislació laboral.

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA FEDERAL, 1873 La nova Constitució segueix la línia democràtica de la Constitució de 1869. El govern de la República s’organitza: Un president. Corts separades en dues cambres: Senat i Congrés. Llibertat de culte (separació Estat-Església). La República s’organitza: Estructura: 17 estats (entre ells Cuba) El poder emanava de tres nivells: els municipis, els estats regionals, i l’Estat federal. Els estats regionals: Tenien autonomia econòmica, administrativa i política (compatible amb la nació). I elaboraven les seves pròpies constitucions (compatible amb l’Estat federal). La Constitució: es plantejava des d’un Estat no centralista i recollia les tradicions regionalistes.

Dificultats...... Conflictes armats.... Insurrecció carlina....... Guerra a Cuba: Enfrontament iniciat al 1868. Les autoritats i funcionaris espanyols a l’illa es decantaven per la solució monàrquica i per tant actuaven al marge del poder republicà. Insurrecció cantonal. Durant el mes de juliol es van anar formant cantons independents arreu d’Espanya, allà on els sectors anarquistes tenien més poder. Canvis al govern... Presidents i República E. Figueras 11/02/1873 - 10/06/1873 F. Pi i Margall 11/06/1873 - 18/07/1873 N. Salmeron 19/07/1873 - 7/09/1873 E. Castelar 8/09/1873 - 3/01/1874

Estanislau Figueras, 1819-1882 Francesc Pi i Margall, 1824-1901 Emilio Castelar, 1832-1899 Nicolàs Salmeron, 1838-1908

Cantonalisme - És un fenomen complex on es barrejaven: Sistema polític que aspira a dividir l’Estat en cantons gairebé independents. Aquest terme s’utilitza per expressar l'excessiu relaxament del poder central d’un Estat. - És un fenomen complex on es barrejaven: Les aspiracions autonomistes dels republicans federals intransigents. Les aspiracions de revolució social inspirades de les idees internacionalistes. L’aplicació radical i directa de l’estructura federal feta des de baix (amb el desig d’aconseguir les reformes socials) és la conseqüència de la proclamació de cantons independents (amb els seus governs i les seves pròpies legislacions). Els protagonistes de les insurreccions són: conglomerat social d’artesans, petits comerciants, assalariats.

Desenvolupament i final de la República Federal... Pi i Margall dimiteix (no vol sufocar la revolta per les armes), el substitueix Salmeron que inicia una acció militar contra el moviment cantonalista. La insurrecció es sufocada ràpidament, i serà l’exèrcit i els generals els que tindran un gran poder doncs han demostrat ser la única força capaç de controlar la revolució social. Salmeron dimiteix (no vol signar les penes de mort dels activistes cantonalistes), el substitueix Castelar que tenia bona sintonia amb les forces militars. La República amb Castelar va fer un gir cap a la dreta...........

Al setembre de 1873 Castelar va aconseguir poders plens de les Corts per reorganitzar l’exèrcit, obtenir crèdit i governar amb el Parlament tancat, que es va mantenir en aquesta situació fins el gener del 1874. Suspèn les sessions parlamentàries i governa de forma autoritària, fent costat als sectors més conservadors. Atorga àmplies atribucions als caps militars. Figueras, Pi i Salmeron plantegen una moció de censura al govern de Castelar. 3 gener 1874 s’obren les Corts, i Castelar és derrotat (120 vots contra 100). Abans de la formació d’un nou govern d’esquerra Manuel Pavía (capità general) exigeix la dissolució de les Corts republicanes........ Invasió hemicicle sense resistència.......

Els dies posteriors es forma un govern de coalició d’unionistes i progressistes encapçalat per Serrano que intentarà estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador. 29 setembre del 1874 Arsènio Martínez Campos fa un pronunciament militar a Sagunt i proclama rei d’Espanya Alfons XII (fill Isabel II). Alfons XII significava un règim de signe conservador i catòlic que garantiria el funcionament del sistema polític liberal i restablia l’estabilitat política i l’ordre social.